Accés més ràpid que el navegador!
124 les relacions: Alt Maresme, Alt Penedès, Alt Urgell, Alta Ribagorça, Alta Segarra, Andorra, Anoia, Antic Règim, Ausetans, Bages, Baix Llobregat, Baix Llobregat Nord, Baix Maestrat, Barcelona, Bases de Manresa, Blanes, Calaf, Camprodon, Catalanisme, Catalunya, Cerdanya, Ceretans, Cesaraugusta, Comarca, Comtat de Barcelona, Comtats catalans, Conquesta carolíngia d'Hispània, Conquesta feudal hispànica, Corregiment, Decrets de Nova Planta, Departament de les Boques de l'Ebre, Departament de Montserrat, Departament del Segre, Departament del Ter, Departament francès, Dinastia borbònica, Divisió territorial de Catalunya de 1936, Els Ports, Entitat municipal descentralitzada, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, Ferran VII d'Espanya, Francisco Javier de Burgos y del Olmo, Franja de Ponent, Garrigues, Gàl·lia Narbonesa, Generalitat de Catalunya, Girona, Gironès, Granollers, Guerra del Francès, ..., Hispània Tarraconense, Imperi Romà, Informe Roca, Josep Bonaparte, La Seu d'Urgell, Lleida, Llista de municipis de Catalunya, Llobregat, Lluçanès, Mancomunitat de Catalunya, Mancomunitat de municipis, Maresme, Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya), Martorell, Miquel Roca i Junyent, Moianès, Moià, Municipi, Napoleó Bonaparte, Noguera, Osona, Pallars Jussà, Parlament de Catalunya, Penedès, Pere Gil Estalella, Pierre François Charles Augereau, Pirineus Orientals, Pla d'Urgell, Pla de l'Estany, Pla territorial general de Catalunya, Plini el Vell, Ponts, Prefectura, Primer Imperi Francès, Principat de Catalunya, Província, Província de Barcelona, Província de Girona, Província de Lleida, Província de Tarragona, Rafael del Riego, Renaixença, Ripollès, Sagunt, Segarra, Segre, Segre Mitjà, Segrià, Selva, Selva Marítima, Solsonès, Tarragona, Trienni Liberal, Urgell, Vall d'Aran, Vall de Camprodon, Vallès Oriental, Vegueria, VilaWeb, Visigots, Wilaya, 1813, 1814, 1820, 1822, 1823, 1833, 1914, 1931, 1936, 1939, 1995, 2001, 30 de novembre. Ampliar l'índex (74 més) »
Alt Maresme
Ermita a Tordera Ruïnes de l'antic Castell de Palafolls LAlt Maresme és una subcomarca sense ús administratiu que inclou diversos municipis del Maresme, al nord-est de Mataró, i històricament reclamada, en especial pel que fa als municipis de Tordera, Malgrat i Palafolls, limítrofs amb la Selva.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Alt Maresme · Veure més »
Alt Penedès
L'Alt Penedès és una comarca a la regió del Penedès, i és una de les quatre comarques en què quedà dividida la vegueria del Penedès en la divisió territorial de Catalunya de 1936 i en la restitució comarcal de 1987.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Alt Penedès · Veure més »
Alt Urgell
L'Alt Urgell (també anomenat Urgell o Urgellet) és una comarca de Catalunya situada geogràficament als Pirineus i forma part de la província de Lleida i de l'àmbit funcional territorial de l'Alt Pirineu i Aran.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Alt Urgell · Veure més »
Alta Ribagorça
L'Alta Ribagorça és una comarca pirinenca situada al sud de la Vall d'Aran, a l'oest del Pallars Sobirà i al nord del Jussà.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Alta Ribagorça · Veure més »
Alta Segarra
LAlta Segarra és una comarca natural de Catalunya, delimitada per l'altiplà que li dona nom.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Alta Segarra · Veure més »
Andorra
Situació d'Andorra respecte als Països Catalans Andorra, oficialment Principat d'Andorra, és un microestat independent de l'Europa sud-occidental situat als Pirineus entre Catalunya i França.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Andorra · Veure més »
Anoia
LAnoia és una comarca de Catalunya, situada als àmbits territorials del Penedès i les Comarques Centrals.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Anoia · Veure més »
Antic Règim
Revolució francesa (1789). Les seves ruïnes van ser objecte d'un comerç semblant al que, 200 anys més tard, van tenir les restes del mur de Berlín LAntic Règim (francès: Ancien Régime) va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Antic Règim · Veure més »
Ausetans
Els ausetans (en llatí Ausetani) eren un poble iber del nord-est de la península Ibèrica.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Ausetans · Veure més »
Bages
La comarca del Bages es troba al centre de Catalunya.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Bages · Veure més »
Baix Llobregat
Cal Felip al fons El Baix Llobregat és una comarca situada al sud de la província de Barcelona.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Baix Llobregat · Veure més »
Baix Llobregat Nord
El Baix Llobregat Nord és una subcomarca o àrea funcional que ocupa el terç nord del Baix Llobregat i que presenta unes característiques històriques, socials i econòmiques diferenciades respecte la part sud de la comarca, que resta inclosa dins l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Baix Llobregat Nord · Veure més »
Baix Maestrat
Mapa municipal del Baix Maestrat El Baix Maestrat és una comarca del nord del País Valencià, amb capital a Vinaròs.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Baix Maestrat · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Barcelona · Veure més »
Bases de Manresa
Les Bases per a la Constitució Regional Catalana, més coneguda com a Bases de Manresa, són un document aprovat el 27 de març de 1892 per la primera Assamblea de Manresa de la Unió Catalanista, una coordinadora de diverses associacions catalanistes del moment repartides pel territori.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Bases de Manresa · Veure més »
Blanes
Blanes és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Selva, cap de la batllia (partit judicial) de Blanes.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Blanes · Veure més »
Calaf
Calaf és una vila i municipi situat al nord de la comarca de l'Anoia.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Calaf · Veure més »
Camprodon
Camprodon (pronúncia local 'camprudon') és un municipi de la comarca del Ripollès i està situat al nord-est de la regió de l'Alt Ter.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Camprodon · Veure més »
Catalanisme
Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch i es convertí en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera. L'any 2010 foren reconstruïdes simbolitzant la perseverança i fermesa de la identitat nacional catalana. manifestació ''«Som una nació. Nosaltres decidim»'' del 10 de juliol de 2010. Reunió dels batlles de Catalunya el 4 d'octubre de 2014 al Palau de la Generalitat amb el ''president'' Artur Mas per donar suport a la Consulta sobre la independència de Catalunya. El catalanisme és un moviment transversal que propugna la reconeixença de la personalitat política, històrica, lingüística, cultural i nacional de Catalunya i —en qualques casos— també dels Països Catalans, en tant que minoria nacional.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Catalanisme · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Catalunya · Veure més »
Cerdanya
Querol (a l'esquerra) i al fons el massís del Carlit. La Cerdanya (o Cerdanya, sense article) és una comarca natural de Catalunya situada als Pirineus Catalans, a la capçalera del riu Segre.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Cerdanya · Veure més »
Ceretans
Els ceretans o cerretans (Cerretani, Ceretani o Ceretes; Κερρητανοὶ) foren un antic poble que poblà la cara sud del Pirineu durant la protohistòria i l'antiguitat.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Ceretans · Veure més »
Cesaraugusta
NOTA Caesaraugusta o Caesar Augusta va ser el nom de la ciutat romana de Saragossa, fundada com a colònia immune de Roma en l'any 14 aC,Guillermo Fatás (dir.), Guía Histórico-Artística de Zaragoza, Zaragoza, Institución «Fernando el Católico»-Ayto.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Cesaraugusta · Veure més »
Comarca
En general, una comarca és una extensió de territori reduïda que agrupa diverses poblacions, que té una certa unitat a causa de les condicions naturals, la història o les relacions de veïnatge entre els pobles que la formen.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Comarca · Veure més »
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Comtat de Barcelona · Veure més »
Comtats catalans
Els comtats catalans són un grup de comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Comtats catalans · Veure més »
Conquesta carolíngia d'Hispània
La conquesta carolíngia d'Hispània constitueix un dels primers episodis de l'anomenada Reconquesta, durant la qual diversos regnes cristians emprengueren la conquesta de l'Àndalus.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Conquesta carolíngia d'Hispània · Veure més »
Conquesta feudal hispànica
La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Conquesta feudal hispànica · Veure més »
Corregiment
Un corregiment era, primigèniament, una demarcació administrativa del regne de Castella, a càrrec d'un corregidor i d'un tinent de corregidor.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Corregiment · Veure més »
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Decrets de Nova Planta · Veure més »
Departament de les Boques de l'Ebre
Les Boques de l'Ebre fou un departament francès de la Catalunya integrada dins el Primer Imperi Francès de Napoleó I, quan aquest separà Catalunya del Regne d'Espanya.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Departament de les Boques de l'Ebre · Veure més »
Departament de Montserrat
El Departament de Montserrat fou un departament francès de la Catalunya integrada dins el Primer Imperi Francès de Napoleó I, quan aquest separà Catalunya del Regne d'Espanya.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Departament de Montserrat · Veure més »
Departament del Segre
El Departament del Segre fou un departament francès de la Catalunya integrada dins el Primer Imperi Francès de Napoleó I, quan aquest separà Catalunya del Regne d'Espanya.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Departament del Segre · Veure més »
Departament del Ter
El Departament del Ter fou un departament francès de la Catalunya integrada dins el Primer Imperi Francès de Napoleó I, quan aquest separà Catalunya del Regne d'Espanya.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Departament del Ter · Veure més »
Departament francès
Mapa dels departaments francesos. Els departaments d'ultramar i l'aglomeració parisenca estan representats a una escala diferent. El departament (département) és una divisió territorial de França i una col·lectivitat territorial, és a dir una persona jurídica de dret públic diferent de l'Estat, invertida amb una missió d'interès general referent al departament, entès com a territori.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Departament francès · Veure més »
Dinastia borbònica
Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Dinastia borbònica · Veure més »
Divisió territorial de Catalunya de 1936
Regions i comarques de 1936 La divisió territorial de Catalunya de 1936 va definir per primer cop les comarques administratives i les regions o vegueries modernes de Catalunya.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Divisió territorial de Catalunya de 1936 · Veure més »
Els Ports
Els Ports és una comarca valenciana del nord muntanyenca, amb capital a Morella; de paratges espectaculars molt muntanyencs, nombrosos jaciments arqueològics i paleontològics, i gastronomia diversa.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Els Ports · Veure més »
Entitat municipal descentralitzada
Entitat municipal descentralitzada (EMD) és el nom que rep a Catalunya l'entitat local menor, consistent en un o més nuclis de població sense ajuntament propi que es regeixen conjuntament per una junta de veïns, al capdavant de la qual hi ha un/a president/a.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Entitat municipal descentralitzada · Veure més »
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya és la norma institucional bàsica de Catalunya. LEstatut d'Autonomia de Catalunya és la norma institucional bàsica de Catalunya desenvolupada d'acord amb el que s'estableix al títol vuitè de la Constitució espanyola de 1978.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 · Veure més »
Ferran VII d'Espanya
Ferran VII d'Espanya, dit el Desitjat (L'Escorial, 14 d'octubre de 1784 - Madrid, 29 de setembre de 1833), fou príncep d'Astúries (1788-1808) i rei d'Espanya (1808 i 1814-1833).
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Ferran VII d'Espanya · Veure més »
Francisco Javier de Burgos y del Olmo
Francisco Javier de Burgos y del Olmo (Motril, avui dia a la província de Granada, 22 d'octubre de 1778 - Madrid, 22 de gener de 1849) fou polític, periodista i traductor espanyol conegut principalment per la seva participació en la divisió territorial d'Espanya en províncies.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Francisco Javier de Burgos y del Olmo · Veure més »
Franja de Ponent
La Franja de Ponent, Franja d'Aragó o Franja Oriental d'Aragó comprèn els pobles catalanoparlants d'Aragó.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Franja de Ponent · Veure més »
Garrigues
Logotip del Consell Comarcal de Les Garrigues Les Garrigues és una comarca de Catalunya, dins les comarques de ponent, d'una extensió de 799,7 km² i que integra 24 municipis.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Garrigues · Veure més »
Gàl·lia Narbonesa
La Gàl·lia Narbonesa (Gallia Narbonensis) va ser una província romana creada l'any 121 aC coneguda inicialment com a Gàl·lia Transalpina, en oposició a la Gàl·lia Cisalpina.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Gàl·lia Narbonesa · Veure més »
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Generalitat de Catalunya · Veure més »
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Girona · Veure més »
Gironès
El Gironès és una comarca que limita amb les comarques de la Selva, el Baix Empordà, l'Alt Empordà, el Pla de l'Estany i la Garrotxa.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Gironès · Veure més »
Granollers
Granollers és un municipi de Catalunya, capital i la ciutat més poblada de la comarca del Vallès Oriental.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Granollers · Veure més »
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Guerra del Francès · Veure més »
Hispània Tarraconense
La Hispània Tarraconense (en llatí: Provincia Hispania Tarraconensis) va ser una província romana de la Diòcesi Hispaniarum amb capital a Tàrraco (Tarragona) en l'època del Baix Imperi Romà (284-486).
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Hispània Tarraconense · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Imperi Romà · Veure més »
Informe Roca
L'Informe sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya, conegut informalment com l'Informe Roca, és la proposta de reorganització territorial de Catalunya feta per iniciativa del Parlament de Catalunya.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Informe Roca · Veure més »
Josep Bonaparte
Josep I Bonaparte o Josep I d'Espanya, anomenat de forma despectiva Pepe Botella o Pepe Botellas (Corte, Còrsega, 1768 - Florència, 1844), fou rei de Nàpols (1806-1808) i rei d'Espanya (1808-1813), però no de Catalunya, territori que s'incorporà al Primer Imperi Francès.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Josep Bonaparte · Veure més »
La Seu d'Urgell
La Seu d'Urgell (antigament Urgell o Ciutat d'Urgell) és una ciutat de Catalunya situada al Pirineu, capital de la comarca de l'Alt Urgell i cap del partit judicial de la Seu d'Urgell, seu del bisbat d'Urgell.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і La Seu d'Urgell · Veure més »
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Lleida · Veure més »
Llista de municipis de Catalunya
Aquests són els municipis de Catalunya ordenats alfabèticament.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Llista de municipis de Catalunya · Veure més »
Llobregat
El Llobregat és un dels principals rius de Catalunya.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Llobregat · Veure més »
Lluçanès
Municipis i entitats de població actuals i històrics del Lluçanès, juntament amb l'adscripció territorial actual i els límits històrics de la Sotsvegueria del Lluçanès i l'Arxiprestat del Lluçanès. El Lluçanès és una comarca catalana que s'estén al llarg de l'altiplà de transició entre la Plana de Vic i el Berguedà, en contacte amb el Prepirineu.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Lluçanès · Veure més »
Mancomunitat de Catalunya
La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Mancomunitat de Catalunya · Veure més »
Mancomunitat de municipis
La mancomunitat és l'associació lliure de municipis, dins del marc jurídic espanyol, que crea una entitat local superior i en la qual els municipis associats deleguen part de les funcions o competències que la llei els atribueixi, perquè es presti un servei conjuntament per a tots els seus membres.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Mancomunitat de municipis · Veure més »
Maresme
El Maresme és una de les comarques de Catalunya.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Maresme · Veure més »
Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya)
Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (Palerm, Regne de les Dues Sicílies 27 d'abril de 1806 - L'Havre, França 22 d'agost de 1878), princesa de les Dues Sicílies, reina consort d'Espanya (1829-1833) i regent d'Espanya (1833-1840).
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya) · Veure més »
Martorell
Martorell és una vila i municipi de la comarca del Baix Llobregat, considerada tradicionalment capital de facto de la subcomarca del Baix Llobregat Nord i proposada com a futura capital de la nova comarca del Montserratí o Pla de Montserrat.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Martorell · Veure més »
Miquel Roca i Junyent
Miquel Roca i Junyent (Cauderan –actualment, barri de Bordeus–, Gascunya, 20 d'abril de 1940) és un polític i advocat català, exmilitant de Convergència Democràtica de Catalunya, i un dels pares de la Constitució Espanyola de 1978 i de l'Estatut de Sau.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Miquel Roca i Junyent · Veure més »
Moianès
El Moianès és una comarca de Catalunya, situada a la zona més elevada de l'altiplà central català.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Moianès · Veure més »
Moià
Monument en el lloc on hi hagué l'església de Sant Sebastià, davant de la Casa de la Vila Moià és una vila de Catalunya, cap del municipi del mateix nom, capital de la comarca del Moianès, de la qual n'està situat al centre.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Moià · Veure més »
Municipi
territoris de parla catalana Un municipi és l'entitat local bàsica de l'organització territorial i element primari de participació ciutadana en els assumptes públics en molts països.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Municipi · Veure més »
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Napoleó Bonaparte · Veure més »
Noguera
La Noguera, històricament anomenada Urgell Mitjà, és una comarca de les Terres de Ponent que ocupa la part central de la Ribera del Segre.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Noguera · Veure més »
Osona
La comarca d'Osona, situada a l'extrem nord-est de la depressió central Catalana, està envoltada pel prepirineu (al nord) la serralada transversal al nord-est, la serralada prelitoral al sud-est, i al nord-est la Depressió Central.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Osona · Veure més »
Pallars Jussà
El Pallars Jussà és una comarca pirinenca que comprèn gran part de la plana de la conca de la Noguera Pallaresa, Flamisell i la plana de la Conca Dellà.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Pallars Jussà · Veure més »
Parlament de Catalunya
s El Parlament de Catalunya és l'òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Parlament de Catalunya · Veure més »
Penedès
Penedès Mapa comarcal on apareix la comarca natural del Penedès El Penedès històric El Penedès és una comarca natural, un territori històric català i un Àmbit Funcional Territorial.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Penedès · Veure més »
Pere Gil Estalella
Pere Gil Estalella (Reus, 1550 o 17 de gener de 1551 - Barcelona, 15 de setembre de 1622) fou un religiós jesuïta català.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Pere Gil Estalella · Veure més »
Pierre François Charles Augereau
Pierre Françoise Augereau (París, 21 d'octubre del 1757 – La Houssaye-en-Brie, 1816), fou un militar francès que assolí el grau de mariscal així com els títols de par de França i duc de Castiglione.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Pierre François Charles Augereau · Veure més »
Pirineus Orientals
Els Pirineus Orientals (en i oficialment en) són un departament francès (número 66) situat a la regió d'Occitània.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Pirineus Orientals · Veure més »
Pla d'Urgell
El Pla d'Urgell és una comarca de Catalunya amb capital a Mollerussa.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Pla d'Urgell · Veure més »
Pla de l'Estany
El Pla de l'Estany és una comarca situada al nord est de Catalunya, a la plana de l'estany de Banyoles, que limita amb les comarques de la Garrotxa, l'Alt Empordà i el Gironès.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Pla de l'Estany · Veure més »
Pla territorial general de Catalunya
Terres de l'Ebre El Pla territorial general de Catalunya (PTGC) és l'instrument bàsic d'ordenació del territori de Catalunya, la seva planificació i definició de polítiques específiques de desenvolupament i reequilibri territorial.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Pla territorial general de Catalunya · Veure més »
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Plini el Vell · Veure més »
Ponts
Ponts és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Noguera, que es localitza en la seva part oriental i que en configura un dels nuclis més importants i un eix de comunicació destacable que connecta la muntanya occidental catalana amb la plana de Lleida i la Catalunya Central.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Ponts · Veure més »
Prefectura
El terme prefectura ha estat emprat per denominar un òrgan de govern o àrea territorial des dels temps de l'emperador romà Constantí I, el qual va dividir l'imperi en quatre prefectures, cadascuna dividida en diòcesi.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Prefectura · Veure més »
Primer Imperi Francès
El Primer Imperi Francès, conegut comunament com a Imperi Francès, Imperi Napoleònic o simplement l'Imperi, cobreix el període de la dominació de França sobre l'Europa Continental, sota el govern de Napoleó I de França.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Primer Imperi Francès · Veure més »
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Principat de Catalunya · Veure més »
Província
romanes d'Hispània La província és una unitat administrativa, de nivell inferior a l'Estat.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Província · Veure més »
Província de Barcelona
La província de Barcelona és una demarcació administrativa de l'administració local d'Espanya, amb capital a Barcelona, que aglutina 311 municipis amb una població total de 5.487.935 habitants; i és la província més poblada de Catalunya i la segona d'Espanya.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Província de Barcelona · Veure més »
Província de Girona
La província de Girona és una demarcació administrativa amb capital a Girona que aglutina 221 municipis del nord-est de Catalunya, amb una població total de 753.054 habitants.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Província de Girona · Veure més »
Província de Lleida
La província de Lleida (occità aranés: província de Lhèida) és una demarcació administrativa espanyola amb capital a Lleida que aglutina 229 municipis del nord-oest de Catalunya amb una població total de 446.793 habitants.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Província de Lleida · Veure més »
Província de Tarragona
La província o demarcació de Tarragona és una divisió administrativa espanyola amb capital a Tarragona que aglutina 181 municipis del sud de Catalunya, amb una població total de 804.664 habitants (2019).
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Província de Tarragona · Veure més »
Rafael del Riego
Rafael del Riego i Flórez (Tuña, Tinéu, Astúries, 9 d'abril de 1784 - Madrid, 7 de novembre de 1823) va ser un general i polític liberal espanyol.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Rafael del Riego · Veure més »
Renaixença
La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del (1833-1892).
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Renaixença · Veure més »
Ripollès
El Ripollès és una comarca pertanyent a la regió de l'Alt Ter, i administritament adscrit a les Comarques gironines situada al vessant sud del Pirineu Oriental que comprèn la capçalera del riu Ter i el seu afluent Freser (valls de Camprodon i de Ribes respectivament).
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Ripollès · Veure més »
Sagunt
Sagunt (oficialment Sagunt/Sagunto; de l'edat mitjana al anomenada Morvedre) és una ciutat i un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Morvedre.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Sagunt · Veure més »
Segarra
La Segarra és una comarca de l'interior de Catalunya, la capital de la qual és Cervera i es troba a l'àmbit funcional territorial de Ponent.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Segarra · Veure més »
Segre
En groc, la Conca del Segre (Catalunya, Andorra i Aragó). Gràfic de règim fluvial del Segre, segons l'Estació d'aforament de la Seu d'Urgell El Segre (en llatí Sĭcŏris flumen) és un riu de Catalunya, afluent de l'Ebre per l'esquerra.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Segre · Veure més »
Segre Mitjà
Localització del Segre Mitjà històric Segre Mitjà més la proposta de divisió comarcal El Segre Mitjà (conegut també com a Mig Segre o Ribera del Segre i, històricament, com Urgell Mitjà) és una contrada prepirinenca de Catalunya.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Segre Mitjà · Veure més »
Segrià
El Segrià és una comarca de Catalunya, la seva capital és Lleida.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Segrià · Veure més »
Selva
La Selva és una comarca situada entre la Serralada Transversal i la Costa Brava que limita amb les comarques del Maresme, el Vallès Oriental, Osona, la Garrotxa, el Gironès, el Baix Empordà i la Mar Mediterrània.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Selva · Veure més »
Selva Marítima
La Selva Marítima, Baixa Tordera, Marina de la Selva o Costa Brava Sud, és una comarca natural o subcomarca al voltant de Blanes.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Selva Marítima · Veure més »
Solsonès
El Solsonès és una comarca de Catalunya situada entre la Depressió Central i el Prepirineu i inclosa dins de la Catalunya Central.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Solsonès · Veure més »
Tarragona
Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Tarragona · Veure més »
Trienni Liberal
Document en què consta el jurament a la Constitució espanyola de 1812 per part de Ferran VII d'Espanya El Trienni Liberal (1820-1823) va ser un període liberal del regnat de Ferran VII, que es va iniciar amb el pronunciament de Riego l'1 de gener de 1820 a Las Cabezas de San Juan, que havia rebut l'encàrrec de dirigir una expedició contra els insurgents de les colònies d'Amèrica.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Trienni Liberal · Veure més »
Urgell
L'Urgell o el Baix Urgell (per oposició a l'Alt Urgell) és una comarca a la depressió central, a Catalunya.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Urgell · Veure més »
Vall d'Aran
Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu topònim oficial Val d'Aran (en aranès, que amb l'article seria era Val d'Aran; en altres modalitats de l'occità es diu Vath d'Aran o Vau d'Aran), en aranès, és una vall pirinenca i una comarca (parçan) situada al sud-est de la regió històrica i cultural de Gascunya, a la també regió històrica, encara més gran, d'Occitània.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Vall d'Aran · Veure més »
Vall de Camprodon
Localització de la Vall de Camprodon L'Alta Vall del Ter, més coneguda com a Vall de Camprodon, és una contrada geogràfica i humana situada al terç nord-oriental del Ripollès, centrat en la vila de Camprodon, que inclou l'alta vall del Ter i el seu afluent el Ritort, amb els municipis de Sant Pau de Segúries, Molló, Setcases, Vilallonga de Ter i Llanars.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Vall de Camprodon · Veure més »
Vallès Oriental
El Vallès Oriental és una comarca de Catalunya.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Vallès Oriental · Veure més »
Vegueria
230x230px Una vegueria és la divisió territorial de Catalunya que estableix l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, amb personalitat jurídica pròpia i amb dues funcions: el govern intermunicipal de cooperació local i l'organització dels serveis de la Generalitat de Catalunya.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Vegueria · Veure més »
VilaWeb
VilaWeb és el portal informatiu més antic dels Països Catalans, impulsat pels periodistes Assumpció Maresma i Vicent Partal.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і VilaWeb · Veure més »
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Visigots · Veure més »
Wilaya
Una wilaya és una subdivisió administrativa d'alguns països musulmans, que s'acostuma a traduir com ‘província’, ‘governació’ i, en períodes històrics, ‘valiat’.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і Wilaya · Veure més »
1813
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і 1813 · Veure més »
1814
Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і 1814 · Veure més »
1820
Sense descripció.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і 1820 · Veure més »
1822
Sense descripció.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і 1822 · Veure més »
1823
Sense descripció.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і 1823 · Veure més »
1833
;Països Catalans.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і 1833 · Veure més »
1914
Europa l'any 1914. Les potències en lletra majúscula.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і 1914 · Veure més »
1931
;Països Catalans.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і 1931 · Veure més »
1936
;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і 1936 · Veure més »
1939
Pont WPA a Nova Orleans.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і 1939 · Veure més »
1995
1995 (MCMXCV) fon un any normal del calendari gregorià començat en diumenge.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і 1995 · Veure més »
2001
2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і 2001 · Veure més »
30 de novembre
El 30 de novembre o 30 de santandria és el tres-cents trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Divisió territorial de Catalunya і 30 de novembre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Organització territorial de Catalunya.
