Taula de continguts
51 les relacions: Abd-al-Màlik al-Mudhàffar, Al-Àndalus, Albesa, Barcelona, Batalla d'Aqbat al-Bakr, Bisbat d'Urgell, Bisbat de Roda de Ribagorça, Borrell II, Casal d'Urgell, Casal de Barcelona, Castell de Montmagastre, Castell Vacar, Catedral de la Seu d'Urgell, Còrdova, Comtat d'Urgell, Ermengol de Roergue, Ermengol II d'Urgell, Espiel, Estefania d'Urgell i Pallars, Europa, Guifré el Pilós, Guillem II de Pallars Sobirà, Guinidilda d'Empúries, Guinidilda de Barcelona, Letgarda de Tolosa, Llista de comtes d'Urgell, Lo Puèi de Velai, Miquel Coll i Alentorn, Odó I de Tolosa, Península Itàlica, Província de Còrdova, Ramon Borrell I, Ramon II de Tolosa, Ramon III de Tolosa, Ràtzia de 1003, Regne Franc, Riquilda de Tolosa, Roda d'Isàvena, Roma, Sal·la, Sant Ermengol d'Urgell, Sant Pere de Codinet, Santa Fe de Concas, Santiago de Compostel·la, Santuari de Sant Miquel Arcàngel (Monte Sant'Angelo), Sunifred I d'Urgell-Cerdanya, Sunyer I de Barcelona, Tedberga de Gavaldà, 1 de setembre, 1009, ... Ampliar l'índex (1 més) »
- Catalans del segle X
- Comtes d'Urgell
Abd-al-Màlik al-Mudhàffar
Al-Mudhàddar bi-L·lah Sayf-ad-Dawla Abu-Marwan Abd-al-Màlik ibn Muhàmmad ibn Abi-Àmir al-Maafirí, més conegut simplement com a Abd-al-Màlik al-Mudhàffar o Abd-al-Màlik ibn Abi-Àmir (975-1008) fou hàjib (equivalent a primer ministre) del califat de Còrdova.
Veure Ermengol I d'Urgell і Abd-al-Màlik al-Mudhàffar
Al-Àndalus
XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.
Veure Ermengol I d'Urgell і Al-Àndalus
Albesa
Albesa és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Noguera.
Veure Ermengol I d'Urgell і Albesa
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Ermengol I d'Urgell і Barcelona
Batalla d'Aqbat al-Bakr
La batalla d'Aqbat al-Bakr és una de les batalles de la Fitna, la guerra civil que va esclatar en el Califat de Còrdova a la mort d'Abd-al-Màlik, el fill i successor d'Almansor.
Veure Ermengol I d'Urgell і Batalla d'Aqbat al-Bakr
Bisbat d'Urgell
El bisbat d'Urgell (en llatí: Dioecesis Urgellensis) és una demarcació eclesiàstica de Catalunya i Andorra sufragània de l'església Metropolitana de Tarragona.
Veure Ermengol I d'Urgell і Bisbat d'Urgell
Bisbat de Roda de Ribagorça
L'efímer Bisbat de Roda, Roda d'Isàvena, o Roda de Ribagorça, va ésser creat l'any 956 o 957 pel comte de Ribagorça Ramon III de Ribagorça, que manifestà la voluntat comtal de tenir jerarquia eclesiàstica pròpia, independitzant-se del bisbat d'Urgell que era qui tenia autoritat sobre aquestes terres per precepte reial de Lluís el Pietós des de 814.
Veure Ermengol I d'Urgell і Bisbat de Roda de Ribagorça
Borrell II
Borrell II (Barcelona, 927 - Castellciutat, 992 o 993) fou comte de Barcelona, Girona, Osona (947-992 o 993) i comte d'Urgell (948-992 o 993).
Veure Ermengol I d'Urgell і Borrell II
Casal d'Urgell
La llista de comtes d'Urgell del Casal d'Urgell compren els sobirans del comtat d'Urgell des de Ermengol I d'Urgell, fundador del Casal d'Urgell l'any 992 en què és nomenat comte d'Urgell per herència del seu pare Borrell II fins a Aurembiaix que morí l'any 1231 a Balaguer, quan s'extingeix la dinastia i passà a una segona casa comtal en mans dels vescomtes de Cabrera i d'Àger (1209-1314) anomenada Casa de Cabrera-Urgell.
Veure Ermengol I d'Urgell і Casal d'Urgell
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Veure Ermengol I d'Urgell і Casal de Barcelona
Castell de Montmagastre
El Castell de Montmagastre és un edifici del municipi d'Artesa de Segre declarat bé cultural d'interès nacional.
Veure Ermengol I d'Urgell і Castell de Montmagastre
Castell Vacar
El castell Vacar, també anomenat castell de Mano de Hierro, en àrab Dar-al-Baqar és un fortificació militar medieval situada sobre sierra Morena, al terme municipal d'Espiel (Andalusia).
Veure Ermengol I d'Urgell і Castell Vacar
Catedral de la Seu d'Urgell
La catedral de la Seu d'Urgell, anomenada Catedral de Santa Maria d'Urgell o Catedral d'Urgell, és un temple catòlic dedicat a Santa Maria situat a la Seu d'Urgell (Alt Urgell), seu catedralícia del Bisbat d'Urgell i principal temple de la diòcesi.
Veure Ermengol I d'Urgell і Catedral de la Seu d'Urgell
Còrdova
Còrdova (oficialment Córdoba, en castellà) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província de Còrdova, al curs mitjà del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura.
Veure Ermengol I d'Urgell і Còrdova
Comtat d'Urgell
El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.
Veure Ermengol I d'Urgell і Comtat d'Urgell
Ermengol de Roergue
Ermengol I (ca. 870 - 937) fou un noble occità, comte de Roergue (919-937) i comte de Carcí (919-937), cocomte de Nimes i Albi.
Veure Ermengol I d'Urgell і Ermengol de Roergue
Ermengol II d'Urgell
Ermengol II d'Urgell, anomenat Ermengol II el Pelegrí (1009 - Jerusalem, 1038), va ser comte d'Urgell entre els anys 1010 i 1038.
Veure Ermengol I d'Urgell і Ermengol II d'Urgell
Espiel
Espiel és un municipi de la província de Còrdova a la comunitat autònoma d'Andalusia, a la comarca de Valle del Guadiato.
Veure Ermengol I d'Urgell і Espiel
Estefania d'Urgell i Pallars
Estefania d'Urgell i Pallars (? - ?) fou una noble i infanta urgellenca que esdevingué comtessa consort del Pallars Sobirà a causa del seu matrimoni.
Veure Ermengol I d'Urgell і Estefania d'Urgell i Pallars
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Veure Ermengol I d'Urgell і Europa
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Veure Ermengol I d'Urgell і Guifré el Pilós
Guillem II de Pallars Sobirà
Guillem II de Pallars Sobirà (? - 1035) fou comte de Pallars Sobirà (1010-1035).
Veure Ermengol I d'Urgell і Guillem II de Pallars Sobirà
Guinidilda d'Empúries
Guinidilda d'Empúries també coneguda com a Guinedilda, Guinedell, Guidenella o GunildaSoldevila, Ferran: Prosper de Bofarull y Mascaré: (? - Cabanes, 900) casada amb Guifré el Pilós, comte de Barcelona, l'any 877.
Veure Ermengol I d'Urgell і Guinidilda d'Empúries
Guinidilda de Barcelona
Guinidilda de Barcelona (897- 923) fou una possible filla (filla putativa) de Guifré I de Barcelona i Guinidilda d'Empúries.
Veure Ermengol I d'Urgell і Guinidilda de Barcelona
Letgarda de Tolosa
Letgarda de Tolosa i d'Alvèrnia (945-978) fou filla del comte de Tolosa Ramon III i la seva esposa Garsinda de Roergue.
Veure Ermengol I d'Urgell і Letgarda de Tolosa
Llista de comtes d'Urgell
La llista de comtes d'Urgell abasta els sobirans del comtat d'Urgell des de Borrell I d'Urgell-Cerdanya, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413.
Veure Ermengol I d'Urgell і Llista de comtes d'Urgell
Lo Puèi de Velai
Lo Puèi de Velai (en francès i oficialment Le Puy-en-Velay), és una ciutat de França, capital del departament de l'Alt Loira, a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Veure Ermengol I d'Urgell і Lo Puèi de Velai
Miquel Coll i Alentorn
Miquel Coll i Alentorn (Barcelona, 12 de maig de 1904Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona,. - Barcelona, 15 de desembre de 1990) va ser un polític català d'Unió Democràtica de Catalunya i president del Parlament de Catalunya des del 1984 fins al 1988.
Veure Ermengol I d'Urgell і Miquel Coll i Alentorn
Odó I de Tolosa
Odó I de Tolosa (Eudes, en la seva nominació francesa; 875? – 919) fou comte de Tolosa i Roergue (886- 919), marquès de Gòtia i comte d'Albi per dret uxori, és a dir de la seva muller (860 - 919).
Veure Ermengol I d'Urgell і Odó I de Tolosa
Península Itàlica
La península Itàlica, o península Apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.
Veure Ermengol I d'Urgell і Península Itàlica
Província de Còrdova
Còrdova (en castellà i oficialment, Córdoba) és una província de la comunitat autònoma d'Andalusia, a la part de l'Andalusia Occidental.
Veure Ermengol I d'Urgell і Província de Còrdova
Ramon Borrell I
Ramon Borrell (? 972 - Barcelona, 8 de setembre de 1017) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (992 o 993-1017).
Veure Ermengol I d'Urgell і Ramon Borrell I
Ramon II de Tolosa
Ramón II (861-923), comte de Tolosa, de Carcí, Nimes i l'Albí, i temporalment comte de Roergue.
Veure Ermengol I d'Urgell і Ramon II de Tolosa
Ramon III de Tolosa
Ramon III, també conegut com a Ponç I (?-950) fou comte de Tolosa i comte en indivís d'Albí, de Carcí i de Nimes (923-950); també fou duc d'Aquitània i comte d'Alvèrnia per investidura reial que es van perdre a la seva mort davant els comtes de Poitou.
Veure Ermengol I d'Urgell і Ramon III de Tolosa
Ràtzia de 1003
La ràtzia de 1003 fou una campanya del califat de Còrdova contra el comtat de Barcelona A la mort d'Almansor el 10 d'agost de 1002 a Madina Salim, tres dies després de la batalla de Calatañazor el va succeir com hadjib el seu fill Abd al-Malik al-Muzaffar.
Veure Ermengol I d'Urgell і Ràtzia de 1003
Regne Franc
Els regnes francs foren regnes germànics que proliferaren en el territori de l'actual França, l'actual Bèlgica, els Països Baixos i part d'Alemanya, en l'antiguitat tardana després de la desaparició de la Imperi Romà d'Occident i l'establiment al territori pel poble dels francs durant el.
Veure Ermengol I d'Urgell і Regne Franc
Riquilda de Tolosa
Riquilda de Tolosa (905-955) fou infanta de Tolosa i comtessa consort de Barcelona (925-954).
Veure Ermengol I d'Urgell і Riquilda de Tolosa
Roda d'Isàvena
Roda d'Isàvena (en castellà, Roda de Isábena), o Roda de Ribagorça, és un poble del municipi d'Isàvena a la Baixa Ribagorça de l'Aragó.
Veure Ermengol I d'Urgell і Roda d'Isàvena
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Ermengol I d'Urgell і Roma
Sal·la
Sal·la —esmentat com Sala, Salla o Sanla— (Conflent, ? — 19 de setembre de 1010) fou bisbe d'Urgell des d'abans del 981 fins al 1010.
Veure Ermengol I d'Urgell і Sal·la
Sant Ermengol d'Urgell
Urna d'argent amb les restes de sant Ermengol, a la catedral de la Seu d'Urgell (Museu Diocesà), obrada per Pere Llopart en 1755 Ermengol d'Urgell (Aiguatèbia, segona meitat del - El Pont de Bar Vell, 1035) fou un bisbe d'Urgell entre el 1010 i 1035, moment de gran importància en el desenvolupament històric del comtat d'Urgell i la ciutat de la Seu d'Urgell.
Veure Ermengol I d'Urgell і Sant Ermengol d'Urgell
Sant Pere de Codinet
Sant Pere de Codinet, o simplement Codinet, és un nucli del municipi de la Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell.
Veure Ermengol I d'Urgell і Sant Pere de Codinet
Santa Fe de Concas
Labadia de Santa Fe és una església abadal romànica situada al municipi de Concas (al departament d'Avairon, Migdia-Pirineus).
Veure Ermengol I d'Urgell і Santa Fe de Concas
Santiago de Compostel·la
Santiago de Compostel·la (en gallec: Santiago de Compostela), coneguda també històricament com a Sant Jaume de Galícia, és un municipi i una ciutat de la província de la Corunya, capital de Galícia i de la comarca de Santiago.
Veure Ermengol I d'Urgell і Santiago de Compostel·la
Santuari de Sant Miquel Arcàngel (Monte Sant'Angelo)
Il Santuario di San Michele Arcangelo (El Santuari de Sant Miquel Arcàngel, en català) es troba al cor de Monte Sant'Angelo i va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el juny de 2011.
Veure Ermengol I d'Urgell і Santuari de Sant Miquel Arcàngel (Monte Sant'Angelo)
Sunifred I d'Urgell-Cerdanya
Sunifred I (Girona, 805 - 848) fou comte d'Urgell i Cerdanya (834 - 848), de Barcelona, Girona, Osona, Besalú, Narbona, Agde, Besiers, Lodeva, Melguelh i Nimes (844-848); i comte de Conflent durant un breu període abans del 848.
Veure Ermengol I d'Urgell і Sunifred I d'Urgell-Cerdanya
Sunyer I de Barcelona
Sunyer I de Barcelona (Girona, ca. 890 - La Grassa, 950) fou comte de Barcelona i de Girona (911-947) i comte d'Osona (911-939 i 943-947).
Veure Ermengol I d'Urgell і Sunyer I de Barcelona
Tedberga de Gavaldà
Tedberga de Gavaldà o de Provença (Provença, ? - ?, ca. 1011) va ser una comtessa consort d'Urgell com a primer muller del comte Ermengol I d'Urgell.
Veure Ermengol I d'Urgell і Tedberga de Gavaldà
1 de setembre
El primer de setembre és el dos-cents quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Ermengol I d'Urgell і 1 de setembre
1009
El 1009 (MIX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Ermengol I d'Urgell і 1009
1010
El 1010 (o MX) va ser un any comú del calendari julià.
Veure Ermengol I d'Urgell і 1010
Vegeu també
Catalans del segle X
- Ava de Cerdanya
- Benció I d'Empúries-Rosselló
- Borrell I de Pallars
- Ermengarda de Vallespir
- Ermengol I d'Urgell
- Gausbert I d'Empúries-Rosselló
- Gausfred I d'Empúries-Rosselló
- Goltregoda de Cerdanya
- Guifré II de Cerdanya
- Isarn I de Pallars
- Llop I de Pallars
- Lupitus Barchinonensis
- Miró II de Cerdanya
- Miró III de Cerdanya
- Oliba Cabreta
- Radulf I de Besalú
- Ramon II de Pallars-Ribagorça
- Sunifred II d'Urgell
- Sunifred II de Cerdanya
- Sunyer I de Pallars
- Sunyer II d'Empúries-Rosselló
Comtes d'Urgell
- Àlvar I d'Urgell
- Asnar I Galí
- Aurembiaix d'Urgell
- Borrell I d'Urgell-Cerdanya
- Cecília de Comenge-Torena
- Ermengol I d'Urgell
- Ermengol II d'Urgell
- Ermengol III d'Urgell
- Ermengol IV d'Urgell
- Ermengol IX d'Urgell
- Ermengol V d'Urgell
- Ermengol VI d'Urgell
- Ermengol VII d'Urgell
- Ermengol VIII d'Urgell
- Ermengol X d'Urgell
- Galí I Asnar
- Guerau IV de Cabrera
- Jaume I d'Urgell
- Jaume II d'Urgell
- Llista de comtes d'Urgell
- Pere I d'Urgell
- Pere II d'Urgell
- Ponç IV de Cabrera (comte d'Urgell)
- Salomó d'Urgell-Cerdanya
- Sunifred I d'Urgell-Cerdanya
- Sunifred II d'Urgell
- Teresa d'Entença