Accés més ràpid que el navegador!
24 les relacions: Afrasiyab, Al-Muqaddassí, Úmar ibn al-Khattab, Atrek, Avicenna, Bawàndides, Bukharà, Buwàyhides, Fortalesa de Dihistan, Gorgan, Khwarizm, Mar Càspia, Mashhad-i Misriyan, Nuh II ibn Mansur, Oghuz, Província de Balkan, Samànides, Tabaristan, Turkmenistan, Xams-ad-Dawla, 1220, 1998, 25 de febrer, 642.
Afrasiyab
Afrasiyab fou un rei llegendari dels turànics o turcs, que hauria mort combatent al rei iranià Kai Khusraw.
Nou!!: Districte de Dihistan і Afrasiyab · Veure més »
Al-Muqaddassí
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Àhmad ibn Abi-Bkar Xams-ad-Din al-Muqaddassí o al-Maqdissí, més conegut simplement com al-Muqaddassí o al-Maqdissí (Jerusalem, 945 o 946 - el Caire, 990), fou un viatger i geògraf àrab.
Nou!!: Districte de Dihistan і Al-Muqaddassí · Veure més »
Úmar ibn al-Khattab
Úmar ibn al-Khattab, també anomenat Úmar I o Úmar el Gran (la Meca, vers el 581 - Medina, 4 de novembre de 644), va ser entre els anys 634 a 644 el segon califa de l'islam, successor d'Abu-Bakr as-Siddiq, i primer califa a dur el títol damir al-muminín (‘príncep dels creients’).
Nou!!: Districte de Dihistan і Úmar ibn al-Khattab · Veure més »
Atrek
Atrek és un riu de l'Iran i del Turkmenistan.
Nou!!: Districte de Dihistan і Atrek · Veure més »
Avicenna
Abu-Alí at-Hussayn ibn Abdullah ibn Sina (Afshana, prop de Bukharà, 980 - Hamadan, 1037), més conegut senzillament com a Ibn Sina, va ser un filòsof i metge musulmà persa molt reconegut, autor de més de 450 obres, entre les quals destaca el Cànon de la Medicina.
Nou!!: Districte de Dihistan і Avicenna · Veure més »
Bawàndides
Símbol del regne de Tapúria Els bawàndides (en farsi Al-e Bavand) fou una dinastia de sobirans que va regir Tabaristan del al XIV.
Nou!!: Districte de Dihistan і Bawàndides · Veure més »
Bukharà
Bukharà és una de les ciutats principals de l'Uzbekistan.
Nou!!: Districte de Dihistan і Bukharà · Veure més »
Buwàyhides
La dinastia buwàyhida o búyida, dels Banu Buwayh o dels buwàyhides o búyides fou una dinastia xiïta que va governar l'Iraq i Pèrsia.
Nou!!: Districte de Dihistan і Buwàyhides · Veure més »
Fortalesa de Dihistan
La fortalesa de Dihistan era una ribat (plaça forta de frontera) a l'històric districte de Dihistan, al nord-est de l'Iran.
Nou!!: Districte de Dihistan і Fortalesa de Dihistan · Veure més »
Gorgan
* Gorgan, nom persa de la Gorduene (Korduq).
Nou!!: Districte de Dihistan і Gorgan · Veure més »
Khwarizm
Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).
Nou!!: Districte de Dihistan і Khwarizm · Veure més »
Mar Càspia
La mar Càspia o mar Caspiana és una mar tancada que ocupa la part més fonda d'una depressió entre Àsia i Europa, la Depressió caspiana, que és part de la gran depressió aralocaspiana.
Nou!!: Districte de Dihistan і Mar Càspia · Veure més »
Mashhad-i Misriyan
Mashhad-i Misriyan (apareix als texts com Mestorian, Mest-Debran, Mest-Dovran, i Mastan) són unes ruïnes de Turkmenistan, al nord-est del riu Atrek en la seva confluència amb el Sumbar.
Nou!!: Districte de Dihistan і Mashhad-i Misriyan · Veure més »
Nuh II ibn Mansur
Abu-l-Qàssim Nuh II ibn Mansur ibn Nuh, pòstumament anomenat «al-Amir ar-Radi», ‘l'Emir Estimat’, fou un emir samànida de Transoxiana (976-997) i de Khurasan (976-992).
Nou!!: Districte de Dihistan і Nuh II ibn Mansur · Veure més »
Oghuz
Els oghuz (en grec medieval Ouzoi; també coneguts com a Oguz, Kuz, Ouz, Okuz, Oufoi, Ouz, Torks, Uguz, Uuz o Uz) foren una horda o federació de tribus turqueses seminòmades de l'Àsia Central, establerta al nord de la mar Càspia i la mar d'Aral.
Nou!!: Districte de Dihistan і Oghuz · Veure més »
Província de Balkan
La província de Balkan (turcman: Balkan welaýaty, rus: Балканский велаят) és una de les províncies (''Welayatlar'') del Turkmenistan.
Nou!!: Districte de Dihistan і Província de Balkan · Veure més »
Samànides
X La dinastia samànida o dels samànides fou una nissaga persa que va regnar a la Transoxiana i després al Khorasan, primer nominalment com a dependents dels governadors del Khorasan i els tahírides del Khorasan (819-875), i després com a sobirans autònoms nominalment dependents del califat (875 al 1003).
Nou!!: Districte de Dihistan і Samànides · Veure més »
Tabaristan
miniatura Plat de plata dels segles VII-VIII. Tabaristan fou una regió al sud de la mar Càspia.
Nou!!: Districte de Dihistan і Tabaristan · Veure més »
Turkmenistan
El Turkmenistan, oficialment la República de Turkmenistan (en turcman Türkmenistan Respublikasi, en rus Туркменистан), és un estat de l'Àsia Central que limita al nord amb el Kazakhstan i l'Uzbekistan, al sud-est amb l'Afganistan, al sud amb l'Iran i a l'oest amb la mar Càspia.
Nou!!: Districte de Dihistan і Turkmenistan · Veure més »
Xams-ad-Dawla
Abu Tàhir Hàssan Xams-ad-Dawla (Sol de la Dinastia) ibn Fakhr ad-Dawla fou un emir buwàyhida (el títol de sultans que se'ls aplica sovint, no és correcte).
Nou!!: Districte de Dihistan і Xams-ad-Dawla · Veure més »
1220
Sense descripció.
Nou!!: Districte de Dihistan і 1220 · Veure més »
1998
1998 (MCMXCVIII) fon un any normal començat en dijous segons el calendari gregorià, i parcialment corresponent al 5100 del calendari Kali Yuga.
Nou!!: Districte de Dihistan і 1998 · Veure més »
25 de febrer
El 25 de febrer és el cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Districte de Dihistan і 25 de febrer · Veure més »
642
Sense descripció.
Nou!!: Districte de Dihistan і 642 · Veure més »
