Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Gravitó

Índex Gravitó

El gravitó és bosó intermediari hipotètic, una partícula elemental que permetria de quantitzar la força gravitatòria de la mateixa manera que els fotons ho fan amb l'electromagnètica, els bosons ''W'' i ''Z'' per a la nuclear feble, i els gluons per a la nuclear forta.

45 les relacions: Albert Einstein, Antigravetat, Bosó, Bosó de gauge, Bosons W i Z, Camp (física), Camp electromagnètic, Càrrega elèctrica, Càrrega elèctrica elemental, Cúmul de galàxies, Dècada del 1930, Electró-volt, Electromagnetisme, Erwin Schrödinger, Espín, Forat negre, Força electromagnètica, Força nuclear feble, Força nuclear forta, Fotó, Gluó, Gravetat, Gravití, Hanford (Washington), LIGO, Livingston (Louisiana), Longitud d'ona Compton, Louisiana, Massa en la relativitat especial, Massa en repòs, Max Born, Mecànica quàntica, Neutrí, Niels Bohr, Ona gravitacional, Partícula elemental, Paul Adrien Maurice Dirac, Quantitat de moviment, Relativitat general, Teoria quàntica de camps, Velocitat de la llum, Washington (estat), Werner Heisenberg, Wolfgang Pauli, 1934.

Albert Einstein

, AFI, fou un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i estatunidenc.

Nou!!: Gravitó і Albert Einstein · Veure més »

Antigravetat

Representació artística d'un vehicle antigravetat fictici L'antigravetat és una força teòrica o hipotètica predita per les lleis de la física d'altes energies que consisteix en la repulsió de tots els cossos a causa d'una força que és igual en magnitud a la gravetat, però en comptes de ser atractiva, és repulsiva.

Nou!!: Gravitó і Antigravetat · Veure més »

Bosó

Els bosons són partícules d'espín enter que satisfan l'estadística de Bose-Einstein.

Nou!!: Gravitó і Bosó · Veure més »

Bosó de gauge

En física de partícules, un bosó de gauge o bosó intermediari és una partícula (de fet, un bosó) que actua com a portadora d'una interacció fonamental de la natura.

Nou!!: Gravitó і Bosó de gauge · Veure més »

Bosons W i Z

En física, els bosons W i Z són partícules elementals que produeixen la interacció de la força nuclear feble.

Nou!!: Gravitó і Bosons W i Z · Veure més »

Camp (física)

En física un camp és l'assignació d'una quantitat a cada punt de l'espai.

Nou!!: Gravitó і Camp (física) · Veure més »

Camp electromagnètic

El camp electromagnètic és un camp produït per la presència d'objectes carregats elèctricament.

Nou!!: Gravitó і Camp electromagnètic · Veure més »

Càrrega elèctrica

La càrrega elèctrica (habitualment representada com Q) és una propietat fonamental associada a les partícules subatòmiques que segueix la llei de conservació i determina el seu comportament davant les interaccions electromagnètiques.

Nou!!: Gravitó і Càrrega elèctrica · Veure més »

Càrrega elèctrica elemental

La càrrega elèctrica elemental o quantum elemental d'electricitat és una constant física usada com a unitat natural i equivalent al mòdul de la càrrega elèctrica d'un electró.

Nou!!: Gravitó і Càrrega elèctrica elemental · Veure més »

Cúmul de galàxies

Grup de galàxies '''HCG''' ('''Hickson Compact Group''') 87, vist des de l'observatori Gemini a Cerro Pachón, Xile Un cúmul de galàxies o amàs de galàxies és un conjunt d'estels units per la gravetat que conté des d'algunes galàxies (llavors, es parla de ''grup'') fins a alguns milers.

Nou!!: Gravitó і Cúmul de galàxies · Veure més »

Dècada del 1930

Sense descripció.

Nou!!: Gravitó і Dècada del 1930 · Veure més »

Electró-volt

Un electró-volt (símbol: eV) —de vegades electronvolt, que també és correcte— és la quantitat d'energia adquirida per un electró lliure en travessar un camp elèctric amb una diferència de potencial d'un volt.

Nou!!: Gravitó і Electró-volt · Veure més »

Electromagnetisme

L'electromagnetisme és la part de la física que estudia els camps electromagnètics, uns camps que exerceixen una força sobre les partícules amb càrrega elèctrica alhora que són afectats per la presència i el moviment d'aquestes partícules.

Nou!!: Gravitó і Electromagnetisme · Veure més »

Erwin Schrödinger

fou un físic i professor universitari austríac, famós per les seves contribucions al desenvolupament de la mecànica quàntica.

Nou!!: Gravitó і Erwin Schrödinger · Veure més »

Espín

En física, lespín o spin és un moment angular intrínsec associat amb partícules microscòpiques.

Nou!!: Gravitó і Espín · Veure més »

Forat negre

El forat negre supermassiu situat al nucli de la galàxia Verge A. Es tracta de la primera imatge obtinguda d'un forat negre, l'abril de 2019 en el marc del projecte Event Horizon Telescope. En astronomia, un forat negre és una concentració de matèria d'altíssima densitat, tal que la seva força gravitatòria és tan elevada que la velocitat d'alliberament és superior a la velocitat de la llum.

Nou!!: Gravitó і Forat negre · Veure més »

Força electromagnètica

rajos són una manifestació de la força electromagnètica. L'electromagnetisme, o força electromagnètica, és una de les quatre interaccions fonamentals de la natura, juntament amb la interacció forta, la interacció feble i la gravetat.

Nou!!: Gravitó і Força electromagnètica · Veure més »

Força nuclear feble

La desintegració beta és possible gràcies a la interacció feble, la qual transforma un neutró en un protó, un electró i un neutrí electrònic. La força nuclear feble, també anomenada força feble o interacció feble, és una de les quatre forces fonamentals de la natura, juntament amb la força nuclear forta, la gravetat i la força electromagnètica.

Nou!!: Gravitó і Força nuclear feble · Veure més »

Força nuclear forta

En física de partícules, la força nuclear forta, també anomenada força forta, interacció nuclear forta o interacció forta és una de les quatre forces fonamentals de l'univers.

Nou!!: Gravitó і Força nuclear forta · Veure més »

Fotó

Sense descripció.

Nou!!: Gravitó і Fotó · Veure més »

Gluó

Sense descripció.

Nou!!: Gravitó і Gluó · Veure més »

Gravetat

La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.

Nou!!: Gravitó і Gravetat · Veure més »

Gravití

En teories de supergravetat, que combinen la relativitat general amb la supersimetria, el gravití (G͂) és el fermió company supersimètric del bosó de gauge mediador de la força de gravetat (el gravitó).

Nou!!: Gravitó і Gravití · Veure més »

Hanford (Washington)

Hanford era una petita comunitat agrícola al comtat de Benton, Washington, Estats Units.

Nou!!: Gravitó і Hanford (Washington) · Veure més »

LIGO

Imatge del LIGO Hanford Observatory, a la Reserva Nuclear de Hanford. El LIGO (Laser Interferometer Gravitational-wave Observatory, «Observatori d'ones gravitatòries per interferometria làser») és un observatori astronòmic format per dos interferòmetres situats als estats de Louisiana i Washington (EUA) que té per objectiu la detecció i estudi de les ones gravitatòries.

Nou!!: Gravitó і LIGO · Veure més »

Livingston (Louisiana)

Livingston és una població dels Estats Units a l'estat de Louisiana.

Nou!!: Gravitó і Livingston (Louisiana) · Veure més »

Longitud d'ona Compton

La longitud d'ona Compton és una propietat mecànica quàntica d'una partícula.

Nou!!: Gravitó і Longitud d'ona Compton · Veure més »

Louisiana

Louisiana (del francès Louisiane) és un estat dels Estats Units d'Amèrica situat al sud del país.

Nou!!: Gravitó і Louisiana · Veure més »

Massa en la relativitat especial

''El significat de la relativitat'', publicat l'any 1922 recopilant les conferències sobre la teoria de la relativitat fetes per Albert Einstein a la Universitat de Princeton. En la teoria de la relativitat especial, el terme massa té dos significats: la massa de repòs o massa invariant, és una quantitat invariant, és a dir, és la mateixa per a qualsevol observador en tots els marcs de referència; i la massa relativista, que depèn de la velocitat relativa de l'observador.

Nou!!: Gravitó і Massa en la relativitat especial · Veure més »

Massa en repòs

'''l'altra''' presenta massa. La massa en repòs, massa invariant, o massa intrínseca és la mesura de la massa d'un cos que és constant per a qualsevol sistema de referència, per això es defineix com invariant.

Nou!!: Gravitó і Massa en repòs · Veure més »

Max Born

fou un matemàtic i físic alemany, que féu importants contribucions en la física de l'estat sòlid, en l'òptica i, especialment, en el desenvolupament de la mecànica quàntica.

Nou!!: Gravitó і Max Born · Veure més »

Mecànica quàntica

freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.

Nou!!: Gravitó і Mecànica quàntica · Veure més »

Neutrí

El neutrí és una partícula elemental sense càrrega elèctrica i sense càrrega de color que tenen una massa molt petita i un espín 1/2.

Nou!!: Gravitó і Neutrí · Veure més »

Niels Bohr

fou un físic danès, guardonat amb el Premi Nobel de Física el 1922, un dels «pares» de la teoria quàntica.

Nou!!: Gravitó і Niels Bohr · Veure més »

Ona gravitacional

Representació de l'ona gravitacional generada per dues estrelles de neutrons en òrbita recíproca. En física, les ones gravitacionals són definides com a deformacions de l'espaitemps, creades per l'acceleració d'una massa en aquest, que es propaguen en forma d'ones a la velocitat de la llum.

Nou!!: Gravitó і Ona gravitacional · Veure més »

Partícula elemental

Model estàndard de les partícules elementals En física, una partícula elemental o partícula fonamental és qualsevol de les unitats bàsiques constituents de la matèria, no formades per altres unitats i considerades indivisibles segons els coneixements actuals.

Nou!!: Gravitó і Partícula elemental · Veure més »

Paul Adrien Maurice Dirac

fou un enginyer, matemàtic i professor britanicosuís, guardonat el 1933 amb el Premi Nobel de Física.

Nou!!: Gravitó і Paul Adrien Maurice Dirac · Veure més »

Quantitat de moviment

La quantitat de moviment o moment lineal (p) d'un cos és el producte de la seva massa per la seva velocitat mesurades en un determinat sistema de referència.

Nou!!: Gravitó і Quantitat de moviment · Veure més »

Relativitat general

Representació bidimensional de la distorsió espaitemps. La presència de matèria modifica la geometria de l'espaitemps. La relativitat general, també coneguda com a teoria de la relativitat general, és una teoria geomètrica de la gravitació publicada per Albert Einstein el 1915 com a segona part de la seva teoria de la relativitat.

Nou!!: Gravitó і Relativitat general · Veure més »

Teoria quàntica de camps

La teoria quàntica de camps (sovint abreujat TQC o QFT per Quantum Field Theory) és l'aplicació de la mecànica quàntica al concepte físic de camp (com per exemple el camp electromagnètic), així com a les interaccions dels camps amb la matèria.

Nou!!: Gravitó і Teoria quàntica de camps · Veure més »

Velocitat de la llum

La velocitat de la llum en el buit, comunament representada amb la lletra c, és una constant física universal important en molts camps de la física.

Nou!!: Gravitó і Velocitat de la llum · Veure més »

Washington (estat)

Washington és un Estat de la costa del Pacífic dels Estats Units d'Amèrica que fa frontera amb Canadà.

Nou!!: Gravitó і Washington (estat) · Veure més »

Werner Heisenberg

fou un físic alemany guardonat l'any 1932 amb el Premi Nobel de Física pels seus treballs sobre mecànica quàntica.

Nou!!: Gravitó і Werner Heisenberg · Veure més »

Wolfgang Pauli

Wolfgang Ernst Pauli (Viena, Àustria 1900 - Zúric, Suïssa 1958) fou un físic austríac, posteriorment nacionalitzat suís i finalment estatunidenc.

Nou!!: Gravitó і Wolfgang Pauli · Veure més »

1934

;Països Catalans.

Nou!!: Gravitó і 1934 · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »