Taula de continguts
27 les relacions: Agnès de Merània, Babenberg, Béla IV d'Hongria, Bernat de Caríntia, Conrad IV d'Alemanya, Ducat d'Àustria, Ducat d'Estíria, Ducat de Baviera, Ducat de Caríntia, Enric VII d'Alemanya, Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic, Gregori IX, Herman VI de Baden-Baden, Hohenstaufen, Leopold VI, Marca de Carniola, Ottokar II, Patriarcat d'Aquileia, Regne d'Hongria, Regne de Bohèmia, Rei dels Romans, Rodolf I d'Alemanya, Rodolf IV d'Habsburg, Venceslau I de Bohèmia, Viena, Vladislau de Moràvia, Wiener Neustadt.
- Casa de Babenberg
Agnès de Merània
Agnès de Merània (v 1172 - 1201), reina consort de França (1196-1200).
Veure Frederic II el Bataller і Agnès de Merània
Babenberg
Babenberg fou un llinatge alemany originat a Bamberg a Francònia (avui al nord de Baviera).
Veure Frederic II el Bataller і Babenberg
Béla IV d'Hongria
Bela IV d'Hongria (1206 - 1270) va ser rei d'Hongria entre el 1235 i el 1270). Fill d'Andreu II d'Hongria, succeí al seu pare i restablí l'autoritat reial a Hongria. Colonitzà Transsilvània amb immigrants alemanys. Tingué un fill: Esteve V d'Hongria.
Veure Frederic II el Bataller і Béla IV d'Hongria
Bernat de Caríntia
Bernat de Sponheim (1176 o 1181 - 4 de gener de 1256) va ser duc de Caríntia durant 54 anys, a partir de 1202 i fins a la seva mort.
Veure Frederic II el Bataller і Bernat de Caríntia
Conrad IV d'Alemanya
Conrad IV de Hohenstaufen (25 d'abril de 1228 - 21 de maig de 1254) va ser Rei de Jerusalem (com a Conrad II) (1228-1254), d'Alemanya (1237-1254), i de Sícilia (com a Conrad I) (1250-1254).
Veure Frederic II el Bataller і Conrad IV d'Alemanya
Ducat d'Àustria
El ducat d'Àustria fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic, creat el 1156 en el que fins aleshores era la Marca Oriental de Baviera.
Veure Frederic II el Bataller і Ducat d'Àustria
Ducat d'Estíria
El ducat d'Estíria (alemany Herzogtum Steiermark; eslovè Vojvodina Štajerska) fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic, successora de la Marca d'Estíria, localitzada al sud d'Àustria i nord d'Eslovènia.
Veure Frederic II el Bataller і Ducat d'Estíria
Ducat de Baviera
El Ducat de Baviera (en alemany: Baierische Stammesherzogtum) era un dels ducats arrel que formaven el regne d'Alemanya durant la baixa edat mitjana.
Veure Frederic II el Bataller і Ducat de Baviera
Ducat de Caríntia
El Ducat de Caríntia va ser un ducat al sud d'Àustria i una zona del nord d'Eslovènia.
Veure Frederic II el Bataller і Ducat de Caríntia
Enric VII d'Alemanya
Enric VII d'Alemanya (Sicília, 1211-Martirano, Calàbria), 10 de febrer de 1242) va ser el primer fill de l'emperador Frederic II del Sacre Imperi i la seva primera esposa, Constança d'Aragó. Va ostentar els títols de Rei d'Alemanya, Rei dels Romans, rei de Sicília, duc de Suàbia i rector de Borgonya, a part de postular-se com a candidat a emperador contra el seu pare.
Veure Frederic II el Bataller і Enric VII d'Alemanya
Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic II (Jesi, 26 de desembre del 1194 - Fiorentino di Puglia, 13 de desembre de 1250), de la casa de Hohenstaufen, va ser un pretendent al títol de Rei dels Romans des de 1212 i monarca indiscutit a partir de 1215.
Veure Frederic II el Bataller і Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic
Gregori IX
Gregori IX (Anagni, (1143) - Roma, 22 d'agost de 1241) fou papa de Roma del 1227 al 1241.
Veure Frederic II el Bataller і Gregori IX
Herman VI de Baden-Baden
Herman VI (vers 1226 - 4 d'octubre de 1250) fou marcgravi de Baden de la línia de Baden-Baden, i marcgravi titular de la marca de Verona de 1243 fins a la seva mort.
Veure Frederic II el Bataller і Herman VI de Baden-Baden
Hohenstaufen
Armes de la Casa de Hohenstaufen Els Hohenstaufen o els Staufer van ser una dinastia de reis germànics (1138-1254), i molts d'ells també van ser coronats Sacres Emperadors Romans i Ducs de Suàbia.
Veure Frederic II el Bataller і Hohenstaufen
Leopold VI
Leopold de Babenberg, dit Leopold el Gloriós o Leopold VI (1176 – 26 de juliol de 1230, San Germano) fou duc d'Estíria el 1194 i duc d'Àustria de 1198 a 1230.
Veure Frederic II el Bataller і Leopold VI
Marca de Carniola
X. La capital era Krainburg/Kranj, que després fou Laibach/Ljubljana La marca o marcgraviat de Carniola (en eslovè Kranjska krajina; en alemany Mark Krain) fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic predecessora del ducat de Carniola; correspon a bona part de la moderna Eslovènia.
Veure Frederic II el Bataller і Marca de Carniola
Ottokar II
Recreació artística de la fisonomia feta al segle XVIII Přemysl Otakar II (generalment escrit Ottokar II o Přemysl Ottokar II) (vers 1233 – 26 d'agost de 1278), el rei de ferro i or, fou rei de Bohèmia (1253–1278).
Veure Frederic II el Bataller і Ottokar II
Patriarcat d'Aquileia
El patriarcat d'Aquileia - Patriarcato di Aquileia; Patriarchatus Aquileiensis - és una seu metropolitana suprimida de l'Església catòlica a Itàlia.
Veure Frederic II el Bataller і Patriarcat d'Aquileia
Regne d'Hongria
El Regne d'Hongria emergí l'any 1000, quan el Principat d'Hongria, fundat el 896, va ser reconegut com a regne.
Veure Frederic II el Bataller і Regne d'Hongria
Regne de Bohèmia
El Regne de Bohèmia, de vegades també anomenat Regne Txec (České království en txec; Königreich Böhmen en alemany; Regnum Bohemiae) fou un estat a la regió de Bohèmia a Europa Occidental, el seu territori està inclòs en l'actual República Txeca.
Veure Frederic II el Bataller і Regne de Bohèmia
Rei dels Romans
Rei dels Romans (llatí: Rex Romanorum) era el títol usat al Sacre Imperi Romanogermànic pels reis que encara no havien estat coronats emperadors pel papa, i que per tant encara no podien utilitzar el títol imperial, i també pels hereus designats de l'emperador en vida d'aquest.
Veure Frederic II el Bataller і Rei dels Romans
Rodolf I d'Alemanya
Rodolf I d'Alemanya, conegut com a Rodolf d'Habsburg, (Limburg, 1 de maig de 1218 - Espira, 15 de juliol de 1291) va ser rei d'Alemanya (Rei dels Romans) de 1273 fins a la seva mort, i duc d'Àustria, Caríntia, Estíria i marcgravi de Carniola de 1276 al 1282.
Veure Frederic II el Bataller і Rodolf I d'Alemanya
Rodolf IV d'Habsburg
Rodolf IV d'Habsburg dit "el Fundador" (der Stifter) (1 de novembre de 1339 - 27 de julio de 1365) fou un membre de la casa d'Habsburg duc d'Àustria, d'Estíria i Caríntia i marcgravi de Carniola (i des de 1363 també comte de Tirol).
Veure Frederic II el Bataller і Rodolf IV d'Habsburg
Venceslau I de Bohèmia
Venceslau I (en txec: Václav I.) (1205 – 23 de setembre de 1253) va ser rei de Bohèmia entre 1230 i 1253.
Veure Frederic II el Bataller і Venceslau I de Bohèmia
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Veure Frederic II el Bataller і Viena
Vladislau de Moràvia
Vladislau (1227–1247) fou marcgravi de Moràvia i hereu del regne de Bohèmia de la dinastia Premíslida.
Veure Frederic II el Bataller і Vladislau de Moràvia
Wiener Neustadt
Wiener Neustadt (pronunciat) és una ciutat austríaca situada a l'estat de Baixa Àustria, al nord-est del país.
Veure Frederic II el Bataller і Wiener Neustadt
Vegeu també
Casa de Babenberg
- Adelaida de Susa
- Agnès d'Alemanya
- Agnès de Babenberg
- Babenberg
- Enric de Nèustria
- Ernest II de Suàbia
- Frederic I el Catòlic
- Frederic II el Bataller
- Herman IV de Suàbia
- Leopold IV de Babenberg
- Leopold V el Virtuós
- Leopold VI
- Otó de Freising
També conegut com Frederic I d'Àustria.