Accés més ràpid que el navegador!
32 les relacions: Altenburg, Arquebisbe, Beatriu de França, Bisbat de Metz, Bisbat de Toul, Bisbat de Verdun, Brunó de Colònia, Comtat palatí de Lotaríngia, Dinastia dels Habsburg, Ducat d'Alta Lorena, Ducat de Bar, Ducat de Lorena, Ducat de Lotaríngia, Enric I d'Alemanya, Fains, França Oriental, Hug el Gran (robertià), Hug I de França, Lorena, Moyenmoutier, Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic, Reforma gregoriana, Regne de França, Saint-Dié-des-Vosges, Saint-Mihiel, Teodoric I de Lorena, 1467, 1477, 954, 959, 977, 978.
Altenburg
Altenburg és una ciutat mitjana del land de Turíngia a la República Federal d'Alemanya.
Nou!!: Frederic I d'Alta Lorena і Altenburg · Veure més »
Arquebisbe
Taula central del retaule de l'arquebisbe Sancho de Rojas. La Mare de Déu corona l'arquebisbe i el Nen Jesús el rei Ferran d'Antequera. Un arquebisbe és un membre pertanyent a l'orde episcopal cristiana, però que gaudeix d'un estatus superior al dels bisbes; generalment estan al capdavant d'una diòcesi particularment important, ja sigui per la seva grandària, la seva rellevància històrica o per ambdues, anomenada arxidiòcesi.
Nou!!: Frederic I d'Alta Lorena і Arquebisbe · Veure més »
Beatriu de França
Beatriu (~938 - després del 987 i probablement poc abans l'any 1000) era filla d'Hug el Gran, duc de França, i d'Edwiga de Saxònia.
Nou!!: Frederic I d'Alta Lorena і Beatriu de França · Veure més »
Bisbat de Metz
VII. XVIII, però mai no acabat; segrestat durant la Revolució francesa, sent transformat en un mercat cobert. La basílica ''Notre-Dame-de-Bon-Secours'' a Saint-Avold. El bisbat de Metz (francès: Diocèse de Metz, llatí: Dioecesis Metensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, immediatament subjecta a la Santa Seu.
Nou!!: Frederic I d'Alta Lorena і Bisbat de Metz · Veure més »
Bisbat de Toul
L'antic palau episcopal, construït a partir del 1739 durant l'episcopat d'Escipió-Jérôme Bégon, i avui ''Hôtel de Ville''. Nicolau de Mira. XIII. El bisbat de Toul (francès: diocèse de Toul, llatí: Dioecesis Tullensis) fou una jurisdicció eclesiàstica amb centre a la ciutat de Toul.
Nou!!: Frederic I d'Alta Lorena і Bisbat de Toul · Veure més »
Bisbat de Verdun
Escut de la diòcesi L'ex palau episcopal de Verdun, construït en temps del bisbe Charles-François d'Hallencourt (1725), seu dels bisbes fins al 1993; avui seu del ''Centre mondial de la Paix, des Libertés et des Droits de l'Homme''. XIV. El bisbat de Verdun (francès: Diocèse de Verdun, llatí: Dioecesis Virodunensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Besançon.
Nou!!: Frederic I d'Alta Lorena і Bisbat de Verdun · Veure més »
Brunó de Colònia
Brunó el Gran o Brunó I (925 – 965) va ser Arquebisbe de Colònia, des del 953 fins a la seva mort, i Duc de Lotaríngia a partir del 954.
Nou!!: Frederic I d'Alta Lorena і Brunó de Colònia · Veure més »
Comtat palatí de Lotaríngia
El comtat palatí de Lotaríngia (també palgraviat de l'alemany Pfalzgraft, comte palatí) fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic organitzada als darrers anys del segle X.
Nou!!: Frederic I d'Alta Lorena і Comtat palatí de Lotaríngia · Veure més »
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Nou!!: Frederic I d'Alta Lorena і Dinastia dels Habsburg · Veure més »
Ducat d'Alta Lorena
El ducat d'Alta Lorena fou una jurisdicció feudal que va sorgir del repartiment del ducat de Lotaríngia el 959 en dos ducats, l'Alta Lorena (o Alta Lotaríngia) i la Baixa Lorena (o Baixa Lotaríngia).
Nou!!: Frederic I d'Alta Lorena і Ducat d'Alta Lorena · Veure més »
Ducat de Bar
El comtat de Bar o Barrois, després ducat de Bar, fou una jurisdicció feudal compartida entre el regne de França (de la que depenia la part a l'oest del Meuse) i el Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Frederic I d'Alta Lorena і Ducat de Bar · Veure més »
Ducat de Lorena
El ducat de Lorena (duché de Lorraine/Haute-Lotharingie, en francès; Herzogtum Oberlothringen, en alemany) fou un estat independent durant la majoria del període entre l'any 843 i 1739.
Nou!!: Frederic I d'Alta Lorena і Ducat de Lorena · Veure més »
Ducat de Lotaríngia
Ducat de Lorena o Lotaríngia 870-959 i ducats de Alta i Baixa Lorena del 959 al segle XI El ducat de Lotaríngia es va formar a partir del 903 amb l'antic regne de Lotaríngia, quan després de la mort de Zuentibold, els feudataris locals van mirar cap al rei de l'altra banda del Rin, Lluís IV d'Alemanya (Lluís l'Infant), que acabava de succeir al seu pare Arnulf de Caríntia; la seva joventut, al mateix temps que el seu allunyament, oferia a la seva insubordinació les garanties que l'autoritat d'un sobirà sempre present i gelós dels seus drets no els proveïa Zuentibold havia creat per al seu regne una cancelleria especial de la qual el cap era l'arquebisbe Radbod de Trèveris.
Nou!!: Frederic I d'Alta Lorena і Ducat de Lotaríngia · Veure més »
Enric I d'Alemanya
Enric I (en alemany: Heinrich I), anomenat l'Ocellaire (der Vogler), (876-936), va ser duc de Saxònia des de 912 i Rei d'Alemanya des del 919.
Nou!!: Frederic I d'Alta Lorena і Enric I d'Alemanya · Veure més »
Fains
Fains és un municipi francès situat al departament de l'Eure i a la regió de Normandia.
Nou!!: Frederic I d'Alta Lorena і Fains · Veure més »
França Oriental
La França oriental fou la terra de Lluís el Germànic després del Tractat de Verdun de l'any 843, que dividí l'Imperi Carolingi dels francs entre l'est, l'oest i el mig.
Nou!!: Frederic I d'Alta Lorena і França Oriental · Veure més »
Hug el Gran (robertià)
Hug el Gran, dit de vegades Hug el Blanc a causa del seu color pàl·lid, (Fontaines-en-Sologne, vers el 898 - 16 de juny de 956, Dourdan) fou comte de París, marquès de Nèustria de 923 a 956, després duc dels Francs a partir de 936, comte d'Auxerre del 954 a la seva mort, fou el pare d'Hug Capet.
Nou!!: Frederic I d'Alta Lorena і Hug el Gran (robertià) · Veure més »
Hug I de França
Hug I de França o Hug Capet (Dourdan, 940 - Les Juifs, prop de Chartres, 24 d'octubre de 996) fou comte de París, duc de França (956 - 987), rei dels francs (987 - 996) i fundador de la dinastia dels Capets.
Nou!!: Frederic I d'Alta Lorena і Hug I de França · Veure més »
Lorena
La Lorena (en francès Lorraine; en lorenès Louréne, en alemany, Lothringen) és una antiga regió administrativa francesa, actualment inclosa en la regió del Gran Est.
Nou!!: Frederic I d'Alta Lorena і Lorena · Veure més »
Moyenmoutier
Moyenmoutier és una població francesa, a la regió del Gran Est, departament dels Vosges, al districte de Saint-Dié-des-Vosges i Cantó de Senones.
Nou!!: Frederic I d'Alta Lorena і Moyenmoutier · Veure més »
Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic
Otó I el Gran (Wallhausen, estat de Saxònia-Anhalt en l'actualitat, 23 de novembre del 912 - Memleben, 7 de maig del 973) va ser el fill gran d'Enric I l'Ocellaire i Matilde de Ringelheim.
Nou!!: Frederic I d'Alta Lorena і Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Reforma gregoriana
Dictatus Papae. Escrit complert que recull la reforma proposada per Gregori VII La Reforma gregoriana es pot definir històricament com a la redacció i aplicació de les 27 normes conegudes com a Dictatus Papae, que Gregori VII va escriure el 1075 amb la intenció d'intentar unificar el potencial de culte en el si de l'Església.
Nou!!: Frederic I d'Alta Lorena і Reforma gregoriana · Veure més »
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Nou!!: Frederic I d'Alta Lorena і Regne de França · Veure més »
Saint-Dié-des-Vosges
Saint-Dié-des-Vosges és un municipi francès, situat al departament dels Vosges i a la regió del Gran Est.
Nou!!: Frederic I d'Alta Lorena і Saint-Dié-des-Vosges · Veure més »
Saint-Mihiel
Saint-Mihiel és un municipi francès situat al departament del Mosa i a la regió del Gran Est.
Nou!!: Frederic I d'Alta Lorena і Saint-Mihiel · Veure més »
Teodoric I de Lorena
Thierry I o Teodoric I, nascut cap a 965, mort entre l'11 d'abril de 1026 i el 2 de gener de 1027, va ser comte de Bar i duc d'Alta Lotaríngia o Lorena.
Nou!!: Frederic I d'Alta Lorena і Teodoric I de Lorena · Veure més »
1467
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Frederic I d'Alta Lorena і 1467 · Veure més »
1477
El 1477 (MCDLXXVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Frederic I d'Alta Lorena і 1477 · Veure més »
954
Sense descripció.
Nou!!: Frederic I d'Alta Lorena і 954 · Veure més »
959
El 959 (CMLIX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Frederic I d'Alta Lorena і 959 · Veure més »
977
El 977 (CMLXXVII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Frederic I d'Alta Lorena і 977 · Veure més »
978
Sense descripció.
Nou!!: Frederic I d'Alta Lorena і 978 · Veure més »
