Taula de continguts
53 les relacions: Aeci, Constanci Gal, Constanci I Clor, Constanci II, Constantí VII Porfirogènit, Dalmaci Cèsar, Eutropi (historiador), Flavi (lucà), Flavi (querusc), Flavi Arrià, Flavi Avià, Flavi Calvisi, Flavi Capre, Flavi Constantí, Flavi Dalmaci, Flavi Esceví, Flavi Fèlix, Flavi Fímbria, Flavi Focas, Flavi Gal, Flavi Heracleó, Flavi Honori, Flavi Josep, Flavi Juli Constant, Flavi Juli Crisp, Flavi Maternià, Flavi Merobaudes, Flavi Orestes, Flavi Popili Nepocià, Flavi Renat Vegeci, Flavi Sabí, Flavi Sàlia, Flavi Sosípater Carisi, Flavi Sulpicià, Flavi Teodosi el Vell, Flavi Timasi, Flavi Víctor, Flavi Vopisc, Gai Flavi, Gneu Flavi, Julià l'Apòstata, Lleó I el Traci, Luci Flavi (cavaller), Luci Flavi (tribú), Luci Flavi Dextre, Magnenci, Marc Flavi, Maurici (emperador), Quint Fabi Màxim (àugur), Quint Flavi (assassí), ... Ampliar l'índex (3 més) »
Aeci
Flavi Aeci (Flavius Aetius, Dorostana, Mèsia, 396 – Ravenna, 21 de setembre de 454) va ser un general romà i home d'estat del final de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.
Veure Flavi і Aeci
Constanci Gal
Constanci Gal, o Flavi Juli Gal, o Flavi Claudi (Juli) Constanci Gal (Flavius Claudius –Julius- Constantius Gallus) fou fill de Juli Constanci i de Gal·la, i net de Constanci Clor, nebot per tant de Constantí I el Gran; era també el germà gran (però per mare diferent) de Julià l'Apòstata.
Veure Flavi і Constanci Gal
Constanci I Clor
Flavi Valeri Constanci (llatí: Flavius Valerius Constantius; nascut el 31 de març d'un any proper al 250 i mort el 25 de juliol del 306), conegut habitualment com a Constanti I Clor en la historiografia romana, fou emperador de l'Imperi Romà a finals del i principis del, primer com a cèsar (emperador de rang inferior) entre el 293 i el 305 i seguidament com a august (emperador de rang superior) entre el 305 i la seva mort el 306.
Veure Flavi і Constanci I Clor
Constanci II
Flavi Juli Constanci (en llatí: Flavius Iulius Constantius, 7 d'agost del 317 – 3 de novembre del 361) fou un emperador romà (337-361), anomenat Constanci II per distingir-lo del seu avi.
Veure Flavi і Constanci II
Constantí VII Porfirogènit
Constantí VII Porfirogènit (Κωνσταντῖνος Ζ΄ Πορφυρογέννητος, Kōnstantinos VII Porphyrogennētos), fou el quart emperador romà d'Orient de la dinastia macedònica.
Veure Flavi і Constantí VII Porfirogènit
Dalmaci Cèsar
Flavi Juli Dalmaci (en llatí), conegut com a Dalmaci el Cèsar pel títol que li va donar Constantí el Gran, el seu oncle, el qual el va nomenar hereu juntament als tres fills de l'emperador.
Veure Flavi і Dalmaci Cèsar
Eutropi (historiador)
Eutropi (en llatí Eutropius) va ser un historiador romà conegut també de vegades com a Flavi Eutropi.
Veure Flavi і Eutropi (historiador)
Flavi (lucà)
Flavi (Flavius) va ser un polític lucà que vivia al temps de la Segona Guerra Púnica i era el cap del partit romà a Lucània.
Veure Flavi і Flavi (lucà)
Flavi (querusc)
Flavi (Flavius) va ser germà d'Armini, cap dels queruscs.
Veure Flavi і Flavi (querusc)
Flavi Arrià
Flavi Arrià o Arrià de Nicomèdia (en llatí Lucius Flavius Arrianus) (Nicomèdia a Bitínia vers el 95 – 180) va ser un historiador i filòsof grecollatí deixeble d'Epictet de Hieràpolis que el va introduir en la filosofia estoica.
Veure Flavi і Flavi Arrià
Flavi Avià
Flavi Avià (en llatí Flavius Avianus) va ser un poeta romà autor de 42 faules en vers elegíac, inspirades en Fedre i dedicades a un tal Teodor, a qui es dirigeix com a home de gran cultura.
Veure Flavi і Flavi Avià
Flavi Calvisi
Flavi Calvisi (en Flavius Calvisius) va ser un magistrat romà del.
Veure Flavi і Flavi Calvisi
Flavi Capre
Flavi Capre (Flavius Caper) va ser un escriptor i gramàtic romà de data incerta, però que es pot situar al.
Veure Flavi і Flavi Capre
Flavi Constantí
Nom de dos emperadors romans d'Orient coneguts com.
Veure Flavi і Flavi Constantí
Flavi Dalmaci
Flavi Dalmaci era un membre de la dinastia Constantina, que exercí el càrrec de censor i cònsol i va morir durant la revolta de l'any 337.
Veure Flavi і Flavi Dalmaci
Flavi Esceví
Flavi Esceví (en llatí Flavius Scaevinus) va ser un senador romà del.
Veure Flavi і Flavi Esceví
Flavi Fèlix
Flavi Fèlix (en llatí Flavius Felix) va ser un poeta africà de finals del que va escriure cinc peces recollides a lAntologia llatina.
Veure Flavi і Flavi Fèlix
Flavi Fímbria
Flavi Fímbria (en llatí Flavius Fímbria) va ser un militar romà del.
Veure Flavi і Flavi Fímbria
Flavi Focas
Focas o Flavi Focas (en grec:, Phocas) fou emperador romà d'Orient del 602 al 610.
Veure Flavi і Flavi Focas
Flavi Gal
Flavi Gal (en llatí Flavius Gallus) era un militar romà del.
Veure Flavi і Flavi Gal
Flavi Heracleó
Flavi Heracleó (en llatí Flavius Heracleo) va ser un militar romà del.
Veure Flavi і Flavi Heracleó
Flavi Honori
Flavi Honori (en Flavius Honorius - 9 de setembre de 384 – 15 d'agost de 423) fou el primer emperador de l'Imperi Romà d'Occident, del 395 al 423.
Veure Flavi і Flavi Honori
Flavi Josep
Josep, Josefus o Josep ben Maties (c. 37 - Roma, c. 100) (‘Josep, fill de Maties’), després conegut com a Tit Flavi Josep o, simplement, Flavi Josep, va ser un historiador jueu que deixà constància, en llengua grega, de les relacions entre l'Imperi Romà i el poble i la cultura jueves durant el segle I dC, i que redactà obres apologètiques sobre el judaisme primigeni.
Veure Flavi і Flavi Josep
Flavi Juli Constant
Flavi Juli Constant (Flavius Julius Constans 320-350) fou emperador romà del 337 al 350.
Veure Flavi і Flavi Juli Constant
Flavi Juli Crisp
Gai Flavi Juli Crisp (Caius Flavius Julius Crispus) (305 - 326), fou un príncep romà, fill primogènit de Constantí I el Gran i de la seva primera dona, Minervina.
Veure Flavi і Flavi Juli Crisp
Flavi Maternià
Flavi Maternià (en llatí Flavius Maternianus) va ser un militar romà del.
Veure Flavi і Flavi Maternià
Flavi Merobaudes
Flavi Merobaudes, en llatí Flavius Merobaudes, fou un poeta suposadament hispanoromà i cristià, que apareix a la col·lecció de Fabricius amb trenta hexàmetres anomenats De Christo, recollits de l'obra de "Merobaudis Hispanici Scholastici", que va treure, segons diu, d'un manuscrit molt antic.
Veure Flavi і Flavi Merobaudes
Flavi Orestes
Flavi Orestes (en Flavius Orestes, en Φλάβιος Ὀρέστης) fou regent d'Itàlia durant el breu regnat del seu fill Ròmul Augústul del 29 d'agost del 475 al 28 d'agost del 476.
Veure Flavi і Flavi Orestes
Flavi Popili Nepocià
Flavi Popili Nepocià (Flavius Popilius Nepotianus) va ser fill de Viri Nepocià i d'Eutròpia, germanastra de Constantí el Gran.
Veure Flavi і Flavi Popili Nepocià
Flavi Renat Vegeci
XIV d'''Epitoma rei militaris'' Flavi Renat Vegeci, en llatí Flavius Vegetius Renatus, fou un escriptor romà del.
Veure Flavi і Flavi Renat Vegeci
Flavi Sabí
* Tit Flavi Sabí (pare de Vespasià), pare de l'emperador Vespasià.
Veure Flavi і Flavi Sabí
Flavi Sàlia
Flavi Sàlia (en llatí Flavius Salia) va ser un magistrat romà del.
Veure Flavi і Flavi Sàlia
Flavi Sosípater Carisi
Flavi Sosípater Carisi (en llatí Flavius Sosipater Carisius) va ser un gramàtic i escriptor romà en llatí, nascut a Campània entre el final del i el començament del.
Veure Flavi і Flavi Sosípater Carisi
Flavi Sulpicià
Flavi Sulpicià (en llatí Flavius Sulpicianus) era el sogre de l'emperador Pertinax, ja que la seva filla Flàvia Titiana hi estava casada.
Veure Flavi і Flavi Sulpicià
Flavi Teodosi el Vell
Flavi Teodosi el Vell va ser un general molt capaç de l'Imperi Romà d'Occident a les ordres de Valentinià I. D'ell va sorgir una línia d'emperadors romans, i va ser el pare de Teodosi el Gran.
Veure Flavi і Flavi Teodosi el Vell
Flavi Timasi
Flavi Timasi (Flavius Timasius) fou un destacat general romà oriental del temps de Teodosi I el Gran.
Veure Flavi і Flavi Timasi
Flavi Víctor
Flavi Víctor (Flavius Victor) fou emperador romà, fill de Magne Màxim que governava a Hispània, Gàl·lia i Britània, i de la seva dona, Elena.
Veure Flavi і Flavi Víctor
Flavi Vopisc
Flavi Vopisc (en llatí Flavius Vopiscus) va ser un dels sis escriptors de la Historiae Augustae, probablement el darrer, ja que parla de Trebel·li Pol·lió, Juli Capitolí i Eli Lampridi (aquest darrer podria ser el mateix que Espartià).
Veure Flavi і Flavi Vopisc
Gai Flavi
* Gai Flavi (prefecte), praefectus fabrum de Juni Brut.
Veure Flavi і Gai Flavi
Gneu Flavi
Gneu Flavi (en llatí Cnaeus Flavius) era el fill d'un llibert de nom incert (Titus Livi l'anomena Cneius,Titus Livi Ab Urbe Condita, IX.46 Aule Gel·li i Plini el Vell l'anomenen Annius) i de naixement humil, que es va convertir en un jurista i magistrat d'anomenada.
Veure Flavi і Gneu Flavi
Julià l'Apòstata
Flavi Claudi Julià (Flavius Claudius Julianus; 331/332 - 26 de juny del 363), anomenat pels cristians Julià l'Apòstata, fou un emperador romà que governà des del 361 fins al 363.
Veure Flavi і Julià l'Apòstata
Lleó I el Traci
Flavi Valeri Lleó més conegut com a Lleó I o Lleó el Traci (Tràcia, 401 – 18 de gener del 474), va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 457 fins a la seva mort.
Veure Flavi і Lleó I el Traci
Luci Flavi (cavaller)
Luci Flavi (en llatí Lucius Flavius) va ser un cavaller i comerciant romà probablement sicilià o que vivia a Sicília.
Veure Flavi і Luci Flavi (cavaller)
Luci Flavi (tribú)
Luci Flavi (en llatí Lucius Flavius) va ser un magistrat romà del.
Veure Flavi і Luci Flavi (tribú)
Luci Flavi Dextre
Luci Flavi Dextre -Lucius Flavius Dexter-, o bé Nummi Emilià Dextre -Nummius Aemilianus Dexter-, va ésser un personatge històric de Bàrcino que va viure a la segona meitat del.
Veure Flavi і Luci Flavi Dextre
Magnenci
referències religioses. Flavi Màxim Magnenci o Flavi Popili Magnenci (Flavius Maximus Magnentius o Flavius Popilius Magnentius) fou emperador romà del 350 al 353.
Veure Flavi і Magnenci
Marc Flavi
Marc Flavi (en llatí Marcus Flavius) va ser un magistrat romà que va repartir carn (visceratio), en el funeral de la seva mare l'any 328 aC.
Veure Flavi і Marc Flavi
Maurici (emperador)
Flavi Maurici Tiberi August (Flavius Mauricius Tiberius Augustus;; 539 – 27 de novembre del 602) fou emperador romà d'Orient des del 582 fins al 602.
Veure Flavi і Maurici (emperador)
Quint Fabi Màxim (àugur)
Quint Fabi Màxim (Quintus Fabius Q. f. Q. n. Maximus) va ser un magistrat romà.
Veure Flavi і Quint Fabi Màxim (àugur)
Quint Flavi (assassí)
Quint Flavi (en llatí Quintus Flavius) va ser un romà nascut a Tarquinii, a Etruria.
Veure Flavi і Quint Flavi (assassí)
Ròmul Augústul
Flavi Ròmul August, nascut el 461, va ser el penúltim emperador romà d'Occident (475-476).
Veure Flavi і Ròmul Augústul
Sever II
Flavi Valeri Sever — — conegut com a Sever II, fou emperador romà (306-307, nomenat cèsar el 305. El seu ascens al tron, incitat per Galeri, va desencadenar el trencament de la tetrarquia ideada per Dioclecià. Maximià va lluitar contra ell i el va fer deposar.
Veure Flavi і Sever II
Tit Flavi
* Tit Flavi Climent, diversos personatges.
Veure Flavi і Tit Flavi