Taula de continguts
26 les relacions: Abd-ar-Rahman III, Alps, Batalla de Tourtour, Berenguer II d'Itàlia, Califat de Còrdova, Camarga, Faucigny, Guillem I de Provença, Hug d'Arle, Illes Balears, La Gàrdia de Grimaud, Maiol de Cluny, Mauriena, Otó III del Sacre Imperi, Pechina, Piemont, Provença, Ràtzia, Romà I Lecapè, Saint-Maurice, Sant Tropetz, Suïssa, Tarentèsa, Valais, 942, 944.
Abd-ar-Rahman III
Abd-ar-Rahman III o Abu-l-Mutàrraf Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah an-Nàssir li-din-Al·lah (Còrdova, 7 de gener de 891 - 15 d'octubre del 961) va ser el primer califa de Còrdova (912-961).
Veure Fraxinetum і Abd-ar-Rahman III
Alps
Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.
Veure Fraxinetum і Alps
Batalla de Tourtour
La batalla de Tourtour fou una batalla del 973 entre les forces cristianes liderades per Guillem I de Provença contra els pirates sarraïns que entre 889-890 s'havien establert a Fraxinetum (Provença) provinents de l'Àndalus i Ifríqiya.
Veure Fraxinetum і Batalla de Tourtour
Berenguer II d'Itàlia
Berenguer d'Ivrea, també conegut com a Berenguer II d'Itàlia, (vers 900-6 de juliol de 966) va ser el marcgravi d'Ivrea entre 928/930 i 941.
Veure Fraxinetum і Berenguer II d'Itàlia
Califat de Còrdova
El Califat de Còrdova, també conegut com a Califat omeia de Còrdova o Califat d'Occident, fou un califat proclamat per Abd al-Rahman III el 929 que posà fi a l'emirat independent instaurat per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil el 756.
Veure Fraxinetum і Califat de Còrdova
Camarga
La Camarga (en occità provençal: Camarga segons la norma clàssica o Camargo segons la norma mistralenca, en francès: Camargue) és un espai terrestre de 145.300 ha al sud de França, situat geogràficament entre els dos braços principals del delta del Roine i del mar Mediterrani.
Veure Fraxinetum і Camarga
Faucigny
Bandera heràldica moderna Faucigny Fôcegni en savoià fou una província de Savoia.
Veure Fraxinetum і Faucigny
Guillem I de Provença
Guillem I de Provença conegut com l'Alliberador (vers 957 - 993), comte de Provença i Arle (968-993).
Veure Fraxinetum і Guillem I de Provença
Hug d'Arle
Hug d'Arle (c. 880 - Arle, Regne de França, 947) fou comte d'Arle; rei de Provença (911 - 933) i rei d'Itàlia (926 - 10 d'abril de 947).
Veure Fraxinetum і Hug d'Arle
Illes Balears
Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.
Veure Fraxinetum і Illes Balears
La Gàrdia de Grimaud
La Gàrdia Frainet (en francès La Garde-Freinet) és un municipi francès, situat al departament del Var i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Veure Fraxinetum і La Gàrdia de Grimaud
Maiol de Cluny
Maiol de Cluny (Avinyó (Valclusa) o Valençòla, ca. 906 - Souvigny, 11 de maig de 994) va ser un monjo benedictí provençal, quart abat de Cluny entre i 994.
Veure Fraxinetum і Maiol de Cluny
Mauriena
La Mauriena (en francès Maurienne, en savoià Môrièna) és una vall intra-alpina de França del departament de la Savoia, a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps on hi flueix el riu Arc.
Veure Fraxinetum і Mauriena
Otó III del Sacre Imperi
Otó III (980 – 23 de gener del 1002) fou el quart monarca de la dinastia otoniana o saxona del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Fraxinetum і Otó III del Sacre Imperi
Pechina
Pechina és una localitat de la província d'Almeria, Andalusia.
Veure Fraxinetum і Pechina
Piemont
El Piemont (Piemont en piemontès i occità, Piemonte en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia.
Veure Fraxinetum і Piemont
Provença
Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.
Veure Fraxinetum і Provença
Ràtzia
Una ràtzia (de l'àrab algerià ḡāyzyah, ‘unitat de cavalleria militar’, que alhora prové de l'àrab, ‘batalla’) és un atac ràpid i fet per sorpresa contra una base enemiga, sovint amb l'objectiu d'acaparar un botí.
Veure Fraxinetum і Ràtzia
Romà I Lecapè
Romà I Lecapè (en grec:, Romanós I Lekapinós;Documentat igualment com a Λακαπηνός (Lakapinós). ca. 870 – 15 de juny del 948) fou emperador romà d'Orient entre el 920 i el seu derrocament el 16 de desembre del 944.
Veure Fraxinetum і Romà I Lecapè
Saint-Maurice
* Saint-Maurice (Baix Rin), municipi francès a la regió d'Alsàcia, departament del Baix Rin.
Veure Fraxinetum і Saint-Maurice
Sant Tropetz
Sant Tropetz (en la norma clàssica de l'occità; grafiat erròniament Sant Tropés Sant Tropet, i Sant Troupez en norma mistralenca, en francès Saint-Tropez) és un municipi francès, situat al departament del Var i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Veure Fraxinetum і Sant Tropetz
Suïssa
Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².
Veure Fraxinetum і Suïssa
Tarentèsa
Bandera heràldica moderna La Tarentaise (en savoià Tarentèsa) és una vall intraalpina de França del departament de la Savoia, a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps, que comprèn la part superior de la conca del riu Isèra fins a les portes d'Albertville, així com totes les valls secundàries que hi conflueixen.
Veure Fraxinetum і Tarentèsa
Valais
El Valais (en alemany Wallis, en francès Valais en romanx Vallais, en arpità Valês i en italià Vallese) és un cantó situat al sud-oest de Suïssa, fronterer amb França i Itàlia.
Veure Fraxinetum і Valais
942
El 942 (CMXLII) fou un any comú iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana.
Veure Fraxinetum і 942
944
El 944 (CMXLIV) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Veure Fraxinetum і 944
També conegut com Fraxinet.