18 les relacions: Ambròs de Milà, Arbogast, Arcadi, Arianisme, Constantinoble, Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology, Eugeni (emperador), Gal·la Placídia, Itàlia romana, Justina, Llatí, Magne Màxim, Tessalònica, Valentinià I, Valentinià II, William Smith (lexicògraf), Zòsim, 387.
Ambròs de Milà
, nascut Aureli Ambrosi, venerat com sant Ambròs, va ser bisbe de Milà, teòleg i una de les figures eclesiàstiques més influents del.
Nou!!: Gal·la (emperadriu) і Ambròs de Milà · Veure més »
Arbogast
Flavi Arbogast (en Flavius Arbogastes) era un militar d'origen franc, mestre dels soldats i protector de Valentinià II.
Nou!!: Gal·la (emperadriu) і Arbogast · Veure més »
Arcadi
Flavi Arcadi (Flavius Arcadius; 377 – 1 de maig del 408) fou el primer emperador romà d'Orient entre el 395 i el 408.
Nou!!: Gal·la (emperadriu) і Arcadi · Veure més »
Arianisme
Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.
Nou!!: Gal·la (emperadriu) і Arianisme · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Gal·la (emperadriu) і Constantinoble · Veure més »
Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology
El Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (Diccionari de biografia i mitologia grega i romana) és una enciclopèdia o diccionari biogràfic del 1849, tot i que fou publicat originalment el 1844 sota un títol lleugerament diferent.
Nou!!: Gal·la (emperadriu) і Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology · Veure més »
Eugeni (emperador)
Flavi Eugeni (en Flavius Eugenius) va ser un emperador romà proclamat l'any 392 contra Teodosi I i que va mantenir el poder fins al 394.
Nou!!: Gal·la (emperadriu) і Eugeni (emperador) · Veure més »
Gal·la Placídia
Gal·la Placídia (en Aelia Galla Placidia; Constantinoble, 388–Roma, 27 de novembre de 450) fou una princesa romana, filla de l'emperador Teodosi I i de la seva segona esposa Gal·la; era, per tant, germanastra dels emperadors Honori i Arcadi.
Nou!!: Gal·la (emperadriu) і Gal·la Placídia · Veure més »
Itàlia romana
Itàlia és una península que ocupa aproximadament el territori de l'actual República d'Itàlia excloses les illes de Sardenya i Sicília i la zona dels Alps.
Nou!!: Gal·la (emperadriu) і Itàlia romana · Veure més »
Justina
Justina (~340 - ~391) va ser la segona muller de l'emperador romà Valentinià I (que regnà entre 364 i 375) i la mare de Valentinià II (que regnà entre 375 i 392), Gal·la, Grata i Justa.
Nou!!: Gal·la (emperadriu) і Justina · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Gal·la (emperadriu) і Llatí · Veure més »
Magne Màxim
Moneda amb el rostre del emperador Magne Màxim —Magnus Clemens Maximus — (vers 335-388) fou emperador romà d'Occident del 383 al 388.
Nou!!: Gal·la (emperadriu) і Magne Màxim · Veure més »
Tessalònica
Tessalònica o Tessalonica (Θεσσαλονίκη), dita també Salònica o, en català medieval, Salonic, és una ciutat de Grècia, capital de la regió de Macedònia central i cap del nomós de Tessalònica.
Nou!!: Gal·la (emperadriu) і Tessalònica · Veure més »
Valentinià I
Valentinià I (en llatí: - Cibalis, Pannònia, 321 - 17 de novembre del 375) fou emperador romà del 364 al 375.
Nou!!: Gal·la (emperadriu) і Valentinià I · Veure més »
Valentinià II
Valentinià II - (nom en llatí:, 371-392) fou emperador romà del 375 al 387 i del 388 al 392.
Nou!!: Gal·la (emperadriu) і Valentinià II · Veure més »
William Smith (lexicògraf)
Sir William Smith (Enfield, Imperi Britànic, 20 de maig del 1813 - Londres 7 d'octubre del 1893), fou un distingit lexicògraf anglès.
Nou!!: Gal·la (emperadriu) і William Smith (lexicògraf) · Veure més »
Zòsim
Zòsim (Ζώσιμος Zósimos) va ser un historiador grec que va viure en temps de Teodosi II, durant la primera meitat del.
Nou!!: Gal·la (emperadriu) і Zòsim · Veure més »
387
Sense descripció.
Nou!!: Gal·la (emperadriu) і 387 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Gal.la (emperadriu), Gal•la (emperadriu), Gaŀla (emperadriu).