Taula de continguts
105 les relacions: Abundància dels elements químics, Aigua, Alcalinoterri, Amoníac, Àtom, Àtom hidrogenoide, Big Bang, Bloc de la taula periòdica, Calcogen, Capa d'electrons, Catió, Combustió, Combustible fòssil, Compost iònic, Compost orgànic, Condicions estàndard de pressió i temperatura, Configuració electrònica, Craqueig, Criogènia, Cristall, Destil·lació fraccionada, Dirigible, Eclipsi de Sol, Electròlisi, Electró, Electró de valència, Element químic, Elements del bloc s, Encyclopædia Britannica, Equació de Schrödinger, Espectre d'emissió, Espectroscòpia, Estats Units d'Amèrica, Estel, Fórmula química, Fragilització per hidrogen, Fusió nuclear, Gas, Gas natural, Gas noble, Globus, Grup 10 de la taula periòdica, Grup 11 de la taula periòdica, Grup 12 de la taula periòdica, Grup 13 de la taula periòdica, Grup 3 de la taula periòdica, Grup 4 de la taula periòdica, Grup 5 de la taula periòdica, Grup 6 de la taula periòdica, Grup 7 de la taula periòdica, ... Ampliar l'índex (55 més) »
- Períodes de la taula periòdica
Abundància dels elements químics
Proporcions estimades de matèria, matèria fosca i energia fosca a l'univers. Únicament la fracció de la massa i energia a l'univers anomenada "àtoms" està composta per elements químics. L'abundància d'un element químic mesura com de relativament comú (o estrany) és l'element, o quina quantitat de l'element és present en un ambient determinat en comparació als altres elements.
Veure Elements del període 1 і Abundància dels elements químics
Aigua
Gota d'aigua Laigua (variants dialectals no normatives: aiga, aigo, àuia) és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.
Veure Elements del període 1 і Aigua
Alcalinoterri
Els metalls alcalinoterris són els elements metàl·lics del grup segon de la taula periòdica, caracteritzats per tenir una configuració electrònica ns².
Veure Elements del període 1 і Alcalinoterri
Amoníac
Lamoníac, de noms sistemàtics trihidrur de nitrogen o azà, és un compost químic molecular, la molècula del qual consta d'un àtom de nitrogen enllaçat mitjançant enllaços simples covalents a tres àtoms d'hidrogen d'acord amb la fórmula NH3.
Veure Elements del període 1 і Amoníac
Àtom
Un àtom és la unitat constituent més petita de la matèria ordinària que forma un element químic.
Veure Elements del període 1 і Àtom
Àtom hidrogenoide
Àtom d'hidrogen. Un àtom hidrogenoide és un àtom que, com en el cas del d'hidrogen, només té un únic electró orbitant el seu nucli, i per tant es pot interpretar d'una manera similar.
Veure Elements del període 1 і Àtom hidrogenoide
Big Bang
El big bangAquesta expressió anglesa és la que s'utilitza habitualment, tant en els mitjans de comunicació com en la literatura científica.
Veure Elements del període 1 і Big Bang
Bloc de la taula periòdica
La taula periòdica dels elements es pot dividir en blocs d'elements segons l'orbital atòmic que estiguen ocupant els electrons més externs (vegeu configuració electrònica).
Veure Elements del període 1 і Bloc de la taula periòdica
Calcogen
Calcogen és el nom que reben els elements químics del grup 16 de la taula periòdica, constituït per: oxigen (O), sofre (S), seleni (Se), tel·luri (Te), poloni (Po) i livermori (Lv).
Veure Elements del període 1 і Calcogen
Capa d'electrons
La taula periòdica amb les capes d'electrons. Una capa d'electrons és cadascun dels nivells d'energia en què es distribueixen els electrons d'un àtom.
Veure Elements del període 1 і Capa d'electrons
Catió
Un catió és un ió (sigui àtom o molècula) amb càrrega elèctrica positiva, això és, amb defecte d'electrons.
Veure Elements del període 1 і Catió
Combustió
Flama causada per la combustió La combustió és una reacció química exotèrmica d'una substància, o mescla de substàncies, anomenades combustible amb l'oxigen.
Veure Elements del període 1 і Combustió
Combustible fòssil
Pila de carbó, un dels principals combustibles fòssils Els combustibles fòssils són combustibles originats per la descomposició parcial de matèria orgànica de fa milions d'anys transformada per la pressió i temperatura degudes a les capes de sediments acumulades sobre seu.
Veure Elements del període 1 і Combustible fòssil
Compost iònic
Estructura d'un cristall de clorur de sodi, un exemple típic de compost iònic. Les esferes porpres són cations de sodi, i les verdes són anions de clor. Un compost iònic és un compost químic format per dues substàncies amb una diferència significativa d'electronegativitat.
Veure Elements del període 1 і Compost iònic
Compost orgànic
Un compost orgànic és un compost químic que conté una cadena d'àtoms de carboni, enllaçats entre ells mitjançant enllaços covalents, i enllaçats a àtoms d'hidrogen, amb la possibilitat de formar enllaços amb altres elements químics dels no-metalls.
Veure Elements del període 1 і Compost orgànic
Condicions estàndard de pressió i temperatura
En general, les condicions estàndard de pressió i temperatura (STP) són conjunts estàndard de condicions per establir mesures experimentals que permetin fer comparacions entre diferents conjunts de dades.
Veure Elements del període 1 і Condicions estàndard de pressió i temperatura
Configuració electrònica
440x440px La configuració electrònica és la distribució dels electrons en els orbitals atòmics al voltant del nucli atòmic d'un àtom o en els orbitals moleculars d'una molècula.
Veure Elements del període 1 і Configuració electrònica
Craqueig
Shújov de craqueig, Bakú, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, 1934 El craqueig (cracking) és un procés químic pel qual es trenquen molècules d'un compost químic, i es produeixen així compostos més simples.
Veure Elements del període 1 і Craqueig
Criogènia
La criogènia és una branca de la física que estudia les tecnologies per a produir, mantenir i aplicar temperatures molt baixes.
Veure Elements del període 1 і Criogènia
Cristall
Cristall de bismut Un cristall és una forma sòlida, en què els constituents, àtoms, molècules, o ions, estan empaquetats de manera ordenada i amb patrons de repetició que s'estenen en les tres dimensions espacials.
Veure Elements del període 1 і Cristall
Destil·lació fraccionada
La destil·lació fraccionada és un procés físic utilitzat en química per separar barreges (generalment homogènies) de líquids mitjançant la calor, i amb un ampli intercanvi calòric i màssic entre vapors i líquids.
Veure Elements del període 1 і Destil·lació fraccionada
Dirigible
Un zepelíGEC NT modern Un dirigible és un aeròstat que gaudeix de propulsió pròpia i de la capacitat de maniobrar.
Veure Elements del període 1 і Dirigible
Eclipsi de Sol
Geometria d'un eclipsi total de Sol (no a escala) eclipsi total del 1999 Vist des de la Terra, un eclipsi solar succeeix quan la Lluna passa entre el Sol i la Terra, i la Lluna cobreix totalment o parcial el Sol en una posició concreta de la Terra.
Veure Elements del període 1 і Eclipsi de Sol
Electròlisi
L'electròlisi és un mètode de separació dels elements que formen un compost aplicant-los electricitat: es produeix en primer lloc la descomposició en ions, seguit de diversos efectes o reaccions secundàries segons els casos concrets.
Veure Elements del període 1 і Electròlisi
Electró
L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.
Veure Elements del període 1 і Electró
Electró de valència
Quatre enllaços covalents. El carboni té 4 electrons de valència. Els electrons de valència o la capa de valència, són els electrons que es troben en l'últim nivell d'energia de l'àtom que són els de més externs i de gran energia, i que participen en la formació d'enllaços químics.
Veure Elements del període 1 і Electró de valència
Element químic
La taula periòdica dels elements químics Els elements químics són substàncies pures que no es poden descompondre en cap altra substància pura més senzilla mitjançant mètodes químics.
Veure Elements del període 1 і Element químic
Elements del bloc s
Els elements del bloc s (de l'anglès sharp) són aquells situats en els grups 1 i 2 de la taula periòdica dels elements.
Veure Elements del període 1 і Elements del bloc s
Encyclopædia Britannica
Primera pàgina de la primera edició de l'''Encyclopædia Britannica'' L'Encyclopædia Britannica és l'enciclopèdia generalista més antiga en llengua anglesa, i la més reconeguda en aquesta llengua.
Veure Elements del període 1 і Encyclopædia Britannica
Equació de Schrödinger
Equació general de Schrödinger. En física, especialment en mecànica quàntica, lequació de Schrödinger és una equació que descriu com canvia al llarg del temps l'estat quàntic d'un sistema físic.
Veure Elements del període 1 і Equació de Schrödinger
Espectre d'emissió
L'espectre d'emissió d'un element químic són les radiacions que emet, en estat gasós, quan se li transmet energia.
Veure Elements del període 1 і Espectre d'emissió
Espectroscòpia
prisma. L'espectroscòpia és una tècnica analítica experimental, molt usada en química i en física.
Veure Elements del període 1 і Espectroscòpia
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Veure Elements del període 1 і Estats Units d'Amèrica
Estel
Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.
Veure Elements del període 1 і Estel
Fórmula química
Formula semidesenvolupada de l'Alanina Una fórmula química és una forma de presentar informació sobre les proporcions químiques d'àtoms que constitueixen un compost químic o molècula en particular, utilitzant símbols d'elements químics, nombres i, de vegades, també altres símbols, com parèntesis, guions, claudàtors, comes i signes de més (+) i menys (-).
Veure Elements del període 1 і Fórmula química
Fragilització per hidrogen
La fragilització per hidrogen és el procés pel qual diversos metalls, especialment acer d'alta resistència, esdevenen fràgils i fracturen després d'haver estat exposats a l'hidrogen.
Veure Elements del període 1 і Fragilització per hidrogen
Fusió nuclear
Diagrama de fusió del deuteri i el triti per formar Heli 4. La fusió nuclear consisteix en una reacció en la qual dos nuclis atòmics (per exemple de deuteri) es converteixen en un nucli més pesant (en l'exemple heli), aquesta reacció va acompanyada de l'emissió de partícules (en l'exemple del deuteri un neutró).
Veure Elements del període 1 і Fusió nuclear
Gas
Un gas és un estat de la matèria en què les forces interatòmiques o intermoleculars entre els diferents àtoms o molècules d'una substància són tan petites que la substància no adopta ni forma ni volum fix, tendint a expandir-se tant com sigui possible per ocupar el recipient que el conté.
Veure Elements del període 1 і Gas
Gas natural
Producció de gas natural al món El gas natural és una font d'energia fòssil que, com el carbó o el petroli, està constituïda per una barreja d'hidrocarburs, unes molècules formades per àtoms de carboni i hidrogen.
Veure Elements del període 1 і Gas natural
Gas noble
Els gasos nobles són un grup d'elements químics que tenen propietats similars.
Veure Elements del període 1 і Gas noble
Globus
Nens amb globus de diferents colors Un globus és una bufeta de cautxú, làtex, niló o neoprè que s'infla amb aire, heli o algun altre gas i es fa servir com a joguina, decoració o article de festa.
Veure Elements del període 1 і Globus
Grup 10 de la taula periòdica
Els elements del Grup 10 de la taula periòdica són.
Veure Elements del període 1 і Grup 10 de la taula periòdica
Grup 11 de la taula periòdica
El grup 11 o de la taula periòdica el comprenen els elements següents;.
Veure Elements del període 1 і Grup 11 de la taula periòdica
Grup 12 de la taula periòdica
Zinc. El grup 12 de la taula periòdica, o grup del zinc, està constituïda pels quatre elements que tenen configuració electrònica (n-1)d¹⁰ ns² i són: zinc (Zn), cadmi (Cd), mercuri (Hg) i copernici (Cn), dels períodes 4, 5, 6 i 7, respectivament.
Veure Elements del període 1 і Grup 12 de la taula periòdica
Grup 13 de la taula periòdica
El grup 13 de la taula periòdica, o grup del bor, està format pels sis elements químics que tenen configuració electrònica ns² np¹, que són: bor (B), alumini (Al), gal·li (Ga), indi (In), tal·li (Tl) i nihoni (Nh), situats en els períodes de la taula periòdica del 2 al 7, respectivament.
Veure Elements del període 1 і Grup 13 de la taula periòdica
Grup 3 de la taula periòdica
Un element del grup 3 és un element situat dins de la taula periòdica en el grup 3, que comprèn els elements següents.
Veure Elements del període 1 і Grup 3 de la taula periòdica
Grup 4 de la taula periòdica
El grup 4 és un grup d'elements de la taula periòdica.
Veure Elements del període 1 і Grup 4 de la taula periòdica
Grup 5 de la taula periòdica
El grup 5 de la taula periòdica conté els quatre elements químics amb configuració electrònica (n-1)d³ ns², que són vanadi (V), niobi (Nb), tàntal (Ta) i dubni (Db).
Veure Elements del període 1 і Grup 5 de la taula periòdica
Grup 6 de la taula periòdica
Un element del grup 6 és un element situat dins de la taula periòdica en el grup 6 que comprèn els elements.
Veure Elements del període 1 і Grup 6 de la taula periòdica
Grup 7 de la taula periòdica
El grup 7 de la taula periòdica el comprenen els elements següents;.
Veure Elements del període 1 і Grup 7 de la taula periòdica
Grup 8 de la taula periòdica
Un element del grup 8 és un element situat dins de la taula periòdica en el grup 8 que comprèn els elements.
Veure Elements del període 1 і Grup 8 de la taula periòdica
Grup 9 de la taula periòdica
Els elements del grup 9 de la taula periòdica dels elements són.
Veure Elements del període 1 і Grup 9 de la taula periòdica
Grup de la taula periòdica
Un grup d'elements equival a una columna de la taula periòdica.
Veure Elements del període 1 і Grup de la taula periòdica
Grup del carboni
El grup del carboni, o grup 14 de la taula periòdica, està constituït pels elements químics que tenen configuració electrònica ns² np², i conté els següents sis elements: carboni (C), silici (Si), germani (Ge), estany (Sn), plom (Pb) i flerovi (Fl).
Veure Elements del període 1 і Grup del carboni
Halogen
Els halògens són els elements del grup 17 de la taula periòdica i que tenen configuració electrònica ns² np⁵, i són: fluor (F), clor (Cl), brom (Br), iode (I), àstat (At) i tennes (Ts).
Veure Elements del període 1 і Halogen
Heli
Lheli és l'element químic de nombre atòmic 2 i representat pel símbol He.
Veure Elements del període 1 і Heli
Hidrocarbur
En química orgànica, un hidrocarbur és un compost orgànic que consisteix completament d'hidrogen i carboni.
Veure Elements del període 1 і Hidrocarbur
Hidrogen
Lhidrogen és l'element químic de símbol H i nombre atòmic 1.
Veure Elements del període 1 і Hidrogen
Hidrur
Fitxer:Arsine-3D-balls.png|Model de boles de la molècula d'arsà AsH3 Fitxer:Arsine.png|Estructura de la molècula d'arsà AsH3 Un hidrur és un compost químic constituït per la combinació de l'hidrogen amb un o més elements diferents.
Veure Elements del període 1 і Hidrur
Ió (àtom)
304x304pxUn ió (del grec ἰών, 'ió') és una partícula carregada elèctricament constituïda per un àtom o molècula que no és elèctricament neutre.
Veure Elements del període 1 і Ió (àtom)
Isòtop
Els tres isòtops de l'hidrogen (tots amb 1 protó, Z.
Veure Elements del període 1 і Isòtop
Jet Propulsion Laboratory
Pasadena, Califòrnia. El Jet Propulsion Laboratory (o Laboratori de Propulsió a Raig, JPL per els seves sigles en anglès), ubicat a La Cañada Flintridge, a prop de Los Angeles, Califòrnia, EUA, construeix i opera sondes espacials no tripulades per a la National Aeronautics and Space Administration.
Veure Elements del període 1 і Jet Propulsion Laboratory
Massa atòmica
Desviació de dos isòtops de masses atòmiques diferents en un camp magnètic d'un espectròmetre de masses. Model atòmic de Rutherford La massa atòmica, simbolitzada ma, és la massa d'un àtom en el seu estat fonamental expressada habitualment, però no necessàriament, en unitats de massa atòmica.
Veure Elements del període 1 і Massa atòmica
Mecànica quàntica
freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.
Veure Elements del període 1 і Mecànica quàntica
Metal·lúrgia
Alt forn per al tractament del ferro La metal·lúrgia (del gr. metallourgía ‘treball dels metalls’, der. de metallourgéō ‘treballar o extreure els metalls’) és un camp de la ciència de materials, que estudia el comportament físic i químic dels elements metàl·lics, els compostos intermetàl·lics i els seus aliatges.
Veure Elements del període 1 і Metal·lúrgia
Metall alcalí
Els metalls alcalins són aquests sis elements químics: liti (Li), sodi (Na), potassi (K), rubidi (Rb), cesi (Cs) i franci (Fr).
Veure Elements del període 1 і Metall alcalí
Metall de transició
Els metalls de transició, o elements de transició principals, són aquells elements químics que, sia en l'estat fonamental, sia en algun dels seus estats d’oxidació, presenten una configuració electrònica amb la capa d parcialment ocupada.
Veure Elements del període 1 і Metall de transició
Metà
El metà és un hidrocarbur saturat, el més senzill de la sèrie dels alcans.
Veure Elements del període 1 і Metà
Molècula diatòmica
Una molècula diatòmica (del grec δι, dos i άτομον, àtom) són molècules formades exactament per dos àtoms del mateix o diferent element químic.
Veure Elements del període 1 і Molècula diatòmica
Monoatòmic
En física i química, el terme monoatòmic prové etimològicament de la combinació de les paraules gregues mono (un) i atomic (sense parts o irrompible), i significa "un sol àtom".
Veure Elements del període 1 і Monoatòmic
Neutró
En física, el neutró és una partícula subatòmica que té com a símbol o, sense càrrega elèctrica i de massa lleugerament superior a la del protó.
Veure Elements del període 1 і Neutró
No-metall
Els no-metalls són devuit elements químics que presenten propietats força diferents de les dels metalls.
Veure Elements del període 1 і No-metall
Nombre atòmic
Z - Nombre atòmic El nombre atòmic, representat per Z, és el nombre de protons presents en el nucli atòmic.
Veure Elements del període 1 і Nombre atòmic
Nombre quàntic
Els nombres quàntics s'utilitzen per a definir l'estat quàntic de les partícules subatòmiques i sistemes quàntics.
Veure Elements del període 1 і Nombre quàntic
Nombre quàntic principal
En mecànica quàntica, el nombre quàntic principal (amb símbol n), és un dels quatre nombres quàntics necessaris per a descriure l'estat de cada electró d'un àtom.
Veure Elements del període 1 і Nombre quàntic principal
Nucli atòmic
Model d'un nucli atòmic amb els protons en vermell i els neutrons en blau El nucli atòmic és la part central de l'àtom que conté la major part de la matèria que el forma però que, tanmateix, n'ocupa un volum relativament molt petit.
Veure Elements del període 1 і Nucli atòmic
Oxigen
L'oxigen és l'element químic de símbol O i nombre atòmic 8.
Veure Elements del període 1 і Oxigen
Partícula α
Emissió d'una partícula α. Una partícula α és un nucli atòmic constituït per dos protons i dos neutrons, lligats per la força nuclear forta, que s'emet a gran velocitat en la desintegració radioactiva de núclids generalment pesants, com el radi, el tori, l'urani o el plutoni.
Veure Elements del període 1 і Partícula α
Període de la taula periòdica
A la taula periòdica dels elements cada filera és un període. N'hi ha set. En la taula periòdica dels elements, un període és una filera de la taula.
Veure Elements del període 1 і Període de la taula periòdica
Pierre Janssen
fou un astrònom francès, descobridor de l'element químic heli, que el 1868 descobrí com observar prominències solars sense un eclipsi.
Veure Elements del període 1 і Pierre Janssen
Plasma (estat de la matèria)
En física i química, el plasma és un estat de la matèria en el qual pràcticament tots els àtoms estan ionitzats i lliures amb la presència d'una certa quantitat d'electrons lliures, no lligats a cap àtom o molècula.
Veure Elements del període 1 і Plasma (estat de la matèria)
Pnicur
Posició del grup del nitrogen a la taula periòdica Un pnicur és un element químic del grup 15 de la taula periòdica o grup del nitrogen.
Veure Elements del període 1 і Pnicur
Protó
En física, el protó és una partícula subatòmica amb càrrega elèctrica positiva d'1 e (1,6 × 10-19 C).
Veure Elements del període 1 і Protó
Proti
El proti, o ¹H, és un àtom de l'element hidrogen.
Veure Elements del període 1 і Proti
Punt d'ebullició
El punt d'ebullició o la temperatura d'ebullició d'una substància és la temperatura a la que les fases líquida i gasosa es troben en equilibri, és a dir, quan la pressió de vapor del líquid s'iguala a la pressió externa.
Veure Elements del període 1 і Punt d'ebullició
Punt de fusió
°C). El punt de fusió d'un material és la temperatura a la qual aquest material comença a canviar el seu estat de sòlid a líquid a una determinada pressió; és a dir, és el punt en què les seves molècules adquireixen una mobilitat suficient per trencar els lligams elèctrics i s'escampen lliurement.
Veure Elements del període 1 і Punt de fusió
Radioactivitat
Símbol internacional del perill de radioactivitat La radioactivitat (anomenada també desintegració nuclear o desintegració radioactiva) és un procés físic pel qual certes substàncies amb nuclis atòmics inestables, anomenats radionúclids, es transformen espontàniament en núclids diferents perdent energia en forma de raigs de partícules, de vegades acompanyats de raigs d'ones electromagnètiques, per tal d'assolir uns nuclis atòmics més estables i de menor massa, ja que al procés perden part d'ella per desintegració.
Veure Elements del període 1 і Radioactivitat
Reacció àcid-base
Reacció de l'àcid acètic contingut en el vinagre amb hidrogencarbonat de sodi, amb producció de diòxid de carboni. Una reacció àcid-base és un tipus de procés químic caracteritzat per l'intercanvi de cations hidrogen, H+, entre dues espècies neutres, com ara les molècules d'aigua, H₂O i l'àcid acètic, CH₃CH₂OH, o entre dues espècies carregades elèctricament com ara el catió amoni, NH₄+ i l'anió hidròxid, OH¯.
Veure Elements del període 1 і Reacció àcid-base
Regla de l'octet
Estructures de Lewis d'alguns elements amb la representació dels electrons de la capa de valència i dos composts on l'O compleix la regla de l'octet La regla de l'octet fou enunciada pel químic nord-americà Gilbert Newton Lewis (1875-1946) l'any 1916 i diu: Els gasos nobles (He, Ne, Ar, Kr, Xe, Rn) estan ubicats a l'extrem dret de la taula periòdica i són inerts, o sigui que és molt difícil que reaccionin amb un altre element.
Veure Elements del període 1 і Regla de l'octet
Sòlid amorf
Diagrama molecular del quars (SiO₂) en xarxa cristallina. El sòlid amorf és un estat sòlid de la matèria, en el qual les partícules que conformen el sòlid no tenen una estructura ordenada.
Veure Elements del període 1 і Sòlid amorf
Seqüència principal
Diagrama Hertzsprung-Russell La seqüència principal d'un diagrama Hertzsprung-Russell és la corba en què es troben la majoria dels estels.
Veure Elements del període 1 і Seqüència principal
Silici
El silici és un element químic no metàl·lic de la taula periòdica que té el símbol Si i un nombre atòmic de 14.
Veure Elements del període 1 і Silici
Soldadura per arc
Soldadura per arc La soldadura per arc és el nom genèric d'un grup de processos de soldadura per fusió.
Veure Elements del període 1 і Soldadura per arc
Superconductivitat
La superconductivitat és un efecte pel qual un camp magnètic provoca l'aparició d'un corrent elèctric en un conductor.
Veure Elements del període 1 і Superconductivitat
Superfluid
L'Heli superfuid, és capaç d'ascendir per una paret vertical i entrar en un recipient buit. Un superfluid és una fase o estat de la matèria caracteritzat per l'absència total de viscositat de manera que, en un circuit tancat, fluïria indefinidament sense cap fricció.
Veure Elements del període 1 і Superfluid
Taula periòdica
upright.
Veure Elements del període 1 і Taula periòdica
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Veure Elements del període 1 і Terra
Terra rara
Òxids de terres rares Mineral de terres rares Les terres rares són un conjunt de disset elements químics, metalls, amb propietats semblants que inclou l'escandi i l'itri del grup 3 de la taula periòdica i els quinze elements de la sèrie dels lantanoides (La, Ce, Pr, Nd, Pm, Sm, Eu, Gd, Tb, Dy, Ho, Er, Tm, Yb i Lu).
Veure Elements del període 1 і Terra rara
Volum
El volum és la porció o quantitat d'espai tridimensional tancat dins una frontera.
Veure Elements del període 1 і Volum
Xarxa de Bravais
En geometria i cristal·lografia les xarxes de Bravais, estudiades per Auguste Bravais, són una disposició regular de punts discrets - anomenats nodes - l'estructura dels quals és invariant sota translacions.
Veure Elements del període 1 і Xarxa de Bravais
Zero absolut
El zero absolut és la temperatura corresponent a 0 K (zero kelvin) i se situa a –273,15 °C per sota del punt triple de l'aigua.
Veure Elements del període 1 і Zero absolut
13 de novembre
El 13 de novembre o 13 de santandria és el tres-cents dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents divuitè en els anys de traspàs.
Veure Elements del període 1 і 13 de novembre
1997
1997 (MCMXCVII) fou un any normal, començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Veure Elements del període 1 і 1997
2005
2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Veure Elements del període 1 і 2005
9 de juliol
El 9 de juliol és el cent norantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-unè en els anys de traspàs.
Veure Elements del període 1 і 9 de juliol
Vegeu també
Períodes de la taula periòdica
- Elements del període 1
- Elements del període 2
- Elements del període 3
- Elements del període 4
- Elements del període 5
- Elements del període 6
- Elements del període 7
- Període de la taula periòdica
També conegut com Element del període 1.