Taula de continguts
30 les relacions: Any llum, Astronomia, Astrophysical Journal, Beta del Cavallet de Pintor, Beta del Triangle Austral, Constel·lació, Constel·lació d'Eridà, Constel·lació de l'Escorpió, Constel·lació de la Llebre, Constel·lació del Cavallet de Pintor, Constel·lació del Forn, Constel·lació del Telescopi, Constel·lació del Triangle Austral, Disc protoplanetari, Estel, Eta del Telescopi, Evolució estel·lar, Gegant gasós, Gravetat, Hemisferi sud, Nana marró, Nana roja, Objecte astronòmic, Planeta extrasolar, PSO J318.5-22, Sistema d'estrelles, Terra, Tipus espectral, 1999, 2001.
Any llum
La capa externa és a un any llum del Sol i la línia groga de l'esquerra és l'òrbita del cometa 1910 A1. La capa interna és d'un mes llum. Un any llum o any de llum és una unitat de longitud que es fa servir en la divulgació per indicar distàncies astronòmiques, com la distància entre estels i galàxies.
Veure Grup mòbil Beta Pictoris і Any llum
Astronomia
Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.
Veure Grup mòbil Beta Pictoris і Astronomia
Astrophysical Journal
The Astrophysical Journal, sovint abreujat ApJ, és una revista científica que cobreix desenvolupaments, descobriments i teories recents sobre astronomia i astrofísica.
Veure Grup mòbil Beta Pictoris і Astrophysical Journal
Beta del Cavallet de Pintor
Beta del Cavallet de Pintor (β Pictoris) és la segona estrella més brillant de la constel·lació del Cavallet de Pintor.
Veure Grup mòbil Beta Pictoris і Beta del Cavallet de Pintor
Beta del Triangle Austral
Beta del Triangle Austral (β Trianguli Australis), ocasionalment anomenat Betria, és el segon estel més brillant de la constel·lació del Triangle Austral —després d'Atria (α Trianguli Australis)— amb magnitud aparent +2,83.
Veure Grup mòbil Beta Pictoris і Beta del Triangle Austral
Constel·lació
Orió en el llibre ''Uranometria'' de Johann Bayer. Una constel·lació és un conjunt d'estels fixos o estrelles sense relació entre ells i que formen un dibuix imaginari i arbitrari al cel.
Veure Grup mòbil Beta Pictoris і Constel·lació
Constel·lació d'Eridà
Eridà (Eridanus) és la sisena constel·lació més gran de les 88 constel·lacions modernes, i una de les 48 constel·lacions Ptolemaiques.
Veure Grup mòbil Beta Pictoris і Constel·lació d'Eridà
Constel·lació de l'Escorpió
L'Escorpió o Escorpí (Scorpius), és una de les 88 constel·lacions definides per la Unió Astronòmica Internacional.
Veure Grup mòbil Beta Pictoris і Constel·lació de l'Escorpió
Constel·lació de la Llebre
La Llebre (Lepus) és una constel·lació, situada al sud d'Orió, i possiblement representant una llebre caçada per ell.
Veure Grup mòbil Beta Pictoris і Constel·lació de la Llebre
Constel·lació del Cavallet de Pintor
El Cavallet de Pintor (Pictor) és una de les constel·lacions menors de l'hemisferi sud (declinació -50 a -60).
Veure Grup mòbil Beta Pictoris і Constel·lació del Cavallet de Pintor
Constel·lació del Forn
El Forn (Fornax) és una constel·lació austral a la qual va donar nom per primera vegada Nicolas-Louis de Lacaille, amb el nom de Fornax Chemica ('Forn químic', en llatí).
Veure Grup mòbil Beta Pictoris і Constel·lació del Forn
Constel·lació del Telescopi
El Telescopi (Telescopium) és una petita constel·lació que identificà —i a la qual donà nom— Nicolas-Louis de Lacaille, astrònom francès del, un estudiós dels cels de l'hemisferi sud.
Veure Grup mòbil Beta Pictoris і Constel·lació del Telescopi
Constel·lació del Triangle Austral
El Triangle Austral (Triangulum Australe) és una petita constel·lació de l'hemisferi sud.
Veure Grup mòbil Beta Pictoris і Constel·lació del Triangle Austral
Disc protoplanetari
Imatge artística d'un disc protoplanetari Un disc circumestel·lar és un disc de material al voltant d'una estrella jove, generalment del tipus T Tauri.
Veure Grup mòbil Beta Pictoris і Disc protoplanetari
Estel
Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.
Veure Grup mòbil Beta Pictoris і Estel
Eta del Telescopi
Eta del Telescopi (η Telescopii) és un sistema binari compost per un estel blanc de la seqüència principal i una nana marró.
Veure Grup mòbil Beta Pictoris і Eta del Telescopi
Evolució estel·lar
En astronomia, es denomina evolució estel·lar la seqüència de canvis que una estrella experimenta al llarg de la seva existència.
Veure Grup mòbil Beta Pictoris і Evolució estel·lar
Gegant gasós
Un gegant gasós és un planeta de grans dimensions que no està compost en gran part per roca o alguna altra matèria sòlida.
Veure Grup mòbil Beta Pictoris і Gegant gasós
Gravetat
La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.
Veure Grup mòbil Beta Pictoris і Gravetat
Hemisferi sud
L'hemisferi sud, hemisferi austral (o meridional) és una de les divisions clàssiques en què es divideix el planeta Terra, i també l'esfera celeste.
Veure Grup mòbil Beta Pictoris і Hemisferi sud
Nana marró
Les nanes marrons són objectes substel·lars que, tot i que són més massius que els planetes gegants gasosos més massius, (a diferència d'una estel de seqüència principal), no són prou massius per mantenir la fusió nuclear d'hidrogen ordinari (1H) en heli en els seus nuclis.
Veure Grup mòbil Beta Pictoris і Nana marró
Nana roja
Una nana roja és un tipus d'estrella caracteritzada per ser petita i relativament freda, situada a l'extrem inferior dret de la seqüència principal i de tipus espectral K o M. La majoria d'estrelles són nanes roges i tenen un diàmetre i una massa inferior a un terç del Sol (si tenen masses menors a 0,08 masses solars, ja es consideren nanes marrons) i una temperatura superficial inferior a 3.500 K.
Veure Grup mòbil Beta Pictoris і Nana roja
Objecte astronòmic
Un objecte astronòmic és una entitat física significativa, una associació o estructura que la ciència ha confirmat que existeix en l'univers.
Veure Grup mòbil Beta Pictoris і Objecte astronòmic
Planeta extrasolar
Exoplanetes detectats per any.Un planeta extrasolar o exoplaneta és un planeta que orbita al voltant de qualsevol estrella que no sigui el Sol i, per tant, forma part de sistemes planetaris que no és el sistema solar.
Veure Grup mòbil Beta Pictoris і Planeta extrasolar
PSO J318.5-22
Imatge del telescopi Pan-STARRS1 del planeta interestel·lar PSO J318.5-22, a la constel·lació del Capricorn. Crèdit: ''N. Metcalfe & Pan-STARRS 1 Science Consortium'' PSO J318.5-22 és un objecte extrasolar, probablement un planeta interestel·lar, que no sembla que orbiti cap estrella.
Veure Grup mòbil Beta Pictoris і PSO J318.5-22
Sistema d'estrelles
Un sistema estel·lar múltiple és un petit nombre d'estrelles que orbiten entorn d'un centre gravitacional comú, lligades per tant per la força gravitatòria.
Veure Grup mòbil Beta Pictoris і Sistema d'estrelles
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Veure Grup mòbil Beta Pictoris і Terra
Tipus espectral
El tipus espectral és la manera de classificació dels estels usant la llei de desplaçament de Wien però això posa dificultats pels estels distants.
Veure Grup mòbil Beta Pictoris і Tipus espectral
1999
1999 (MCMXCIX) fou un any normal començat en divendres, corresponent a l'any 1000 del calendari Igbo i al 5100 del Kali Yuga.
Veure Grup mòbil Beta Pictoris і 1999
2001
2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.
Veure Grup mòbil Beta Pictoris і 2001