Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Rodona (tipografia)

Índex Rodona (tipografia)

Les astes són traços verticals o diagonals, formen la part central de la majoria de les lletres. Primera pàgina del text ''Lletra d'Itàlia'', del llibre ''Poemes en ondes hertzianes'', escrit amb lletra rodona. La rodona, regular o romana és l'estil tipogràfic més habitual, amb astes verticals i un pes visual mitjà.

Taula de continguts

  1. 33 les relacions: Abadia territorial de Subiaco, Aldo Manuzio, Antiga Roma, Bembo, Bodoni, Caslon, Clarendon, Claude Garamond, Cooper Black, Courier, Cursiva, Drets d'autor, Escriptura carolíngia, Escriptura quadrada, Estil tipogràfic, Firmin Didot, Font (tipografia), Garamond, Gòtica (tipografia), Giambattista Bodoni, Gràcia (tipografia), Humanitats, Inclinació, Lletra de pal sec, Lletra tipogràfica, Nicolas Jenson, Renaixement, Revolució Industrial, Robert Estienne, Roma, Sacre Imperi Romanogermànic, Times New Roman, Traç.

Abadia territorial de Subiaco

Labadia territorial de Subiaco (italià: abbazia territoriale di Subiaco; llatí: Abbatia Territorialis Sublacensis); també coneguda com a Abadia de Santa Escolàstica és una abadia de l'orde benedictí de l'Església catòlica, fundada al per sant Benet de Núrsia, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Veure Rodona (tipografia) і Abadia territorial de Subiaco

Aldo Manuzio

Aldo Manuzio (Sermoneta o Bassiano, 1449 — Venècia, 5 de febrer de 1515) va ser un humanista i impressor italià, fundador de la Impremta Aldina.

Veure Rodona (tipografia) і Aldo Manuzio

Antiga Roma

Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.

Veure Rodona (tipografia) і Antiga Roma

Bembo

Bembo és un tipus de lletra creat el 1929 per Monotype, en el marc d'una etapa, els anys 1920, en la que aquesta empresa anglesa va reeditar diferents tipus de lletres històriques.

Veure Rodona (tipografia) і Bembo

Bodoni

Bodoni és una sèrie de lletres tipogràfiques dissenyades inicialment per Giambattista Bodoni (1740-1813) l'any 1798.

Veure Rodona (tipografia) і Bodoni

Caslon

Caslon es refereix a una extensa família de fonts tipogràfiques que s'originen en els tipus dibuixats i fosos pel tipògraf anglès William Caslon.

Veure Rodona (tipografia) і Caslon

Clarendon

* Clarendon (Arkansas), població dels Estats Units a l'estat d'Arkansas.

Veure Rodona (tipografia) і Clarendon

Claude Garamond

La paraula Garamond en Adobe Garamond Pro Claude Garamond (París, 1490 - 1561) va ser un tipògraf, impressor i gravador de matrius francès.

Veure Rodona (tipografia) і Claude Garamond

Cooper Black

Cooper Black és una versió extrabold de Cooper Old Style (també coneguda simplement com a Cooper), una tipografia amb serifs arrodonides innovadores i ascendents llargues dissenyada en 1921.

Veure Rodona (tipografia) і Cooper Black

Courier

Courier és una lletra tipogràfica amb serifes monoespaiada, adequada per al seu ús en una màquina d'escriure.

Veure Rodona (tipografia) і Courier

Cursiva

''Alexa'', un tipus de lletra en cursiva 4 formes de la font de lletra Adobe Arabic (Normal, cursiva, negreta, negreta-cursiva) La cursiva o itàlica és un estil de tipus de lletra —altres estils són la rodona, la negreta, la versaleta…— que té els traços inclinats cap a la dreta, a la manera de l'escriptura manual.

Veure Rodona (tipografia) і Cursiva

Drets d'autor

Símbol del ''copyright'' Els drets d'autor (en anglès copyright, símbol ©) és un tipus de propietat intel·lectual que atorga al seu propietari el dret exclusiu de copiar i distribuir una obra creativa, normalment durant un temps limitat.

Veure Rodona (tipografia) і Drets d'autor

Escriptura carolíngia

Pàgina de l'evangeli de Lluc L'escriptura carolíngia, també coneguda com a escriptura carolina o minúscula carolina (s. VIII - XII), és el tipus d'escriptura nascuda a Europa, d'orígens incerts, que es va desenvolupar i impulsar a l'imperi de Carlemany gràcies a la seva promoció (d'aquí el seu nom) entre els segles VII i XII.

Veure Rodona (tipografia) і Escriptura carolíngia

Escriptura quadrada

Escriptura quadrada L'escriptura quadrada (també anomenada majúscula lapidària, majúscula monumental o majúscula elegant) és la forma de cal·ligrafia de l'antiga Roma que va donar origen a les majúscules actuals.

Veure Rodona (tipografia) і Escriptura quadrada

Estil tipogràfic

Mostra de text escrit amb diferents estils tipogràfics: rodona, cursiva, versaleta, majúscula i minúscula Mostra de la lletra tipogràfica Tahoma a la que es pot veure exemples en rodona, negreta i cursiva Lestil tipogràfic és la variació de disseny de les lletres tipogràfiques.

Veure Rodona (tipografia) і Estil tipogràfic

Firmin Didot

Firmin Didot (14 d'abril de 1764 - 24 d'abril 1838), fou un gravador, impressor, editor i tipògraf francès.

Veure Rodona (tipografia) і Firmin Didot

Font (tipografia)

En tipografia, una font tipogràfica,L'anglicisme "font" és utilitzat àmpliament en l'àmbit del disseny i les arts gràfiques i el recull la bibliografia especialitzada escrita directament en català, no traduïda, com els llibres i publicacions de Josep M Pujol i Joan Solà.

Veure Rodona (tipografia) і Font (tipografia)

Garamond

Tipus diferents de Garamond La família tipogràfica Garamond ha estat una de les més esteses i influents de la història de la tipografia.

Veure Rodona (tipografia) і Garamond

Gòtica (tipografia)

Tipografia de la família gòtica. La lletra gòtica, altrament coneguda com a cal·ligrafia gòtica, és un tipus de lletra que va ser usada a l'Europa Occidental aproximadament des de 1150 i el 1500.

Veure Rodona (tipografia) і Gòtica (tipografia)

Giambattista Bodoni

Giovanni Battista (Giambattista) Bodoni (Saluzzo, 26 de febrer de 1740 - Parma, 30 de novembre de 1813) fou un gravador, impressor, editor i tipògraf italià, considerat com el pare de la tipografia moderna.

Veure Rodona (tipografia) і Giambattista Bodoni

Gràcia (tipografia)

Una gràcia o, en anglès, serif, és un traç decoratiu que forma la terminació de les astes dels caràcters d'algunes tipografies, com ara les egípcies, romanes antigues i romanes modernes.

Veure Rodona (tipografia) і Gràcia (tipografia)

Humanitats

Les humanitats són un grup de matèries acadèmiques unides pel seu objectiu d'estudiar la condició humana i una aproximació qualitativa que normalment evita que un sol paradigma arribi a definir una disciplina.

Veure Rodona (tipografia) і Humanitats

Inclinació

En general, la inclinació és l'angle entre un eix de direcció o un pla, i un pla de referència.

Veure Rodona (tipografia) і Inclinació

Lletra de pal sec

En tipografia s'anomenen lletres de pal sec o sans-serif aquelles que no tenen gràcies, coronaments o remats en les terminacions dels seus traços.

Veure Rodona (tipografia) і Lletra de pal sec

Lletra tipogràfica

Exemples de variants d'un tipus de lletra Una lletra tipogràfica o tipus de lletra, en tipografia, és un conjunt de signes o caràcters amb un mateix patró formal que sol tenir variants o estils cada un dels quals es defineix com una font tipogràfica.

Veure Rodona (tipografia) і Lletra tipogràfica

Nicolas Jenson

Nicolaus Jenson (també anomenat Nicolas Janson, Nicholas Jenson, o Nicolaus Jenson) (Sommevoire, França, 1420 – Venècia, Itàlia, 1480) va ser gravador i tipògraf francès que va desenvolupar la major part del seu treball a la ciutat de Venècia.

Veure Rodona (tipografia) і Nicolas Jenson

Renaixement

Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.

Veure Rodona (tipografia) і Renaixement

Revolució Industrial

La Revolució Industrial és el procés d'industrialització amb el conjunt de canvis econòmics i socials que aquest comporta.

Veure Rodona (tipografia) і Revolució Industrial

Robert Estienne

Robert Estienne (1503, París - † 7 de setembre de 1559, Ginebra) o en llatí Robertus Stephanus fou un impressor i humanista francès.

Veure Rodona (tipografia) і Robert Estienne

Roma

Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Veure Rodona (tipografia) і Roma

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».

Veure Rodona (tipografia) і Sacre Imperi Romanogermànic

Times New Roman

Geòrgia amb 84 punts. Times New Roman és una tipografia del tipus serifa encarregada pel diari The Times (Londres) el 1931 i dissenyada per Stanley Morison al costat de Starling Burgess i Victor Lardent.

Veure Rodona (tipografia) і Times New Roman

Traç

Un traç és cada una de les parts d'una lletra o caràcter manuscrit.

Veure Rodona (tipografia) і Traç

També conegut com Lletra rodona, Rodona (estil tipogràfic).