Taula de continguts
19 les relacions: Anàlisi funcional, Anàlisi matemàtica, Composició de funcions, Equació diferencial, Física, Funció, Funció d'error, Funció elemental, Funció exponencial, Funció inversa, Funció trigonomètrica, George Neville Watson, Integració, Inverses de les funcions trigonomètriques, Logaritme natural, Mathematica, Pla complex, Potenciació, Rodona (tipografia).
- Història de les matemàtiques
Anàlisi funcional
Lanàlisi funcional és la branca de les matemàtiques, i específicament de l'anàlisi, que tracta de l'estudi d'espais de funcions.
Veure Funció especial і Anàlisi funcional
Anàlisi matemàtica
convergència, la teoria de la mesura, la geometria i la teoria de la probabilitat i l'estadística Lanàlisi matemàtica, o simplement anàlisi (del grec ανάλυσις análysis, 'solució', ἀναλύειν analýein, 'resoldre'), és la branca de les matemàtiques que té per objecte l'estudi de les relacions de dependència d'una variable respecte d'una altra, és a dir, de les funcions.
Veure Funció especial і Anàlisi matemàtica
Composició de funcions
En matemàtiques, la funció composició és l'aplicació d'una funció al resultat d'una altra.
Veure Funció especial і Composició de funcions
Equació diferencial
En matemàtiques, una equació diferencial és una equació funcional entre una o diverses funcions desconegudes i les seves funcions derivades.
Veure Funció especial і Equació diferencial
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Veure Funció especial і Física
Funció
parells ordenats (''x'',''f''(''x'')). En matemàtiques, una funció és la idealització de com una quantitat variable depèn d'una altra quantitat.
Veure Funció especial і Funció
Funció d'error
En matemàtiques, la funció d'error (també anomenada funció d'error de Gauss), sovint denotada per, és una funció complexa d'una variable complexa definida com: \operatorname z.
Veure Funció especial і Funció d'error
Funció elemental
En matemàtiques, una funció elemental és una funció d'una variable construïda a partir d'un nombre finit d'exponencials, logaritmes, constants i arrels d'equacions a través de la composició de funcions i combinacions emprant les quatre operacions elementals (suma, resta, multiplicació i divisió).
Veure Funció especial і Funció elemental
Funció exponencial
En sentit ampli, una funció exponencial és qualsevol funció del tipus ax, una potenciació on la base a és qualsevol nombre real positiu i l'exponent x és la variable.
Veure Funció especial і Funció exponencial
Funció inversa
Una funció ƒ i la seva inversa ƒ–1. Com que ƒ fa correspondre a 3 l'element "a", la inversa ƒ–1 fa correspondre l'element ''a'' a 3. En matemàtiques, si ƒ és una funció de A a B llavors la funció inversa de ƒ, anomenada com a ƒ−1, és una funció en la direcció contrària, de B a A, amb la propietat de què la seva (composició) amb la funció original retorna cada element a si mateix.
Veure Funció especial і Funció inversa
Funció trigonomètrica
Totes les funcions trigonomètriques d'un angle θ es poden construir geomètricament en termes de la circumferència goniomètrica. En matemàtiques, les funcions trigonomètriques són funcions d'un angle.
Veure Funció especial і Funció trigonomètrica
George Neville Watson
va ser un matemàtic anglès.
Veure Funció especial і George Neville Watson
Integració
La integral definida d'una funció representa l'àrea limitada per la gràfica de la funció amb signe positiu quan la funció té valors positius i negatiu quan en té de negatius. El concepte d'integració és un concepte fonamental de les matemàtiques avançades, especialment en els camps del càlcul i de l'anàlisi matemàtica.
Veure Funció especial і Integració
Inverses de les funcions trigonomètriques
En matemàtiques, les inverses de les funcions trigonomètriques són les funcions que desfan l'aplicació de les funcions trigonomètriques i retornen l'angle original.
Veure Funció especial і Inverses de les funcions trigonomètriques
Logaritme natural
El logaritme neperià, logaritme natural o logaritme hiperbòlic és el logaritme en base e, on e és un nombre irracional que val 2.718281828459045...
Veure Funció especial і Logaritme natural
Mathematica
Mathematica és un programari de càlcul matemàtic utilitzat en molts camps científics, d'enginyeria, matemàtics i informàtics.
Veure Funció especial і Mathematica
Pla complex
En matemàtiques, el pla complex és una forma de visualitzar l'espai dels nombres complexos.
Veure Funció especial і Pla complex
Potenciació
base 2 (blau) i base ½ (cian). Cada corba passa pel punt (0,1) perquè qualsevol nombre diferent de zero elevat a zero és u. En ''x''.
Veure Funció especial і Potenciació
Rodona (tipografia)
Les astes són traços verticals o diagonals, formen la part central de la majoria de les lletres. Primera pàgina del text ''Lletra d'Itàlia'', del llibre ''Poemes en ondes hertzianes'', escrit amb lletra rodona. La rodona, regular o romana és l'estil tipogràfic més habitual, amb astes verticals i un pes visual mitjà.
Veure Funció especial і Rodona (tipografia)
Vegeu també
Història de les matemàtiques
- Artis magnae, sive de regulis algebraicis
- Bernard Bolzano
- De divina proportione
- Ernest Nagel
- Eudem de Rodes
- Família Bernoulli
- Filosofia analítica
- Fonaments de la matemàtica
- Funció especial
- Heqat
- Història de les funcions trigonomètriques
- Història de les matemàtiques
- Història del nombre π
- La quadratura de la paràbola
- Llibres clàssics de la ciència
- Mètode d'exhaustió
- Mètodes infinitesimals
- Mecanisme d'Anticitera
- Method of Fluxions
- MiMa (museu)
- Nombre hipercomplex
- Os d'Ishango
- Quadratura (geometria)
- Raymond Clare Archibald
- Summa de arithmetica
- Teorema de classificació de grups simples finits
- Teoria de la informació
- Tetraktys
També conegut com Funcions especials.