Accés més ràpid que el navegador!
33 les relacions: Carlemany, Carles el Gras, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles VII, Croades, Dinastia dels Habsburg, Emperador romà, Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic, França, França Oriental, Francesc I d'Àustria, Francs, Imperi Romà d'Occident, Lleó III (papa), Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic, Llista de reis germànics, Lluita de les Investidures, Papa, Príncep elector, Regne d'Alemanya, Regne de Lotaríngia, Roma, Sacre Imperi Romanogermànic, Tractat de Verdun, Wittelsbach, 12 de febrer, 1438, 1508, 1556, 1806, 800, 843, 881.
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Nou!!: Sacre emperador romanogermànic і Carlemany · Veure més »
Carles el Gras
Carles el Gras o Carles III —Carolus Pinguis — (Neudingen, 13 de juny de 839 - ídem, 13 de gener de 888) va ser rei carolingi de França Oriental des de 876, emperador d'Occident des del 881 i rei de la França Occidental des de 884.
Nou!!: Sacre emperador romanogermànic і Carles el Gras · Veure més »
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Nou!!: Sacre emperador romanogermànic і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Carles VII
* Carles VII d'Espanya o Carles de Borbó i Àustria-Este (Ljubljana, Imperi Austrohongarés, 1848 - Varese, Llombardia, 1909), pretendent carlí al tron d'Espanya.
Nou!!: Sacre emperador romanogermànic і Carles VII · Veure més »
Croades
Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.
Nou!!: Sacre emperador romanogermànic і Croades · Veure més »
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Nou!!: Sacre emperador romanogermànic і Dinastia dels Habsburg · Veure més »
Emperador romà
L'emperador romà fou el governant de l'Imperi Romà entre el 27 aC i el 1453.
Nou!!: Sacre emperador romanogermànic і Emperador romà · Veure més »
Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic
Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic (Alcalá de Henares, 10 de març 1503 - Viena, 25 de juliol de 1564) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i Arxiduc d'Àustria.
Nou!!: Sacre emperador romanogermànic і Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Sacre emperador romanogermànic і França · Veure més »
França Oriental
La França oriental fou la terra de Lluís el Germànic després del Tractat de Verdun de l'any 843, que dividí l'Imperi Carolingi dels francs entre l'est, l'oest i el mig.
Nou!!: Sacre emperador romanogermànic і França Oriental · Veure més »
Francesc I d'Àustria
Francesc II del Sacre Imperi Romanogermànic o Francesc I d'Àustria (Florència 1768 - Viena 1835) fou el darrer portador del mil·lenari títol d'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i primer emperador d'Àustria.
Nou!!: Sacre emperador romanogermànic і Francesc I d'Àustria · Veure més »
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Nou!!: Sacre emperador romanogermànic і Francs · Veure més »
Imperi Romà d'Occident
L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.
Nou!!: Sacre emperador romanogermànic і Imperi Romà d'Occident · Veure més »
Lleó III (papa)
Lleó III (Roma, ? – 12 de juny del 816) fou Papa de l'Església catòlica de 795 al 816.
Nou!!: Sacre emperador romanogermànic і Lleó III (papa) · Veure més »
Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic
Corona de l'Emperador del Sacre Imperi. Aquesta pàgina enumera els emperadors considerats a partir de l'època de Carlemany fins a l'abolició de l'imperi l'any 1806.
Nou!!: Sacre emperador romanogermànic і Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Llista de reis germànics
Els reis germànics, també coneguts com a reis d'Alemanya, governaren el Regne d'Alemanya: estat creat amb la zona oriental de l'Imperi Carolingi pel Tractat de Verdun de 843 i que continuà ininterromput fins que el 1918 fou succeït per la república de Weimar.
Nou!!: Sacre emperador romanogermànic і Llista de reis germànics · Veure més »
Lluita de les Investidures
Miniatura medieval representant un rei investint un bisbe amb els seus atributs La Lluita de les Investidures (episodi conegut també com la Controvèrsia, la Querella, o la disputa de les Investidures) va ser un prolongat conflicte entre l'Església i les monarquies europees que es disputaven l'autoritat de nomenar (investir) els càrrecs eclesiàstics.
Nou!!: Sacre emperador romanogermànic і Lluita de les Investidures · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Sacre emperador romanogermànic і Papa · Veure més »
Príncep elector
Il·lustració del ''Codex Balduineus'', la més antiga que es coneix del col·legi electoral; d'esquerra a dreta s'hi veuen els arquebisbes de Colònia, Magúncia i Trèveris, el comte palatí del Rin, el duc de Saxònia, el marcgravi de Brandenburg i el rei de Bohèmia Un príncep elector (en alemany Kurfürst, en llatí Princeps elector) del Sacre Imperi Romà, també conegut com a elector imperial o simplement elector, era cadascun dels membres del col·legi d'electors encarregat d'escollir els emperadors.
Nou!!: Sacre emperador romanogermànic і Príncep elector · Veure més »
Regne d'Alemanya
El Regne d'Alemanya, o Regne de Germania o Regne dels Germans (en llatí: Regnum Teutonicorum, "Regne dels Teutons", Regnum Teutonicum, "Regne Teutònic") va ser un regne que es va desenvolupar a partir de la França Oriental, la divisió oriental de l'antic Imperi carolingi.
Nou!!: Sacre emperador romanogermànic і Regne d'Alemanya · Veure més »
Regne de Lotaríngia
El Regne de Lotaríngia fou el regne de Lotari II (del llatí Lotharii Regnum), besnet de Carlemany i no s'ha de confondre amb la França Mitjana, que fou el regne de Lotari I. Va ser constituït el 855.
Nou!!: Sacre emperador romanogermànic і Regne de Lotaríngia · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Sacre emperador romanogermànic і Roma · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: Sacre emperador romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Tractat de Verdun
El Tractat de Verdun va ser signat el dia 11 d'agost del 843 per Lotari I, Carles el Calb i Lluís el Germànic, fills de Lluís el Pietós i nets de Carlemany per tal de repartir-se els territoris de l'Imperi Carolingi i posar fi als anys d'hostilitat per la guerra civil franca.
Nou!!: Sacre emperador romanogermànic і Tractat de Verdun · Veure més »
Wittelsbach
Blasó de l'escut dels Wittelsbach Armes ampliades dels Wittelsbach amb les insígnies reials Els Wittelsbach són una família reial europea i una dinastia alemanya de Baviera.
Nou!!: Sacre emperador romanogermànic і Wittelsbach · Veure més »
12 de febrer
El 12 de febrer és el quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Sacre emperador romanogermànic і 12 de febrer · Veure més »
1438
; Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Sacre emperador romanogermànic і 1438 · Veure més »
1508
Sense descripció.
Nou!!: Sacre emperador romanogermànic і 1508 · Veure més »
1556
;Països Catalans.
Nou!!: Sacre emperador romanogermànic і 1556 · Veure més »
1806
Plànol de Barcelona, l'any 1806.
Nou!!: Sacre emperador romanogermànic і 1806 · Veure més »
800
Sense descripció.
Nou!!: Sacre emperador romanogermànic і 800 · Veure més »
843
Sense descripció.
Nou!!: Sacre emperador romanogermànic і 843 · Veure més »
881
El 881 (DCCCLXXXI) fou un any comú iniciat en diumenge.
Nou!!: Sacre emperador romanogermànic і 881 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Emperador d'Occident, Emperador d’Occident, Sacre Emperador Romanogermànic, Sacres emperadors romanogermànics.
