Taula de continguts
32 les relacions: Abaqa, Batalla de Darbesac, Beilicat dels karamànides, Bohemond VI d'Antioquia, Bohemond VII d'Antioquia, Cilícia, Constantí IV, príncep d'Armènia, Constantí V, príncep d'Armènia, Constantí VI, príncep d'Armènia, Darbesac, Dinastia hethumiana, Felip d'Antioquia, Hethum de Korikos, Història de Mongòlia, Ibelin, Il-kanat, Invasions mongoles d'Anatòlia, Isabel d'Armènia Menor, Joan d'Ibelin (jurista), Kars, Khwarizm, Kitbuqa Noyan, Lampron, Lleó III d'Armènia, Mopsuèstia, Regne Armeni de Cilícia, Rubènides, Sembat el Conestable, Senyoria de Sidó, Setge de Trípoli (1271), Setge de Trípoli (1289), Sibil·la d'Armènia.
Abaqa
Abaqa (1234 - 1282) fou el segon kan mongol de Pèrsia (il-kan), successor del seu pare Hulegu.
Veure Hethum I і Abaqa
Batalla de Darbesac
La batalla de Darbesac o batalla de Mari, fou una enfrontament armat entre els mamelucs d'Egipte i l'exèrcit del Regne Armeni de Cilícia, el 24 d'agost del 1266, que resultà desastrós per als armenis.
Veure Hethum I і Batalla de Darbesac
Beilicat dels karamànides
El beilicat dels karamànides (també anomenat Karaman, Karamanoğulları) fou un dels més poderosos beilicats d'Anatòlia.
Veure Hethum I і Beilicat dels karamànides
Bohemond VI d'Antioquia
Bohemond VI d'Antioquia (en francès: Bohémond VI d'Antioche; 1237 – 11 de març de 1275), príncep d'Antioquia des del 1252 fins al 1268 (després va conservar el títol i una ciutat) i comte de Trípoli des del 1252 fins al 1275, fill de Bohemond V d' Antioquia i Lucia de Segni.
Veure Hethum I і Bohemond VI d'Antioquia
Bohemond VII d'Antioquia
Bohemond VII d'Antioquia i IV de Trípoli (1261 - 19 d'octubre de 1287) va ser comte de Trípoli i nominal príncep d'Antioquia des del 1275 fins a la seva mort.
Veure Hethum I і Bohemond VII d'Antioquia
Cilícia
El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.
Veure Hethum I і Cilícia
Constantí IV, príncep d'Armènia
Constantí IV d'Armènia Menor o Gosdantin IV (vers 1297-17 de novembre de 1344), que apareix també com a Constantí II per ser el segon rei amb aquest nom ((Constantí I i Constantí II foren només prínceps) i Constantí III perquè o bé Constantí II o bé Constantí III d'Armènia Menor no eren reconeguts com a sobirans a part sencera, tenia de naixement el nom de Guiu de Lusignan) que va canviar pel de Constantí el 1343 en ser coronat rei del Regne Armeni de Cilícia.
Veure Hethum I і Constantí IV, príncep d'Armènia
Constantí V, príncep d'Armènia
Constantí V o Gosdantin V, numerat també com a Constantí IV i com a Constantí III (mort 1362) fou rei del Regne Armeni de Cilícia, fill de Balduí i net de Constantí de Naghir (germà del rei Hethum I), elegit pels nakharark després de l'assassinat de Guiu de Lusignan (Constantí IV) el 17 de novembre de 1344.
Veure Hethum I і Constantí V, príncep d'Armènia
Constantí VI, príncep d'Armènia
Constantí VI o Gosdantin VI, numerat també com a Constantí V i com a Constantí IV (mort el 1373) fou rei del Regne Armeni de Cilícia, fill de Balduí i net de Constantí de Naghir (germà del rei Hethum I), elegit pels nakharark després de la mort de Constantí V el 1363.
Veure Hethum I і Constantí VI, príncep d'Armènia
Darbesac
El castell de Darbesac o Trapessac (en turc: Darbı Sak Kalesi) és una fortalesa medieval situada a 4 km al nord de la ciutat de Kırıkhan en la província de Hatay, a Turquia.
Veure Hethum I і Darbesac
Dinastia hethumiana
La dinastia hethumiana fou la dinastia que va governar primer a Lampron (amb branques a Barberon i Korikos) i després al Regne Armeni de Cilícia des del 1226 per l'enllaç de Hethum, hereu de Barberon i Korikos amb Isabel d'Armènia Menor, l'hereva de la dinastia rubènida.
Veure Hethum I і Dinastia hethumiana
Felip d'Antioquia
Felip d'Antioquia o Felip d'Armènia (vers 1209-1225) fou rei consort del Regne Armeni de Cilícia.
Veure Hethum I і Felip d'Antioquia
Hethum de Korikos
Hethum de Korikos, conegut com a Aitó de Gorigos en català, i també Aitó el Monjo (nascut entre 1230 i 1245 i mort després del 1314), fou un monjo armeni.
Veure Hethum I і Hethum de Korikos
Història de Mongòlia
La història de Mongòlia cobreix tots els esdeveniments dels pobles que han habitat els territoris de l'actual Mongòlia al llarg del temps.
Veure Hethum I і Història de Mongòlia
Ibelin
L'escut d'armes dels Ibelin Ibelin va ser un castell en el Regne Croat de Jerusalem al (actualment Yavne), i també el cognom d'una important família de nobles.
Veure Hethum I і Ibelin
Il-kanat
Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.
Veure Hethum I і Il-kanat
Invasions mongoles d'Anatòlia
Les invasions mongoles d'Anatòlia van ocórrer en temps diversos, començant amb la campanya de 1241–1243 que va culminar amb la Batalla de Köse Dağ.
Veure Hethum I і Invasions mongoles d'Anatòlia
Isabel d'Armènia Menor
Isabel o Zabel (armeni: Զապել) (nascuda vers 1211, morta 1252) fou reina del Regne Armeni de Cilícia, la darrera de la dinastia dels rubènides.
Veure Hethum I і Isabel d'Armènia Menor
Joan d'Ibelin (jurista)
Joan d'Ibelin (1215 – desembre del 1266), comte de Jaffa i Ascaló, fou un destacat jurista i autor d'un tractat sobre el Regne de Jerusalem.
Veure Hethum I і Joan d'Ibelin (jurista)
Kars
Kars (en armeni Կարս, Kars o Ղարս, Ghars, en àzeri Qars) és una ciutat del nord-est de Turquia, capital de la província de Kars.
Veure Hethum I і Kars
Khwarizm
Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).
Veure Hethum I і Khwarizm
Kitbuqa Noyan
Kitbuqa Noyan (mort el 1260) va ser un turc cristià de la tribu dels naimans, part de l'Imperi Mongol, tinent i confident d'Hülegü, el primer il-kan de Pèrsia, a qui va ajudar en les seves conquestes en l'Orient Mitjà.
Veure Hethum I і Kitbuqa Noyan
Lampron
El castell de Lampron (armeni: Լամբրոն, Lambron; francès: Les Embruns; turc: Namrun Kalesi) fou la fortalesa més important del Regne d'Armènia Menor i la llar dels prínceps de la dinastia hethumiana.
Veure Hethum I і Lampron
Lleó III d'Armènia
Lleó III o Levond III (armeni: Լեիոն Բ) (vers 1236-1289) fou rei del Regne Armeni de Cilícia, fill de Hethum I, que va succeir al seu pare quan va abdicar el 1269.
Veure Hethum I і Lleó III d'Armènia
Mopsuèstia
Mopsuèstia (grec medieval: Mamista, Manistra;;;;; francès antic: Mamistra) fou una gran ciutat de l'Imperi Romà a la part oriental de Cilícia a la riba del riu Piramos (Pyramus), prop de la costa a una plana anomenada Ἀλήιον πεδίον, al camí de Tars a Issos.
Veure Hethum I і Mopsuèstia
Regne Armeni de Cilícia
El Regne Armeni de Cilícia, conegut igualment com a Armènia Cilícia, Petita Armènia o Armènia Menor i originàriament com a Principat Armeni de Cilícia, fou un estat fundat a Cilícia durant l'alta edat mitjana per armenis que fugien de la invasió seljúcida d'Armènia.
Veure Hethum I і Regne Armeni de Cilícia
Rubènides
Escut dels rubènides. La dinastia rubènida o dels rubènides fou una dinastia armènia establerta a Cilícia que fou de fet independent a partir del 1080.
Veure Hethum I і Rubènides
Sembat el Conestable
Sembat el Conestable (en armeni: Սմբատ Սպարապետ, Սմբատ Գունդստաբլ, Smbat Sparapet, Smbat Gúndestabl) (1208–1276), també escrit Smpad o Smbat, fou un noble del Regne d'Armènia Menor, germà gran del rei Hethum I. Fou una persona important al seu país on actuà com a diplomàtic, jutge, militar amb el rang de conestable (en armeni Sparapet), equivalent a cap suprem de les forces armènies.
Veure Hethum I і Sembat el Conestable
Senyoria de Sidó
La senyoria de Sidó va ser una jurisdicció feudal creada durant les conquestes cristianes a l'Orient Pròxim, després de la Primera Croada.
Veure Hethum I і Senyoria de Sidó
Setge de Trípoli (1271)
El primer setge de Trípoli fou una operació de captura de la ciutat de Trípoli efectuada per Bàybars, soldà mameluc del Caire, el 1271.
Veure Hethum I і Setge de Trípoli (1271)
Setge de Trípoli (1289)
El setge de Trípoli del 1289 suposà la caiguda i destrucció del Comtat de Trípoli (el que avui dia és el Líban) en mans dels mamelucs.
Veure Hethum I і Setge de Trípoli (1289)
Sibil·la d'Armènia
Sibil·la d'Armènia, comtessa de Tripoli i princesa titular d'Antioquia, morta l'any 1290, fou la filla de Hethum I de Barberon i d'Isabel d'Armènia.
Veure Hethum I і Sibil·la d'Armènia
També conegut com Hatum I, Hethum I d'Armènia, Hetum I.