Taula de continguts
72 les relacions: Agripina la Major, Agripina la Menor, Antònia Menor, August, Èlia Petina, Calígula, Capitoli, Cònsol romà, Cesònia, Claudi, Claudi Tiberi Germànic Britànic, Clàudia Antònia, Clàudia Livil·la, Clàudia Octàvia, Drus Cèsar, Drus el Jove, Drus el Vell, Drus Germànic, Drusil·la (germana de Calígula), Fasti, Faust Corneli Sul·la (cònsol), Gai Agripa, Gai Livi Emilià Drus, Gai Sal·lusti Crisp Passiè, Gàl·lia, Gens Lívia, Germànic Cèsar, Gneu Pompeu Magne, Júlia (filla d'August), Júlia Drusa, Júlia Drusil·la, Júlia Livil·la, Júnia Claudil·la, Juli Cèsar, Lívia Drusa, Lívia Drusil·la, Lívia Orestil·la, Lòl·lia Paulina, Livi Drus Claudià, Luci Cassi Longí (cònsol any 30), Luci Domici Ahenobarb (cònsol 94 aC), Luci Escriboni Libó Drus, Marc Emili Lèpid (executat 39 dC), Marc Juni Brut, Marc Juni Brut (polític), Marc Livi Dènter, Marc Livi Drus, Marc Livi Drus Emilià, Marc Livi Drus Libó, Marc Livi Emilià Drus, ... Ampliar l'índex (22 més) »
Agripina la Major
Agripina la Major, dita també Vipsània Agripina (Vipsania Agrippina o Agrippina Major; Atenes, 23 d'octubre de 14 aC - 18 d'octubre de 33 dC) va ser la filla més jove de Marc Vipsani Agripa i de Júlia (filla d'August).
Veure Drus (família) і Agripina la Major
Agripina la Menor
Agripina la Menor (Agrippina; Colònia, 6 de novembre de 15 dC - Misenum, 17 de març de 59 dC), va ser la filla d'Agripina la Major i de Germànic.
Veure Drus (família) і Agripina la Menor
Antònia Menor
Antònia Menor o Antònia la jove era la filla petita de Marc Antoni i Octàvia.
Veure Drus (família) і Antònia Menor
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Veure Drus (família) і August
Èlia Petina
Èlia Petina (en llatí Aelia Paetina) va ser una dama romana del segle I. Va ser la segona esposa de l'emperador Claudi.
Veure Drus (família) і Èlia Petina
Calígula
Gai Juli Cèsar August Germànic (llatí: Gaius Iulius Caesar Augustus Germanicus; nascut el 31 d'agost del 12 i mort el 24 de gener del 41), més conegut com a Calígula (Caligula), fou el tercer emperador de l'Imperi Romà entre el 37 i el 41.
Veure Drus (família) і Calígula
Capitoli
La plaça del Capitoli, amb l'Ajuntament i l'estàtua de Marc Aureli El Capitoli (en Campidoglio), situat entre el Fòrum i el Camp de Mart, és un dels set turons de Roma.
Veure Drus (família) і Capitoli
Cònsol romà
Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.
Veure Drus (família) і Cònsol romà
Cesònia
Cesònia o, segons Dió Cassi, Milònia Cesònia (en llatí Caesonia o Milonia Caesonia) va ser en principi l'amant i després esposa de Calígula.
Veure Drus (família) і Cesònia
Claudi
nascut Tiberi Claudi Drus i més tard conegut com a Tiberi Claudi Neró Germànic, va ser el quart emperador romà.
Veure Drus (família) і Claudi
Claudi Tiberi Germànic Britànic
Claudi Tiberi Germànic (en llatí Tiberius Claudius Caesar Germanicus), conegut amb el nom de Britànic (Britannicus) va ser fill de l'emperador Claudi i la seva dona Valèria Messalina.
Veure Drus (família) і Claudi Tiberi Germànic Britànic
Clàudia Antònia
Antònia (en llatí Antonia i de vegades Claudia Antonia) va ser una dama romana, filla de l'emperador Claudi i de la seva segona esposa Èlia Petina.
Veure Drus (família) і Clàudia Antònia
Clàudia Livil·la
Clàudia Lívia Júlia (llatí clàssic), coneguda pel diminutiu familiar de Livil·la (13 aC - 31), fou l'única filla de Drus Major i d'Antònia Menor.
Veure Drus (família) і Clàudia Livil·la
Clàudia Octàvia
Clàudia Octàvia (en Claudia Octavia; Roma, març, 40 - Pandatària, 9 de juny, 62) va ser una emperadriu romana, consort de l'emperador Neró, del qual en va ser la primera esposa.
Veure Drus (família) і Clàudia Octàvia
Drus Cèsar
Drus Cèsar (7-33) era fill de Germànic i Agripina Major.
Veure Drus (família) і Drus Cèsar
Drus el Jove
Neró Claudi Drus (Nero Claudius Drusus), normalment anomenat Drus el Jove o Drus Menor per distingir-lo del seu oncle Drus el Vell, va ser fill de l'emperador Tiberi i de la seva primera dona Vipsània Agripina (filla d'Agripa i Pompònia).
Veure Drus (família) і Drus el Jove
Drus el Vell
Neró Claudi Drus, (Nero Claudius Drusus) conegut normalment com a Drus el Vell o Drus el Major (Drusus Major) va ser el germà petit de l'emperador Tiberi, fill de Lívia Drusil·la i de Tiberi Claudi Neró.
Veure Drus (família) і Drus el Vell
Drus Germànic
Drus Germànic (en llatí Drusus o Drusus Germanicus) va ser un dels dos fills que va tenir l'emperador Claudi amb la seva primera dona Plàucia Urgulanil·la.
Veure Drus (família) і Drus Germànic
Drusil·la (germana de Calígula)
Drusil·la (Julia Drusilla) va ser filla de Germànic i Agripina Major i criada a la casa de la seva àvia Antònia Menor.
Veure Drus (família) і Drusil·la (germana de Calígula)
Fasti
Fragments dels ''Fasti Praenestini''. Fasti eren calendaris en els quals s'indicaven els dies d'obligat compliment religiós i els dies marcats per a commemorar esdeveniments oficials.
Veure Drus (família) і Fasti
Faust Corneli Sul·la (cònsol)
Faust Corneli Sul·la (en llatí Faustus Cornelius Sulla) va ser un magistrat romà que va viure al.
Veure Drus (família) і Faust Corneli Sul·la (cònsol)
Gai Agripa
'''Gai Agripa''' Gai Agripa (en llatí Caius Agripa) era fill de Marc Vipsani Agripa i de Júlia la filla d'August.
Veure Drus (família) і Gai Agripa
Gai Livi Emilià Drus
Gai Livi Emilià Drus (en llatí Caius Livius M. Aemiliani F. M. N. Drusus) fill de ''Marcus Livius M. F. Aemilianus'', va ser un magistrat romà cònsol l'any 147 aC amb Publi Corneli Escipió Africà.
Veure Drus (família) і Gai Livi Emilià Drus
Gai Sal·lusti Crisp Passiè
Gai Sal·lusti Crisp Passiè (en llatí Gaius Sallustius Crispus Passienus) era un cavaller romà, marit d'Agripina, i per tant padrastre de Neró.
Veure Drus (família) і Gai Sal·lusti Crisp Passiè
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Veure Drus (família) і Gàl·lia
Gens Lívia
La gens Lívia (en llatí Livia gens) va ser una gens romana plebea, però una de les més il·lustres entre la noblesa.
Veure Drus (família) і Gens Lívia
Germànic Cèsar
Germànic Juli Cèsar (Germanicus Iulius Caesar; nascut el 24 de maig del 15 aC i mort el 10 d'octubre del 19) va ser el fill gran de Drus el vell (Neró Claudi Drus).
Veure Drus (família) і Germànic Cèsar
Gneu Pompeu Magne
Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.
Veure Drus (família) і Gneu Pompeu Magne
Júlia (filla d'August)
Júlia (en llatí Julia Augusti filia; Roma, 30 octubre 39 aC - Reggio de Calábria, 14 dC) va ser filla d'August i Escribònia.
Veure Drus (família) і Júlia (filla d'August)
Júlia Drusa
Júlia Drusa (en llatí Julia Drusa) va ser filla de Drus Cèsar i de Clàudia Livil·la, la germana de Germànic Cèsar i de Claudi.
Veure Drus (família) і Júlia Drusa
Júlia Drusil·la
Júlia Drusil·la (en llatí Julia Drusilla) va ser la filla de l'emperador Calígula amb la seva dona Cesònia.
Veure Drus (família) і Júlia Drusil·la
Júlia Livil·la
Júlia Livil·la o Júlia Lívia (en llatí Julia Livia o Julia Livilla) va ser filla de Germànic Cèsar i Agripina Major, nascuda l'any 18.
Veure Drus (família) і Júlia Livil·la
Júnia Claudil·la
Júnia Claudil·la (en llatí Junia Claudilla) va ser una dama romana del.
Veure Drus (família) і Júnia Claudil·la
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Veure Drus (família) і Juli Cèsar
Lívia Drusa
Lívia Drusa (en llatí Livia Drusa), va ser filla de Marc Livi Emilià Drus (cònsol el 112 aC) i germana de Marc Livi Drus, tribú de la plebs assassinat el 91 aC.
Veure Drus (família) і Lívia Drusa
Lívia Drusil·la
Estàtua de Lívia Lívia Drusil·la (en llatí Livia Drusilla; Roma, 30 de gener 58 aC - Roma, 29 dC), va ser una emperadriu romana.
Veure Drus (família) і Lívia Drusil·la
Lívia Orestil·la
Lívia Orestil·la, en llatí Livia Orestilla, però Dió Cassi l'anomena Cornelia Orestina, fou una emperadriu romana.
Veure Drus (família) і Lívia Orestil·la
Lòl·lia Paulina
Lòl·lia Paulina (en llatí Lollia Paulina) va ser la neta de Marc Lol·li i hereva de la seva gran fortuna producte de l'espoli a les províncies.
Veure Drus (família) і Lòl·lia Paulina
Livi Drus Claudià
Marc Livi Drus Claudià (en llatí Livius Drusus Claudianus) va ser el pare de l'emperadriu Lívia Drusil·la, la mare de l'emperador Tiberi.
Veure Drus (família) і Livi Drus Claudià
Luci Cassi Longí (cònsol any 30)
Luci Cassi Longí (en llatí Lucius Cassius Longinus) va ser un magistrat romà d'ascendència desconeguda.
Veure Drus (família) і Luci Cassi Longí (cònsol any 30)
Luci Domici Ahenobarb (cònsol 94 aC)
Luci Domici Ahenobarb (Lucius Domitius Cn.) va ser fill del Gneu Domici Ahenobarb (cònsol 122 aC), i germà del cònsol del 96 aC Gneu Domici Ahenobarb (homònim del pare).
Veure Drus (família) і Luci Domici Ahenobarb (cònsol 94 aC)
Luci Escriboni Libó Drus
Luci Escriboni Libó Drus (Vel·lei Patèrcul l'anomena Drus Libó) (el nom en llatí és Lucius Scribonius Libo Drusus) va ser fill probablement de ''Marcus Livius Drusus Libo''.
Veure Drus (família) і Luci Escriboni Libó Drus
Marc Emili Lèpid (executat 39 dC)
Emili Lèpid (en llatí Aemilius Lepidus) va ser un polític romà, fill de Luci Emili Paul·le (Lucius Aemilius Paullus) i de Júlia, la neta d'August, del que per tant era besnet.
Veure Drus (família) і Marc Emili Lèpid (executat 39 dC)
Marc Juni Brut
Marc Juni Brut (en llatí: Marcus Junius Brutus) (lloc desconegut de la República Romana, c. 85 aC – Filipos, República Romana, 23 d'octubre de 42 aC) va ser un patrici romà, conegut per l'assassinat de Juli Cèsar.
Veure Drus (família) і Marc Juni Brut
Marc Juni Brut (polític)
Marc Juni Brut (en Marcus Junius Brutus) va ser un polític de la República Romana i pare del Marc Juni Brut que va participar en el complot que va assassinar Juli Cèsar.
Veure Drus (família) і Marc Juni Brut (polític)
Marc Livi Dènter
Marc Livi Dènter (Marcus Livius Denter) era un magistrat romà que va ser cònsol l'any 302 aC juntament amb Marc Emili Paulus.
Veure Drus (família) і Marc Livi Dènter
Marc Livi Drus
Marc Livi Drus (en llatí Marcus Livius M.F.C.N. Drusus), fill de ''Marcus Livius C.F.M. Aemiliani Drusus'', va ser un magistrat romà del.
Veure Drus (família) і Marc Livi Drus
Marc Livi Drus Emilià
Marc Livi Drus Emilià (en llatí Marcus Livius M. F. Aemilianus) era fill (prossiblement adoptiu) de Marc Livi Drus i pare de Gai Livi Emilià Drus.
Veure Drus (família) і Marc Livi Drus Emilià
Marc Livi Drus Libó
Marc Livi Drus Libó (en llatí Marcus Livius Drusus Libo) va ser un magistrat romà.
Veure Drus (família) і Marc Livi Drus Libó
Marc Livi Emilià Drus
Marc Livi Emilià Drus (Marcus Livius C. F. M. Aemiliani Drusus) va ser un magistrat romà.
Veure Drus (família) і Marc Livi Emilià Drus
Marc Porci Cató Salonià el jove
Marc Porci Cató Salonià el jove (en llatí Marcus Porcius Cato Salonianus) va ser fill de Marc Porci Cató Salonià el vell i de la seva segona esposa Salònia.
Veure Drus (família) і Marc Porci Cató Salonià el jove
Marc Porci Cató Uticense
renaixentista de Cató el Jove. S'està a punt de suïcidar després de llegir un exemplar del Fedó (el diàleg de Plató que narra el suïcidi de Sòcrates) Marc Porci Cató Uticense - Marcus Porcius Cato Uticensis - (95 aC Miltner F., Hatto Gross W.
Veure Drus (família) і Marc Porci Cató Uticense
Neró
Neró Claudi Cèsar August Germànic (Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus; Antium, 15 de desembre del 37 - 9 de juny del 68), nascut Luci Domici Ahenobarb (Lucius Domitius Ahenobarbus), fou el darrer emperador romà de la dinastia julioclàudia.
Veure Drus (família) і Neró
Neró Cèsar
Neró Cèsar (en llatí Nero Caesar Germanicus) va ser el fill gran de Germànic Cèsar i Agripina Major.
Veure Drus (família) і Neró Cèsar
Pòrcia (germana de Cató)
Pòrcia (en llatí Porcia) va ser la germana de Cató d'Útica.
Veure Drus (família) і Pòrcia (germana de Cató)
Pòrcia Cató
Pòrcia ferint-se a la cama per Elisabetta Sirani (1638 - 1665) Porcia Cató o Pòrcia Catona, o simplement Pòrcia (en llatí Porcia Catonis, ca. 70 - 42 aC), va ser una dama romana, filla de Cató d'Útica i de la seva primera esposa, Atília.
Veure Drus (família) і Pòrcia Cató
Plàucia Urgulanil·la
Plàucia Urgulanil·la (en llatí Plautia Urgulanilla) va ser una romana, la primera esposa de Claudi.
Veure Drus (família) і Plàucia Urgulanil·la
Propretor
El propretor (en llatí pro praetore) era una magistratura a l'antiga Roma.
Veure Drus (família) і Propretor
Publi Corneli Dolabel·la Màxim
Publi Corneli Dolabel·la Màxim (Publius Cornelius Dolabella Maximus) va ser un magistrat romà.
Veure Drus (família) і Publi Corneli Dolabel·la Màxim
Quint Servili Cepió (questor 103 aC)
Quint Servili Cepió (Quintus Servilius Caepio) va ser un magistrat romà.
Veure Drus (família) і Quint Servili Cepió (questor 103 aC)
Quint Servili Cepió (tribú 72 aC)
Quint Servili Cepió (en llatí Quintus Servilius Caepio) va ser un magistrat romà.
Veure Drus (família) і Quint Servili Cepió (tribú 72 aC)
Rubel·li Blande
Rubel·li Blande (en llatí Rubellius Blandus) era el net d'un cavaller romà de Tibur, que l'any 33 es va casar amb Júlia, la filla de Drus, fill de l'emperador Tiberi.
Veure Drus (família) і Rubel·li Blande
Sènons
Els sènons (llatí Senones, grec Σένονες, Σέννονες o Σήνωνες) eren un poble gal de la Gàl·lia Transalpina que es va establir també a la Gàl·lia Cisalpina.
Veure Drus (família) і Sènons
Servília Cepionis
Servília Cepionis (en llatí Seruilia Caepionis, segle I aC) va ser una matrona romana de finals de l'època republicana, coneguda principalment per haver estat amant de Juli Cèsar i mare de Brutus.
Veure Drus (família) і Servília Cepionis
Servília Menor
Servília Menor (en Servilia) era la filla de Lívia, germana de Marc Livi Drus, tribú de la plebs l'any 91 aC, i per tant germana de Servília Major.
Veure Drus (família) і Servília Menor
Suetoni
Gai Suetoni Tranquil, en llatí Gaius Suetonius Tranquillus (70 - 126), fou un escriptor llatí de l'època imperial, exponent fonamental del gènere biogràfic.
Veure Drus (família) і Suetoni
Tiberi
Tiberi (Tiberius; nascut el 16 de novembre del 42 aC i mort el 16 de març del 37), nascut Tiberi Claudi Neró (Tiberius Claudius Nero), fou un líder militar romà i segon emperador de l'Imperi Romà entre el 14 i la seva mort el 37.
Veure Drus (família) і Tiberi
Tiberi Claudi Neró (pare de Tiberi)
Tiberi Claudi Neró (en llatí Tiberius Claudius Nero) va ser un magistrat romà del segle I aC.
Veure Drus (família) і Tiberi Claudi Neró (pare de Tiberi)
Tribú de la plebs
El tribú de la plebs (en llatí Tribunus plebis) de vegades traduït com a tribú del poble era un càrrec públic de la República Romana sorgit cap al.
Veure Drus (família) і Tribú de la plebs
Tribú militar
Tribú militar (en llatí tribunus militum) era el nom dels oficials comandants de les legions romanes.
Veure Drus (família) і Tribú militar
Valèria Messalina
Valèria Messalina (en Valeria Messallina) va ser la filla de Marc Valeri Messal·la Barbat Apià i Domícia Lèpida.
Veure Drus (família) і Valèria Messalina
Vipsània Agripina
Vipsània Agripina (en llatí Vipsania Agripina) va ser la filla de Marc Vipsani Agripa i de Pompònia (filla de Tit Pomponi Àtic, l'amic de Ciceró).
Veure Drus (família) і Vipsània Agripina