Taula de continguts
40 les relacions: Adelaida de Savoia, Agnès d'Alemanya, Agnès de Courtenay, Amalric I de Jerusalem, Balduí IV de Jerusalem, Balduí V de Jerusalem, Bonifaci de Montferrat, Bonifaci I de Montferrat, Comtat de Jaffa i Ascaló, Conrad de Montferrat, Conrad III d'Alemanya, Elionor d'Aquitània, Francès, Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic, Guillem de Tir, Guillem I d'Escòcia, Guillem V de Montferrat, Guillem VI de Montferrat, Humbert II de Savoia, Isabel de Jerusalem, Italià, Leopold III de Babenberg, Lepra, Lluís VII de França, Malària, Maria Comnena (filla de Manuel I), Marquesat de Montferrat, Peire Bremon lo Tort, Quarta Croada, Regne de Jerusalem, René Grousset, Renyer de Montferrat, Renyer de Montferrat (1162-1183), Segona Croada, Sibil·la de Jerusalem, Sidó, Tercera Croada, Terra Santa, Trobador, 1177.
Adelaida de Savoia
Adelaida de Savoia (~1092 - Montmartre, París, 18 de novembre de 1154) fou infanta de Savoia i reina consort de França (1115 - 1137).
Veure Guillem de Montferrat Llarga Espasa і Adelaida de Savoia
Agnès d'Alemanya
Agnès d'Alemanya (1072/3 – 24 de setembre de 1143), també coneguda com a Agnès de Waiblingen, va ser un membre imperial de la dinastia Saliana.
Veure Guillem de Montferrat Llarga Espasa і Agnès d'Alemanya
Agnès de Courtenay
Agnès de Courtenay (h. 1136 – h. 1184) era filla de Joscelí II d'Edessa i Beatriu d'Armènia, i fou mare del rei Balduí IV de Jerusalem i de la reina Sibil·la de Jerusalem.
Veure Guillem de Montferrat Llarga Espasa і Agnès de Courtenay
Amalric I de Jerusalem
Amalric I de Jerusalem (1136 - 11 de juliol de 1174) va ser rei del regne llatí de Jerusalem des de 1162 fins a la seva mort.
Veure Guillem de Montferrat Llarga Espasa і Amalric I de Jerusalem
Balduí IV de Jerusalem
Balduí IV (Jerusalem, 1161 – 16 de març de 1185), dit el Leprós, fill d'Amalaric I de Jerusalem i de la seva primera dona Agnès de Courtenay, fou Rei de Jerusalem des del 15 de juliol de 1174 fins a la seva mort el 1185.
Veure Guillem de Montferrat Llarga Espasa і Balduí IV de Jerusalem
Balduí V de Jerusalem
Escut d'armes del Regne de Jerusalem. Balduí V (1177 – 1186) era el fill de Sibil·la de Jerusalem i del seu primer marit, Guillem de Montferrat.
Veure Guillem de Montferrat Llarga Espasa і Balduí V de Jerusalem
Bonifaci de Montferrat
* Bonifaci I de Montferrat (1150 - 1207), marquès de Montferrat i rei de Tessalònica.
Veure Guillem de Montferrat Llarga Espasa і Bonifaci de Montferrat
Bonifaci I de Montferrat
Bonifaci I de Montferrat (en italià: Bonifacio del Monferrato; en grec: Βονιφάτιος Μομφερρατικός, Vonifàtios Momferratikós), també conegut com a Bonifaci I de Tessalònica o Bonifaci I d'Aleramici, 1150 - 4 de setembre, 1207) fou marquès de Montferrat i rei de Tessalònica.
Veure Guillem de Montferrat Llarga Espasa і Bonifaci I de Montferrat
Comtat de Jaffa i Ascaló
El Comtat de Jaffa i Ascaló fou un dels estats croats que formaven part del Regne de Jerusalem, força important segons deixà escrit el jurista Joan d'Ibelin.
Veure Guillem de Montferrat Llarga Espasa і Comtat de Jaffa i Ascaló
Conrad de Montferrat
Conrad de Montferrat, Conrad I de Jerusalem (mitjans dècada del 1140 - 28 d'abril de 1192), va ser un dels participants més importants de la tercera croada.
Veure Guillem de Montferrat Llarga Espasa і Conrad de Montferrat
Conrad III d'Alemanya
Conrad III (1093 – 15 de febrer de 1152) va ser el primer rei d'Alemanya de la casa Hohenstaufen.
Veure Guillem de Montferrat Llarga Espasa і Conrad III d'Alemanya
Elionor d'Aquitània
Elionor i el seu fill Joan sense TerraElionor d'Aquitània (Bordeus, 1122 - abadia de Fontevrault, 1204) va ser una important figura històrica que va exercir el poder com a duquessa d'Aquitània (1137-1204) i reina consort de França (1137-1152) i d'Anglaterra (1154-1189).
Veure Guillem de Montferrat Llarga Espasa і Elionor d'Aquitània
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»).
Veure Guillem de Montferrat Llarga Espasa і Francès
Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic I de Hohenstaufen (1122 - 10 de juny de 1190), anomenat el Barba-roja (Barbarossa en italià, Rotbart en alemany) va ser escollit Rei d'Alemanya a Frankfurt el 4 de març de 1152 i coronat a Aquisgrà el 9 de març, coronat Rei d'Itàlia a Pavia el 1154, i finalment coronat Sacre Emperador Romà pel Papa Adrià IV el 18 de juny de 1155.
Veure Guillem de Montferrat Llarga Espasa і Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic
Guillem de Tir
Guillem de Tir (h. 1130 - 1185) va ser arquebisbe de Tir i historiador de les Croades i de l'edat mitjana.
Veure Guillem de Montferrat Llarga Espasa і Guillem de Tir
Guillem I d'Escòcia
Guillem I d'Escòcia, dit el Lleó (gaèlic escocès: Uilliam Garbh, 1143 - 4 de desembre de 1214), fou rei d'Escòcia, successor del seu germà Malcolm IV.
Veure Guillem de Montferrat Llarga Espasa і Guillem I d'Escòcia
Guillem V de Montferrat
Guillem V de Montferrat, fou marquès de Montferrat del 1136 al 1191.
Veure Guillem de Montferrat Llarga Espasa і Guillem V de Montferrat
Guillem VI de Montferrat
Guillem VI de Montferrat, fou marquès de Montferrat del 1207 al 1225.
Veure Guillem de Montferrat Llarga Espasa і Guillem VI de Montferrat
Humbert II de Savoia
Humbert II de Savoia, conegut amb el sobrenom de El Gras, (Carignano, Savoia v 1065 - 1103) fou el comte de Savoia entre 1080 i 1103.
Veure Guillem de Montferrat Llarga Espasa і Humbert II de Savoia
Isabel de Jerusalem
Isabel I de Jerusalem (Nablus, 1172 - Acre, 1205) fou una reina de Jerusalem de 1192 a 1205.
Veure Guillem de Montferrat Llarga Espasa і Isabel de Jerusalem
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Veure Guillem de Montferrat Llarga Espasa і Italià
Leopold III de Babenberg
Leopold III de Babenberg o d'Àustria (Melk, 1073 - Klosterneuburg, 15 de novembre de 1136) fou marcgravi d'Àustria entre 1095 i 1136.
Veure Guillem de Montferrat Llarga Espasa і Leopold III de Babenberg
Lepra
La lepra, també coneguda com a malaltia de Hansen (HD), és una infecció bacteriana a llarg termini produïda per Mycobacterium leprae o Mycobacterium lepromatosis.
Veure Guillem de Montferrat Llarga Espasa і Lepra
Lluís VII de França
Lluís VII de França, dit el Jove (en francès Louis le Jeune) (1120 - París, 1180) fou rei de França entre 1137 i 1180.
Veure Guillem de Montferrat Llarga Espasa і Lluís VII de França
Malària
La malària (de l'italià mal aria -mal aire-) o paludisme a la versió en línia del DIEC.
Veure Guillem de Montferrat Llarga Espasa і Malària
Maria Comnena (filla de Manuel I)
Aleix II llançat a la mar i el protosebast penjat. va ser una aristòcrata romana d'Orient, reina d'Hongria i Tessalònica, filla de l'emperador romà d'Orient Manuel I Comnè i Berta de Sulzbach.
Veure Guillem de Montferrat Llarga Espasa і Maria Comnena (filla de Manuel I)
Marquesat de Montferrat
XV. El Marquesat de Montferrat va ser un estat del nord-oest d'Itàlia.
Veure Guillem de Montferrat Llarga Espasa і Marquesat de Montferrat
Peire Bremon lo Tort
Peire Bremon lo Tort (fl....1177...) fou un trobador occità.
Veure Guillem de Montferrat Llarga Espasa і Peire Bremon lo Tort
Quarta Croada
La Quarta Croada (1202-1204) fou promoguda pel papa Innocenci III amb la intenció originària d'alliberar Terra Santa mitjançant una invasió des d'Egipte.
Veure Guillem de Montferrat Llarga Espasa і Quarta Croada
Regne de Jerusalem
El Regne de Jerusalem va ser un regne cristià que es va establir al Llevant el 1099 després de la conquesta de Jerusalem en la Primera Croada.
Veure Guillem de Montferrat Llarga Espasa і Regne de Jerusalem
René Grousset
René Grousset (Aubais, 5 de setembre de 1885 - París, 12 de setembre de 1952) va ser un historiador francès, especialista en Àsia i membre de l'Acadèmia Francesa.
Veure Guillem de Montferrat Llarga Espasa і René Grousset
Renyer de Montferrat
Renyer de Montferrat o Rainier de Montferrat, (també escrit Raynerius de Monteferrato), fou marquès de Montferrat del 1100 al 1136.
Veure Guillem de Montferrat Llarga Espasa і Renyer de Montferrat
Renyer de Montferrat (1162-1183)
Aleix II llançat a la mar i el protosebast penjat. Renyer de Montferrat o Rainier de Montferrat (1162 – Constantinoble, 1183), era fill del marquès de Montferrat Guillem V i de Judit de Babenberg, i fou nomenat cèsar pel seu sogre l'emperador romà d'Orient Manuel I Comnè.
Veure Guillem de Montferrat Llarga Espasa і Renyer de Montferrat (1162-1183)
Segona Croada
La Segona Croada (1147-1149) va ser la segona de les croades a Terra Santa.
Veure Guillem de Montferrat Llarga Espasa і Segona Croada
Sibil·la de Jerusalem
Sibil·la de Jerusalem (c. 1160 – 1190) fou reina de Jerusalem.
Veure Guillem de Montferrat Llarga Espasa і Sibil·la de Jerusalem
Sidó
Vista de la ciutat de Sidó Sidó, la moderna Saïda (en fenici צדן, Ṣydwn; en;; en;; en), és la tercera ciutat del Líban, a la costa de la mar Mediterrània, a uns 40 km al nord de Tir i altres 40 km al sud de Beirut.
Veure Guillem de Montferrat Llarga Espasa і Sidó
Tercera Croada
La Tercera Croada començà el 1189 i acabà el 1192; fou un seguit d'expedicions comandades per l'emperador alemany Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic, el rei francès Felip II i el rei Ricard I d'Anglaterra Cor de Lleó, els quals pretenien reconquerir Jerusalem, que havia caigut en mans del soldà Saladí després de la batalla de les Banyes de Hattin.
Veure Guillem de Montferrat Llarga Espasa і Tercera Croada
Terra Santa
Terra santa és un terme que, en contexts estrictament religiosos, designa un territori poc definit de l'Orient Mitjà, entre el riu Jordà i la mar Mediterrània.
Veure Guillem de Montferrat Llarga Espasa і Terra Santa
Trobador
Trobador Un trobador és un poeta cantor de l'edat mitjana que crea, en occità, composicions literàries i musicals, destinades a ser difoses pel cant dels joglars. Tanmateix, el mot poeta era destinat a aquelles persones que escrivien literatura en llengua llatina, és a dir, els clergues.
Veure Guillem de Montferrat Llarga Espasa і Trobador
1177
El 1177 (MCLXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Guillem de Montferrat Llarga Espasa і 1177