Taula de continguts
14 les relacions: Belisari, Cartago, Càller, Chebba, Gelimer, Gots, Imperi Romà d'Orient, Justinià I, Llatí, Procopi de Cesarea, Sardenya, Tzazó, Vàndals, 530.
- Guerra Vandàlica
- Reis de Sardenya
Belisari
Flavi Belisari (llatí: Flavius Belisarius; grec: Φλάβιος Βελισάριος, Flàvios Velissàrios; nascut cap al 500 i mort el 13 de març del 565), sovint conegut simplement com a Belisari, fou el general més destacat de l'Imperi Romà d'Orient en l'antiguitat tardana.
Veure Goddes і Belisari
Cartago
Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.
Veure Goddes і Cartago
Càller
Càller (en sard Casteddu de Càlaris o simplement Casteddu, en italià Cagliari) és una ciutat de Sardenya, capital de la regió autònoma de Sardenya i de la ciutat metropolitana de Càller.
Veure Goddes і Càller
Chebba
Chebba és una ciutat de Tunísia, a la governació de Mahdia, a la costa sud de la governació, capçalera també d'una delegació.
Veure Goddes і Chebba
Gelimer
Gelimer (en grec antic Γελίμερ, 480 - 553) va ser el darrer rei dels vàndals (530-534).
Veure Goddes і Gelimer
Gots
Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.
Veure Goddes і Gots
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Veure Goddes і Imperi Romà d'Orient
Justinià I
Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.
Veure Goddes і Justinià I
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Goddes і Llatí
Procopi de Cesarea
Procopi va viure al i va ser un dels més eminents historiadors romans d'Orient.
Veure Goddes і Procopi de Cesarea
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Veure Goddes і Sardenya
Tzazó
Tzazó o Zanó (en llatí Tzatzo, Tzatzon o Zanon) (circa 475 - 15 de desembre de 533) fill de Gelaris, net de Genzó i besnet de Genseric, era un noble vàndal germà del rei Gelimer (530 - 534), l'últim governant del regne dels Vàndals al nord d'Àfrica.
Veure Goddes і Tzazó
Vàndals
Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).
Veure Goddes і Vàndals
530
El 530 (DXXX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Goddes і 530
Vegeu també
Guerra Vandàlica
- Antonina (esposa de Belisari)
- Batalla d'Ad Decimum
- Belisari
- Fares l'hèrul
- Gelimer
- Goddes
- Guerra Vandàlica
- Procopi de Cesarea
- Tzazó