Taula de continguts
107 les relacions: Abril, Alan d'Albret, Anglaterra, Anna de Bretanya, Anna de França, Antoinette de Maignelais, Arràs, Artur III de Bretanya, Bourges, Bretanya, Bretó, Carles de Valois, duc de Berry, Carles I de Borgonya, Carles VIII de França, Casal de Rohan, Clisson, Comtat d'Alençon, Comtat d'Étampes, Comtat de Foix, Comtat de Goëlo, Comtat de Montfort, Comtat de Penthièvre, Comtat de Poitiers, Comtat de Richmond, Comtat de Vertus, Conestable, Couëron, Dret romà, Ducat de Borgonya, Ducat de Bretanya, Eduard IV d'Anglaterra, Eduard V d'Anglaterra, Estats de Bretanya, França, Francesc I d'Avaugour, Francesc I de Bretanya, Gastó IV de Foix, Guerra, Guerra boja, Guerra de les Dues Roses, Guerra de Successió Bretona, Guerra dels Cent Anys, Gwened, Hédé-Bazouges, Isabel de Bretanya, Joan II de Rohan, Joan IV de Bretanya, Joan V l'Anglòfil, Jofre de Monmouth, Llei Sàlica, ... Ampliar l'índex (57 més) »
- Morts el 1488
- Naixements del 1433
- Persones del Loira Atlàntic
- Reis i ducs de Bretanya
Abril
Labril és el quart mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.
Veure Francesc II de Bretanya і Abril
Alan d'Albret
Alan d'Albret, dit el Gran (1440- 1522), va ser el setzè senyor d'Albret, vescomte de Tartàs, segon comte de Gavre i comte de Castres.
Veure Francesc II de Bretanya і Alan d'Albret
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Veure Francesc II de Bretanya і Anglaterra
Anna de Bretanya
Anne de Bretagne (Nantes, 25 de gener de 1477 - Blois, 9 de gener de 1514) fou dos cops reina de França i duquessa de Bretanya de 1488 a 1491 i, un altre cop, de 1498 fins a la seva mort, provocada per una litiasi renal el 1514.
Veure Francesc II de Bretanya і Anna de Bretanya
Anna de França
Anna de França o Anna de Beaujeu (Genappe 1462-Saint-Vincent-de-Salers 1522), fou princesa de França, vescomtessa de Thouars (1463-1473) i regent de França (1483-1491).
Veure Francesc II de Bretanya і Anna de França
Antoinette de Maignelais
fou una cortesana francesa.
Veure Francesc II de Bretanya і Antoinette de Maignelais
Arràs
Arràs (Arras en francès i Aro en picard, Atrecht en neerlandès) és una ciutat del nord de França, capital del departament del Pas de Calais, a la regió dels Alts de França.
Veure Francesc II de Bretanya і Arràs
Artur III de Bretanya
Artur III de Bretanya conegut com el Conestable de Richemont o Artur III el Justicier (castell de Suscinio /Sarzeau, 24 d'agost de 1393 - Nantes, 26 de desembre de 1458), fill de Joan IV de Bretanya, duc de Bretanya, i de la seva tercera esposa Joana de Navarra, va ser conestable de França a partir de 1425 i duc de Bretanya de 1457 a 1458.
Veure Francesc II de Bretanya і Artur III de Bretanya
Bourges
Bourges, antigament coneguda com a Borges o Borges de Berric, és un municipi francès, situat al departament de Cher i a la regió de Centre - Vall del Loira.
Veure Francesc II de Bretanya і Bourges
Bretanya
La Bretanya (gal·ló: Bertaèyn) és una nació europea, d'origen cèltic, situada sobre la costa atlàntica.
Veure Francesc II de Bretanya і Bretanya
Bretó
El bretó (en bretó: Brezhoneg) és una llengua celta parlada a l'oest de Bretanya, a l'estat francès.
Veure Francesc II de Bretanya і Bretó
Carles de Valois, duc de Berry
Carles de Valois (26 de desembre de 1446 - 24 de maig de 1472) va ser fill de Carles VII, Rei de França i Maria d'Anjou.
Veure Francesc II de Bretanya і Carles de Valois, duc de Berry
Carles I de Borgonya
Carles I de Borgonya "el Temerari" (Dijon 1433 - Nancy, 5 de gener 1477) fou duc de Borgonya, Brabant, Limburg i comte d'Artois i de Namur (després marquès), Borgonya, Flandes i Holanda (1467 - 1477).
Veure Francesc II de Bretanya і Carles I de Borgonya
Carles VIII de França
Carles VIII de França dit «l'Afable» (Amboise, 30 de juny de 1470 - íd. 7 d'abril de 1498) fou rei de França (1483-1498).
Veure Francesc II de Bretanya і Carles VIII de França
Casal de Rohan
El Casal de Rohan és el nom d'una família noble que va estar relacionada amb els reis de França i amb el ducat de Bretanya.
Veure Francesc II de Bretanya і Casal de Rohan
Clisson
Localització de Clisson Clisson (en gal·ló Cliczon) és un municipi francès, situat a la regió de país del Loira, al departament de Loira Atlàntic, que històricament ha format part de la Bretanya.
Veure Francesc II de Bretanya і Clisson
Comtat d'Alençon
El comtat d'Alençon més tard Ducat d'Alençon fou una jurisdicció feudal del Regne de França centrada a Alençon; que va pertànyer als senyors de Bellême i Sonnois que van prendre el títol de comtes d'Alençon cap a l'any 1000.
Veure Francesc II de Bretanya і Comtat d'Alençon
Comtat d'Étampes
El comtat d'Étampes fou una jurisdicció feudal de França.
Veure Francesc II de Bretanya і Comtat d'Étampes
Comtat de Foix
El comtat de Foix fou una jurisdicció feudal de la part sud-est del Comenge, avui és al departament de l'Arieja, França.
Veure Francesc II de Bretanya і Comtat de Foix
Comtat de Goëlo
El comtat de Goëlo o Goëllo fou una antiga entitat de Bretanya existent primer als segles i i més tard un feu original al i que va existir fins a la revolució.
Veure Francesc II de Bretanya і Comtat de Goëlo
Comtat de Montfort
El comtat de Montfort fou una jurisdicció feudal de França centrada a Montfort-l'Amaury.
Veure Francesc II de Bretanya і Comtat de Montfort
Comtat de Penthièvre
El comtat de Penthièvre -en bretó Penteür - fou una jurisdicció feudal de Bretanya, situat a l'est i sud de Saint-Brieuc a l'est del modern departament de Côtes-d'Armor.
Veure Francesc II de Bretanya і Comtat de Penthièvre
Comtat de Poitiers
El comtat de Poitiers (sovint anomenat com a comtat de Poitou tot i que mai no va existir un comtat amb aquest nom) fou una jurisdicció feudal del regne de França, inicialment de gran extensió, centrada a Poitiers.
Veure Francesc II de Bretanya і Comtat de Poitiers
Comtat de Richmond
El comtat de Richmond (o Richmondshire) és un districte del nord del Yorkshire a Anglaterra.
Veure Francesc II de Bretanya і Comtat de Richmond
Comtat de Vertus
El comtat de Vertus fou una jurisdicció feudal de Bretanya creada el 1480 i que va existir fins a la Revolució.
Veure Francesc II de Bretanya і Comtat de Vertus
Conestable
El terme conestable ha designat diversos càrrecs al llarg de la història, variant les seves atribucions segons el lloc i el moment històric al qual fem referència.
Veure Francesc II de Bretanya і Conestable
Couëron
Localització de Couëron Couëron (en bretó Koeron) és un municipi francès, situat a la regió de país del Loira, al departament de Loira Atlàntic, que històricament ha format part de la Bretanya.
Veure Francesc II de Bretanya і Couëron
Dret romà
El dret romà és el conjunt de normes jurídiques per les quals es va regir el poble de Roma al llarg de la seva història.
Veure Francesc II de Bretanya і Dret romà
Ducat de Borgonya
El Ducat de Borgonya (877 – 1477) va ser un dels estats més importants de França durant l'edat mitjana arribant a comprendre l'actual regió francesa de Borgonya, així com les Disset Províncies dels Països Baixos.
Veure Francesc II de Bretanya і Ducat de Borgonya
Ducat de Bretanya
El Ducat de Bretanya fou una organització política instaurada a Bretanya (bretó Dugaelez Breizh) dos cops, una en el i l'altra en el.
Veure Francesc II de Bretanya і Ducat de Bretanya
Eduard IV d'Anglaterra
Eduard IV (28 d'abril de 1442 - 9 d'abril de 1483) va ser un pretendent de la Casa de York a la corona anglesa.
Veure Francesc II de Bretanya і Eduard IV d'Anglaterra
Eduard V d'Anglaterra
Eduard V (4 de novembre de 1470 - 1483?) va ser Rei d'Anglaterra des del 9 d'abril de 1483 fins a la seva deposició dos mesos més tard.
Veure Francesc II de Bretanya і Eduard V d'Anglaterra
Estats de Bretanya
Els Estats de Bretanya eren una assemblea provincial de la Bretanya.
Veure Francesc II de Bretanya і Estats de Bretanya
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Francesc II de Bretanya і França
Francesc I d'Avaugour
Blasó de Francesc I (de Bretanya) d'Avaugour (1462-1510) Francesc I d'Avaugour, nascut el 1462 i mort el 1510, fou comte de Vertus, comte de Goëlo, baró d'Avaugour i senyor de Clisson.
Veure Francesc II de Bretanya і Francesc I d'Avaugour
Francesc I de Bretanya
Francesc I de Bretanya Francesc I (en bretó: Fransez I, en francès François I) conegut com l'Estimat (Gwened, 11 de maig de 1414 – Castell de l'Ermini, 19 de juliol de 1450), va ser duc de Bretanya, comte de Montfort i comte titular de Richmond, des de 1442 fins a la seua mort.
Veure Francesc II de Bretanya і Francesc I de Bretanya
Gastó IV de Foix
Gastó IV de Foix, I de Bigorra i XI de Bearn (1425 - Roncesvalls, Regne de Navarra, 21 de juliol de 1472) fou vescomte de Castellbò (1423-1462); i comte de Foix i Bigorra, vescomte de Narbona, Marsan, Gabardà i Lautrec (1436-1472).
Veure Francesc II de Bretanya і Gastó IV de Foix
Guerra
''Die Gotenschlacht am Vesuv'', representació de la batalla del Mont Lactarius del 553, que va enfrontar els ostrogots a les forces de l'Imperi Romà d'Orient. Una guerra, conflicte armat o conflicte bèl·lic és una lluita armada entre, en principi, dos grups organitzats i disposats a fer ús de la força per a mantenir o que es reconegui el seu poder, com per exemple dos estats.
Veure Francesc II de Bretanya і Guerra
Guerra boja
La Guerra boja és el nom donat a una guerra que oposa entre 1485 i 1488 un partit principesc, feudal i aristòcrata, semblant a la Lliga del Bé Públic, a Anna de Beaujeu, regenta de França després de la mort de Lluís XI de França i esperant la majoria del jove rei Carles VIII de França.
Veure Francesc II de Bretanya і Guerra boja
Guerra de les Dues Roses
Lancaster York La Guerra de les Dues Roses o Guerra de les Roses (1455-1485) va ser una sèrie de guerres civils pel tron del Regne d'Anglaterra que va enfrontar els partidaris de la Casa de Lancaster i la Casa de York.
Veure Francesc II de Bretanya і Guerra de les Dues Roses
Guerra de Successió Bretona
La Guerra de Successió Bretona (1341-1364) fou un conflicte bèl·lic a Bretanya, inscrit dins de la Guerra dels Cent Anys, en la que a la mort sense fills barons de Joan III de Bretanya es va decidir la successió del Ducat de Bretanya, disputada entre els partidaris dels dos candidats a la successió, les famílies Monfort i Blois; per una banda, Joan de Montfort, germanastre del duc difunt, i aliat d'Eduard III d'Anglaterra, i per l'altre Joana de Penthièvre, neboda del difunt i aliada de Felip IV de França.
Veure Francesc II de Bretanya і Guerra de Successió Bretona
Guerra dels Cent Anys
La Guerra dels Cent Anys és un conflicte intercalat amb treves més o menys llargues, que enfronta, des del 1337 al 1453 (o sigui, gairebé 116 anys) a la dinastia Plantagenet a la dels Valois i, a través d'ells, al regne d'Anglaterra i al de França.
Veure Francesc II de Bretanya і Guerra dels Cent Anys
Gwened
Gwened (francès Vannes, gal·ló Vann) és una ciutat de Bretanya, capital del departament d'Ar Mor-Bihan i del broiù de Bro Gwened.
Veure Francesc II de Bretanya і Gwened
Hédé-Bazouges
Hédé-Bazouges (en bretó Hazhoù-Bazeleg, en gal·ló Hédoe) és un municipi francès, situat a la regió de Bretanya, al departament d'Ille i Vilaine.
Veure Francesc II de Bretanya і Hédé-Bazouges
Isabel de Bretanya
Isabel de Bretanya (1478-10 de juny de 1490), fou la filla de Francesc II de Bretanya i de Margarida de Foix; era la germana d'Anna de Bretanya i hereva del ducat després d'aquesta.
Veure Francesc II de Bretanya і Isabel de Bretanya
Joan II de Rohan
Joan II de Rohan (16 de novembre de 1452 - 1516), va ser un dels més poderosos senyors de Bretanya de la fi del.
Veure Francesc II de Bretanya і Joan II de Rohan
Joan IV de Bretanya
Joan IV de Bretanya també conegut sota el nom de Joan el Conqueridor o Joan el Valent (en bretó Yann IV, nascut el 1339 i mort el 9 de novembre de 1399 a Nantes) fou el primer fill de Joan II de Montfort i de Joana de Flandes i duc de Bretanya.
Veure Francesc II de Bretanya і Joan IV de Bretanya
Joan V l'Anglòfil
Joan V de Bretanya Joan V de Bretanya també conegut sota el nom per diversos noms Joan V o VI l'Anglòfil, el Savi o el Prudent.
Veure Francesc II de Bretanya і Joan V l'Anglòfil
Jofre de Monmouth
Jofre o Geoffrey de Monmouth (en llatí: Galfridus Monemutensis, Galfridus Arturus, Galfridus Artur, en gal·lès: Gruffudd ap Arthur, Sieffre o Fynwy) (c. 1100 - c. 1155) va ser un clergue britànic i una de les figures principals en el desenvolupament de la història britànica i la popularitat dels contes del rei Artús.
Veure Francesc II de Bretanya і Jofre de Monmouth
Llei Sàlica
El rei Clodoveu dicta la ''Llei Sàlica'' (Codi per les lleis bàrbares) envoltat pels caps militars de la seva cort. La Llei Sàlica (del Llatí Lex Salica) va ser un conjunt de lleis tradicionals, entre les quals es trobava la regulació de la successió monàstiques a favor dels successors homes, creades per a governar els francs salis a principis de l'edat mitjana durant el regnat de Clodoveu I durant el.
Veure Francesc II de Bretanya і Llei Sàlica
Llista de governants de Bretanya
Blasó de Pere I Mauclerc, batlle i duc de Bretanya, portat després pels dics de Bretanya fins al 1316 Joan III, portades després pels ducs de Bretanya fins al 1514. Regne de Bretanya Segons les èpoques els monarques o sobirans que van governar Bretanya foren reis i després ducs i pars de França.
Veure Francesc II de Bretanya і Llista de governants de Bretanya
Llista de monarques britànics
Escut d'armes dels Plantagenet Els monarques britànics són aquells que han governat en algun dels dos regnes més importants de la Gran Bretanya, Escòcia i Anglaterra, o a la unió d'aquestes dues corones amb Irlanda primer i Irlanda del Nord després, formant el Regne Unit (de Gran Bretanya i Irlanda del Nord).
Veure Francesc II de Bretanya і Llista de monarques britànics
Lluís XI de França
Lluís XI de França el Prudent (Bourges, Cher 1423 - Castell de Plessis-lèz-Tours, Indre i Loira 1483), va ser rei de França (1461-1483), el sisè rei de la branca coneguda com Valois de la dinastia dels Capets.
Veure Francesc II de Bretanya і Lluís XI de França
Lluís XII de França
Lluís XII de França o Lluís II d'Orleans dit “el Pare del Poble” (Blois, 27 de juny de 1462 - París, 1 de gener de 1515) fou duc d'Orleans i Valois (1465-1515); rei de França (1498- 1515), duc de Milà (1498-1512) i rei de Nàpols (1501-1504).
Veure Francesc II de Bretanya і Lluís XII de França
Loira
El Loira (en occità: Léger o Leir(e), en bretó: Liger, en francès: Loire) és un riu de 1.020 km de longitud, cosa que en fa el riu més llarg de tots els que tenen el seu recorregut íntegrament a França.
Veure Francesc II de Bretanya і Loira
Maine (França)
El Maine és una regió francesa que constituí antigament el comtat del Maine.
Veure Francesc II de Bretanya і Maine (França)
Margarida de Bretanya
La duquessa Isabel d'Escòcia i les seves filles, Margarida i Maria Vannes Margarida de Bretanya fou una princesa i duquessa consort bretona nascuda el 1443 i morta el 25 de setembre de 1469.
Veure Francesc II de Bretanya і Margarida de Bretanya
Margarida de Foix
Sepulcre de Margarida de Foix i el seu espòs Francesc II, a la Catedral de Nantes Margarida de Foix (?, 1449 - ?, 1486).
Veure Francesc II de Bretanya і Margarida de Foix
Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic
Maximilià I (en alemany Maximilian I; Wiener Neustadt, Baixa Àustria, 22 de març de 1459 - Wels, Alta Àustria, 12 de gener de 1519) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (rei dels Romans) i arxiduc d'Àustria.
Veure Francesc II de Bretanya і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic
Michel Colombe
Tomba de Francesc II de Bretanya a Nantes Michel Colombe (Bourges, c. 1430 - c. 1513) va ser un escultor francès, del període final del gòtic francès i el principi del renaixement.
Veure Francesc II de Bretanya і Michel Colombe
Montargis
Montargis és un municipi francès, situat al departament de Loiret i a la regió de Centre - Vall del Loira.
Veure Francesc II de Bretanya і Montargis
Nantes
Situació de Nantes Nantes (antigament, Naona o Naünt, en bretó Naoned i en gal·ló Naunnt) és un municipi francès, situat al departament de Loira Atlàntic i a la regió de País del Loira.
Veure Francesc II de Bretanya і Nantes
Normandia
Normandia (en normand, Normaundie; en francès, Normandie) és una antiga regió de França.
Veure Francesc II de Bretanya і Normandia
Orde de l'Ermini
Orde de l'Ermini (bretó Urzh an Erminig) fou un orde de cavalleria bretona del - i el nom adoptat per una distinció anual proposada per l'Institut Cultural de Bretanya el 1972.
Veure Francesc II de Bretanya і Orde de l'Ermini
Parlament de Bretanya
Encapçalament d'un reglament del Parlament de Bretanya (1679) El Parlament de Bretanya fou un parlament de l'Antic règim francès creat el 1554 per un edicte del rei Enric II de França, amb seu permanent al palau del Parlament de Bretanya a partir del 1709 fins que fou dissolt arran de la Revolució francesa el 1790.
Veure Francesc II de Bretanya і Parlament de Bretanya
Pere II de Bretanya
Pere II de Bretanya dit el Simple o Pere de Guingamp (7 de juliol de 1418-Nantes, 22 de setembre de 1457) fou duc de Bretanya de 1450 a 1457, fill de Joan V l'Anglòfil, duc de Bretanya, i de Joana de França.
Veure Francesc II de Bretanya і Pere II de Bretanya
Pere Le Baud
Pere Le Baud (francès Pierre Le Baud o Lebaud, nascut vers 1450, potser a Saint-Ouën-des-Toits (Mayenne), mort el 29 de setembre de 1505 a Laval) fou un eclesiàstic francès, conegut com a confessor de la duquessa Anna de Bretanya i pels seus treballs sobre la història de Bretanya.
Veure Francesc II de Bretanya і Pere Le Baud
Príncep d'Orange
Príncep d'Orange és un títol nobiliari d'origen francès.
Veure Francesc II de Bretanya і Príncep d'Orange
Provença
Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.
Veure Francesc II de Bretanya і Provença
Regent
Isabel II entre 1833 i 1840. El regent (del llatí regens, 'aquell qui governa') és la figura que substitueix la del rei en una monarquia quan aquest és menor, es troba absent o és incapacitat.
Veure Francesc II de Bretanya і Regent
Reims
Reims (en francès i oficialment) o Rems és un municipi francès, situat al departament del Marne i a la regió del Gran Est.
Veure Francesc II de Bretanya і Reims
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Veure Francesc II de Bretanya і Renaixement
Renat I
Estàtua del rei Renat I a Ais de Provença, Provença Renat I, dit el Bo (en occità lo Rei Rainier, Rainier lo Bòn; Angers, Regne de França, 16 de juliol de 1409 – Ais de Provença, 1480) fou duc de Lorena (1431 – 1453), comte de Provença i duc d'Anjou (1434 – 1480), rei de Nàpols i de Sicília (1435 – 1442), rei titular de Jerusalem (1435 – 1480) i comte de Barcelona (1466 – 1472).
Veure Francesc II de Bretanya і Renat I
Ricard d'Étampes
Blasó de Ricard d'Etampes Ricard de Bretanya o Ricard d'Étampes nascut el 1395, mort el 2 de juny de 1438 a Clisson, fou fill de Joan V l'Anglòfil, duc de Bretanya, i de la seva tercera esposa Joana de Navarra.
Veure Francesc II de Bretanya і Ricard d'Étampes
Sant-Maloù
Sant-Maloù (en bretó Sant-Maloù, en gal·ló Saent-Malo, en francès Saint-Malo) és un municipi francès, situat al departament d'Ille i Vilaine i a la regió de Bretanya.
Veure Francesc II de Bretanya і Sant-Maloù
Senlis
* Senlis (Oise), municipi al departament de l'Oise (regió dels Alts de França).
Veure Francesc II de Bretanya і Senlis
Tours
Tours (o Tors) és un municipi francès al departament d'Indre i Loira (regió de Centre - Vall del Loira).
Veure Francesc II de Bretanya і Tours
Tractat de Guérande
* Primer tractat de Guérande, vegeu Tractat de Guérande (1365).
Veure Francesc II de Bretanya і Tractat de Guérande
Tractat de Guérande (1365)
El primer tractat de Guérande fou un acord signat el 1365 que va posar fi a la guerra de Successió Bretona que oposava Joana de Penthièvre, neboda de l'últim duc Joan III de Bretanya, sostinguda pel seu espòs Carles de Blois, a Joan II de Montfort, germanastre del precedent.
Veure Francesc II de Bretanya і Tractat de Guérande (1365)
Troia
Troia (en luvi Taruisa/*Tarhuisa pel nom del déu hitita Taru/Tahui; en grec Τροία o Τροίας; també anomenada Ílion, en grec Ίλιον o Ίλιος; Ílium, en llatí Īlium, i Wilusa en hitita) és una ciutat tant històrica com llegendària, on es va desenvolupar la Guerra de Troia, descrita a la Ilíada, un poema èpic de l'antiga Grècia.
Veure Francesc II de Bretanya і Troia
Universitat
THE World University Rankings Una universitat (del llatí universitas, -atis) és una institució dedicada a l'ensenyament integrada per diferents centres, anomenats facultats o col·legis, on s'imparteixen estudis superiors de diferents sabers i s'hi atorguen els títols corresponents.
Veure Francesc II de Bretanya і Universitat
1373
El 1373 (o MCCCLXXIII) va ser un any comú del calendari julià.
Veure Francesc II de Bretanya і 1373
1420
El 1420 (MCDXX) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Veure Francesc II de Bretanya і 1420
1443
; Països Catalans.
Veure Francesc II de Bretanya і 1443
1458
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Francesc II de Bretanya і 1458
1459
;Països Catalans.
Veure Francesc II de Bretanya і 1459
1461
;Països Catalans.
Veure Francesc II de Bretanya і 1461
1462
; Països Catalans.
Veure Francesc II de Bretanya і 1462
1463
El 1463 (MCDLXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Francesc II de Bretanya і 1463
1465
; Països Catalans.
Veure Francesc II de Bretanya і 1465
1468
; Països Catalans.
Veure Francesc II de Bretanya і 1468
1469
(Brescia.
Veure Francesc II de Bretanya і 1469
1472
El 1472 (MCDLXXII) fou un any de traspàs iniciat en dimecres.
Veure Francesc II de Bretanya і 1472
1474
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Francesc II de Bretanya і 1474
1476
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Francesc II de Bretanya і 1476
1477
El 1477 (MCDLXXVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Francesc II de Bretanya і 1477
1481
; Països Catalans.
Veure Francesc II de Bretanya і 1481
1482
Països Catalans.
Veure Francesc II de Bretanya і 1482
1483
;Països Catalans.
Veure Francesc II de Bretanya і 1483
1484
Països Catalans Resta del món.
Veure Francesc II de Bretanya і 1484
1485
;Països Catalans.
Veure Francesc II de Bretanya і 1485
1486
Països Catalans.
Veure Francesc II de Bretanya і 1486
1487
Països Catalans.
Veure Francesc II de Bretanya і 1487
1488
Països Catalans Resta del món.
Veure Francesc II de Bretanya і 1488
1490
Països Catalans.
Veure Francesc II de Bretanya і 1490
1494
Països Catalans Resta del món.
Veure Francesc II de Bretanya і 1494
1514
;Països Catalans.
Veure Francesc II de Bretanya і 1514
Vegeu també
Morts el 1488
- Abu-Úmar Uthman
- Al-Muàyyad Àhmad
- Alvise Cadamosto
- Andrea del Verrocchio
- Blanca de Mèdici
- Carles II de Borbó
- Clarice Orsini
- Diego de Valera
- Francesc II de Bretanya
- Francesco Accolti l'aretí
- Francesco d'Angelo
- Galeot Manfredi
- Giovanni Arcimboldi
- Girolamo Riario
- Ippòlita Maria Sforza
- Jörg von Halsbach
- Jaume III d'Escòcia
- Joan II de Borbó
- Xaïkh Haydar
Naixements del 1433
- Carles I de Borgonya
- Estanislau de Kazimierz
- Esteve III de Moldàvia
- Ferran de Portugal i d'Aragó
- Francesc II de Bretanya
- Jaume de Coïmbra i d'Urgell
- Joana de Laval
- Luigi Morbioli
- Marsilio Ficino
- Mirkhwand
Persones del Loira Atlàntic
- Anne-Françoise Moreau
- Benjamin Péret
- François de Charette
- Francesc II de Bretanya
- Jacques Demy
- Jean Rouaud
- Joana de Belleville
- Joseph Fouché
- Jules-Albert de Dion
- Patrick Deville
- Pere Abelard
Reis i ducs de Bretanya
- Alan I el Gran
- Alan II Barbitorte
- Alan III Rebrit
- Alan III de Nantes
- Alan IV de Bretanya
- Alix de Thouars
- Artur I de Bretanya
- Artur II de Bretanya
- Artur III de Bretanya
- Berta de Bretanya
- Carles VIII de França
- Clàudia d'Orleans (reina consort de França)
- Conan I de Bretanya
- Conan II
- Conan III el Gros
- Conan IV de Bretanya
- Constància de Bretanya
- Drogó de Bretanya
- Ducat de Bretanya
- Erispoe
- Eudes de Porhoet
- Francesc I de Bretanya
- Francesc II de Bretanya
- Francesc III de Bretanya
- Geoffroi I
- Gourmaelon de Bretanya
- Guerech de Bretanya
- Gurwant
- Havoisa de Bretanya
- Hoel I
- Hoel II de Bretanya
- Joan I el Roig
- Joan II de Bretanya
- Joan III de Bretanya
- Joan V l'Anglòfil
- Judicael de Rennes
- Llista de governants de Bretanya
- Lluís de França (1704-1705)
- Lluís de França (duc de Bretanya)
- Nominoe
- Odó de Penthièvre
- Pascweten
- Pere II de Bretanya
- Pere Mauclerc
- Ranulf de Blondeville
- Salomó de Bretanya
També conegut com Francesc II de Montfort.