Taula de continguts
24 les relacions: Camp electromagnètic, Camp magnètic, Càrrega elèctrica, Efecte Zeeman, Electró de valència, Equació de Dirac, Equació de Schrödinger, Escalar, Espín, Espinor, Experiment de Stern-Gerlach, Funció d'ona, Funció identitat, Massa, Matriu identitat, Matrius de Pauli, Mecànica quàntica, Operador vectorial, Potencial vectorial, Quantitat de moviment, Relativitat especial, Vector (matemàtiques), Velocitat de la llum, Wolfgang Pauli.
Camp electromagnètic
El camp electromagnètic és un camp produït per la presència d'objectes carregats elèctricament.
Veure Equació de Pauli і Camp electromagnètic
Camp magnètic
Llimadures de ferro alineades entorn d'un imant, seguint el seu camp magnètic En física, el camp magnètic és una entitat física generada per la presència de càrregues elèctriques en moviment (com ara els corrents elèctrics), o bé per la presència de partícules quàntiques amb espín, i que exerceix una força sobre les altres càrregues que es mouen sota la seva influència.
Veure Equació de Pauli і Camp magnètic
Càrrega elèctrica
La càrrega elèctrica (habitualment representada com Q) és una propietat fonamental associada a les partícules subatòmiques que segueix la llei de conservació i determina el seu comportament davant les interaccions electromagnètiques.
Veure Equació de Pauli і Càrrega elèctrica
Efecte Zeeman
Fotografia feta per Pieter Zeeman del seu descobriment L'efecte Zeeman L'efecte Zeeman consisteix en la separació en dues, tres o més línies espectrals d'una font lluminosa monocromàtica sotmesa a un camp magnètic intens.
Veure Equació de Pauli і Efecte Zeeman
Electró de valència
Quatre enllaços covalents. El carboni té 4 electrons de valència. Els electrons de valència o la capa de valència, són els electrons que es troben en l'últim nivell d'energia de l'àtom que són els de més externs i de gran energia, i que participen en la formació d'enllaços químics.
Veure Equació de Pauli і Electró de valència
Equació de Dirac
L'equació de Dirac és una equació d'ona relativista de la mecànica quàntica formulada per Paul Dirac el 1928.
Veure Equació de Pauli і Equació de Dirac
Equació de Schrödinger
Equació general de Schrödinger. En física, especialment en mecànica quàntica, lequació de Schrödinger és una equació que descriu com canvia al llarg del temps l'estat quàntic d'un sistema físic.
Veure Equació de Pauli і Equació de Schrödinger
Escalar
Matemàticament, un escalar és un nombre real, complex o racional.
Veure Equació de Pauli і Escalar
Espín
En física, lespín o spin és un moment angular intrínsec associat amb partícules microscòpiques.
Veure Equació de Pauli і Espín
Espinor
Un camp espinorial o espinor és un tipus de camp físic, que generalitza els conceptes de camps vectorials i tensorials.
Veure Equació de Pauli і Espinor
Experiment de Stern-Gerlach
A mecànica quàntica, l' experiment de Stern–Gerlach, que rep el nom dels seus creadors Otto Stern i Walther Gerlach, és un cèlebre experiment (dut a terme el 1922) que deflectava partícules en caps magnètics inhomogenis, emprat sovint per il·lustrar els principis bàsics de la mecànica quàntica.
Veure Equació de Pauli і Experiment de Stern-Gerlach
Funció d'ona
Funció d'ona per a una partícula bidimensional tancada en una caixa; les línies de nivell sobre el pla inferior estan relacionades amb la probabilitat de presència. En mecànica quàntica, una funció d'ona \psi(x,y,z,t) és una forma de descriure l'estat físic d'un sistema de partícules i, per tant, conté tota la informació que sigui mesurable de les partícules.
Veure Equació de Pauli і Funció d'ona
Funció identitat
En matemàtiques, una funció identitat, anomenada també aplicació identitat o transformació identitat, és una funció que sempre retorna el mateix valor que s'ha fet servir com a argument.
Veure Equació de Pauli і Funció identitat
Massa
La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.
Veure Equació de Pauli і Massa
Matriu identitat
En l'àlgebra lineal, la matriu identitat és una matriu quadrada que compleix la propietat de ser l'element neutre del producte matricial.
Veure Equació de Pauli і Matriu identitat
Matrius de Pauli
Les matrius de Pauli deuen el seu nom a Wolfgang Ernst Pauli.
Veure Equació de Pauli і Matrius de Pauli
Mecànica quàntica
freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.
Veure Equació de Pauli і Mecànica quàntica
Operador vectorial
S'anomena operador vectorial un tipus d'operador diferencial utilitzat en el càlcul vectorial.
Veure Equació de Pauli і Operador vectorial
Potencial vectorial
En càlcul vectorial, un potencial vectorial és un camp vectorial el rotacional del qual és un camp vectorial donat.
Veure Equació de Pauli і Potencial vectorial
Quantitat de moviment
La quantitat de moviment o moment lineal (p) d'un cos és el producte de la seva massa per la seva velocitat mesurades en un determinat sistema de referència.
Veure Equació de Pauli і Quantitat de moviment
Relativitat especial
Albert Einstein 1921 La Teoria especial de la relativitat (coneguda també com a relativitat especial, relativitat restringida o RE), va ser publicada per Albert Einstein el 1905,Albert Einstein (1905).
Veure Equació de Pauli і Relativitat especial
Vector (matemàtiques)
Un vector és qualsevol element d'un espai vectorial i, per extensió, d'un mòdul sobre un anell commutatiu unitari.
Veure Equació de Pauli і Vector (matemàtiques)
Velocitat de la llum
La velocitat de la llum en el buit, comunament representada amb la lletra c, és una constant física universal important en molts camps de la física.
Veure Equació de Pauli і Velocitat de la llum
Wolfgang Pauli
Wolfgang Ernst Pauli (Viena, Àustria 1900 - Zúric, Suïssa 1958) fou un físic austríac, posteriorment nacionalitzat suís i finalment estatunidenc.
Veure Equació de Pauli і Wolfgang Pauli