Taula de continguts
9 les relacions: Beatriu I de Borgonya, Comtat d'Auxonne, Comtat de Borgonya, Comtat de Mâcon, Comtat de Viena, Esteve I de Borgonya, Renald III de Borgonya, 1102, 1127.
- Anscarici
- Comtes de Borgonya
Beatriu I de Borgonya
Detall del matrimoni de la comtessa Beatriu I de Borgonya amb l'emperador Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic Matrimoni de la comtessa Beatriu I de Borgonya amb l'emperador Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic Comtat de Borgonya Beatriu I de Borgonya o Beatrix de Borgonya (1145 - 1184) va ser comtessa de Borgonya (filla única del comte Renald III de Borgonya) i Emperadriu del Sacre Imperi per matrimoni el 1156 amb l'Emperador Frederic Barba-roja.
Veure Guillem IV de Borgonya і Beatriu I de Borgonya
Comtat d'Auxonne
Auxonne fou una jurisdicció feudal del Regne de França, amb centre a Auxonne, avui dia una ciutat francesa, al departament de la Côte d'Or al sud-est de Dijon.
Veure Guillem IV de Borgonya і Comtat d'Auxonne
Comtat de Borgonya
Comtat de Borgonya El comtat de Borgonya (o comtat palatí de Borgonya) fou una important jurisdicció feudal de França, que tenia per capital Dole.
Veure Guillem IV de Borgonya і Comtat de Borgonya
Comtat de Mâcon
Situació de Mâcon Escut del comtat de Mâcon El Comtat de Mâcon (arpità Mâconês) fou una jurisdicció feudal de França centrada a la ciutat de Mâcon.
Veure Guillem IV de Borgonya і Comtat de Mâcon
Comtat de Viena
El comtat de Viena fou una extensa jurisdicció feudal del Delfinat.
Veure Guillem IV de Borgonya і Comtat de Viena
Esteve I de Borgonya
Esteve I de Borgonya dit «Cap Intrèpid» (1065 - 1102) fou comte de Borgonya, comte de Mâcon i de Viena, fill del comte Guillem I de Borgonya i d'Estevaneta de Borgonya comtessa de Viena, i germà segon del comte Renald II de Borgonya al que va succeir; fou també germà del papa Calixt II Comtat de Borgonya Va néixer el 1065 i el 1097 el seu germà, el comte Renald II de Borgonya (+ 1099), li va confiar la regència del comtat.
Veure Guillem IV de Borgonya і Esteve I de Borgonya
Renald III de Borgonya
Comtat de Borgonya. Renald III de Borgonya (cap a 1093- 1148) fou comte de Borgonya i comte de Mâcon (conjuntament amb el seu germà Guillem IV de Borgonya i III de Mâcon) i comte de Viena Va néixer el 1093 i era fill del comte Esteve I de Borgonya i de Beatriu de Lorena (filla del duc Gerard I de Lorena; Esteve I, el 1087, a la mort del seu pare Guillem I de Borgonya havia reclamat i obtingut part del comtat, juntament amb el seu germà Renald II de Borgonya.
Veure Guillem IV de Borgonya і Renald III de Borgonya
1102
El 1102 (MCII) fou un any comú del que va començar en dimecres.
Veure Guillem IV de Borgonya і 1102
1127
El 1127 (MCXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Guillem IV de Borgonya і 1127
Vegeu també
Anscarici
- Adalbert I d'Ivrea
- Adalbert II d'Ivrea
- Agnès de Borgonya, comtessa de Poitiers
- Anscari d'Ivrea
- Anscarici
- Arduí d'Ivrea
- Beatriu I de Borgonya
- Berenguer II d'Itàlia
- Conrad d'Ivrea
- Esteve I d'Auxonne
- Esteve I de Borgonya
- Gisela de Borgonya (comtessa de Savoia)
- Guillem I de Borgonya
- Guillem IV de Borgonya
- Guiu d'Ivrea
- Joana de Dammartin
- Manuel de Borgonya
- Otó Guillem de Borgonya
- Papa Calixt II
- Ramon de Borgonya
- Renald I de Borgonya
- Renald II de Borgonya
- Renald III de Borgonya
- Susanna d'Itàlia
Comtes de Borgonya
- Carles I de Borgonya
- Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
- Esteve I de Borgonya
- Eudes IV de Borgonya
- Felip I de Borgonya
- Felip I de Castella
- Felip III de Borgonya
- Guillem I de Borgonya
- Guillem II de Borgonya
- Guillem III de Borgonya
- Guillem IV de Borgonya
- Hug de Chalon
- Joan I de Borgonya
- Joana II de Borgonya
- Joana III de Borgonya
- Lluís II de Flandes
- Maria de Borgonya
- Otó Guillem de Borgonya
- Otó II de Borgonya
- Otó III de Borgonya
- Otó IV de Borgonya
- Otó de Hohenstaufen, I de Borgonya
- Renald I de Borgonya
- Renald II de Borgonya
- Renald III de Borgonya
- Ricard I de Borgonya
També conegut com Guillem III de Mâcon.