Taula de continguts
165 les relacions: A priori a posteriori, Absolut (filosofia), Adi-Buddha, Advaita Vedanta, Al·lucinació, Alexandre el Gran, Aristòtil, Arthur Schopenhauer, Ascetisme, Atman, Atthakatha, Aung San Suu Kyi, Índia, Ètica de les virtuts, Àsia Oriental, Àsia Sud-oriental, Baruch Spinoza, Bodhi, Bodhisattva, Bon (religió tibetana), Braman, Bramans, Buddhaghosa, Budisme laic, Budisme Nichiren, Budisme Tiantai, Budisme Zen, Buit, Carro de guerra, Cànon Pali, Charles-Jean de la Vallée-Poussin, Chögyam Trungpa, Corea, Daisaku Ikeda, Dalai-lama, David Hume, Dōgen, Dejuni, Dinastia Tang, Dzogchen, Empirisme, Epistemologia, Epokhé, Ernst Friedrich Schumacher, Escepticisme, Escola de Kioto, Escoles budistes, Essència, Essencialisme, Eternalisme, ... Ampliar l'índex (115 més) »
A priori a posteriori
A priori i a posteriori són dues locucions llatines i conceptes importants dins el pensament filosòfic.
Veure Filosofia budista і A priori a posteriori
Absolut (filosofia)
L'absolut és un concepte en metafísica que designa una realitat que engloba tot, l'acte i el potencial i alhora ho transcendeix, identificat sovint amb Déu en el pensament religiós.
Veure Filosofia budista і Absolut (filosofia)
Adi-Buddha
Pintura del buda Vairocana com a Adi-Buddha. Nezu Museum, Japó. Ādi-Buddha (del sànscrit, "primer Buda") és, en el budisme Mahayana, un buda concebut com a saviesa primordial, causa primera i eterna.
Veure Filosofia budista і Adi-Buddha
Advaita Vedanta
LAdvaita Vedanta (IAST, Advaita Vedānta; sànscrit: अद्वैत वेदान्त, literalment, no-dos) és una escola de filosofia hindú i de pràctica religiosa no dualista fonamentada amb les Upanishads essent la branca secundària més antiga del Vedanta.
Veure Filosofia budista і Advaita Vedanta
Al·lucinació
Una al·lucinació és la sensació de percebre una realitat no existent, és a dir, sense que intervinguin els sentits, en absència d'estímuls externs.
Veure Filosofia budista і Al·lucinació
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Veure Filosofia budista і Alexandre el Gran
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Veure Filosofia budista і Aristòtil
Arthur Schopenhauer
fou un filòsof alemany.
Veure Filosofia budista і Arthur Schopenhauer
Ascetisme
Ascetisme és una opció ètica que considera que l'home ha d'atènyer la felicitat o la perfecció en la reducció màxima de la dependència de les necessitats materials i corporals, en la renúncia voluntària de plaers (sexuals, estètics, gastronòmics…) i fins i tot en inferir-se dolor per mortificacions corporals.
Veure Filosofia budista і Ascetisme
Atman
Latman (en sànscrit: आत्मन् ātman o ātma) és un concepte de l'àmbit hindú que fa referència a l'ànima o al principi de vida dels éssers vius.
Veure Filosofia budista і Atman
Atthakatha
Atthakatha en pali significa exposició del significat, explicació o comentari; es refereix al conjunt de comentaris theravades del Cànon Pali.
Veure Filosofia budista і Atthakatha
Aung San Suu Kyi
Aung San Suu Kyi (Yangon, 19 de juny de 1945) és una política, activista i diplomàtica birmana, guanyadora del Premi Nobel de la Pau el 1991 per la seva lluita no-violenta contra la dictadura militar que governà el seu país durant anys.
Veure Filosofia budista і Aung San Suu Kyi
Índia
LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.
Veure Filosofia budista і Índia
Ètica de les virtuts
Aristòtil L'ètica de les virtuts descriu el caràcter d'un agent moral com a força motriu per al comportament ètic, en lloc de regles (deontologia) o conseqüencialisme, que es deriva com a correcte o incorrecte del resultat de l'acte en si mateix.
Veure Filosofia budista і Ètica de les virtuts
Àsia Oriental
Els països de l'Àsia Oriental Mapa topogràfic de l'Àsia Oriental, amb les macroàrees històriques de la Xina descrites. L'Àsia Oriental o Àsia de l'Est és una regió geopolítica del continent asiàtic segons les divisions de les organitzacions internacionals com ara el Banc Mundial el Fons Monetari Internacional i les Nacions Unides.
Veure Filosofia budista і Àsia Oriental
Àsia Sud-oriental
Mapa del món amb el sud-est asiàtic ressaltat LÀsia Sud-oriental, també coneguda com a Àsia del sud-est o sud-est asiàtic, és una subregió de l'Àsia compresa pels països situats geogràficament al sud de la Xina, l'est de l'Índia i el nord d'Austràlia.
Veure Filosofia budista і Àsia Sud-oriental
Baruch Spinoza
Benedictus de Spinoza, més conegut com a Baruch Spinoza (Amsterdam, 24 de novembre de 1632 – La Haia, 21 de febrer de 1677), fou un filòsof neerlandès nascut al si d'una família jueva d'origen portuguès.
Veure Filosofia budista і Baruch Spinoza
Bodhi
Bodhi és un terme en pali i en sànscrit que tradicionalment s'ha traduït com 'il·luminació'.
Veure Filosofia budista і Bodhi
Bodhisattva
Bodhisattva Bodhisattva és un terme propi del budisme que fa referència a algú embarcat en el camí del Buda de manera significativa.
Veure Filosofia budista і Bodhisattva
Bon (religió tibetana)
Bon, Bonpo, Bön, gTsug, gTsug-lag o religió dels Dongba és el nom amb què es refereix a les religions del Tibet anteriors al budisme tibetà.
Veure Filosofia budista і Bon (religió tibetana)
Braman
Braman - també escrit bràman, brahman o bràhman - (en sànscrit, brāhmaṇ, "expansió") és un concepte filosofico-espiritual indi que fa referència al principi originari de l'univers.
Veure Filosofia budista і Braman
Bramans
Un brahmi tàmil celebrant la cerimònia del ''puja'' Els bramans (en sànscrit ब्राह्मण, brāhmaṇa) són la casta superior de la societat hindú, constituint a l'origen la classe sacerdotal.
Veure Filosofia budista і Bramans
Buddhaghosa
Bhadantācariya Buddhaghosa (Xinès: 觉 音) va ser un comentador erudit indi del budisme Theravada del d. C. El seu nom significa "Veu del Buddha" en el llenguatge Pali.
Veure Filosofia budista і Buddhaghosa
Budisme laic
El budisme laic, budisme ateu, budisme agnòstic, ateisme budista, laïcisme budista o budisme secular és un terme ample per a una forma emergent de budisme que es basa en l'humanisme, el naturalisme, els valors agnòstics i el pragmatisme més que en la religió i nega creences sobrenaturals.
Veure Filosofia budista і Budisme laic
Budisme Nichiren
El budisme Nichiren (日蓮系諸宗派: Nichiren-kei sho shūha) o budisme de Nichiren és una branca del budisme mahayana basat en els ensenyaments del monjo japonès Nichiren (1222-1282).
Veure Filosofia budista і Budisme Nichiren
Budisme Tiantai
Tiantai (en japonès Tendai) és una branca budista fundada per Zhiyi en el.
Veure Filosofia budista і Budisme Tiantai
Budisme Zen
''Bodhidharma'' (Yoshitoshi, 1887) El budisme zen (en japonès: 禅, 'meditació silenciosa') és el nom d'una variant del budisme mahayana practicat primer a la Xina amb el nom de chan.
Veure Filosofia budista і Budisme Zen
Buit
Una cambra de buit En física clàssica, el concepte de buit s'aplica a un espai sense aire o d'altres fluids i, en general, mancat de qualsevol tipus de matèria, però en el qual es poden propagar els camps.
Veure Filosofia budista і Buit
Carro de guerra
El carro de guerra és un tipus de carro usat en activitats relacionades amb la guerra.
Veure Filosofia budista і Carro de guerra
Cànon Pali
Presentació antiga d'una part del ''Cànon Pali'', quan s'escrivia en forma de llibre sobre fines planxes de fusta. Aquesta peça prové de Tailàndia El Tipiṭaka (en pali Els Tres Cistells: ti.
Veure Filosofia budista і Cànon Pali
Charles-Jean de la Vallée-Poussin
Charles Jean de la Vallée-Poussin va néixer a Lovaina, Bèlgica, on hi va passar la major part de la seva vida.
Veure Filosofia budista і Charles-Jean de la Vallée-Poussin
Chögyam Trungpa
Chogyam Trungpa Rinpoche Chögyam Trungpa (en transliteració Wylie: Chos rgyam Drung pa) (Nangchen, Kham, Tibet, 5 de març de 1939 – Halifax, Canadà, 4 d'abril de 1987) va ser un mestre tibetà de meditació budista i titular dels llinatges Kagyu i Nyingma del budisme tibetà, l'onzè del llinatge Tulku Trungpa, abat suprem dels monestirs Surmang, intel·lectual, professor, poeta, artista, i artífex d'una reelaboració dels ensenyaments budistes tibetans i el mite de Shambhala com una societat il·lustrada que més tard es va anomenar budisme Shambhala.
Veure Filosofia budista і Chögyam Trungpa
Corea
Corea — 한국 Hanguk hanɡuːk o 조선 Joseon /tɕosʌn/ — és un país de l'Extrem Orient que ocupa la península de Corea dividit actualment en dos estats separats: Corea del Nord i Corea del Sud.
Veure Filosofia budista і Corea
Daisaku Ikeda
en japonés) (Tòquio, 2 de gener de 1928 - 15 de novembre de 2023) fou un filòsof budista, educador, escriptor, poeta i activista anti nuclear. Fou el president del moviment budista laic Soka Gakkai Internacional (SGI), es va dedicar a diverses activitats per la pau i l'enfortiment de les persones, i va fundar institucions culturals, educatives i d'investigació sobre la pau en tot el món.
Veure Filosofia budista і Daisaku Ikeda
Dalai-lama
Dalai-lama ("oceà de saviesa" en mongol; de dalai, 'oceà', i lama, 'mestre espiritual') és el títol de l'autoritat suprema del Tibet i un dels títols religiosos més importants del budisme tibetà.
Veure Filosofia budista і Dalai-lama
David Hume
David Hume va ser un important filòsof escocès del (Edimburg, 7 de maig (26 d'abril segons el calendari antic) del 1711 - 25 d'agost del 1776).
Veure Filosofia budista і David Hume
Dōgen
Eihei Dōgen (永平道元) també Dōgen Zenji (道元禅師) o Dōgen Kigen (道元希玄) o Koso Joyo Daishi (literalment Gran Mestre) (Kyoto, 19 de gener de 1200 – Ib., 22 setembre de 1253) va ser un mestre budista japonès fundador de l'escola Sōtō zen al Japó.
Veure Filosofia budista і Dōgen
Dejuni
El dejuni és l'abstenció voluntària de prendre aliments ja sigui per raons mèdiques, d'higiene personal, espirituals o polítiques (en aquest darrer cas es parla de vaga de fam).
Veure Filosofia budista і Dejuni
Dinastia Tang
La dinastia Tang (xinès: 唐朝, pinyin: Tángcháo) (618-907) va ser la successora de la dinastia Sui i predecessora del període de les Cinc dinasties i Deu regnes a la Xina.
Veure Filosofia budista і Dinastia Tang
Dzogchen
El ''gankyil'', símbol del Dzogchen. Dzogchen, segons l'escola Nyingma del budisme tibetà i la tradició Bon, és l'estat primordial i condició natural de tot ésser, una condició no-dual, sense afecció i conceptes.
Veure Filosofia budista і Dzogchen
Empirisme
John Locke, fundador de l'Empirisme britànic. David Hume. L'empirisme és un corrent filosòfic sorgit a les Illes Britàniques al que és tradicionalment considerat com a oposat al racionalisme.
Veure Filosofia budista і Empirisme
Epistemologia
Lepistemologia (del grec antic, epistḗmē “coneixement veritable, ciència” i logos “discurs”) és la branca de la filosofia relacionada amb el coneixement.
Veure Filosofia budista і Epistemologia
Epokhé
Epokhé, del grec ἐποχή, 'suspensió' o 'abstenció', és un concepte originat en la filosofia grega, utilitzat principalment pel corrent de l'escepticisme.
Veure Filosofia budista і Epokhé
Ernst Friedrich Schumacher
Ernst Friedrich "Fritz" Schumacher (Bonn, 16 d'agost de 1911 – Suïssa, 4 de setembre de 1977) va ser un intel·lectual i economista que va tenir una influència a nivell internacional amb un rerefons professional com a estadístic i economista a Anglaterra.
Veure Filosofia budista і Ernst Friedrich Schumacher
Escepticisme
El corrent escèptic o escepticisme fou un corrent filosòfic iniciat per Pirró d'Elis (360 aC-270 aC).
Veure Filosofia budista і Escepticisme
Escola de Kioto
L' és una escola filosòfica japonesa, fundada per Kitarō Nishida (1870-1945), que cerca de conjugar la filosofia occidental amb l'espiritualitat que neix de les tradicions de l'extrem orient, i que ha continuat gràcies al treball de nombrosos pensadors com Hajime Tanabe, Miki Kiyoshi, Hisamatsu Shinitchi, Nishitani Keiji, Masao Abe i Shizuteru Ueda.
Veure Filosofia budista і Escola de Kioto
Escoles budistes
426x426pxLes escoles del Budisme són les diverses divisions institucionals i doctrinals del budisme que han existit des de l'antiguitat fins a l'actualitat.
Veure Filosofia budista і Escoles budistes
Essència
L'essència (del llatí essentia) és un concepte filosòfic que designa el conjunt d'atributs d'un objecte o substància que el fan ser el que és, i que posseeix per necessitat, ja que sense ells perd la seva identitat.
Veure Filosofia budista і Essència
Essencialisme
L'essencialisme és un concepte que considera que els individus es classifiquen segons l'essència que els fa pertànyer a una classe determinada, un conjunt de trets que no sols el fan existir sinó ser el que és i com és.
Veure Filosofia budista і Essencialisme
Eternalisme
L'eternalisme és la concepció filosòfica que argumenta que s'han de tractar igual el present, el passat i el futur, ja que totes les divisions dels temps són arbitràries.
Veure Filosofia budista і Eternalisme
Eudaimonia
Leudaimonia (en grec εὐδαιμονία) és un mot grec per designar prosperitat, bona fortuna, riquesa o felicitat.
Veure Filosofia budista і Eudaimonia
Exegesi
Lexegesi és una disciplina teològica que estudia objectivament la Bíblia i altres llibres sagrats com l'Alcorà (on aquesta disciplina s'anomena tafsir).
Veure Filosofia budista і Exegesi
Fenomen
Un fenomen (del grec φαινόμενoν, "aparença") és l'aspecte que ofereixen les coses captades pels nostres sentits: el primer contacte que tenim amb aquestes, que denominem "experiència".
Veure Filosofia budista і Fenomen
Fenomenologia
Edmund Husserl (1859-1938). La fenomenologia (del grec antic φαινόμενoν, 'el que es mostra' i λογος, 'estudi') és una branca de la filosofia que tracta dels fenomens com a continguts de consciència.
Veure Filosofia budista і Fenomenologia
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Veure Filosofia budista і Filosofia
Filosofia occidental
Jònia, on va néixer la filosofia grega primerenca, a l'oest de l'Àsia Menor La filosofia occidental fa referència al pensament filosòfic i al seu desenvolupament a occident, distingint-se així de la filosofia oriental o d'altres tendències observades entre diversos pobles indígenes.
Veure Filosofia budista і Filosofia occidental
Friedrich Wilhelm Nietzsche
Friedrich Wilhelm Nietzsche (Röcken bei Lützen, 15 d'octubre de 1844 - Weimar, 25 d'agost de 1900) fou un filòsof alemany, considerat actualment com un dels més influents en el pensament del.
Veure Filosofia budista і Friedrich Wilhelm Nietzsche
Gary Snyder
Gary Sherman Snyder, més conegut com a Gary Snyder (San Francisco, Califòrnia, 8 de maig de 1930), és un poeta, assagista, traductor i activista ambiental estatunidenc, guanyador del Premi Pulitzer de poesia l'any 1975.
Veure Filosofia budista і Gary Snyder
Gelug
Tsongkhapa, fundador de l'escola amb estudiants i altres mestres del llinatge. Segle XVI. Rubin Museum of Art, Nova York Gelug (Wylie: dGe-Lugs; de vegades escrit Géluk, que significa "virtuós")Kay, David N. (2007).
Veure Filosofia budista і Gelug
Gendun Choephel
Gendun Chophel (en tibetà: དགེ་འདུན་ཆོས་འཕེལ; en Wylie: dge 'dun chos 'phel; en xinès: 更敦群培; en pinyin: Gēngdūn Qúnpéi) fou un dels intel·lectuals més destacats del Tibet, a més d'escriptor, artista i polític.
Veure Filosofia budista і Gendun Choephel
Generació beat
Allen Ginsberg, Timothy Leary i John C. Lilly: escriptors de la '''generació beat'''. Diane di Prima, una de les principals autores de la '''generació beat'''. La generació beat va ser un moviment social i literari que va sotragar la societat nord-americana als anys cinquanta.
Veure Filosofia budista і Generació beat
Gnosi
La gnosi (del grec γνῶσις gnōsis, 'coneixement') és la coneixença espiritual intuïtiva i perfecta, adquirida per mitjà d'una experimentació interna directa, i que proporciona una comprensió transcendental i aperceptiva.
Veure Filosofia budista і Gnosi
Hedonisme
Lhedonisme és un corrent filosòfic i ètic que veu en el plaer una font de felicitat, un sentit de la pròpia existència i un criteri moral.
Veure Filosofia budista і Hedonisme
Hermenèutica
Hermes, missatger dels déus, origen del mot 'hermenèutica' Lhermenèutica (del grec ἑρμηνευτικὴ τέχνη, 'art d'explicar, traduir o interpretar') és l'art d'interpretar texts, especialment el d'interpretar els texts sagrats.
Veure Filosofia budista і Hermenèutica
Holisme
L'holisme és la concepció filosòfica que considera un determinat camp d'estudi o reflexió com un tot que supera la suma de les parts, seguint la definició d'Aristòtil, tot i que el terme va aparèixer per primer cop el 1926 en una obra del polític Jan Smuts.
Veure Filosofia budista і Holisme
Idealisme
L'idealisme en filosofia és la teoria de la realitat i del coneixement que atribueix un paper clau a la ment en l'estructura del món percebut.
Veure Filosofia budista і Idealisme
Idiosincràsia
Una idiosincràsia és una peculiaritat de la constitució física o mental d'algú, temperament personal, que no pot ser atribuït a cap desenvolupament físic o psicològic general conegut (encara que també hi ha altres usos, vegeu més avall).
Veure Filosofia budista і Idiosincràsia
Internet Archive
Seu de la ''Internet Archive'', entre 1996 i 2009, en el Presidi Reial de San Francisco, antigament una base militar en San Francisco. Internet Archive és una biblioteca digital gestionada per una organització sense ànim de lucre dedicada a la preservació d'arxius, captures de llocs públics de la Web, recursos multimèdia i programari.
Veure Filosofia budista і Internet Archive
Intersubjectivitat
La intersubjectivitat és la percepció o consciència d'una realitat on hi ha més d'un subjecte i l'humà com a ésser essencialment social.
Veure Filosofia budista і Intersubjectivitat
Ioga
Adi Sesha (expansió de Sankarshan) El ioga (en sànscrit i pali: योग, yóga, "jou" o "unió") és una de les sis darsanes o escoles de filosofia índia àstika que ja es practicava a l'Índia cap al III mil·lenni aC.
Veure Filosofia budista і Ioga
Ixvarà
Vinayaka. Brama observa des del cel. Ixvarà (en sànscrit ईश्वर īśvara, "controlador suprem") és un concepte del pensament indi que fa referència a Déu en tant que ésser suprem, en contrast amb l'impersonal transcendent braman.
Veure Filosofia budista і Ixvarà
Jainisme
símbol del jainisme El jainisme és una religió índia.
Veure Filosofia budista і Jainisme
Japó
El Japó (en japonès 日本, Nihon o Nippon; oficialment 日本国, Nihon-koku o Nipon-koku o Estat del Japó) és un país insular de l'Àsia Oriental.
Veure Filosofia budista і Japó
Jinul
Jeolla del Sud. Bojo Jinul (en Hanja:普照知訥, en Hangul:보조지눌, 1158 – 1210) o Jinul va ser un monjo coreà que va viure durant la dinastia Goryeo.
Veure Filosofia budista і Jinul
Kagyu
Llinatge Karma Kagyu Kagyu, també transliterat com Kagyü o Kagyud (tibetà: བཀའ་བརྒྱུད།, Wylie: bka' brgyud, "llinatge oral" o "transmissió oral") és una de les quatre escoles principals del budisme tibetà.
Veure Filosofia budista і Kagyu
Karma
El karma (mot sànscrit, escrit en devanagari " कर्म ", i dit en pali kamma: fer, acte) és un terme de la filosofia índia que designa el principi de la causalitat universal que resulta de l'acció.
Veure Filosofia budista і Karma
Karmamudrā
Karmamudra (en sànscrit, 'acció segell' o 'segell d'acció'), anomenat a vegades ioga sexual, és una pràctica sagrada del budisme tàntric vajrayana, basada en el concepte de les relacions sexuals com a manera d'avançar cap al nirvana.
Veure Filosofia budista і Karmamudrā
Kūkai
Kūkai (en japonès: 空海; Zentsūji, Shikoku, 774 – 835), també conegut de manera postuma com a Kōbō-Daishi (弘法大師, en català: «gran mestre que difon el budisme») fou un monjo budista, funcionari, estudiós, poeta i artista japonès, i fundador del budisme Shingon o «mantra», de la branca Vajrayana o esotèrica.
Veure Filosofia budista і Kūkai
Kitarō Nishida
Kitarō Nishida (en japonès: 西田 幾多郎, Nishida Kitarō) (Kahoku, Prefectura d'Ishikawa, 19 de maig de 1870 - Kamakura, Prefectura de Kanagawa, 7 de juny de 1945) va ser un filòsof japonès, considerat habitualment com el precursor de l'Escola de Kioto.
Veure Filosofia budista і Kitarō Nishida
Kumaradjiva
Kumaradjiva (Kudjha 344- Xina 413) fou un monjo budista, erudit, missioner i traductor de Kudjha a la conca del Tarim (actual prefectura d'Aksu, Xinjiang, Xina).
Veure Filosofia budista і Kumaradjiva
Lògica
Aplicació lògica La lògica és l'estudi dels sistemes de raonament que un ésser racional podria utilitzar per raonar.
Veure Filosofia budista і Lògica
Liang Shuming
Liang Shuming (abans 1937) Liang Shuming (xinès: 梁漱溟; pinyin: Liáng Shùmíng) també conegut com a Liang Sou-ming fou un filòsof, pedagog, professor i reformista xinès, considerat “el darrer confucià”.
Veure Filosofia budista і Liang Shuming
Ludwig Wittgenstein
fou un filòsof austríac, nascut en una família de l'alta burgesia industrial d'ascendència jueva, rica i culta, famós per les seves recerques sobre el llenguatge.
Veure Filosofia budista і Ludwig Wittgenstein
Magadha
Els 16 Mahajanapades vers 600 aC Magadha (sànscrit मगध) va ser un antic regne de l'Índia, un dels setze mahajanapades o grans regnes de l'antiga Índia, esmentat al Ramayana, al Mahabharata i als puranes.
Veure Filosofia budista і Magadha
Mahayana
El budisme mahayana (en devanagari महायान, mahāyāna, literalment en sànscrit "gran vehicle") és una de les branques principals del budisme que es practica de manera predominant a la Xina, al Tibet, al Japó, a Corea, al Vietnam i a Taiwan.
Veure Filosofia budista і Mahayana
Mandala
s) Un mandala (en sànscrit, मण्डल, maṇḍala; literalment 'cercle' o 'roda') és un símbol ritual i espiritual propi del budisme i l'hinduisme, que representa l'univers.
Veure Filosofia budista і Mandala
Mantra
Mantra (en devanagari तन्त्र) és un mot d'origen sànscrit format pels termes manaḥ i trāyate, que es tradueixen com a "ment" i "alliberació".
Veure Filosofia budista і Mantra
Martin Heidegger
Martin Heidegger (/ˈhaɪdɛɡər, ˈhaɪdɪɡər/); (1889 – 1976) fou un filòsof alemany que és àmpliament considerat com un dels filòsofs més importants del.
Veure Filosofia budista і Martin Heidegger
Masao Abe
Masao Abe (阿 部 正雄, Abe Masao, Osaka, 1915 - 10 de setembre de 2006) va ser un filòsof budista japonès professor de la Universitat de Nara.
Veure Filosofia budista і Masao Abe
Matthieu Ricard
Matthieu Ricard (15 de febrer del 1946, Aix-les-Bains, Savoia, França) és doctor en genètica cel·lular, monjo budista tibetà, autor, traductor i fotògraf.
Veure Filosofia budista і Matthieu Ricard
Meditació
Postura clàssica de meditació del budisme - Phra Ajan JerapunyoLa meditació descriu la pràctica d'un estat d'atenció concentrada sobre un objecte extern, pensament, la pròpia consciència o cap dels anteriors, excepte l'estat de concentració.
Veure Filosofia budista і Meditació
Metafísica
La metafísica és la branca de la filosofia que estudia la naturalesa fonamental de la realitat, els primers principis de l'ésser, la identitat i el canvi, l'espai i el temps, la causalitat, la necessitat i la possibilitat.
Veure Filosofia budista і Metafísica
Misologia
Misologia (del grec μισέω, miséō 'odiar', i λογία, logía 'tractat') és un mot filosòfic introduït per Plató amb el qual descrivia el rebuig envers els raonaments.
Veure Filosofia budista і Misologia
Mokxa (hinduisme)
Mokxa (en sànscrit मोक्ष mokṣa o मुक्ति mukti, "realització", de l'arrel muc, "deixar anar", "abandonar") és un concepte filosòfic-espiritual de l'àmbit del pensament de l'Índia que fa referència a l'estat d'alliberació individual del cicle del samsara (cicle de mort i renaixença).
Veure Filosofia budista і Mokxa (hinduisme)
Monisme
El monisme és una de les principals teories sobre la relació entre la ment i la matèria, i comprèn totes aquelles postures filosòfiques que sostenen que l'univers, i per extensió l'ésser humà, està constituït per un sol arque o substància primària anterior a les seves parts.
Veure Filosofia budista і Monisme
Mudra
Buda en Añjali Mudrā procedent de Java (Indonèsia). Mudrā és un terme procedent del sànscrit (मुद्रा, IAST: mudrā; en tibetà: ཕྱག་རྒྱ་, THL: chakgya) que es pot traduir com a segell.
Veure Filosofia budista і Mudra
Myanmar
Myanmar (anteriorment conegut com a Birmània) és un país del sud-est d'Àsia, que limita al nord-est amb la Xina, a l'est amb Laos i Tailàndia, al nord-oest amb Bangladesh i l'Índia (estats d'Arunachal Pradesh, Nagaland, Manipur i Mizoram) i a l'oest amb el mar d'Andaman i el golf de Bengala.
Veure Filosofia budista і Myanmar
Nagarjuna
Nagarjuna (ca. 150-250) (de vegades transliterat com Nâgârjuna o Nāgārjuna) va ser un filòsof budista que va desenvolupar la seva activitat intel·lectual al sud de l'Índia, entre el final del i la primera meitat del.
Veure Filosofia budista і Nagarjuna
Nalanda
Un mapa de Nalanda i els seus voltants fet per Alexander Cunningham el 1861–1862. Nalanda (en sànscrit) va ser una reconeguda universitat monàstica budista a l'antiga Magadha (actual Bihar), Índia.
Veure Filosofia budista і Nalanda
Nāga
''Nagues'' amb Kalia i Krixna al riu Yamuna Una naga com a esperit guardià d'un temple a Chiang Mai, Tailàndia Un nāga (sànscrit i pali: नाग) o naga és un ésser o classe de déu o entitat, en forma d'una gran serp, que es troba en l'hinduisme i el budisme.
Veure Filosofia budista і Nāga
Ngawang Lobsang Guiamtso
Ngawang Lobsang Guiamtso (1617–1682), també conegut com el Gran Cinquè, va ser el cinquè dalai-lama i el primer que va exercir el seu poder espiritual i temporal sobre la totalitat del Tibet.
Veure Filosofia budista і Ngawang Lobsang Guiamtso
Nichiren
Nichiren (en japonés: 日蓮), (16 de febrer de 1222-13 d'octubre de 1282) va ser un sacerdot budista japonés que va viure durant el període Kamakura (1185-1333).
Veure Filosofia budista і Nichiren
Nirvana
Imatge del nirvana de Mahavira procedent del Kalpasutra. Nirvana és una paraula del sànscrit (निर्वाण) procedent del pali (निब्बान, Nibbāna) que literalment significa "extinció", 'nir'.
Veure Filosofia budista і Nirvana
Noümen
El noümen (del grec "νοούμενoν" "noúmenon", "el que és pensat" o "el que es pretén dir") en la filosofia d'Immanuel Kant, és un terme que s'introdueix per referir-se a un objecte no fenomènic, és a dir, que no pertany a una intuïció sensible, sinó a una intuïció intel·lectual o suprasensible, la idea en si.
Veure Filosofia budista і Noümen
Noble Camí Òctuple
Roda del dharma. El noble camí òctuple (en sànscrit: āria sṭāṅga mārga i en pali: Ariya aṭṭhaṅgika magga) és considerat, segons el budisme, com la via que mena al cessament de dukkha (‘patiment’).
Veure Filosofia budista і Noble Camí Òctuple
Nominalisme
El nominalisme és una postura filosòfica, crítica davant el platonisme, que es va desenvolupar a l'edat mitjana.
Veure Filosofia budista і Nominalisme
Nord de l'Índia
El Nord de l'Índia, Índia septentrional o Índia del nord (devanagari: उत्तर भारत, Bharat Uttar, urdú: شمالی ھندوستان, Shumālī Hindustan) és una regió situada en la part septentrional de l'Índia.
Veure Filosofia budista і Nord de l'Índia
Nyaya
Nyayà (en devanagari न्याय, nyāya, "regla", "mètode") és una de les sis dàrsanes o doctrines ortodoxes (àstika) hinduistes.
Veure Filosofia budista і Nyaya
Nyingma
Estàtua de Padmasambhava, Bhutan. Text dzogchen La tradició Nyingma o Nyingmapa sol ser considerada la més antiga de les quatre principals escoles del budisme tibetà.
Veure Filosofia budista і Nyingma
Ontologia
Lontologia és l'estudi de l'ésser o de l'existència.
Veure Filosofia budista і Ontologia
Pali
El pali (en pāḷi: पाळि) és una llengua indoeuropea de la família indoària que es parlava antigament a l'Índia.
Veure Filosofia budista і Pali
Panteisme
El panteisme (en grec: pan, "tot" i theos, "déu": literalment "Déu és tot" i "tot és Déu") és una doctrina filosòfica segons la qual l'Univers, la naturalesa i Déu són equivalents.
Veure Filosofia budista і Panteisme
Paràbola (al·legoria)
Una paràbola és una al·legoria que conté un ensenyament moral.
Veure Filosofia budista і Paràbola (al·legoria)
Partisà
El terme partisà refereix a un membre d'una força militar irregular formada amb la finalitat d'oposar-se, per mitjà de la resistència armada, al control d'una àrea per part d'una potència estrangera o per un exèrcit d'ocupació.
Veure Filosofia budista і Partisà
Patiment
Màscara tràgica a la façana del Royal Dramatic Theatre d'Estocolm, Suècia, amb una expressió que mostra patiment. El patiment, o dolor en un sentit ampli, pot ser una experiència de desagradable o aversió, possiblement associada amb la percepció de dany o amenaça de dany en un individu.
Veure Filosofia budista і Patiment
Pensament de l'Índia
La noció de pensament de l'Índia fa referència a les diverses escoles (en sànscrit: dàrxanes) i doctrines filosòfiques i espirituals (dharma) originàries del subcontinent indi, com l'hinduisme, el budisme, el jainisme, etc.
Veure Filosofia budista і Pensament de l'Índia
Percepció
La percepció, dins del sistema general de processament de la informació, o sistema cognitiu, ha estat definida com el procés d'extracció activa d'informació i d'elaboració de representacions.
Veure Filosofia budista і Percepció
Pirró d'Elis
Πύρρων Pirró d'Elis (en llatí: Pyrrion i en grec) (360 aC - 270 aC) fou un filòsof grec, creador de l'escepticisme com a corrent filosòfic (corrent ja suggerit parcialment per alguns sofistes i megàrics), natural d'Elis, ciutat provincial al nord-oest del Peloponès, a Grècia; fill de Pleistarc i d'una família pobre, fou el primer filòsof escèptic que va fer del dubte el problema central de tota la seva filosofia (tot i que alguns sofistes abans que ell ja practicaven un dubte radical en la seva filosofia).
Veure Filosofia budista і Pirró d'Elis
Pirronisme
El pirronisme és un corrent de pensament creat per Pirró d'Elis.
Veure Filosofia budista і Pirronisme
Pol·lució nocturna
Una pol·lució nocturna, emissió nocturna o un somni humit és una ejaculació involuntària de semen que té lloc durant el son.
Veure Filosofia budista і Pol·lució nocturna
Pragmatisme
El pragmatisme és un moviment filosòfic que considera que les conseqüències pràctiques i els efectes reals són components vitals del significat i la veritat.
Veure Filosofia budista і Pragmatisme
Prajna
El prajna és un concepte budista que es pot traduir com 'saviesa', 'comprensió', 'discerniment', 'agudesa cognitiva' o 'saber fer'.
Veure Filosofia budista і Prajna
Prana
El prana (en sànscrit प्राण, prāṇa, de l'arrel pra 'per omplir') és un concepte del pensament indi que fa referència al principi de vida i que se sol traduir per alè vital.
Veure Filosofia budista і Prana
Presentisme
El presentisme és una teoria de la filosofia que postula que només existeix el present, ja que el passat ja no existeix i el futur és una anticipació.
Veure Filosofia budista і Presentisme
Princeton University Press
Princeton University Press és una editorial acadèmica independent, estretament lligada a la Universitat de Princeton.
Veure Filosofia budista і Princeton University Press
Quatre nobles veritats
El primer sermó de Buda als cinc ascetes, pintat a Wat Chedi Liem, a Tailàndia. Les quatre nobles veritats o quatre veritats nobles són les normes fonamentals del budisme que va deixar Siddharta Gautama.
Veure Filosofia budista і Quatre nobles veritats
Racionalisme (filosofia)
El racionalisme és un corrent de pensament, una actitud filosòfica que considera que l'única manera vertadera de conèixer, comprendre o interpretar la realitat és per mitjà de la raó, ja que els sentits són insuficients i fins i tot poden ser enganyosos.
Veure Filosofia budista і Racionalisme (filosofia)
Realisme (filosofia)
El realisme fa referència a una posició que considerava les formes platòniques, o conceptes universals, com reals.
Veure Filosofia budista і Realisme (filosofia)
Reducció a l'absurd
En matemàtica, la demostració per contradicció o per reducció a l'absurd (o en llatí, reductio ad absurdum) és un mètode indirecte.
Veure Filosofia budista і Reducció a l'absurd
República de la Xina
La República de la Xina, també coneguda pel nom de l'illa principal, Taiwan o tradicionalment Formosa (nom que li donaren els portuguesos), és un estat de l'Àsia oriental.
Veure Filosofia budista і República de la Xina
Rigpa
Símbol relacionat amb el ''rigpa'' En l'ensenyament de Dzogchen, rigpa (tibetà: རིག་པ་, Wylie: rig pa; sànscrit: Vidyā; "coneixement") és el coneixement del gzhi (terreny, estat primordial).
Veure Filosofia budista і Rigpa
Romanticisme
''Caminant damunt un mar de boira'', del romàntic Caspar David Friedrich El Romanticisme va ser un moviment tant cultural com polític que s'originà a Alemanya a final del, inicialment com a moviment literari, però que ràpidament passà a influenciar totes les arts.
Veure Filosofia budista і Romanticisme
Sakya
Arbre del llinatge Sakya Sakya (en tibetà: ས་སྐྱ་, Wylie: sa skya, "terra pàl·lida") és una de les quatre grans escoles del Budisme tibetà.
Veure Filosofia budista і Sakya
Samadhi Zendejas
Samadhi Zendejas (Ciutat de Mèxic, 27 de desembre de 1994) és una actriu mexicana.
Veure Filosofia budista і Samadhi Zendejas
Samsara
Samsara (en sànscrit: संसार, saṃsāra) és un concepte del pensament indi que defineix el cicle de reencarnació o renaixement.
Veure Filosofia budista і Samsara
Segle II
El segle II, que comprèn els anys 101 - 199, pertany a l'era de l'antiguitat clàssica i està marcat per la consolidació de les tendències i pobles del segle precedent.
Veure Filosofia budista і Segle II
Segle IV
El segle IV és el període que va des de l'any 301 fins al 400 i està marcat per l'auge del cristianisme a l'Imperi Romà que n'esdevé la religió oficial i així s'expandeix de forma molt més ràpida per Europa i el nord d'Àfrica.
Veure Filosofia budista і Segle IV
Sext Empíric
Sext Empíric va ser un metge i filòsof en el.
Veure Filosofia budista і Sext Empíric
Shantideva
Shantideva Shantideva (sànscrit: Śāntideva) va ser un filòsof indi, monjo budista, poeta i erudit del segle VIII al mahavihara de Nalanda.
Veure Filosofia budista і Shantideva
Shingon (budisme)
Shingon (del japonès: «veritable») és una escola budista del Japó fundada per Kūkai al després de Crist.
Veure Filosofia budista і Shingon (budisme)
Shogunat Kamakura
El va ser el primer règim militar feudal japonès establert pels shōguns des de 1185 fins al 1333.
Veure Filosofia budista і Shogunat Kamakura
Siddharta Gautama
Siddharta Gautama (Kapilavastu, Lumbini, actual Nepal, vers el 566 aC - Kushinagar, vers el 486 aC) va ser un mestre espiritual de la regió nord-est del subcontinent indi l'ensenyament del qual és l'origen del budisme.
Veure Filosofia budista і Siddharta Gautama
Soteriologia
La soteriologia (del grec σωτηρία sōtēria "salvació" i λογος logos, "tractat" o "discussió") és l'estudi de les doctrines religioses de la salvació.
Veure Filosofia budista і Soteriologia
Soto zen
Soto zen o escola soto (曹洞宗 Sōtōshū), com se la coneix al Japó, és una de les tres escoles zen del budisme japonès; les altres dues són les escoles rinzai i obaku.
Veure Filosofia budista і Soto zen
Sri Lanka
Sri Lanka (en singalès:ශ්රී ලංකා, Śrī Laṃkā i en tàmil: இலங்கை, Ilaṅkai) és un estat asiàtic de tradició mil·lenària famós per ser un puntal de saviesa en l'antiguitat i per ser avui un dels països més densament poblats.
Veure Filosofia budista і Sri Lanka
Sutra
Un sutra (en sànscrit, devanagari सूत्र, sūtra o sutta en pali), significa literalment 'corda' o 'fil' que sosté coses juntes i, més metafòricament, es refereix a un aforisme (línia, regla o fórmula) o una col·lecció d'aforismes en forma de manual.
Veure Filosofia budista і Sutra
Sutra del cor
El sutra del cor (Prajñāpāramitā Hṛdaya Sūtra) o Sutra de l'essència de la saviesa és un sutra o text budista molt popular en l'escola budista Mahayana per la seua brevetat i profunditat.
Veure Filosofia budista і Sutra del cor
Sutra del diamant
El sutra del diamant és un sutra budista Mahayana breu del gènere del Prajñāpāramitā o «perfecció de la saviesa», en el qual s'ensenya la pràctica del no-aferrar-se budista o l'abstenció de l'afecció o mental i de la no-permanència.
Veure Filosofia budista і Sutra del diamant
Sutra del Lotus
Il·lustració japonesa del sutra del Lotus El sutra del Lotus (en sànscrit Saddharma puṇḍarīka sūtra, 'sutra del lotus blanc del veritable dharma'), un sutra o text del budisme Mahayana.
Veure Filosofia budista і Sutra del Lotus
Tantrisme
XI fundador de la tradició Tendai Tantra El tantra (en sànscrit: तन्त्र; literalment 'teler, teixit') o tantrisme és qualsevol de les variades tradicions esotèriques basades en les religions de l'Índia que, en comptes d'ensenyar que, a fi d'assolir la realització espiritual, és necessari apartar-se dels estímuls que activen el desig, ensenyen a utilitzar el desig -transformant-lo- com a sender cap a la realització.
Veure Filosofia budista і Tantrisme
Tenzin Gyatso
Jetsun Jamphel Ngawang Lobsang Yeshe Tenzin Gyatso (en tibetà, བསྟན་འཛིན་རྒྱ་མཚོ), més conegut com a Tenzin Gyatso, (Tengster, 6 de juliol del 1935) és el 14è dalai-lama del Tibet i líder religiós de la secta dels mestres celestials.
Veure Filosofia budista і Tenzin Gyatso
Terra Pura
Terra Pura (en xinés: 净土 Jìngtǔ) o País Pur és la més antiga de les sectes del budisme mahayana de la Xina.
Veure Filosofia budista і Terra Pura
Thích Nhất Hạnh
Thích Nhất Hạnh (Nhất Hạnh, en vietnamita, Thích és un títol) de nom premonàstic Nguyễn Xuân Bảo (Huế, 11 d'octubre de 1926 - 22 de gener de 2022), fou un monjo budista vietnamita i activista per la pau.
Veure Filosofia budista і Thích Nhất Hạnh
Theravada
Mapa de les tres principals branques del budisme. Pintura del primer sermó de Buda, Wat Chedi Liem (Tailàndia) El budisme theravada (en pali: थेरवाद theravāda, en sànscrit: स्थविरवाद sthaviravāda, literalment: 'doctrina dels ancians' o 'l'antic ensenyament') és la forma de budisme dominant a l'Àsia del Sud i del Sud-est (Sri Lanka, Tailàndia, Cambodja, Myanmar, Laos i parts del Vietnam), entre els xinesos d'Indonèsia i de Malàisia, així com en certes ètnies del sud-oest de la Xina.
Veure Filosofia budista і Theravada
Tibet
Bandera del govern tibetà a l'exili (fou la bandera del Tibet abans del 1950) Fronteres històriques del Tibet El Tibet (en tibetà བོད Bod, pronunciat pö en el dialecte de Lhasa; en xinès 西 藏) és una regió de l'Àsia Central que designa quatre entitats geogràfiques superposades.
Veure Filosofia budista і Tibet
Transcendentalisme
El transcendentalisme va ser un moviment filosòfic, religiós i literari nord-americà que va florir aproximadament entre 1836 i 1860.
Veure Filosofia budista і Transcendentalisme
Tsongkhapa
Tsongkhapa, literalment «l'home de Tsongkha» o més col·loquialment «l'home de la vall de les cebes», conegut també pel seu nom d'ordenació Lobsang Drakpa (blo bzang grags pa), o com a Je Rinpoche (rje rin po che) (Kumbum, 21 novembre de 1357 – Ganden, 1419) va ser un erudit i mestre del budisme tibetà, iniciador de l'escola Gelug.
Veure Filosofia budista і Tsongkhapa
Upanixad
Els Upanixad (en devanagari: उपनिषद्, Upaniṣad, literalment: 'assegut a prop' (del mestre per a sentir els ensenyaments), de upa (al costat) i ni-ṣad (assegut a terra) són una sèrie d'antics texts indis, escrits principalment entre els segles i aC, que constitueixen els ensenyaments bàsics del vedanta (darrer dels estudis dels Veda), una síntesi doctrinal basada en la recerca de la natura profunda de l'existència, de caràcter místic i esotèric.
Veure Filosofia budista і Upanixad
Vairocana
Estàtua de Vairocana al temple Renge-in Tanjō-ji, al Japó. Vairocana (en sànscrit: वैरोचन, ‘il·luminador’, en japonès i xinès: 大日 ‘gran sol’) és un Buda suprem celestial en el budisme mahayana.
Veure Filosofia budista і Vairocana
Vajrayana
El budisme vajrayana (devanagari वज्रयान, "Vehicle del Diamant") també anomenat budisme tàntric, tantrayana, mantrayana, mantra secret i budisme esotèric, és un sistema complex i multifacètic del pensament i la pràctica budistes que es va desenvolupar durant diversos segles.
Veure Filosofia budista і Vajrayana
Vasubandhu
Vasubandhu (sànscrit: वसुबन्धु; xinès tradicional: 世親; pinyin: Shìqīn; tibetà: དབྱིག་གཉེན་) va ser un influent monjo budista i erudit de Gandhara, que va viure al segle IV o. Va ser un destacat professor budista i una de les figures més importants en el desenvolupament del budisme Mahyana a l'Índia.
Veure Filosofia budista і Vasubandhu
Veda
Els Veda (‘coneixement’, ‘que ha estat vist’) són un conjunt d'antics texts hindús que formen part de la sruti (‘revelació’) i que són a l'origen del vedisme, religió mare de l'hinduisme.
Veure Filosofia budista і Veda
Vijnanavada
El vijnanavada (विज्ञानवाद) o yogatxara (योगाचार) (IAST: Yogācāra; literalment "pràctica de ioga"; "el que practica ioga") és una escola filosòfica del budisme mahayana que sosté que res no existeix fora de la consciència.
Veure Filosofia budista і Vijnanavada
Xuan Zang
Xuan Zang o Xuanzang (xinès: 玄奘; pinyin: Xuán Zàng; Wade-Giles: Hsüan-tsang, també Hiuen Tsang o Hiuen Tsiang) (603 - 664), fou un monjo xinès d'una família noble confuciana, que va anar a l'Índia per estudiar els sutres (629) i va visitar de camí l'Àsia Central propagant el budisme.
Veure Filosofia budista і Xuan Zang
Zhiyi
Zhiyi (xinès: 智顗; pinyin: Zhìyǐ; Wade–Giles: Chih-i) (538, Hunan - 597, Zhejiang) fou un monjo budista xinès que fundà la secta eclèctica Tiantai.
Veure Filosofia budista і Zhiyi