Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Anna de Bretanya

Índex Anna de Bretanya

Anne de Bretagne (Nantes, 25 de gener de 1477 - Blois, 9 de gener de 1514) fou dos cops reina de França i duquessa de Bretanya de 1488 a 1491 i, un altre cop, de 1498 fins a la seva mort, provocada per una litiasi renal el 1514.

118 les relacions: Alan d'Albret, Amboise (Indre i Loira), Anna de Candale, Anna de França, Artur Lemoyne de La Borderie, Étampes, Àustria, Basílica de Saint-Denis, Besançon, Biblioteca nacional, Blaen, Blois, Bretanya, Carles I de Borgonya, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles VIII de França, Carles-Orland de França, Castella, Clàudia d'Orleans (reina consort de França), Comtat de Montfort, Comtat de Penthièvre, Convenció Nacional, Delfí de França, Dinan, Ducat de Bretanya, Ducat de Milà, Dunkerque, Eduard IV d'Anglaterra, Eduard V d'Anglaterra, Elionor I de Navarra, Enric VII d'Anglaterra, Ervy-le-Châtel, Estat de Nova York, Estats de Bretanya, Estats Units d'Amèrica, Felip I de Castella, Forlì, França, Francesc I de França, Francesc II de Bretanya, Gastó IV de Foix, Granada, Guérande, Guerra boja, Guerra de Successió Bretona, Guerres d'Itàlia, Guingamp, Gwened, Hèrcules II d'Este, Hongria, ..., Innocenci VIII, Isabel de Bretanya, Iu de Kermartin, Jerusalem, Joan II de Rohan, Joan III de Bretanya, Joan IV de Bretanya, Joan IV de Chalon-Arlay, Joan V l'Anglòfil, Joana de Navarra (reina d'Anglaterra), La Gioconda, La Turballe, Langeais, Laval (Mayenne), Leonardo da Vinci, Lió, Litiasi renal, Llibre d'hores, Llista de governants de Bretanya, Llista de reis de Sicília i Nàpols, Lluís XI de França, Lluís XII de França, Loches, Locminé, Loira Atlàntic, Lorda, Margarida de Bretanya, Margarida de Foix, Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic, Montfort-l'Amaury, Morlaix, Nacionalisme bretó, Nantes, Ouessant, Països de Bretanya, París, Philippe de Commines, Plessis, Regne de França, Regne de Navarra, Rei dels Romans, Reliquiari, Renata de França, Rennes, Ricard d'Étampes, Saint-Aubin-du-Cormier, Saint-Herblain, Sant-Maloù, Saumur, Tractat de Guérande (1365), Vaixell museu, Woodstock (Nova York, lloc designat pel cens), Xarampió, 1476, 1477, 1488, 1491, 1498, 1501, 1512, 1514, 1528, 1792, 1819, 1991, 25 de gener, 6 de desembre, 9 de gener. Ampliar l'índex (68 més) »

Alan d'Albret

Alan d'Albret, dit el Gran (1440- 1522), va ser el setzè senyor d'Albret, vescomte de Tartàs, segon comte de Gavre i comte de Castres.

Nou!!: Anna de Bretanya і Alan d'Albret · Veure més »

Amboise (Indre i Loira)

Amboise és una comuna francesa del departament de l'Indre i Loira i de la regió de Centre-Vall del Loira.

Nou!!: Anna de Bretanya і Amboise (Indre i Loira) · Veure més »

Anna de Candale

Anna de Candale (1484 – Buda, 26 de juliol del 1506), reina consort d'Hongria i reina consort de Bohèmia (1502-1506).

Nou!!: Anna de Bretanya і Anna de Candale · Veure més »

Anna de França

Anna de França o Anna de Beaujeu (Genappe 1462-Saint-Vincent-de-Salers 1522), fou princesa de França, vescomtessa de Thouars (1463-1473) i regent de França (1483-1491).

Nou!!: Anna de Bretanya і Anna de França · Veure més »

Artur Lemoyne de La Borderie

Artur Lemoyne de La Borderie (Vitré, 1827- Roazhon 1901) fou un historiador bretó.

Nou!!: Anna de Bretanya і Artur Lemoyne de La Borderie · Veure més »

Étampes

Étampes és un municipi francès al departament d'Essonne (regió de l'Illa de França).

Nou!!: Anna de Bretanya і Étampes · Veure més »

Àustria

Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.

Nou!!: Anna de Bretanya і Àustria · Veure més »

Basílica de Saint-Denis

La basílica de Saint-Denis (en francès Basilique Saint-Denis) és una església d'estil gòtic al municipi de Saint-Denis, al nord de la ciutat de París, a la regió de l'Illa de França.

Nou!!: Anna de Bretanya і Basílica de Saint-Denis · Veure més »

Besançon

Besançon és una ciutat de França, capital del departament de Dubs, a la regió de Borgonya-Franc Comtat, a la vora dreta del riu Doubs.

Nou!!: Anna de Bretanya і Besançon · Veure més »

Biblioteca nacional

cognom.

Nou!!: Anna de Bretanya і Biblioteca nacional · Veure més »

Blaen

Localització de Blain Blain (en bretó Blaen, en gal·ló Blaen) és un municipi francès, situat a la regió de país del Loira, al departament de Loira Atlàntic, que històricament va formar part de la Bretanya.

Nou!!: Anna de Bretanya і Blaen · Veure més »

Blois

Blois o Bles és una comuna francesa al departament de Loir i Cher i a la regió del Centre-Vall del Loira.

Nou!!: Anna de Bretanya і Blois · Veure més »

Bretanya

La Bretanya (gal·ló: Bertaèyn) és una nació europea, d'origen cèltic, situada sobre la costa atlàntica.

Nou!!: Anna de Bretanya і Bretanya · Veure més »

Carles I de Borgonya

Carles I de Borgonya "el Temerari" (Dijon 1433 - Nancy, 5 de gener 1477) fou duc de Borgonya, Brabant, Limburg i comte d'Artois i de Namur (després marquès), Borgonya, Flandes i Holanda (1467 - 1477).

Nou!!: Anna de Bretanya і Carles I de Borgonya · Veure més »

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Nou!!: Anna de Bretanya і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carles VIII de França

Carles VIII de França dit «l'Afable» (Amboise, 30 de juny de 1470 - íd. 7 d'abril de 1498) fou rei de França (1483-1498).

Nou!!: Anna de Bretanya і Carles VIII de França · Veure més »

Carles-Orland de França

Tomba de Carles-Orland i Carles, a la catedral de Saint-Gatien de Tours Carles-Orland de França, nascut l'11 d'octubre de 1492 a Plessis-lez-Tours i mort el 16 de desembre de 1495 a Amboise, fou un delfí de França, títol portat pel fill gran del rei de França per designar l'hereu presumpte de la corona.

Nou!!: Anna de Bretanya і Carles-Orland de França · Veure més »

Castella

Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.

Nou!!: Anna de Bretanya і Castella · Veure més »

Clàudia d'Orleans (reina consort de França)

Clàudia de França i Bretanya Clàudia de França o d'Orléans (13 d'octubre de 1499, Romorantin - 20 de juliol de 1524, Blois) fou filla del rei Lluís XII de França i d'Anna, duquessa de Bretanya.

Nou!!: Anna de Bretanya і Clàudia d'Orleans (reina consort de França) · Veure més »

Comtat de Montfort

El comtat de Montfort fou una jurisdicció feudal de França centrada a Montfort-l'Amaury.

Nou!!: Anna de Bretanya і Comtat de Montfort · Veure més »

Comtat de Penthièvre

El comtat de Penthièvre -en bretó Penteür - fou una jurisdicció feudal de Bretanya, situat a l'est i sud de Saint-Brieuc a l'est del modern departament de Côtes-d'Armor.

Nou!!: Anna de Bretanya і Comtat de Penthièvre · Veure més »

Convenció Nacional

Calendari republicà francès de 1794, dibuixat per ''Louis-Philibert Debucourt'' Durant la Revolució Francesa, la Convenció Nacional o, simplement, la Convenció, fou el govern de França des del 20 de setembre de 1792 fins al 4 de brumari de l'any IV (26 d'octubre de 1795).

Nou!!: Anna de Bretanya і Convenció Nacional · Veure més »

Delfí de França

Corona del delfí Delfí (de l'occità daufin a través del francès dauphin, 'dofí') va ser un títol nobiliari francès utilitzat fins al 1830, reservat als prínceps hereus al tron de França que fossin fills legítims del monarca regnant.

Nou!!: Anna de Bretanya і Delfí de França · Veure més »

Dinan

Dinan (en bretó i gal·ló, Dinan) és un municipi francès, situat al departament de Costes del Nord i a la regió de Bretanya.

Nou!!: Anna de Bretanya і Dinan · Veure més »

Ducat de Bretanya

El Ducat de Bretanya fou una organització política instaurada a Bretanya (bretó Dugaelez Breizh) dos cops, una en el i l'altra en el.

Nou!!: Anna de Bretanya і Ducat de Bretanya · Veure més »

Ducat de Milà

El Ducat de Milà, també anomenat Milanesat o Estat de Milà, va ser durant l'edat mitjana i la moderna la principal potència feudal del nord de la península Itàlica.

Nou!!: Anna de Bretanya і Ducat de Milà · Veure més »

Dunkerque

Dunkerque o Dunquerca (en neerlandès Duinkerke, en flamenc occidental Duunkerke) és una ciutat portuària del nord de França, al departament del Nord i a la regió dels Alts de França.

Nou!!: Anna de Bretanya і Dunkerque · Veure més »

Eduard IV d'Anglaterra

Eduard IV (28 d'abril de 1442 - 9 d'abril de 1483) va ser un pretendent de la Casa de York a la corona anglesa.

Nou!!: Anna de Bretanya і Eduard IV d'Anglaterra · Veure més »

Eduard V d'Anglaterra

Eduard V (4 de novembre de 1470 - 1483?) va ser Rei d'Anglaterra des del 9 d'abril de 1483 fins a la seva deposició dos mesos més tard.

Nou!!: Anna de Bretanya і Eduard V d'Anglaterra · Veure més »

Elionor I de Navarra

Armes personals d'Elionor I de Navarra. Les del seu pare Joan II d'Aragó i les del seu marit Gastó IV de Foix Elionor I de Navarra (Olite, Navarra, 2 de febrer de 1426 – Tudela, Navarra, 12 de febrer de 1479) fou princesa d'Aragó i infanta de Navarra, reina titular de Navarra (1464-1479) i reina de Navarra (1479), i princesa de Girona (1461-1462).

Nou!!: Anna de Bretanya і Elionor I de Navarra · Veure més »

Enric VII d'Anglaterra

Castell de Pembroke, lloc de naixença d'Enric VII Enric Tudor (Enric VII), comte de Richmond, va néixer el 28 de gener de 1457 a Gal·les, fill d'Edmund Tudor i de Margaret Beaufort.

Nou!!: Anna de Bretanya і Enric VII d'Anglaterra · Veure més »

Ervy-le-Châtel

Ervy-le-Châtel és un municipi francès situat al departament de l'Aube i a la regió del Gran Est.

Nou!!: Anna de Bretanya і Ervy-le-Châtel · Veure més »

Estat de Nova York

Nova York és un dels cinquanta estats dels Estats Units d'Amèrica, a cavall entre les regions del Nord-est i l'Atlàntic Mitjà.

Nou!!: Anna de Bretanya і Estat de Nova York · Veure més »

Estats de Bretanya

Els Estats de Bretanya eren una assemblea provincial de la Bretanya.

Nou!!: Anna de Bretanya і Estats de Bretanya · Veure més »

Estats Units d'Amèrica

Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.

Nou!!: Anna de Bretanya і Estats Units d'Amèrica · Veure més »

Felip I de Castella

Felip el Bell en un retrat de 1500 Felip I de Castella, dit el Bell (el Hermoso en castellà; Bruges, Flandes, 22 de juny de 1478 - Burgos, 25 de setembre de 1506), fou un arxiduc d'Àustria i sobirà dels territoris pertanyents a la dinastia del ducat –nominal– de Borgonya des del 1482 al 1506.

Nou!!: Anna de Bretanya і Felip I de Castella · Veure més »

Forlì

Forlì és una ciutat d'Itàlia a la regió de l'Emília-Romanya, província de Forlì-Cesena.

Nou!!: Anna de Bretanya і Forlì · Veure més »

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Anna de Bretanya і França · Veure més »

Francesc I de França

Francesc I de França, Francesc I d'Angulema o Francesc de Valois i d'Angulema (Cognac, 12 de setembre de 1494 - Rambouillet, 31 de juliol de 1547) fou comte d'Angulema (1496-1515), duc de Valois (1498-1515), duc de Milà (1515-1521) i rei de França (1515-1547).

Nou!!: Anna de Bretanya і Francesc I de França · Veure més »

Francesc II de Bretanya

Francesc II de Bretanya (Frañsez II en bretó), nascut el 23 de juny de 1433 al castell de Clisson i mort a Couëron el 9 de setembre de 1488, fou el darrer duc independent de Bretanya.

Nou!!: Anna de Bretanya і Francesc II de Bretanya · Veure més »

Gastó IV de Foix

Gastó IV de Foix, I de Bigorra i XI de Bearn (1425 - Roncesvalls, Regne de Navarra, 21 de juliol de 1472) fou vescomte de Castellbò (1423-1462); i comte de Foix i Bigorra, vescomte de Narbona, Marsan, Gabardà i Lautrec (1436-1472).

Nou!!: Anna de Bretanya і Gastó IV de Foix · Veure més »

Granada

Granada és un municipi i una ciutat espanyola, capital de la província homònima, a la comunitat autònoma d'Andalusia.

Nou!!: Anna de Bretanya і Granada · Veure més »

Guérande

Guérande (en bretó Gwenrann, en gal·ló Géraundd) és un municipi francès del departament del Loira Atlàntic, a la regió del País del Loira.

Nou!!: Anna de Bretanya і Guérande · Veure més »

Guerra boja

La Guerra boja és el nom donat a una guerra que oposa entre 1485 i 1488 un partit principesc, feudal i aristòcrata, semblant a la Lliga del Bé Públic, a Anna de Beaujeu, regenta de França després de la mort de Lluís XI de França i esperant la majoria del jove rei Carles VIII de França.

Nou!!: Anna de Bretanya і Guerra boja · Veure més »

Guerra de Successió Bretona

La Guerra de Successió Bretona (1341-1364) fou un conflicte bèl·lic a Bretanya, inscrit dins de la Guerra dels Cent Anys, en la que a la mort sense fills barons de Joan III de Bretanya es va decidir la successió del Ducat de Bretanya, disputada entre els partidaris dels dos candidats a la successió, les famílies Monfort i Blois; per una banda, Joan de Montfort, germanastre del duc difunt, i aliat d'Eduard III d'Anglaterra, i per l'altre Joana de Penthièvre, neboda del difunt i aliada de Felip IV de França.

Nou!!: Anna de Bretanya і Guerra de Successió Bretona · Veure més »

Guerres d'Itàlia

Les Guerres d'Itàlia van ser un seguit de conflictes entre 1494 i 1559 que van involucrar, en diverses etapes, tots els grans estats d'Europa occidental (França, la Monarquia Hispànica, el Sacre Imperi Romanogermànic, Anglaterra, Escòcia, la República de Venècia, els Estats Pontificis i la major part de les ciutats estat italianes) a més de l'Imperi Otomà.

Nou!!: Anna de Bretanya і Guerres d'Itàlia · Veure més »

Guingamp

Guingamp (Gwengamp en bretó) és un municipi francès, situat al departament de Costes d'Armor i a la regió de Bretanya.

Nou!!: Anna de Bretanya і Guingamp · Veure més »

Gwened

Gwened (francès Vannes, gal·ló Vann) és una ciutat de Bretanya, capital del departament d'Ar Mor-Bihan i del broiù de Bro Gwened.

Nou!!: Anna de Bretanya і Gwened · Veure més »

Hèrcules II d'Este

Imatge de l'escut d'armes de la Casa d'Este vers l'any 1535 Hèrcules II d'Este, també anomenat Hèrcules II de Ferrara o Hèrcules II de Mòdena (1508 - Ferrara, Ducat de Ferrara, 3 d'octubre de 1559), membre de la Casa d'Este, fou el duc de Ferrara i Mòdena entre 1534 i 1559.

Nou!!: Anna de Bretanya і Hèrcules II d'Este · Veure més »

Hongria

Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.

Nou!!: Anna de Bretanya і Hongria · Veure més »

Innocenci VIII

Innocenci VIII (Gènova, 1434 - Roma, 25 de juliol de 1492) va ser Papa de Roma entre el 1484 i el 1492.

Nou!!: Anna de Bretanya і Innocenci VIII · Veure més »

Isabel de Bretanya

Isabel de Bretanya (1478-10 de juny de 1490), fou la filla de Francesc II de Bretanya i de Margarida de Foix; era la germana d'Anna de Bretanya i hereva del ducat després d'aquesta.

Nou!!: Anna de Bretanya і Isabel de Bretanya · Veure més »

Iu de Kermartin

Yves Hélory de Kermartin o, en bretó, Erwan Helory, més conegut com a Sant Iu o Sant Ivó (mas de Kermartin, Minihy-Tréguier, 17 d'octubre de 1253 - Louannec, 19 de maig de 1303) fou un religiós bretó, sant patró dels advocats i dels nens abandonats.

Nou!!: Anna de Bretanya і Iu de Kermartin · Veure més »

Jerusalem

Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Nou!!: Anna de Bretanya і Jerusalem · Veure més »

Joan II de Rohan

Joan II de Rohan (16 de novembre de 1452 - 1516), va ser un dels més poderosos senyors de Bretanya de la fi del.

Nou!!: Anna de Bretanya і Joan II de Rohan · Veure més »

Joan III de Bretanya

Joan III de Bretanya o Joan III el Bo (nascut el 8 de mars de 1286 a Châteauceaux, actual Champtoceaux i mort el 30 d'abril de 1341 a Caen), fill d'Artur II de Bretanya i de Maria de Llemotges, vescomtessa de Llemotges (la seva primera esposa), fou duc de Bretanya (1312- 1341), i comte de Richmond (1334- 1341).

Nou!!: Anna de Bretanya і Joan III de Bretanya · Veure més »

Joan IV de Bretanya

Joan IV de Bretanya també conegut sota el nom de Joan el Conqueridor o Joan el Valent (en bretó Yann IV, nascut el 1339 i mort el 9 de novembre de 1399 a Nantes) fou el primer fill de Joan II de Montfort i de Joana de Flandes i duc de Bretanya.

Nou!!: Anna de Bretanya і Joan IV de Bretanya · Veure més »

Joan IV de Chalon-Arlay

Joan IV de Chalon-Arlay (o Joan de Chalon) (1443-8 d'abril de 1502) príncep d'Orange, senyor de la família de Chalon-Arlay.

Nou!!: Anna de Bretanya і Joan IV de Chalon-Arlay · Veure més »

Joan V l'Anglòfil

Joan V de Bretanya Joan V de Bretanya també conegut sota el nom per diversos noms Joan V o VI l'Anglòfil, el Savi o el Prudent.

Nou!!: Anna de Bretanya і Joan V l'Anglòfil · Veure més »

Joana de Navarra (reina d'Anglaterra)

Enric IV a la catedral de Canterbury Joana de Navarra (Pamplona, 10 de juliol de 1370 - Havering Bower, Essex, 9 de juliol de 1437) fou infanta de Navarra i duquessa consort de Bretanya i reina consort d'Anglaterra.

Nou!!: Anna de Bretanya і Joana de Navarra (reina d'Anglaterra) · Veure més »

La Gioconda

La Gioconda o Mona Lisa és una pintura de Leonardo da Vinci, el retrat més famós de la història i, potser, el quadre més famós de la pintura occidental.

Nou!!: Anna de Bretanya і La Gioconda · Veure més »

La Turballe

Localització de La Turballe La Turballe (en bretó An Turball, en gal·ló La Troball) és un municipi francès, situat a la regió de país del Loira, al departament de Loira Atlàntic, que històricament ha format part de la Bretanya.

Nou!!: Anna de Bretanya і La Turballe · Veure més »

Langeais

Langeais és un municipi francès, situat al departament de l'Indre i Loira i a la regió de 37123.

Nou!!: Anna de Bretanya і Langeais · Veure més »

Laval (Mayenne)

Laval és un municipi francès, situat al departament de Mayenne i a la regió del País del Loira.

Nou!!: Anna de Bretanya і Laval (Mayenne) · Veure més »

Leonardo da Vinci

fou un artista toscà i un home d'un esperit universal, alhora científic, enginyer, inventor, anatomista, pintor, escultor, arquitecte, urbanista, naturalista, músic, poeta, filòsof i escriptor.

Nou!!: Anna de Bretanya і Leonardo da Vinci · Veure més »

Lió

Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants. Situada al nord del corredor natural de la vall del Roine (que uneix Lió amb Marsella) i entre el Massís Central a l'oest i els Alps a l'est, la ciutat de Lió ocupa una posició estratègica en la circulació nord-sud a Europa. Antiga capital de la Gàl·lia durant l'Imperi Romà; durant l'edat mitjana, Lió es va convertir en una ciutat comercial i després al segle en una plaça financera de primer ordre. La seva prosperitat econòmica va augmentar successivament pel monopoli de la seda i després per l'aparició d'indústries, sobretot tèxtils i de productes químics. Avui dia és un important centre industrial especialitzat en indústries químiques, farmacèutiques i biotecnològiques. Lió és la segona ciutat universitària de França, acollint a la seva àrea metropolitana a més de 140.000 estudiants repartits en tres universitats i nombroses escoles d'enginyers i "grandes écoles". A més compta amb un patrimoni històric i arquitectònic important, tenint inscrita una gran superfície com Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 1998 Històricament coneguda com la capital mundial de la seda, famosa com una de les capitals gastronòmiques de França entre les principals del país.

Nou!!: Anna de Bretanya і Lió · Veure més »

Litiasi renal

Litiasi al calze menor d'un ronyó La litiasi renal és un trastorn que afecta el sistema urinari on es formen càlculs de característiques molt diverses en el ronyó o en les vies urinàries.

Nou!!: Anna de Bretanya і Litiasi renal · Veure més »

Llibre d'hores

Anatomia humana, miniatura de les ''Molt riques hores del Duc de Berry'' Un llibre d'hores era un llibre de devoció particular que conté els salms, textos i pregàries perquè una persona pugui seguir la litúrgia de les hores ell mateix, de manera individual.

Nou!!: Anna de Bretanya і Llibre d'hores · Veure més »

Llista de governants de Bretanya

Blasó de Pere I Mauclerc, batlle i duc de Bretanya, portat després pels dics de Bretanya fins al 1316 Joan III, portades després pels ducs de Bretanya fins al 1514. Regne de Bretanya Segons les èpoques els monarques o sobirans que van governar Bretanya foren reis i després ducs i pars de França.

Nou!!: Anna de Bretanya і Llista de governants de Bretanya · Veure més »

Llista de reis de Sicília i Nàpols

Llista cronològica dels reis del Regne de Nàpols i del Regne de Sicília, així com del Regne de les Dues Sicílies, de la conquesta normanda a la unitat d'Itàlia.

Nou!!: Anna de Bretanya і Llista de reis de Sicília i Nàpols · Veure més »

Lluís XI de França

Lluís XI de França el Prudent (Bourges, Cher 1423 - Castell de Plessis-lèz-Tours, Indre i Loira 1483), va ser rei de França (1461-1483), el sisè rei de la branca coneguda com Valois de la dinastia dels Capets.

Nou!!: Anna de Bretanya і Lluís XI de França · Veure més »

Lluís XII de França

Lluís XII de França o Lluís II d'Orleans dit “el Pare del Poble” (Blois, 27 de juny de 1462 - París, 1 de gener de 1515) fou duc d'Orleans i Valois (1465-1515); rei de França (1498- 1515), duc de Milà (1498-1512) i rei de Nàpols (1501-1504).

Nou!!: Anna de Bretanya і Lluís XII de França · Veure més »

Loches

Loches és un municipi francès, situat al departament de l'Indre-et-Loire i a la regió de Centre - Vall del Loira.

Nou!!: Anna de Bretanya і Loches · Veure més »

Locminé

Locminé (en bretó Logunec'h, en gal·ló Lominoec) és un municipi francès, situat a la regió de Bretanya, al departament d'Ar Mor-Bihan.

Nou!!: Anna de Bretanya і Locminé · Veure més »

Loira Atlàntic

El Loira Atlàntic (44) (Loire-Atlantique en francès i Liger-Atlantel en bretó) és un departament francès situat a la regió de País del Loira, tot i que nacionalment pertany a la Bretanya.

Nou!!: Anna de Bretanya і Loira Atlàntic · Veure més »

Lorda

Lorda, o Lurda (en occità Lorda, en francès Lourdes), és una ciutat de la Gascunya situada a les planures de la Bigorra a una altitud de 400 metres.

Nou!!: Anna de Bretanya і Lorda · Veure més »

Margarida de Bretanya

La duquessa Isabel d'Escòcia i les seves filles, Margarida i Maria Vannes Margarida de Bretanya fou una princesa i duquessa consort bretona nascuda el 1443 i morta el 25 de setembre de 1469.

Nou!!: Anna de Bretanya і Margarida de Bretanya · Veure més »

Margarida de Foix

Sepulcre de Margarida de Foix i el seu espòs Francesc II, a la Catedral de Nantes Margarida de Foix (?, 1449 - ?, 1486).

Nou!!: Anna de Bretanya і Margarida de Foix · Veure més »

Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic

Maximilià I (en alemany Maximilian I; Wiener Neustadt, Baixa Àustria, 22 de març de 1459 - Wels, Alta Àustria, 12 de gener de 1519) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (rei dels Romans) i arxiduc d'Àustria.

Nou!!: Anna de Bretanya і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Montfort-l'Amaury

Ruïnes del castell Montfort-L'Amaury és una població francesa del departament d'Yvelines i a la regió Illa de França.

Nou!!: Anna de Bretanya і Montfort-l'Amaury · Veure més »

Morlaix

Morlaix (en bretó Montroulez) és un municipi francès, situat al departament de Finisterre i a la regió de Bretanya.

Nou!!: Anna de Bretanya і Morlaix · Veure més »

Nacionalisme bretó

Bandera de Bretanya Territori dels 9 bisbats, la Bretanya històrica El nacionalisme bretó, també conegut com a emsav (moviment) és un corrent social, cultural i polític que proposa el reconeixement de Bretanya com a nació i la unificació dels cinc departaments bretons en una única regió administrativa.

Nou!!: Anna de Bretanya і Nacionalisme bretó · Veure més »

Nantes

Situació de Nantes Nantes (antigament, Naona o Naünt, en bretó Naoned i en gal·ló Naunnt) és un municipi francès, situat al departament de Loira Atlàntic i a la regió de País del Loira.

Nou!!: Anna de Bretanya і Nantes · Veure més »

Ouessant

Ouessant amb el far de Stiff Illa d'Ouessant i arxipèlag de Molène Ouessant (Eusa en bretó) és una comuna del departament de Finisterre, en la regió de Bretanya, França.

Nou!!: Anna de Bretanya і Ouessant · Veure més »

Països de Bretanya

Els països de Bretanya (en bretó Broioù Breizh) són les subdivisions tradicionals de la Bretanya.

Nou!!: Anna de Bretanya і Països de Bretanya · Veure més »

París

París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Nou!!: Anna de Bretanya і París · Veure més »

Philippe de Commines

Philippe de Commines. Philippe de Commines, Philippe de Comines o de Commynes, en llatí: Philippus Cominaeus; núm 1447 - c. 1511) va ser un escriptor francès d'origen flamenc i diplomàtic de la cort de Borgonya i França. Ha estat anomenat "el primer escriptor veritablement modern" (segons Charles Augustin Sainte-Beuve) i "el primer crític i historiador filosòfic des de temps clàssics". Si bé no es va tractar d'un cronista o d'un historiador en el sentit actual del terme, les seves anàlisis de l'escena política contemporània van ser el que el van convertir en únic en el seu propi temps.

Nou!!: Anna de Bretanya і Philippe de Commines · Veure més »

Plessis

* Toponímia.

Nou!!: Anna de Bretanya і Plessis · Veure més »

Regne de França

El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.

Nou!!: Anna de Bretanya і Regne de França · Veure més »

Regne de Navarra

El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.

Nou!!: Anna de Bretanya і Regne de Navarra · Veure més »

Rei dels Romans

Rei dels Romans (llatí: Rex Romanorum) era el títol usat al Sacre Imperi Romanogermànic pels reis que encara no havien estat coronats emperadors pel papa, i que per tant encara no podien utilitzar el títol imperial, i també pels hereus designats de l'emperador en vida d'aquest.

Nou!!: Anna de Bretanya і Rei dels Romans · Veure més »

Reliquiari

Reliquiaris de Sant Esteve i Sant Sebastià. Ayerbe Un reliquiari és un recipient sovint de la mida d'una capsa petita o estoig on es guarden relíquies o records dels sants i exposar-les a la veneració dels fidels.

Nou!!: Anna de Bretanya і Reliquiari · Veure més »

Renata de França

Renata de França (Blois, Regne de França, 25 d'octubre de 1510 - Montargis ~1575) fou una princesa francesa que va esdevenir Duquessa de Chartres i duquessa consort de Ferrara, Mòdena i Reggio.

Nou!!: Anna de Bretanya і Renata de França · Veure més »

Rennes

Rennes (antigament Roaçona o Resna, en bretó Roazhon, en gal·ló Resnn) és un municipi francès, situat al departament d'Ille i Vilaine i a la regió de Bretanya.

Nou!!: Anna de Bretanya і Rennes · Veure més »

Ricard d'Étampes

Blasó de Ricard d'Etampes Ricard de Bretanya o Ricard d'Étampes nascut el 1395, mort el 2 de juny de 1438 a Clisson, fou fill de Joan V l'Anglòfil, duc de Bretanya, i de la seva tercera esposa Joana de Navarra.

Nou!!: Anna de Bretanya і Ricard d'Étampes · Veure més »

Saint-Aubin-du-Cormier

Saint-Aubin-du-Cormier (en bretó Sant-Albin-an-Hiliber, en gal·ló Grand'St Aubin) és un municipi francès, situat a la regió de Bretanya, al departament d'Ille i Vilaine.

Nou!!: Anna de Bretanya і Saint-Aubin-du-Cormier · Veure més »

Saint-Herblain

Localització de Sant-Ervlan Saint-Herblain (gal·ló Saent Erbelaen) és un municipi francès, situat al departament del Loira Atlàntic i a la regió del País del Loira.

Nou!!: Anna de Bretanya і Saint-Herblain · Veure més »

Sant-Maloù

Sant-Maloù (en bretó Sant-Maloù, en gal·ló Saent-Malo, en francès Saint-Malo) és un municipi francès, situat al departament d'Ille i Vilaine i a la regió de Bretanya.

Nou!!: Anna de Bretanya і Sant-Maloù · Veure més »

Saumur

Saumur és un municipi francès, situat al departament de Maine i Loira i a la regió del País del Loira.

Nou!!: Anna de Bretanya і Saumur · Veure més »

Tractat de Guérande (1365)

El primer tractat de Guérande fou un acord signat el 1365 que va posar fi a la guerra de Successió Bretona que oposava Joana de Penthièvre, neboda de l'últim duc Joan III de Bretanya, sostinguda pel seu espòs Carles de Blois, a Joan II de Montfort, germanastre del precedent.

Nou!!: Anna de Bretanya і Tractat de Guérande (1365) · Veure més »

Vaixell museu

Submarí alemany U-995 de la Segona Guerra Mundial utilitzat com a museu. Noteu les dues obertures realitzades en el costat d'estribord per permetre l'entrada i sortida de visitants. Un vaixell museu és aquell vaixell que ha estat conservat després de la seva vida en actiu, recondicionat com museu i obert al públic amb finalitats educatives, turístiques o commemoratives.

Nou!!: Anna de Bretanya і Vaixell museu · Veure més »

Woodstock (Nova York, lloc designat pel cens)

Woodstock és una concentració de població designada pel cens dels Estats Units a l'estat de Nova York.

Nou!!: Anna de Bretanya і Woodstock (Nova York, lloc designat pel cens) · Veure més »

Xarampió

El xarampió (sarampió Val., Nord-Occ.), pallola o rosa és una malaltia molt contagiosa que afecta sobretot els infants.

Nou!!: Anna de Bretanya і Xarampió · Veure més »

1476

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Anna de Bretanya і 1476 · Veure més »

1477

El 1477 (MCDLXXVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Anna de Bretanya і 1477 · Veure més »

1488

Països Catalans Resta del món.

Nou!!: Anna de Bretanya і 1488 · Veure més »

1491

Països Catalans Resta del món.

Nou!!: Anna de Bretanya і 1491 · Veure més »

1498

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Anna de Bretanya і 1498 · Veure més »

1501

Sense descripció.

Nou!!: Anna de Bretanya і 1501 · Veure més »

1512

El 1512 (MDXII) fou un any de traspàs començat en dijous que pertany a l'edat moderna.

Nou!!: Anna de Bretanya і 1512 · Veure més »

1514

;Països Catalans.

Nou!!: Anna de Bretanya і 1514 · Veure més »

1528

;Països Catalans.

Nou!!: Anna de Bretanya і 1528 · Veure més »

1792

;Països catalans.

Nou!!: Anna de Bretanya і 1792 · Veure més »

1819

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Anna de Bretanya і 1819 · Veure més »

1991

1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.

Nou!!: Anna de Bretanya і 1991 · Veure més »

25 de gener

El 25 de gener és el vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Anna de Bretanya і 25 de gener · Veure més »

6 de desembre

El 6 de desembre és el tres-cents quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Anna de Bretanya і 6 de desembre · Veure més »

9 de gener

El 9 de gener és el novè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Anna de Bretanya і 9 de gener · Veure més »

Redirigeix aquí:

Anna de Montfort.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »