Taula de continguts
36 les relacions: Abruços, Alexandre VI, Alfons el Magnànim, Cardenal, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Cèsar Borja, Colfelice, Ducat d'Urbino, Ducat de Parma, Estat (política), Estat coixí, Estats Pontificis, Farnese, Federico da Montefeltro, Ferran I de les Dues Sicílies, Ferran I de Nàpols, Francesc Ferran d'Ávalos, Francesco Maria del Monte, Francesco Maria I della Rovere, Giulio della Rovere, Gregori XIII, Isola del Liri, L'Aquila, Laci (antic), Lluís XII de França, Odet de Foix, Península Itàlica, Pius II, Principat de Piombino, Regne de Nàpols, Senigallia, Sixt IV, Sora (Laci), Sud-est, 1443, 1796.
Abruços
Els Abruços (en català antic (A)Bruç, en italià, Abruzzo) és una regió situada en el sud d'Itàlia.
Veure Ducat de Sora і Abruços
Alexandre VI
Alexandre VI és el nom que va adoptar Roderic Llançol i de Borja, conegut com a Roderic de Borja, en ser nomenat papa.
Veure Ducat de Sora і Alexandre VI
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Veure Ducat de Sora і Alfons el Magnànim
Cardenal
Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".
Veure Ducat de Sora і Cardenal
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Veure Ducat de Sora і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Cèsar Borja
Cèsar Borja (Roma, 13 de setembre del 1475 - Viana, 12 de març de 1507) fou un noble, cardenal i condottiero renaixentista italià.
Veure Ducat de Sora і Cèsar Borja
Colfelice
Colfelice és un comune (municipi) de la província de Frosinone, a la regió italiana del Laci, situat a uns 100 km al sud-est de Roma i a uns 25 km al sud-est de Frosinone.
Veure Ducat de Sora і Colfelice
Ducat d'Urbino
El Ducat d'Urbino (1443 - 1631) va ser un antic estat italià situat a la part septentrional de la regió de les Marques.
Veure Ducat de Sora і Ducat d'Urbino
Ducat de Parma
El Ducat de Parma i Piacenza, anomenat simplement Ducat de Parma, (en llatí: Ducatus Parmae et Placentiae; en italià: Ducato di Parma e Piacenza) fou una de les entitats polítiques que existí a la península italiana al llarg de més de tres-cents anys, des de l'any 1545 i fins a l'any 1860.
Veure Ducat de Sora і Ducat de Parma
Estat (política)
Portada de l'obra "Leviatan" de Thomas Hobbes, considerat el primer tractat modern de filosofia política. Un estat és una unitat política sota un sistema de governança.
Veure Ducat de Sora і Estat (política)
Estat coixí
En geopolítica, un estat coixí és un país situat entre dues grans potències previsiblement hostils, i que, per la seva pròpia existència, es creu que pot prevenir el conflicte entre aquestes.
Veure Ducat de Sora і Estat coixí
Estats Pontificis
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.
Veure Ducat de Sora і Estats Pontificis
Farnese
Escut d'armes de la família Farnese. Els Farnese foren una influent família del Renaixement italià, els membres dels quals aconseguiren el poder al Ducat de Parma.
Veure Ducat de Sora і Farnese
Federico da Montefeltro
Frederic III Montefeltro (Gubbio, 7 de juny del 1422 - Ferrara, 10 de setembre de 1482), era el fill natural de Guidantonio I Montefeltro i de Ludovica Ubaldini della Carda o degli Accomanducci.
Veure Ducat de Sora і Federico da Montefeltro
Ferran I de les Dues Sicílies
, fins a 1816 conegut com Ferran IV de Nàpols i III de Sicília, va ser rei de Nàpols i Sicília, units després en el regne de les Dues Sicílies.
Veure Ducat de Sora і Ferran I de les Dues Sicílies
Ferran I de Nàpols
Ferran I de Nàpols (València, 1423 - Nàpols, 1494) fou rei de Nàpols (1458 - 1494).
Veure Ducat de Sora і Ferran I de Nàpols
Francesc Ferran d'Ávalos
Fernando Francesco D'Ávalos. Francesc Ferran d'Ávalos, marquès de Pescara (Nàpols, 1489 - Milà, 4 de novembre de 1525), militar napolità d'orígens espanyols.
Veure Ducat de Sora і Francesc Ferran d'Ávalos
Francesco Maria del Monte
Francesco Maria del Monte (Venècia, 5 de juliol de 1549 - Roma, 27 d'agost de 1627) fou un diplomàtic i cardenal italià.
Veure Ducat de Sora і Francesco Maria del Monte
Francesco Maria I della Rovere
Francesco Maria I della Rovere (Senigallia, 25 de març de 1490 – Pesaro, 20 d'octubre de 1538) va ser un condottiero del Renaixement italià, duc d'Urbino i Sora.
Veure Ducat de Sora і Francesco Maria I della Rovere
Giulio della Rovere
Giulio della Rovere, o Giulio Feltrio della Rovere (Urbino, província de Pesaro i Urbino, Itàlia, 5 d'abril de 1533 – Fossombrone, província de Pesaro i Urbino, Itàlia, 3 de setembre de 1578) va ser un cardenal catòlic italià de la família della Rovere i duc de Sora.
Veure Ducat de Sora і Giulio della Rovere
Gregori XIII
Gregori XIII (1502-1585), nascut Ugo Boncompagni, va ser Papa entre 1572 i 1585.
Veure Ducat de Sora і Gregori XIII
Isola del Liri
Isola del Liri (conegut com a Isola Liri; en napolità: Lisera) és un comune (municipi) de la província de Frosinone, a la regió italiana del Laci.
Veure Ducat de Sora і Isola del Liri
L'Aquila
L'Aquila és un municipi italià, capital de la regió dels Abruços i de la província de L'Aquila.
Veure Ducat de Sora і L'Aquila
Laci (antic)
Mapa del 1595 que distingeix entre el ''Latium vetus'' (territori original) del ''Latium novum'' (territori després de l'expansió) El Laci (en llatí Latium, en osc: Λατίνη) fou el nom donat pels romans a un districte a la regió central d'Itàlia entre la mar Tirrena a l'oest, Etrúria al nord, i Campània al sud.
Veure Ducat de Sora і Laci (antic)
Lluís XII de França
Lluís XII de França o Lluís II d'Orleans dit “el Pare del Poble” (Blois, 27 de juny de 1462 - París, 1 de gener de 1515) fou duc d'Orleans i Valois (1465-1515); rei de França (1498- 1515), duc de Milà (1498-1512) i rei de Nàpols (1501-1504).
Veure Ducat de Sora і Lluís XII de França
Odet de Foix
Odet de Cominges (1485 - Nàpols, 15 d'agost de 1528), Comte de Comenge, vescomte de Lautrec i vescomte de Vilamur, que va succeir el 1494 al seu pare Joan II de Lautrec.
Veure Ducat de Sora і Odet de Foix
Península Itàlica
La península Itàlica, o península Apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.
Veure Ducat de Sora і Península Itàlica
Pius II
, nascut Enea Silvio Piccolomini, va ser Papa de Roma del 1458 a 1464.
Veure Ducat de Sora і Pius II
Principat de Piombino
El Principat de Piombino, en italià:Principato di Piombino, en francès: Principauté de Piombino.
Veure Ducat de Sora і Principat de Piombino
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Veure Ducat de Sora і Regne de Nàpols
Senigallia
Senigallia o Sinigaglia és una ciutat d'Itàlia a la regió de les Marques, província d'Ancona, amb 44.357 habitants l'any 2008.
Veure Ducat de Sora і Senigallia
Sixt IV
Sixt IV (Celle Ligure, República de Gènova, 21 de juliol de 1414 - Roma, 12 d'agost de 1484) fou un papa de Roma.
Veure Ducat de Sora і Sixt IV
Sora (Laci)
Sora és un municipi italià, situat a la regió del Laci i a la província de Frosinone, a la Vall Llatina.
Veure Ducat de Sora і Sora (Laci)
Sud-est
Una rosa dels vents amb el sud-est destacat en rosa. El sud-est, sovint indicat amb les sigles SE, és la zona intermèdia entre els punts cardinals sud i est (ubicada a 45 graus exactes de cadascun).
Veure Ducat de Sora і Sud-est
1443
; Països Catalans.
Veure Ducat de Sora і 1443
1796
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Ducat de Sora і 1796