Taula de continguts
44 les relacions: Ab Urbe Condita, Acròpoli, Alíartos, Alcmena, Atenes, Batalla d'Haliart, Beòcia, Beotarca, Catàleg de les naus, Coronea, Descripció de Grècia, Estadi (mesura), Fill, Grec antic, Guerra del Peloponnès, Haliart, Haliàrtia, Helicó, Heròon, Història de la Guerra del Peloponnès, Ilíada, Imperi Aquemènida, Lacònia, Levàdia, Lisandre, Llacuna Copaida, Lliga Beòcia, Mitologia grega, Pausànias (geògraf), Perseu de Macedònia, Plutarc de Queronea, Polibi, Pretor, Radamantis, Tebes (Grècia), Telfusa (nàiade), Tercera Guerra Macedònica, Tersandre (fill de Sísif), Tirèsias, Titus Livi, Troia, Tucídides, Vides paral·leles, Xenofont.
Ab Urbe Condita
lloba nacional nodreix Ròmul i Rem, fundadors de Roma, en el moment en què els pastors estan a punt de trobar-los. Se'n pot veure una de les cabres mentre que les imatges de petits animals denoten el caràcter silvestre del paratge. L'àguila hi és representada Ab Urbe Condita Libri —sovint abreujat Ab Urbe Condita— és una monumental història de l'antiga Roma escrita en llatí per Titus Livi (59 aC - 17) la redacció de la qual deuria començar entre els anys 27 i 25 aC.
Veure Haliart (Beòcia) і Ab Urbe Condita
Acròpoli
L'Acròpoli d'Atenes La paraula acròpoli (també anomenada acròpolis) prové del ἀκρόπολις ('akrópolis') (formada per ἄκρος ('akros'), 'situat a dalt de tot', i πόλις ('pólis'), 'ciutat').
Veure Haliart (Beòcia) і Acròpoli
Alíartos
Alíartos (Αλίαρτος) és una vila que conformava un antic municipi a la unitat perifèrica de Beòcia, a la perifèria de la Grècia Central, que es troba a 109 quilòmetres de la capital del país, Atenes.
Veure Haliart (Beòcia) і Alíartos
Alcmena
En la mitologia grega Alcmena (en grec antic Άλκμήνη) era l'esposa d'Amfitrió i la mare d'Hèracles.
Veure Haliart (Beòcia) і Alcmena
Atenes
Atenes (Αθήνα, Athina; Ἀθῆναι; en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.
Veure Haliart (Beòcia) і Atenes
Batalla d'Haliart
La Batalla d'Haliart es va lliurar l'any entre les ciutats gregues d'Esparta i Tebes.
Veure Haliart (Beòcia) і Batalla d'Haliart
Beòcia
Beòcia és una regió de l'antiga Grècia, situada a l'oest de l'Àtica, amb capital a Orcomen i centre principal a Tebes.
Veure Haliart (Beòcia) і Beòcia
Beotarca
Beotarca (en grec antic Βοιωτάρχης, o Βοιώταρχος) era un membre dirigent de la Confederació o Lliga Beòcia organitzada per Tebes.
Veure Haliart (Beòcia) і Beotarca
Catàleg de les naus
Grècia homèrica El Catàleg de les naus és el nom amb què es coneix un passatge de la Ilíada, d'Homer (Cant II, línies 480-760) que enumera els contingents de l'exèrcit aqueu i els seus cabdills més importants, el nombre de naus que cada un aportava a l'empresa i els indrets que senyorejava a Grècia.
Veure Haliart (Beòcia) і Catàleg de les naus
Coronea
Coronea (Κορώνεια) era una ciutat grega de Beòcia que formava part de la Lliga Beòcia i que Estrabó situa en una altura propera a la muntanya d'Helicó.
Veure Haliart (Beòcia) і Coronea
Descripció de Grècia
Pausànias. Karl Christoph Traugott Tauchnitz, 1829 La Descripció de Grècia o Periple de Grècia (en grec), és un llibre de viatges escrit per Pausànies o Pausànias al.
Veure Haliart (Beòcia) і Descripció de Grècia
Estadi (mesura)
Lestadi és una de les unitats de longitud de l'antiga Grècia.
Veure Haliart (Beòcia) і Estadi (mesura)
Fill
Un pare amb el seu fill. Un fill o filla (del llatí "fīlius") és el descendent directe d'un animal o persona.
Veure Haliart (Beòcia) і Fill
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Veure Haliart (Beòcia) і Grec antic
Guerra del Peloponnès
La Guerra del Peloponnès va ser un conflicte bèl·lic que va afectar a Grècia en els anys des del 431 aC fins al 404 aC i va enfrontar la Lliga de Delos (conduïda per Atenes) i els seus aliats, de tendència democràtica, contra Esparta i els seus, de tendència oligàrquica.
Veure Haliart (Beòcia) і Guerra del Peloponnès
Haliart
Haliart (Halíartos) va ser un heroi grec, fill de Tersandre i net de Sísif.
Veure Haliart (Beòcia) і Haliart
Haliàrtia
Haliàrtia (en grec antic Ἁλιαρτία) era el territori de la ciutat d'Haliartos, situat a una fèrtil plana regada per nombrosos rierols que desaiguaven al llac Copais, conegut de vegades com maresma Haliartana, segons diu Estrabó.
Veure Haliart (Beòcia) і Haliàrtia
Helicó
L'Helicó (Ελικώνας; Helicon) és una serralada muntanyosa de Grècia situada a la unitat perifèrica de Beòcia; és una prolongació de la serralada del Parnàs.
Veure Haliart (Beòcia) і Helicó
Heròon
'''Heròon''' a Sagalassos (Turquia) Un heròon (del grec ἡρῷον, heróon, en plural ἡρῷα, heroa; també anomenat de vegades heroum, segons la versió llatina) era un santuari o templet dedicat pels antics grecs o romans –i en uns certs casos per altres pobles com els ibers– per commemorar o retre culte a un heroi, erigit sovint sobre el que se suposava que n'era la tomba o el cenotafi.
Veure Haliart (Beòcia) і Heròon
Història de la Guerra del Peloponnès
Manuscrit de la ''Història'' de Tucídides, del segle X La Història de la Guerra del Peloponès és un relat escrit per Tucídides, un general atenenc que va combatre contra Esparta a la Guerra del Peloponès i va relatar el curs de la guerra.
Veure Haliart (Beòcia) і Història de la Guerra del Peloponnès
Ilíada
La Ilíada és un poema èpic grec atribuït a Homer compost en hexàmetres per a ser recitat oralment pels rapsodes.
Veure Haliart (Beòcia) і Ilíada
Imperi Aquemènida
LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.
Veure Haliart (Beòcia) і Imperi Aquemènida
Lacònia
Lacònia (Laconica o Laconia), anomenada també Lacedemònia (ἡ Λακεδαιμονία γῆ, 'la terra lacedemònia'), fou una regió de l'antiga Grècia situada era la part sud-est del Peloponnès, entre Messènia, l'Argòlida i Arcàdia.
Veure Haliart (Beòcia) і Lacònia
Levàdia
Levàdia o Livàdia (Λιβαδειά, Livadiá, Λεβάδεια, Levádia o Λιβαδιά, Livadiá; en Livadya) és un municipi i una ciutat de la unitat perifèrica de Beòcia, de la qual és la capital, a la perifèria de la Grècia Central.
Veure Haliart (Beòcia) і Levàdia
Lisandre
Lisandre (en llatí Lysander, en grec antic Λύσανδρος) fill d'Aristòclit o Aristòcrit, i de família heràclida segons uns, i ciutadà després de ser esclau, segons altres, fou un general espartà, el més gran de tots els militars espartans, que va vèncer als atenesos i va posar fi a la Guerra del Peloponès.
Veure Haliart (Beòcia) і Lisandre
Llacuna Copaida
s. La llacuna Copaida (Κωπαΐς, Kōpaís; en grec modern: Κωπαΐδα, Kopáida), de vegades anomenat també llacuna Cefísia, va ser un extens llac pantanós d'entre 3 a 5 metres de profunditat i una superfície d'uns 328 km² situat a la regió de Beòcia, al centre de Grècia.
Veure Haliart (Beòcia) і Llacuna Copaida
Lliga Beòcia
La Lliga Beòcia va ser una confederació de 15 ciutats-estat de Beòcia fundada cap al.
Veure Haliart (Beòcia) і Lliga Beòcia
Mitologia grega
La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.
Veure Haliart (Beòcia) і Mitologia grega
Pausànias (geògraf)
Pausànias o Pausànies (en grec: Παυσανίας) fou un historiador, viatger i geògraf grec que va viure a l'època dels emperadors Adrià i Marc Aureli.
Veure Haliart (Beòcia) і Pausànias (geògraf)
Perseu de Macedònia
Perseu de Macedònia (en Perseus; vers 212 aC-165 aC) fou el darrer rei de Macedònia, fill gran de Filip V de Macedònia.
Veure Haliart (Beòcia) і Perseu de Macedònia
Plutarc de Queronea
Plutarc Plutarc de Queronea (Πλούταρχος; c. 46 - c. 120) va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana.
Veure Haliart (Beòcia) і Plutarc de Queronea
Polibi
Estela de Polibi Polibi (Polybius), fill de Licortes, nascut a Megalòpolis, fou un historiador grec que visqué al voltant dels anys 205 a 120 aC, famós per la seva obra Història, que cobreix amb detall el període del 264 aC al 146 aC.
Veure Haliart (Beòcia) і Polibi
Pretor
El pretor (en llatí praetor) era un magistrat de la República de Roma, encarregat principalment de l'administració de justícia.
Veure Haliart (Beòcia) і Pretor
Radamantis
Radamantis o Radamant (en grec Ῥαδάμανθυς, en llatí Rhădămanthus), en la mitologia grega, és un déu heroi, fill de Zeus i Europa.
Veure Haliart (Beòcia) і Radamantis
Tebes (Grècia)
Tebes (Θήβα, Thíva; Θῆβαι, Thḗbai; en català medieval, Estives) és una ciutat de Grècia de la regió de Beòcia situada a 48 km al nord-oest d'Atenes, al nord de la serralada del Citeró, que separa Beòcia de l'Àtica.
Veure Haliart (Beòcia) і Tebes (Grècia)
Telfusa (nàiade)
Telfusa (en grec antic Τέλφουσα) era la nàiade protectora d'una font situada a Beòcia, entre Haliart i Alalcòmenas, al peu d'un penya-segat.
Veure Haliart (Beòcia) і Telfusa (nàiade)
Tercera Guerra Macedònica
La Tercera Guerra Macedònica (171 aC - 168 aC) va ser una contesa entre la República Romana i el Regne de Macedònia.
Veure Haliart (Beòcia) і Tercera Guerra Macedònica
Tersandre (fill de Sísif)
Tersandre (en Θέρσανδρος) va ser un dels quatre fills que va tenir Sísif, i que només cita Pausànias.
Veure Haliart (Beòcia) і Tersandre (fill de Sísif)
Tirèsias
Tirèsies, a l'esquerra, amb OdisseuEn la mitologia grega, Tirèsias o Tirèsies, (en grec) és un endeví cec de Tebes.
Veure Haliart (Beòcia) і Tirèsias
Titus Livi
Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.
Veure Haliart (Beòcia) і Titus Livi
Troia
Troia (en luvi Taruisa/*Tarhuisa pel nom del déu hitita Taru/Tahui; en grec Τροία o Τροίας; també anomenada Ílion, en grec Ίλιον o Ίλιος; Ílium, en llatí Īlium, i Wilusa en hitita) és una ciutat tant històrica com llegendària, on es va desenvolupar la Guerra de Troia, descrita a la Ilíada, un poema èpic de l'antiga Grècia.
Veure Haliart (Beòcia) і Troia
Tucídides
Bust de Tucídides, Museu Reial d'Ontàrio Tucídides (en Θουκυδίδης; entre 460 i 455 aC – c. 400 aC) va ser un historiador grec i l'autor de la Història de la Guerra del Peloponnès, on explica la guerra que va tenir lloc al entre Esparta i Atenes.
Veure Haliart (Beòcia) і Tucídides
Vides paral·leles
Les Vides paral·leles (en grec Βίοι Παράλληλοι, Bioi parallēlloi) són una col·lecció de biografies de personatges il·lustres de l'antiguitat clàssica, obra de l'historiador i assagista grec Plutarc de Queronea.
Veure Haliart (Beòcia) і Vides paral·leles
Xenofont
Xenofont d'Atenes ; c. 430 Strassler i al., 2022-04-20 at the Wayback Machine.
Veure Haliart (Beòcia) і Xenofont
També conegut com Aliarte, Haliartos.