Accés més ràpid que el navegador!
43 les relacions: Almogàver, Barcelona, Batalla d'Alessandria, Berenguer de Cruïlles, Bernat IV de Cabrera, Catalans, Catalunya, Ceret, Comtat d'Armanyac, Corberes, Corona d'Aragó, Corona de Mallorca, Corts de Montsó (1388-1389), Elisabet de Mallorca, Empordà, Felip Dalmau I de Rocabertí, Ferrer de Gualbes, Fraisse de las Corbièras, Güelfs i gibel·lins, Gilabert de Centelles i Riu-sec, Girona, Guerra, Guerra dels Cent Anys, Joan el Caçador, Joan Galeàs Visconti, Joan III d'Armanyac, Lluís I de Provença, Mata d'Armanyac, Milà, Montsó, Mosset, Perpinyà, Presa de Fraisse, Ramon d'Abella, Ribesaltes, Rosselló, Salses, Sant Hipòlit de la Salanca, 1388, 1389, 1390, 1391, 31 de març.
Almogàver
Almogàvers era la denominació que reberen els soldats autònoms en forma de companyies d'infanteria lleugera alçades a la corona d'Aragó (on es podien dir miquelets) i a la corona de Castella (on també s'anomenaven peones) durant l'edat mitjana, entre els segles i.Diccionari d'Història de Catalunya; ed.
Nou!!: Guerra dels armanyaguesos і Almogàver · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Guerra dels armanyaguesos і Barcelona · Veure més »
Batalla d'Alessandria
La Batalla d'Alessandria, o batalla de Castellazzo del 25 de juny de 1391 fou una de les batalles de les Guerres Florentinomilaneses, dins el context de les guerres de Güelfs i gibel·lins.
Nou!!: Guerra dels armanyaguesos і Batalla d'Alessandria · Veure més »
Berenguer de Cruïlles
Palau de la Generalitat. Berenguer de Cruïlles (Peratallada, 1310 – Barcelona, estiu de 1362) fou bisbe de Girona (1349–1362) i el primer president de la Generalitat de Catalunya (1359–1362), nomenat per les Corts de Cervera.
Nou!!: Guerra dels armanyaguesos і Berenguer de Cruïlles · Veure més »
Bernat IV de Cabrera
Bernat IV de Cabrera, dit Bernardí, (1352 - Catània (Sicília), 1423) ostentà els títols de vescomte de Cabrera, baró de Montclús, comte d'Osona (1373), vescomte de Bas (1381) i comte de Mòdica (1393).
Nou!!: Guerra dels armanyaguesos і Bernat IV de Cabrera · Veure més »
Catalans
Els catalans són un poble europeu pirinenc i mediterrani que té les seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents.
Nou!!: Guerra dels armanyaguesos і Catalans · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Guerra dels armanyaguesos і Catalunya · Veure més »
Ceret
Picasso, Pierre Brune i Eudaldo a la dècada del 1950 a Ceret Ceret (en francès, Céret) és la vila capital del Vallespir, a la Catalunya del Nord.
Nou!!: Guerra dels armanyaguesos і Ceret · Veure més »
Comtat d'Armanyac
Escut dels comtes d'Armanyac fins a 1314: ''d'argent amb lleó de gules'' El comtat d'Armanyac (en occità Armanhac, en francès Armagnac) fou una jurisdicció feudal d'Occitània, a la Gascunya, creada a finals del.
Nou!!: Guerra dels armanyaguesos і Comtat d'Armanyac · Veure més »
Corberes
Les Corberes (en occità Corbièras o Corbièiras; en francès Corbières) o massís de les Corberes són un conjunt de muntanyes al límit entre el Rosselló i la Fenolleda al sud i l'Aude (Llenguadoc) al nord.
Nou!!: Guerra dels armanyaguesos і Corberes · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Guerra dels armanyaguesos і Corona d'Aragó · Veure més »
Corona de Mallorca
La Corona de Mallorca estigué formada pel conjunt de territoris procedents de la Corona d'Aragó que Jaume I el Conqueridor deixà com a herència al seu fill Jaume II de Mallorca amb el títol de rei de Mallorca.
Nou!!: Guerra dels armanyaguesos і Corona de Mallorca · Veure més »
Corts de Montsó (1388-1389)
Les Corts de Montsó de 1388-1389, Corts Generals de la Corona d'Aragó, foren convocades per Joan I, a Saragossa estant, el 7 de setembre de 1388, per a celebrar-se el 3 de novembre a Montsó, però foren posposades fins al 13 de novembre, quan el rei presenta la proposició on expressa la seva intenció de recaptar dels presents consell i ajuda.
Nou!!: Guerra dels armanyaguesos і Corts de Montsó (1388-1389) · Veure més »
Elisabet de Mallorca
Elisabet de Mallorca (1337 - 1404) fou infanta de Mallorca i reina titular de Mallorca amb el nom d'Elisabet I, comtessa nominal de Rosselló i la Cerdanya (1375 - 1404).
Nou!!: Guerra dels armanyaguesos і Elisabet de Mallorca · Veure més »
Empordà
LEmpordà és una comarca històrica catalana sense ús administratiu compresa entre les serres de l'Albera i les Gavarres.
Nou!!: Guerra dels armanyaguesos і Empordà · Veure més »
Felip Dalmau I de Rocabertí
Rocabertí Felip Dalmau (I) de Rocabertí i de Montcada fou vescomte de Rocabertí entre 1342 i 1392.
Nou!!: Guerra dels armanyaguesos і Felip Dalmau I de Rocabertí · Veure més »
Ferrer de Gualbes
Ferrer de Gualbes (ca. 1350 - 12 de setembre de 1423) va ser un mercader i ciutadà de Barcelona pertanyent al llinatge dels Gualbes.
Nou!!: Guerra dels armanyaguesos і Ferrer de Gualbes · Veure més »
Fraisse de las Corbièras
Fraisse de las Corbièras (en francès Fraissé-des-Corbières) és un municipi francès, situat al departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.
Nou!!: Guerra dels armanyaguesos і Fraisse de las Corbièras · Veure més »
Güelfs i gibel·lins
El conflicte entre güelfs i gibel·lins enfronta les cases de Welf i Hohenstaufen, dues faccions que defensaven, respectivament, el papat i el Sacre Imperi Romà en un conflicte que van mantenir al centre i nord de península Itàlica durant els segles i. La lluita pel poder entre el papat i l'imperi tenia els seus orígens en la disputa de les investidures al.
Nou!!: Guerra dels armanyaguesos і Güelfs i gibel·lins · Veure més »
Gilabert de Centelles i Riu-sec
Gilabert de Centelles i Riu-sec (? - 1409), baró de Nules i d'Oliva, fou un noble i militar del Regne de València.
Nou!!: Guerra dels armanyaguesos і Gilabert de Centelles i Riu-sec · Veure més »
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Nou!!: Guerra dels armanyaguesos і Girona · Veure més »
Guerra
''Die Gotenschlacht am Vesuv'', representació de la batalla del Mont Lactarius del 553, que va enfrontar els ostrogots a les forces de l'Imperi Romà d'Orient. Una guerra, conflicte armat o conflicte bèl·lic és una lluita armada entre, en principi, dos grups organitzats i disposats a fer ús de la força per a mantenir o que es reconegui el seu poder, com per exemple dos estats.
Nou!!: Guerra dels armanyaguesos і Guerra · Veure més »
Guerra dels Cent Anys
La Guerra dels Cent Anys és un conflicte intercalat amb treves més o menys llargues, que enfronta, des del 1337 al 1453 (o sigui, gairebé 116 anys) a la dinastia Plantagenet a la dels Valois i, a través d'ells, al regne d'Anglaterra i al de França.
Nou!!: Guerra dels armanyaguesos і Guerra dels Cent Anys · Veure més »
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Nou!!: Guerra dels armanyaguesos і Joan el Caçador · Veure més »
Joan Galeàs Visconti
Joan Galeàs Visconti (en italià: Gian Galeazzo Visconti) (Melegnano, Senyoriu de Milà - Pavia, Ducat de Milà, 1402) fou un governant milanès, inicialment senyor de Milà l'any 1385.
Nou!!: Guerra dels armanyaguesos і Joan Galeàs Visconti · Veure més »
Joan III d'Armanyac
Joan III (ca. 1359 - Alessandria, 25 de juliol de 1391) va ser comte d'Armanyac, Fesenzac i Rodés, vescomte de Lomanha i Auvillars, vescomte de Carlat de 1384 a 1391.
Nou!!: Guerra dels armanyaguesos і Joan III d'Armanyac · Veure més »
Lluís I de Provença
Retrat de Lluís I Lluís I d'Anjou (Vincennes, França, 1339 - Bari, Itàlia, 1384), comte d'Anjou (1356-1384), elevat a duc el 1360; Rei titular de Nàpols, comte de Provença i Emperador titular de Constantinoble (1383-1384) i rei titular de Jerusalem.
Nou!!: Guerra dels armanyaguesos і Lluís I de Provença · Veure més »
Mata d'Armanyac
Mata d'Armanyac, en ortografia antiga Matha d'Armanyach (Comtat d'Armanyac?, 1347 - Saragossa, 13 de juliol de 1378) fou duquessa consort de Girona i de Cervera.
Nou!!: Guerra dels armanyaguesos і Mata d'Armanyac · Veure més »
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Nou!!: Guerra dels armanyaguesos і Milà · Veure més »
Montsó
Montsó (en aragonès, castellà i oficialment, Monzón) és la segona ciutat de la província d'Osca, amb una població de 17 115 habitants.
Nou!!: Guerra dels armanyaguesos і Montsó · Veure més »
Mosset
Mosset (IPA:, ortogràficament, igual en francès) és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca del Conflent.
Nou!!: Guerra dels armanyaguesos і Mosset · Veure més »
Perpinyà
Perpinyà (en francès, Perpignan) és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord.
Nou!!: Guerra dels armanyaguesos і Perpinyà · Veure més »
Presa de Fraisse
La Presa de Fraisse fou una de les batalles de la Guerra dels armanyaguesos.
Nou!!: Guerra dels armanyaguesos і Presa de Fraisse · Veure més »
Ramon d'Abella
Ramon d'Abella (abans de 1389-1401) fou un militar català i conseller reial durant els regnats de Joan el Caçador i Martí l'Humà.
Nou!!: Guerra dels armanyaguesos і Ramon d'Abella · Veure més »
Ribesaltes
Ribesaltes (en francès Rivesaltes) és un municipi de 8.422 habitants de la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord.
Nou!!: Guerra dels armanyaguesos і Ribesaltes · Veure més »
Rosselló
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.
Nou!!: Guerra dels armanyaguesos і Rosselló · Veure més »
Salses
Salses (oficialment en francès, Salses-le-Château), és una vila i comuna de 3.275 habitants de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.
Nou!!: Guerra dels armanyaguesos і Salses · Veure més »
Sant Hipòlit de la Salanca
Sant Hipòlit de la Salanca (o, en francès: Saint-Hippolyte o Saint-Hippolyte-de-la-Salanque) és el poble, cap del municipi del mateix nom, de 2.836 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord.
Nou!!: Guerra dels armanyaguesos і Sant Hipòlit de la Salanca · Veure més »
1388
Sense descripció.
Nou!!: Guerra dels armanyaguesos і 1388 · Veure més »
1389
;Països Catalans.
Nou!!: Guerra dels armanyaguesos і 1389 · Veure més »
1390
Sense descripció.
Nou!!: Guerra dels armanyaguesos і 1390 · Veure més »
1391
La majoria dels calls de Castella i la Corona d'Aragó són assaltats, i els jueus forçats en massa a convertir-se.
Nou!!: Guerra dels armanyaguesos і 1391 · Veure més »
31 de març
El 31 de març és el norantè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Guerra dels armanyaguesos і 31 de març · Veure més »
