Taula de continguts
192 les relacions: Abdicacions de Baiona, Absolutisme, Agustí I de Mèxic, Aimara, Ajuntament, Amèrica, Amèrica del Sud, Anglaterra, Antic Règim, Antonio José de Sucre, Argent, Argentina, Índies, Batalla d'Ayacucho, Batalla de Pueblo Viejo, Batalla de Trafalgar, Batalla de Yorktown (1781), Bernardo O'Higgins, Bolívia, Buenos Aires, Cadis, Capitania General de Guatemala, Capitania General de Xile, Cartagena de Indias, Casa de Sa Majestat el Rei (Espanya), Casta, Ciutat de Mèxic, Colòmbia, Colònia (divisió administrativa), Comerç, Congrés de Chilpancingo, Congrés de Panamà, Consell de Castella, Constitució Espanyola de 1812, Contraban, Contracte social, Contractualisme, Corts de Cadis, Costa Rica, Crioll, Cuba, Cusco, Dinastia borbònica, Diputació, El Salvador, Equador, Esclavitud, Espanya, Europa, Ferran VII d'Espanya, ... Ampliar l'índex (142 més) »
- Guerres a Amèrica del Nord
- Guerres a l'Amèrica del Sud
Abdicacions de Baiona
Les abdicacions de Baiona, que van tenir lloc el 5 de maig de 1808 en el castell de Marracq de la ciutat francesa de Baiona, és el nom pel qual es coneixen les renúncies successives dels reis Carles IV i el seu fill Ferran VII al tron d'Espanya en favor de Napoleó Bonaparte, qui a continuació cediria els drets al seu germà Josep Bonaparte, qui regnaria amb el nom de Josep I.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Abdicacions de Baiona
Absolutisme
Labsolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Absolutisme
Agustí I de Mèxic
Cosme Damían Agustín de Iturbide y Arámburu (27 de setembre, 1783 - 19 de juliol, 1824), va ser un polític i militar mexicà, la participació del qual va ser decisiva per l'assoliment de la independència de Mèxic i de l'Amèrica Central.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Agustí I de Mèxic
Aimara
Wiphala, bandera del poble aimara La llengua aimara (aymar aru) pertany al grup quitxuamarà de la família andina-equatorial.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Aimara
Ajuntament
Ajuntament d'Elda L'ajuntament a Sandomierz, Polònia L'ajuntament a Kuopio, Finlàndia Lajuntament (dit també actualment consistori, comú, consell, paeria, batllia o batlia i antigament universitat) o seu del govern local, casa del comú, casa del poble, casa consistorial, casa de la vila o casa de la ciutat; és la institució local que té per funció el govern local i l'administració dels interessos del veïnat d'un municipi.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Ajuntament
Amèrica
Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Amèrica
Amèrica del Sud
LAmèrica del Sud, segons el model continental ibèric, és un subcontinent d'Amèrica travessat per l'equador terrestre.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Amèrica del Sud
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Anglaterra
Antic Règim
Revolució francesa (1789). Les seves ruïnes van ser objecte d'un comerç semblant al que, 200 anys més tard, van tenir les restes del mur de Berlín LAntic Règim (francès: Ancien Régime) va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Antic Règim
Antonio José de Sucre
Antonio José de Sucre (Cumaná, 3 de febrer de 1795 - serra de Berruecos, Colòmbia, 4 de juny de 1830) fou un militar i polític veneçolà.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Antonio José de Sucre
Argent
Largent, conegut igualment com a plata, és l'element químic de símbol Ag i nombre atòmic 47.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Argent
Argentina
LArgentina, oficialment la República Argentina, és un Estat sobirà de l'Amèrica del Sud organitzat com a república representativa i federal, integrat per vint-i-tres províncies i una ciutat autònoma, Buenos Aires, la qual és la capital.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Argentina
Índies
Papua Occidental Les Índies (pluralització Índia, ja que aquest era el territori de referència) foren diverses regions d'Àsia i Amèrica, denominades fins al s. XIX.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Índies
Batalla d'Ayacucho
La batalla d'Ayacucho fou una de les batalles de les Guerres d'independència hispanoamericanes.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Batalla d'Ayacucho
Batalla de Pueblo Viejo
La batalla de Pueblo Viejo o també coneguda com a batalla de Tampico (1829) va tenir lloc entre el 26 de juliol i l'11 de setembre de 1829 als encontorns d'aquest port situat a la costa del golf de Mèxic, en l'actual estat mexicà de Tamaulipas.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Batalla de Pueblo Viejo
Batalla de Trafalgar
La Batalla de Trafalgar va ser una batalla naval que va tenir lloc el 21 d'octubre de 1805, en el marc de la Tercera Coalició iniciada pel Regne Unit, l'Arxiducat d'Àustria, l'Imperi Rus, el Regne de Nàpols i Suècia per intentar enderrocar Napoleó Bonaparte del tron imperial i dissoldre la influència militar francesa existent a Europa.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Batalla de Trafalgar
Batalla de Yorktown (1781)
La batalla de Yorktown va tenir lloc durant la guerra d'Independència dels Estats Units d'Amèrica entre el 26 de setembre i el 19 d'octubre de 1781.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Batalla de Yorktown (1781)
Bernardo O'Higgins
Bernardo O'Higgins Riquelme (Xile, 20 d'agost de 1778 - Lima, 24 d'octubre de 1842) va ser un militar xilè.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Bernardo O'Higgins
Bolívia
Bolívia o lEstat Plurinacional de Bolívia (o Buliwya) —en castellà i oficialment, Estado Plurinacional de Bolivia (anomenat fins al 2009 República de Bolívia)— és un dels dos únics estats de l'Amèrica del Sud sense sortida a l'oceà, i a més és una de les regions més altes del món.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Bolívia
Buenos Aires
Av. 25 de mayo Buenos Aires, oficialment la Ciutat Autònoma de Buenos Aires (CABA) és la capital federal de l'Argentina, i n'és la ciutat i el port més important.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Buenos Aires
Cadis
Cadis (en castellà i oficialment Cádiz) és un municipi andalús, capital de la província de Cadis, a Andalusia.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Cadis
Capitania General de Guatemala
La Capitania General de Guatemala, també coneguda com el Regne de Guatemala, era una de les divisions administratives del virregnat de la Nova Espanya que abastava gran part de Centreamèrica; s'estenia des de la regió del Soconusco (avui dia a l'estat de Chiapas, Mèxic) fins al territori de l'actual Costa Rica.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Capitania General de Guatemala
Capitania General de Xile
La Capitania General de Xile va ser una entitat territorial integrant de l'Imperi Espanyol entre 1541 i el 1818, com la independència de la República de Xile.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Capitania General de Xile
Cartagena de Indias
Cartagena de Indias o, simplement, Cartagena és la capital del departament de Bolívar, a Colòmbia i la cinquena ciutat del país en població després de Bogotà, Medellín, Cali i Barranquilla.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Cartagena de Indias
Casa de Sa Majestat el Rei (Espanya)
La Casa de Sa Majestat el Rei és l'organisme públic espanyol que, sota la dependència directa del rei d'Espanya, té com a missió servir-li de suport a totes les activitats que es derivin de les seves funcions com a cap d'Estat.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Casa de Sa Majestat el Rei (Espanya)
Casta
La paraula ''casta'' es va començar a fer servir com a sinònim de ''classe social'' durant les missions portugueses a l'Índia. Molts indis en l'actualitat han expressat la idea que la imatge negativa del sistema de classes es va produir durant l'ocupació britànica, els quals van difondre la idea de discriminació racial associada a la de casta.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Casta
Ciutat de Mèxic
La ciutat de Mèxic (en castellà: Ciudad de México, CDMX, o només México), és la capital i la ciutat més gran de Mèxic.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Ciutat de Mèxic
Colòmbia
Colòmbia —o la República de Colòmbia— és un estat de l'Amèrica del Sud.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Colòmbia
Colònia (divisió administrativa)
Una colònia és un assentament humà organitzat per una potència estatal anomenada metròpoli en una regió llunyana, en la qual és inicialment estrangera i on s'assenta d'una manera duradora.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Colònia (divisió administrativa)
Comerç
Contenidors al port Elizabeth de Nova Jersey. El comerç és el conjunt d'activitats de compravenda de béns o serveis, sia pel seu ús, venda, o transformació.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Comerç
Congrés de Chilpancingo
El Congrés de Chilpancingo (també conegut com a Congrés d'Anáhuac) va ser una reunió celebrada a Chilpancingo, el que és avui en dia l'Estat de Guerrero, de setembre a novembre del 1813.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Congrés de Chilpancingo
Congrés de Panamà
El Congrés de Panamà fou una reunió de líders polítics i representants de vint-i-dos estats d'Amèrica (quinze de govern), celebrada el novembre de 2006, que van exigir a Panamà la independència de Puerto Rico, ocupat pels Estats Units des de 1898, i van acordar la creació d'un Comitè Permanent de Treball integrat per quinze personalitats per a promoure la causa de Puerto Rico.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Congrés de Panamà
Consell de Castella
Territoris adscrits al Consell de Flandes El Consell de Castella, conegut oficialment en castellà com a Real y Supremo Consejo de Castilla (Reial i Suprem Consell de Castella), era la columna vertebral i principal centre de poder de l'estructura de govern de la Monarquia Hispànica durant l'edat moderna (segles XVI al), època que es coneix com a polisinodal, és a dir, amb multiplicitat de Consells.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Consell de Castella
Constitució Espanyola de 1812
1.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Constitució Espanyola de 1812
Contraban
El contraban és un acte delictiu mitjançant el qual es passen mercaderies d'un indret a un altre (separats per una frontera o divisió establerta i acordada) sense declarar-ho a les autoritats i, si s'escau, sense pagar els aranzels corresponents.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Contraban
Contracte social
Contracte social és una expressió que s'utilitza en filosofia, ciència política i sociologia en al·lusió a un acord real o hipotètic realitzat en l'interior d'un grup pels seus membres, com per exemple el que s'adquireix en un estat en relació als drets i deures de l'estat i dels seus ciutadans.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Contracte social
Contractualisme
El contractualisme és un corrent de la filosofia política i del dret que té els seus orígens en el.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Contractualisme
Corts de Cadis
Jurament de les Corts de Cadis a l'Església Major parroquial de San Fernando. Exposat al Congrés dels Diputats de Madrid. 1.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Corts de Cadis
Costa Rica
Costa Rica és una república de l'Amèrica Central, que confronta al nord amb Nicaragua, a l'est amb el mar Carib, al sud-est amb Panamà i al sud i a l'oest amb l'oceà Pacífic.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Costa Rica
Crioll
Crioll és una persona que a l'Amèrica espanyola designava un fill de peninsulars nascut a Amèrica.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Crioll
Cuba
Cuba, oficialment la República de Cuba, és un Estat del mar Carib integrat per l'illa de Cuba —la més gran i la segona més poblada de les Antilles—, l'illa de la Juventud, i altres illes adjacents.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Cuba
Cusco
La ciutat de Cusco (en l'original quítxua: Qusqu) és la capital del departament homònim del Perú.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Cusco
Dinastia borbònica
Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Dinastia borbònica
Diputació
Una diputació és un òrgan col·legiat que té com a missió assumir les facultats que corresponen a les cambres legislatives quan aquestes han estat dissoltes.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Diputació
El Salvador
El Salvador, oficialment República d'El Salvador és una república de l'Amèrica central que limita a l'oest amb Guatemala, al nord i a l'est amb Hondures i al sud amb l'oceà Pacífic.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і El Salvador
Equador
LEquador —o la República de l'Equador— (en castellà i oficialment República del Ecuador) és un estat de l'Amèrica del Sud.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Equador
Esclavitud
''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) Lesclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec medieval sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Esclavitud
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Espanya
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Europa
Ferran VII d'Espanya
Ferran VII d'Espanya, dit el Desitjat (L'Escorial, 14 d'octubre de 1784 - Madrid, 29 de setembre de 1833), fou príncep d'Astúries (1788-1808) i rei d'Espanya (1808 i 1814-1833).
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Ferran VII d'Espanya
Filipines
La Mare de Déu d'Antipolo. La República de les Filipines és un estat insular que consisteix en un arxipèlag situat en el Sud-est Asiàtic, a l'oceà Pacífic.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Filipines
Filosofia del dret
La filosofia del dret és una branca de la filosofia que reflexiona els fonaments regeixen la creació i aplicació del dret, la teoria de la justícia i la teoria de la ciència jurídica.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Filosofia del dret
Forces armades
Soldats de l'Exèrcit alemany. Les forces armades d'un estat són el conjunt d'institucions oficials, permanents i regulars encarregades d'aplicar la política de defensa nacional, així com la política exterior, per via armada.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Forces armades
Francisco de Miranda
Sebastián Francisco de Miranda Rodríguez, més conegut com a Francisco de Miranda (Caracas, 28 de març de 1750 - San Fernando, Cadis, 14 de juliol de 1816) va ser un general veneçolà, considerat com a precursor de l'emancipació americana de l'Imperi Espanyol.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Francisco de Miranda
Francisco Suárez
Francisco Suárez (Granada, 1548 - Lisboa, 1617) fou un jesuïta, destacat filòsof i teòleg de l'edat moderna.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Francisco Suárez
Governació de Montevideo
La Governació de Montevideo (en castellà i oficialment Gobierno Político y Militar de Montevideo) va ser creada el 1751, poc després de la signatura del Tractat de Madrid de 1750, quan Ferran VI era el rei d'Espanya.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Governació de Montevideo
Gran Colòmbia
La Gran Colòmbia (nom oficial República de Colòmbia) fou un estat existent entre 1819 i 1831.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Gran Colòmbia
Guatemala
Guatemala és una república de l'Amèrica Central que afronta al nord i a l'oest amb Mèxic, al nord-est amb Belize i amb el mar Carib a través de la badia d'Amatique (al golf d'Hondures), al sud-est amb Hondures i El Salvador, i al sud amb l'oceà Pacífic.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Guatemala
Guerra civil
Es denomina guerra civil qualsevol confrontació bèl·lica, la majoria dels participants de la qual no són forces militars regulars, sinó que estan formades per la població civil.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Guerra civil
Guerra d'Independència de Cuba
La Guerra d'independència cubana o Guerra del 95, és el nom amb el qual es coneix l'última guerra per la independència dels cubans contra el domini espanyol i és potser una de les últimes guerres americanes contra el Regne d'Espanya.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Guerra d'Independència de Cuba
Guerra d'independència de Veneçuela
La Guerra d'independència de Veneçuela fou una guerra lliurada per l'emancipació del que actualment és Veneçuela entre el 1811 i el 1823.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Guerra d'independència de Veneçuela
Guerra de l'Orella de Jenkins
La Guerra de l'orella de Jenkins fou un conflicte bèl·lic que va durar de 1739 a 1748, en el qual s'enfrontaren les flotes i tropes del Regne de la Gran Bretanya i del Regne d'Espanya principalment a l'àrea del Carib.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Guerra de l'Orella de Jenkins
Guerra de la Independència dels Estats Units
La Guerra de la Independència dels Estats Units d'Amèrica (també anomenada Guerra de la Revolució Americana) va començar com una revolució de tretze colònies britàniques a Amèrica del Nord que va conduir a una guerra oberta contra el Regne de Gran Bretanya, i va acabar en una guerra mundial entre diverses grans potències europees.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Guerra de la Independència dels Estats Units
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Guerra del Francès
Guerres Napoleòniques
Les Guerres Napoleòniques són el conjunt de conflictes bèl·lics que es van produir durant el període que Napoleó Bonaparte va governar el Primer Imperi Francès.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Guerres Napoleòniques
Hisenda
Hom denomina hisenda una finca agrícola, heretat, de grans dimensions, generalment una explotació de caràcter latifundista, amb un nucli d'habitatges, normalment d'alt valor arquitectònic.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Hisenda
Hispanoamèrica
Més de 2% Hispanoamèrica o Amèrica hispana és una regió cultural integrada per les nacions americanes de parla castellana.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Hispanoamèrica
Hondures
Hondures és una república de l'Amèrica Central que afronta a l'oest amb Guatemala i El Salvador, al sud amb Nicaragua i l'oceà Pacífic i al nord amb el golf d'Hondures i el mar Carib.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Hondures
Il·lustració
La Il·lustració (en francès: Siècle des Lumières; en alemany: Aufklärung; en anglès: Enlightenment; en italià: Illuminismo) va ser un corrent filosòfic, polític i social europeu que promovia el progrés, el racionalisme i el liberalisme en contra del poder reial, la noblesa i l'obscurantisme catòlic.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Il·lustració
Illes Canàries
Les Illes Canàries (oficialment i en castellà las Islas Canarias) és un arxipèlag africà de vuit illes volcàniques de l'oceà Atlàntic, situades al nord-oest del continent africà, concretament davant les costes del Marroc i el Sàhara Occidental.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Illes Canàries
Imperi Britànic
Les àrees en color rosa indiquen els territoris que en un moment o altre han format part de l'Imperi Britànic a través de la història. 200x200px L'Imperi Britànic eren els territoris les terres que depenien políticament i econòmica del Regne de Gran Bretanya i posteriorment del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Imperi Britànic
Imperi Espanyol
mite romà de les Columnes d'Hèrcules (Estret de Gibraltar), que es creia que eren els límits del món, i l'advertència ''Non Terrae Plus ultra'' (No existeix terra mes allà). L'Imperi Espanyol fou el conjunt de territoris a Europa, Amèrica, Àsia, Àfrica i Oceania que estigueren sota el domini de la Monarquia Hispànica al llarg de la història.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Imperi Espanyol
Independència
Les fronteres polítiques són convencions que es mouen segons els interessos dels seus habitants. Mapa d'Escandinàvia en 1815, de la mobilitat de les seves fronteres i territoris independitzats. La independència és la situació en què algú o quelcom no té cap relació de dependència amb algú o quelcom d'altre, hi estigués sotmès prèviament o no.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Independència
Independència de Mèxic
miniatura La Independència de Mèxic va ser la conseqüència d'un procés polític i social d'emancipació, que buscava independitzar-se del govern central de l'Imperi Espanyol.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Independència de Mèxic
Independència de Veneçuela
La independència de Veneçuela va ser el procés emancipador desenvolupat entre 1810 i 1821 per trencar els llaços colonials que hi havia entre Veneçuela i l'Imperi Espanyol.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Independència de Veneçuela
Independència del Brasil
La Independència del Brasil comprèn una sèrie d'esdeveniments polítics ocorreguts entre 1821 i 1825, la majoria dels quals van incloure conflictes entre el Brasil i Portugal pel que fa a la proclamació d'independència presentada per l'Imperi del Brasil el 7 de setembre de 1822.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Independència del Brasil
Independència del Perú
La Independència del Perú és un procés històric social, que correspon a tot un període de fenòmens socials, sollevaments i conflictes bèl·lics que va propiciar la independència política i el sorgiment de la República del Perú com un estat independent de la monarquia espanyola, resultat de la ruptura política i desaparició del Virregnat del Perú per la convergència de diverses forces alliberadores i l'acció dels patriotes.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Independència del Perú
Independentisme
Mural en anglès i francès que defensa un País Basc independent. En la política, l'independentisme, separatisme o secessionisme és l'opció política que defensa la independència (separació d'un estat més gran) d'un poble a partir d'una nacionalitat o una nació sense estat.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Independentisme
Isabel II d'Espanya
Maria Isabel Lluïsa de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Madrid, 10 d'octubre de 1830 – París, 9 d'abril de 1904) va regnar Espanya com Isabel II entre 1833 i 1868.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Isabel II d'Espanya
Jean-Jacques Rousseau
fou un dels principals filòsofs del segle de les llums en llengua francesa, tanmateix les seves idees i el seu caràcter l'oposaren sovint a altres il·lustrats i als ideals del moviment.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Jean-Jacques Rousseau
José de San Martín
José de San Martín (Yapeyú, Argentina, 25 de febrer de 1778 - Boulogne-sur-Mer, França, 17 d'agost de 1850) va ser un militar argentí, les campanyes del qual van ser decisives per a les independències de l'Argentina, Xile i el Perú.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і José de San Martín
José Fernando de Abascal y Sousa
Signatura de José Fernando d'Abascal abans de ser nomenat Marquès de la Concòrdia, a partir d'aquest moment va començar a signar com a tal. José Fernando d'Abascal i Sousa (Oviedo, 30 de maig de 1743 - Madrid, 31 de juliol de 1821), fou un noble, militar i polític espanyol, mariscal de camp, trentè vuitè virrei del Perú (1806-1816) i primer Marquès de la Concòrdia Espanyola del Perú.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і José Fernando de Abascal y Sousa
José Gervasio Artigas
José Gervasio Artigas (Montevideo, llavors Banda Oriental, avui Uruguai, 19 de juny de 1764 - † Paraguai, 23 de setembre de 1850) va ser un militar, estadista i màxim pròcer uruguaià.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і José Gervasio Artigas
Josep Bonaparte
Josep I Bonaparte o Josep I d'Espanya, anomenat de forma despectiva Pepe Botella o Pepe Botellas (Corte, Còrsega, 1768 - Florència, 1844), fou rei de Nàpols (1806-1808) i rei d'Espanya (1808-1813), però no de Catalunya, territori que s'incorporà al Primer Imperi Francès.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Josep Bonaparte
Junta Suprema Central
francès van portar un rei amb poca experiència a convertir-se en "El Desitjat" per part del poble espanyol. La Junta Suprema Central, també dita la Junta Suprema o Junta Central, o Junta Central Suprema i, oficialment, Junta Suprema Central i Governativa del Regne va ser l'òrgan que va acumular els poders executiu i legislatiu espanyols durant l'ocupació napoleònica d'Espanya.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Junta Suprema Central
Lògia maçònica
Temple de la lògia "Les Coeurs Unis" - Mont-real En la terminologia maçònica, s'anomenen lògies o tallers els grups de base de la francmaçoneria.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Lògia maçònica
Liberalisme
El liberalisme és un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses, que s'oposen a l'absolutisme i que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de la iniciativa individual per sobre de la col·lectiva.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Liberalisme
Lleis d'Índies
Les Lleis d'Índies (o Lleis Noves) són un seguit de lleis, promulgades el 20 de novembre de 1542 per Carles I d'Espanya amb l'objectiu de prohibir el sistema de la Encomienda (comanda, en català), i tots els abusos derivats d'aquest, així com definir els impostos que els colons havien de pagar al rei.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Lleis d'Índies
Lliure comerç
El lliure comerç o la llibertat de comerç és un model de mercat en què el comerç de béns i serveis entre els països flueix de manera ininterrompuda sense qualsevol obstacle artificial.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Lliure comerç
Maia
Bandera del poble maia Els maies són un grup de pobles indígenes mesoamericans que viuen al sud-est de Mèxic (als estats de Yucatán, Quintana Roo, Campeche, Chiapas i Tabasco), Guatemala, Belize i Hondures; i que tenen una arrel comuna amb la cultura maia antiga.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Maia
Manuel Belgrano
Manuel José Joaquín del Corazón de Jesús Belgrano y González (Buenos Aires, 3 de juny de 1770 – Buenos Aires, 20 de juny de 1820), conegut com a Manuel Belgrano, va ser un intel·lectual, economista, periodista, polític, advocat i militar riuplatenc de destacada actuació en l'actual Argentina, el Paraguai i l'Alto Perú durant les dues primeres dècades del.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Manuel Belgrano
Maputxes
Els maputxes (del mapudungun maputxe: mapu, 'terra' i che, 'poble') són una ètnia d'amerindis sud-americans.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Maputxes
Mar Carib
La mar Carib, també anomenada mar de les Antilles, és una massa d'aigua que és part de l'oceà Atlàntic, al sud-est del golf de Mèxic.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Mar Carib
Mèxic
Mèxic (o Méjico,, yucatec: Meejiko, mixteca: Ñuu Koꞌyo;, totonaca: Méjiko), oficialment els Estats Units Mexicans, és una república federal constitucional de l'Amèrica del Nord.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Mèxic
Metall preciós
Palleta d'or gegantina Un metall preciós és aquell element químic metàl·lic poc freqüent a la natura i d'elevat valor econòmic.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Metall preciós
Mina (enginyeria)
Una mina o una explotació minera és el conjunt d'instal·lacions necessàries per explotar un jaciment de minerals o altres materials.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Mina (enginyeria)
Misiones Orientales
Misiones. En verd el domini jesuïta; En taronja, límit després del Tractat de Madrid del 1750 entre Espanya i Portugal; En rosa, el Tractat de Tordesillas. Les Misiones Orientales o Misiones del riu Uruguai (en portuguès Região das Missõés) constitueixen una regió històrica que actualment ocupen l'oest de l'estat de Rio Grande do Sul al sud del Brasil.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Misiones Orientales
Monarquia Catòlica
Monarquia Catòlica és el nom que es donà al conjunt de territoris que estaven sota la sobirania dels Reis Catòlics des que aquests conveniren la Concòrdia de Segòvia (1475).
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Monarquia Catòlica
Monarquia de Juliol
La Monarquia de Juliol (1830-1848) és un procés revolucionari francès que comença amb la denominada Revolució de juliol o les "Tres Glorioses" (Trois Glorieuses) jornades revolucionàries de París, que van portar al tron a Lluís Felip I i va iniciar aquest període monàrquic.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Monarquia de Juliol
Monopoli
fixar el preu fent ús del seu poder de mercat. Un monopoli (del grec μόνος monos un, i πωλεῖν pōlein vendre) és una situació de privilegi legal o fallada de mercat en la qual, per a una indústria que té un producte, un bé, un recurs o un servei determinat i diferenciat, hi ha un productor (monopolista) oferent que té un gran poder de mercat i és l'únic de la indústria que el posseeix.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Monopoli
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Napoleó Bonaparte
Nicaragua
La República de Nicaragua és un país de l'Amèrica Central que limita el nord-oest amb Hondures, al sud amb Costa Rica, a l'oest amb l'oceà Pacífic i a l'est amb el mar Carib.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Nicaragua
Noblesa
La noblesa o noblea és un estat hereditari tradicional que existeix avui en alguns països (principalment actuals o anteriors monarquies).
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Noblesa
Pablo Morillo
Pablo Morillo (Fuentesecas, província de Zamora, Espanya, 5 de maig de 1778 - Banhèras de Bigòrra, França, 27 de juliol de 1837) fou un militar i polític espanyol.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Pablo Morillo
Panamà
El Panamà, oficialment la República de Panamà, és l'estat més meridional de l'Amèrica Central, situat a l'istme homònim que connecta els subcontinents de Nord-amèrica i Sud-amèrica i per tant, sovint és categoritzat com a estat transcontinental.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Panamà
Paraguai
La República del Paraguai (guaraní: Paraguái Tavakuairetã; castellà: República del Paraguay) és un país de l'Amèrica del Sud localitzat entre les latituds 19° 18′ i 27° 30′ sud i les longituds 54° 19' i 62° 38′ oest del meridià de Greenwich.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Paraguai
Pàtria
La pàtria ve determinada per la nació o unitat històrico-cultural amb la qual se senten identificats els que han nascut en una col·lectivitat o en formen part.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Pàtria
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Península Ibèrica
Perú
El Perú, oficialment la República del Perú, és un país de Sud-amèrica que confronta al nord amb l'Equador i Colòmbia, a l'est amb el Brasil, al sud-est amb Bolívia, al sud amb Xile i a l'oest amb l'oceà Pacífic.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Perú
Pobles indígenes d'Amèrica
Quítxues del Perú Maies de Chiapas Shoshoni, dels Estats Units Home atsina Els pobles indígenes d'Amèrica són els habitants precolombins del continent americà, els seus descendents i altres grups ètnics que s'identifiquen amb aquests pobles històrics.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Pobles indígenes d'Amèrica
Primer Imperi Mexicà
El Primer Imperi Mexicà és el període posterior a la independència de Mèxic en què la forma de govern del país va ser la va ser la monarquia constitucional.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Primer Imperi Mexicà
Primera Guerra Carlina
La Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys fou el conflicte civil que va esclatar a Espanya quan va morir el rei Ferran VII i a causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció de 1830.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Primera Guerra Carlina
Proteccionisme
El proteccionisme és un corrent econòmic que aposta per la producció nacional i imposa taxes i aranzels als productes internacionals per limitar les importacions.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Proteccionisme
Província de Charcas
Les províncies del Departament de Potosí La província de Charcas és una de les 16 províncies del Departament de Potosí, a Bolívia.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Província de Charcas
Província Lliure de Guayaquil
La Província Lliure de Guayaquil fou un estat sud-americà sobirà i independent que existí entre els anys 1820 i 1822 i creat amb la independència de la governació de Guayaquil de la corona espanyola.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Província Lliure de Guayaquil
Província Oriental del Riu de la Plata
La Província Oriental del Riu de la Plata o Província Oriental (en castellà i oficialment, Provincia Oriental del Río de la Plata), sovint coneguda com a Província de Montevideo, va ser la denominació donada a partir de 1813, per instàncies de José Gervasio Artigas, a l'antiga Banda Oriental com a part de les Províncies Unides del Riu de la Plata.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Província Oriental del Riu de la Plata
Províncies Unides del Riu de la Plata
Províncies Unides del Riu de la Plata va ser la denominació emprada per al territori de l'actual Argentina, Uruguai i l'avui departament bolivià de Tarija des de la Revolució de Maig fins a mitjans de la dècada del 1830.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Províncies Unides del Riu de la Plata
Puerto Rico
Puerto Rico és un estat insular de l'Amèrica Central lliurement associat als Estats Units d'Amèrica.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Puerto Rico
Quítxua
El quítxua és una família de llengües indígenes d'Amèrica del Sud.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Quítxua
Quito
Convent i església de Sant FrancescSan Francisco de Quito és la capital de la República de l'Equador.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Quito
Regnat del Terror
El Regne del Terror (2 de setembre de 1793 - 28 de juliol de 1794) o, simplement El Terror (en francès la Terreur) fou un període de la Revolució Francesa en què les lluites entre faccions polítiques rivals van dur a una mútua radicalització, que prengué un caràcter violent amb execucions massives a la guillotina.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Regnat del Terror
Regne Unit
El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Regne Unit
Regne Unit de Portugal, el Brasil i l'Algarve
El Regne Unit de Portugal, el Brasil i l'Algarve o Regne Unit de Portugal, el Brasil i els Algarves (en portuguès: Reino Unido de Portugal, Brasil e Algarves) fou el nom que rebé el Regne de Portugal durant la regència de la dinastia Bragança entre 1815 i 1825, i que aglutinà els territoris dels Regnes de Portugal i l'Algarve i la colònia del Brasil així com totes les possessions d'ultramar de l'Imperi Portuguès.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Regne Unit de Portugal, el Brasil i l'Algarve
Regnes castellans d'Índies
Els Regnes castellans de les Índies o Índies, Illes i Terra Ferma del mar Oceà (en castellà: Indias, Yslas y Tierra Firme del mar Oceano) foren el conjunt regnes i territoris incorporats jurídicament a la Corona de Castella després del descobriment d'Amèrica, i que des dels Reis Catòlics fins a la seva independència van formar part de les possessions patrimonials de la Casa Reial espanyola.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Regnes castellans d'Índies
República
Una república és un estat o un país dirigit per persones que basen el seu poder polític en la voluntat democràtica del poble en què els ciutadans tenen el dret al vot, la qual cosa dona al govern el fonament de legitimitat i sobirania.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і República
Revolució
rus. Una revolució és una transformació profunda i ràpida de l'estructura social, econòmica i política d'una societat, que alguns cops comporta l'ús de la violència, però no necessàriament.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Revolució
Revolució Americana
Declaració d'Independència'', mostrant els cinc membres del comitè encarregat de redactar la Declaració el 1776, presentant el seu treball al Segon Congrés Continental a Filadèlfia. La Revolució Americana va ser un conflicte entre les Tretze Colònies britàniques a Amèrica del Nord i la seva metròpoli (el Regne Unit).
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Revolució Americana
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Revolució Francesa
Revolució haitiana
La Revolució haitiana (1791-1804) va ser una revolta d'esclaus a la colònia francesa de Saint Domingue que va culminar amb l'abolició de l'esclavitud i la independència del país que va esdevenir la República d'Haití.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Revolució haitiana
Santa Aliança
La Santa Aliança fou un acord internacional de tres països amb monarques absoluts (Àustria, Prússia i Rússia), els quals es varen comprometre a ajudar-se en cas de revolucions liberals per tal d'erradicar tots els focus liberals dels països monàrquics i absolutistes.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Santa Aliança
Simón Bolívar
Simón José Antonio de la Santísima Trinidad Bolívar y Palacios, més conegut com a Simón Bolívar, (Caracas, 24 de juliol de 1783 - Santa Marta, Colòmbia, 17 de desembre de 1830) va ser un líder revolucionari que va lluitar per la independència de Veneçuela, Colòmbia, el Perú i Equador.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Simón Bolívar
Sobirania
La sobirania (també anomenada sobiranitat o sobiranesa) és la «suma de potestats d'un Estat», és a dir, el conjunt de poders polítics imprescindibles i inalienables que requereix una societat humana per a constituir-se en Estat.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Sobirania
Tractat de Sant Ildefons (1796)
El tractat de Sant Ildefons va ser una aliança militar signada entre Espanya i França el 1796, en el marc de les guerres napoleòniques.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Tractat de Sant Ildefons (1796)
Trienni Liberal
Document en què consta el jurament a la Constitució espanyola de 1812 per part de Ferran VII d'Espanya El Trienni Liberal (1820-1823) va ser un període liberal del regnat de Ferran VII, que es va iniciar amb el pronunciament de Riego l'1 de gener de 1820 a Las Cabezas de San Juan, que havia rebut l'encàrrec de dirigir una expedició contra els insurgents de les colònies d'Amèrica.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Trienni Liberal
Universitat
THE World University Rankings Una universitat (del llatí universitas, -atis) és una institució dedicada a l'ensenyament integrada per diferents centres, anomenats facultats o col·legis, on s'imparteixen estudis superiors de diferents sabers i s'hi atorguen els títols corresponents.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Universitat
Uruguai
LUruguai, oficialment la República Oriental de l'Uruguai (República Oriental del Uruguay, en castellà), és un estat sobirà d'Amèrica del Sud situat entre el Brasil i l'Argentina.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Uruguai
Veneçuela
Veneçuela, oficialment la República Bolivariana de Veneçuela, és un estat situat a la costa nord de Sud-amèrica.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Veneçuela
Virregnat de Nova Espanya
La Nova Espanya (Virreinato de Nueva España en castellà) fou el virregnat de l'imperi Espanyol a Amèrica del Nord i Àsia, nascut per cèdula reial el 17 d'abril, 1535 i amb una duració de 286 anys, fins al 21 de setembre, 1821, data en què el territori continental del virregnat aconseguí la seva independència i naixeria Mèxic, aleshores conformat com a monarquia constitucional amb el nom d'Imperi Mexicà.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Virregnat de Nova Espanya
Virregnat de Nova Granada
El Virregnat de Nova Granada o Virregnat de Santafe va ser un virregnat espanyol (1717 - 1724, 1740 - 1810 i 1815 - 1819).
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Virregnat de Nova Granada
Virregnat del Perú
El virregnat del Perú fou el territori d'administració colonial espanyola que comprenia bona part de l'Amèrica del Sud.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Virregnat del Perú
Virregnat del Riu de la Plata
El Virregnat del Riu de la Plata (castellà, Virreinato del Río de la Plata), establert en 1776, va ser l'última divisió administrativa de l'Imperi Espanyol durant la colonització d'Amèrica.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Virregnat del Riu de la Plata
Virrei
García Hurtado de Mendoza, virrei del Perú i governador de XileUn virrei és un oficial reial que governa un país o província en nom i representació del monarca.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Virrei
Xile
Xile, oficialment la República de Xile (República de Chile, en castellà), és un estat de l'Amèrica del Sud que ocupa una franja llarga i estreta entre la costa de l'oceà Pacífic i els Andes.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Xile
Yucatán
Yucatán és un dels 31 estats que conformen la federació mexicana.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і Yucatán
11 de setembre
L'11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya i el dos-cents cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і 11 de setembre
12 d'octubre
El 12 d'octubre és el dos-cents vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і 12 d'octubre
12 de febrer
El 12 de febrer és el quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і 12 de febrer
13 de setembre
El 13 de setembre és el dos-cents cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-setè en els anys de traspàs.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і 13 de setembre
15 de juliol
El 15 de juliol és el cent noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-setè en els anys de traspàs.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і 15 de juliol
15 de setembre
El 15 de setembre és el dos-cents cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-novè en els anys de traspàs.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і 15 de setembre
16 de desembre
El 16 de desembre és el tres-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і 16 de desembre
1640
;Països Catalans.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і 1640
1643
;Països Catalans.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і 1643
17 de desembre
El 17 de desembre és el tres-cents cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і 17 de desembre
1721
Mapa simplificat d'Europa al final de la Gran Guerra del Nord el 1721.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і 1721
1741
; Països Catalans;Resta del món.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і 1741
1748
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і 1748
1761
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau Llinda Can Bellestoles, Santa Pau.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і 1761
1768
;Països Catalans.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і 1768
1784
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і 1784
1796
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і 1796
1801
;Països Catalans.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і 1801
1803
Llinda a la catedral de Vic, amb la data d'acabament de les obres (15 de setembre de 1803).
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і 1803
1804
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і 1804
1805
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і 1805
1806
Plànol de Barcelona, l'any 1806.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і 1806
1807
;Països Catalans:;Resta del món.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і 1807
1808
Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і 1808
1809
;Països Catalans.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і 1809
1810
;Països Catalans.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і 1810
1811
El primer imperi francès en negreta i els seus estats satèl·lit ('''1811''').
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і 1811
1813
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і 1813
1814
Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і 1814
1818
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і 1818
1819
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і 1819
1821
;Països Catalans.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і 1821
1824
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і 1824
1825
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і 1825
1826
;Països Catalans.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і 1826
1829
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і 1829
1833
;Països Catalans.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і 1833
1836
Llinda d'una casa del carrer del Pont Vell de Besalú Placa commemorativa de la primera foto feta a Barcelona, el 10 de novembre de 1836;Països Catalans.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і 1836
1898
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і 1898
28 de juliol
El 28 de juliol és el dos-cents novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents desè en els anys de traspàs.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і 28 de juliol
28 de setembre
El 28 de setembre és el dos-cents setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і 28 de setembre
31 de gener
El 31 de gener és el trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і 31 de gener
4 de desembre
El 4 de desembre és el tres-cents trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-novè en els anys de traspàs.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і 4 de desembre
5 de juliol
El 5 de juliol és el cent vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-setè en els anys de traspàs.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і 5 de juliol
6 d'agost
El 6 d'agost és el dos-cents divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dinovè en els anys de traspàs.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і 6 d'agost
7 de març
El 7 de març és el seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià, el seixanta-setè els anys de traspàs.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і 7 de març
8 de novembre
El 8 de novembre o 8 de santandria és el tres-cents dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents tretzè en els anys de traspàs.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і 8 de novembre
9 de desembre
El 9 de desembre és el tres-cents quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Guerres d'independència hispanoamericanes і 9 de desembre
Vegeu també
Guerres a Amèrica del Nord
- Guerra franco-índia
- Guerres d'independència hispanoamericanes
Guerres a l'Amèrica del Sud
- Guerres d'independència hispanoamericanes
També conegut com Descolonització d'Amèrica, Emancipació d'Amèrica Llatina, Guerra d'Independència Hispanoamericana, Guerres d'Independència Hispanoamericana, Guerres de la independència americana, Independència d'Amèrica, Independència llatinoamericana.