Taula de continguts
43 les relacions: Àfrica (província romana), Bacanàlia, Balb, Bas (cognom), Campània, Cursus honorum, Deci (emperador romà), Decurió, Fasti, Gai Herenni (escriptor), Gai Herenni (patró), Gai Herenni (triumvir), Gai Mari, Gens (família), Gens Mària, Herènnia Etruscil·la, Herenni Bas, Herenni Capitó, Herenni Cerrí, Herenni Etrusc, Imperi Romà, Leptis Magna, Llengües oscoumbres, Marc Herenni (cònsol), Marc Herenni (decurió), Marc Herenni Picent, Marc Octavi Herenni, Nola, Nom romà, Piacenza, Plebs, Plini el Vell, Pompeia, Ponti, República Romana, Samnites, Sílfium, Senat Romà, Sicília, Tit Herenni, Titus Livi, Tripolitana, Triumvir.
Àfrica (província romana)
Províncies romanes. Àfrica ressaltada La província d'Àfrica fou una província romana, centrada a l'actual Tunis i nord d'Algèria, establerta el 146 aC amb la caiguda de l'Imperi Cartaginès al final de la Tercera Guerra Púnica.
Veure Gens Herènnia і Àfrica (província romana)
Bacanàlia
Representació d'una bacanàlia en un sarcòfag romà datat entre els anys 210–220 Les Bacanàlia o Bacanal de Roma eren les festes romanes equivalents a les dedicades a Dionís a Grècia.
Veure Gens Herènnia і Bacanàlia
Balb
Balb (en llatí Balbus) va ser un ''cognomen'' romà usat per diverses gens.
Veure Gens Herènnia і Balb
Bas (cognom)
Bas (Bassus) va ser un cognomen romà.
Veure Gens Herènnia і Bas (cognom)
Campània
La Campània (Campania en italià i en napolità) és una regió d'Itàlia meridional, amb capital a Nàpols.
Veure Gens Herènnia і Campània
Cursus honorum
Cursus honorum en llatí, que significa la 'carrara política de magistrat', era la successió de càrrecs públics que podia assolir una persona a l'antiga Roma, tant en l'època republicana com durant l'Imperi.
Veure Gens Herènnia і Cursus honorum
Deci (emperador romà)
Gai Messi Quint Trajà Deci (Gaius Messius Quintus Traianus Decius) fou l'emperador romà del període 249-251, elegit per l'exèrcit revoltat a Mèsia.
Veure Gens Herènnia і Deci (emperador romà)
Decurió
Un Decurió a Roma va ser un cap militar, un càrrec curial municipal, i a les províncies va ser un membre de les assemblees municipals.
Veure Gens Herènnia і Decurió
Fasti
Fragments dels ''Fasti Praenestini''. Fasti eren calendaris en els quals s'indicaven els dies d'obligat compliment religiós i els dies marcats per a commemorar esdeveniments oficials.
Veure Gens Herènnia і Fasti
Gai Herenni (escriptor)
Gai Herenni (en llatí Caius Herennius) va ser un escriptor romà que encara que formava part de la gens Herènnia no s'han pogut determinar ni els seus pares ni el seu parentiu amb altres membres de la família.
Veure Gens Herènnia і Gai Herenni (escriptor)
Gai Herenni (patró)
Gai Herenni (en llatí Caius Herennius) va ser un notable romà.
Veure Gens Herènnia і Gai Herenni (patró)
Gai Herenni (triumvir)
Gai Herenni (en llatí Caius Herennius) era un magistrat romà que va viure al.
Veure Gens Herènnia і Gai Herenni (triumvir)
Gai Mari
Gai Mari (llatí: Gaius Marius) o simplement Mari o Màrius (Marius) (157 aC, Cereatae, prop d'Arpinium - 86 aC, Roma) fou el cap del partit popular a Roma al final del i començament del.
Veure Gens Herènnia і Gai Mari
Gens (família)
La Gens (en llatí plural gentes) és una paraula llatina que originalment, a la societat romana, era equivalent a un grup famíliar patrilineal que portava el mateix nomen gentilicum.
Veure Gens Herènnia і Gens (família)
Gens Mària
La gens Mària (en llatí Maria gens) va ser una gens romana d'origen plebeu.
Veure Gens Herènnia і Gens Mària
Herènnia Etruscil·la
Herènnia Etruscil·la (en llatí Herennia Cupressenia Etruscilla) va ser una dama romana esposa de l'emperador Deci.
Veure Gens Herènnia і Herènnia Etruscil·la
Herenni Bas
Herenni Bas (en llatí Herennius Bassus) era un dels principals ciutadans de Nola a la Campània.
Veure Gens Herènnia і Herenni Bas
Herenni Capitó
Herenni Capitó (Herennius Capito) va ser un governador romà del.
Veure Gens Herènnia і Herenni Capitó
Herenni Cerrí
Herenni Cerrí (en llatí Herennius Cerrinus) era fill de Pacul·la Annia, una dona campaniana que vivia a Roma.
Veure Gens Herènnia і Herenni Cerrí
Herenni Etrusc
Quint Herenni Etrusc Messi Deci (Quintus Herennius Etruscus Messius Decius), conegut simplement com a Herenni Etrusc, va ser fill de l'emperador romà Deci i d'Herènnia Etruscil·la, de la qual prengué els dos noms per què és conegut.
Veure Gens Herènnia і Herenni Etrusc
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Veure Gens Herènnia і Imperi Romà
Leptis Magna
Leptis Magna, moderna Lebda, a Líbia, fou una ciutat del nord d'Àfrica que, juntament amb Oea i Sabrata, formaven el districte de Trípolis (‘Tres ciutats’) o Tripolitània.
Veure Gens Herènnia і Leptis Magna
Llengües oscoumbres
Les llengües oscoumbres o sabèl·liques formen un subgrup de la família lingüística indoeuropea d'Itàlia continental que es va desenvolupar de la meitat del Ier mil·lenni a.
Veure Gens Herènnia і Llengües oscoumbres
Marc Herenni (cònsol)
Marc Herenni (en Marcus Herennius) va ser un magistrat romà.
Veure Gens Herènnia і Marc Herenni (cònsol)
Marc Herenni (decurió)
Marc Herenni (en llatí Marcus Herennius) va ser un militar romà del.
Veure Gens Herènnia і Marc Herenni (decurió)
Marc Herenni Picent
Marc Herenni Picent (en llatí Marcus Herennius M. F. Picens) va ser un magistrat romà que va viure al.
Veure Gens Herènnia і Marc Herenni Picent
Marc Octavi Herenni
Marc Octavi Herenni (en llatí Marcus Octavius Herennius) va ser un comerciant romà.
Veure Gens Herènnia і Marc Octavi Herenni
Nola
Nola és una ciutat d'Itàlia, a la regió de Campània, Ciutat metropolitana de Nàpols entre el Vesuvi i els Apenins a uns 20 km de Càpua.
Veure Gens Herènnia і Nola
Nom romà
''Avlia L.F. Secunda''"Aulia Secunda, filla de Lucius" El nom romà seguia unes pautes, acordades socialment, que el va caracteritzar durant generacions.
Veure Gens Herènnia і Nom romà
Piacenza
Piacenza, o bé Plasència (d'Itàlia) (en Placentia; en emilià: Piasëinsa), és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Piacenza, amb una mica més de 102.404 habitants en el 2013.
Veure Gens Herènnia і Piacenza
Plebs
La plebs és una paraula llatina usada a l'antiga Roma que se suposa que vol dir 'el poble, 'la gent comuna', 'la multitud', els plebeus, en contraposició a una altra classe social privilegiada, els patricis.
Veure Gens Herènnia і Plebs
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Veure Gens Herènnia і Plini el Vell
Pompeia
Pompeia (llatí: Pompeii) és una ciutat de l'antiga Roma, a la Campània, que va ser destruïda per l'erupció del Vesuvi l'any 79; el seu recinte arqueològic (juntament amb el d'Herculà i Oplontis) fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1997, ja que totes tres ciutats «constitueixen un testimoni complet i vivent de la societat i de la vida quotidiana en un moment precís del passat, i no tenen equivalent enlloc del món».
Veure Gens Herènnia і Pompeia
Ponti
Ponti, (Póit en piemontès) és un municipi situat al territori de la província d'Alessandria, a la regió del Piemont (Itàlia).
Veure Gens Herènnia і Ponti
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Veure Gens Herènnia і República Romana
Samnites
- Els samnites (en llatí clàssic: Samnīs, -ītis, en forma singular i Samnītes, -ium, en plural) eren una ètnia indoeuropea seminòmada que habitava al centre de la península Itàlica des del 1000 aC aproximadament.
Veure Gens Herènnia і Samnites
Sílfium
Moneda antiga de plata de Cirene mostrant una tija de Silphium. El sílfium o silfi (també conegut com a silphion o laser) era una planta que es feia servir en l'antiguitat clàssica com un ric assaonador del menjar i com a medicina.
Veure Gens Herènnia і Sílfium
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Veure Gens Herènnia і Senat Romà
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Veure Gens Herènnia і Sicília
Tit Herenni
Tit Herenni (en llatí Titus Herennius) va ser un banquer romà de Leptis Magna a l'Àfrica.
Veure Gens Herènnia і Tit Herenni
Titus Livi
Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.
Veure Gens Herènnia і Titus Livi
Tripolitana
Tripolitana Tripolitana Segell de 1931 La Tripolitana o Tripolitània és una regió històrica de Líbia, formant la part nord-occidental del país.
Veure Gens Herènnia і Tripolitana
Triumvir
Triumvir era el nom que tenia el membre d'un triumvirat (triumviri) o col·legi de tres membres.
Veure Gens Herènnia і Triumvir
També conegut com Herènnia.