Taula de continguts
27 les relacions: Asimetria (estadística), Camp magnètic, Disc circumestel·lar, Estel, Estrella binària, Estrella compacta, Estrella de neutrons, Forat negre, Força centrífuga, Galàxia, Galàxia activa, Gravetat, Ionització, Jet (astronomia), Límit de Roche, Línia de força, Moment angular, Moviment circular, Nebulosa solar, Púlsar, Planeta, Radiació, Radiació X, Satèl·lit natural, Supernova, Toroide, Vòrtex.
- Forats negres
Asimetria (estadística)
Exemple de distribució amb asimetria diferent de zero (positiva). En la teoria de la probabilitat i estadística, l'asimetriaSegons el DIEC, cal apostrofar.
Veure Disc d'acreció і Asimetria (estadística)
Camp magnètic
Llimadures de ferro alineades entorn d'un imant, seguint el seu camp magnètic En física, el camp magnètic és una entitat física generada per la presència de càrregues elèctriques en moviment (com ara els corrents elèctrics), o bé per la presència de partícules quàntiques amb espín, i que exerceix una força sobre les altres càrregues que es mouen sota la seva influència.
Veure Disc d'acreció і Camp magnètic
Disc circumestel·lar
Representació artística d'una estrella T Tauri amb un disc circumestel·lar. S'anomena disc circumestel·lar a una estructura material amb forma d'anell o tor situada al voltant d'una estrella.
Veure Disc d'acreció і Disc circumestel·lar
Estel
Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.
Veure Disc d'acreció і Estel
Estrella binària
Hubble de Sírius, un sistema binari, en la qual Sírius B es pot veure clarament (a baix a l'esquerra) Una estrella binària és un sistema de dues estrelles lligades físicament per la força gravitatòria i que, per tant, giren al voltant d'un centre de massa comú; per aquesta raó giren l'una al voltant de l'altra.
Veure Disc d'acreció і Estrella binària
Estrella compacta
En astronomia, el terme estrella compacta (també objecte compacte) s'usa per a referir-se col·lectivament a nanes blanques, estrelles de neutrons, forats negres i altres romanents estel·lars.
Veure Disc d'acreció і Estrella compacta
Estrella de neutrons
Diagrama explicatiu d'una '''estrella de neutrons'''. Es pot apreciar clarament com, a mesura que hom s'hi endinsa, la densitat augmenta Una estrella de neutrons és un tipus d'estrella degenerada, composta bàsicament per neutrons a densitats altíssimes: acostumen a tenir uns 20-30 km de diàmetre i una massa igual a la d'una estrella mitjana.
Veure Disc d'acreció і Estrella de neutrons
Forat negre
El forat negre supermassiu situat al nucli de la galàxia Verge A. Es tracta de la primera imatge obtinguda d'un forat negre, l'abril de 2019 en el marc del projecte Event Horizon Telescope. En astronomia, un forat negre és una concentració de matèria d'altíssima densitat, tal que la seva força gravitatòria és tan elevada que la velocitat d'alliberament és superior a la velocitat de la llum.
Veure Disc d'acreció і Forat negre
Força centrífuga
La força centrífuga és una força inercial (forces també anomenades "fictícies" o "pseudoforces") que tendeix a allunyar els objectes del seu centre de rotació quan segueixen un moviment circular.
Veure Disc d'acreció і Força centrífuga
Galàxia
anys llum de diàmetre i a 60 milions d'anys llum de la Terra La galàxia del Sombrero (M104), una galàxia espiral no barrada situada a la constel·lació de la Verge. NGC 1427A, un exemple de galàxia irregular, a 52 milions d'any llum de distància Una galàxia és un conjunt d'estrelles, estrelles compactes, núvols de gas, planetes, pols còsmica, matèria fosca i energia units gravitatòriament en una estructura més o menys definida.
Veure Disc d'acreció і Galàxia
Galàxia activa
Un nucli de galàxia actiu (AGN per les sigles en anglès) és una regió compacta al centre d'una galàxia que té una lluminositat més alta del normal en alguns o tots els espectres electromagnètics (en la longitud d'ona de ràdio, infraroig, òptic, ultraviolat, raigs X i/o raigs gamma).
Veure Disc d'acreció і Galàxia activa
Gravetat
La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.
Veure Disc d'acreció і Gravetat
Ionització
Ionització provocada pel xoc de dos àtoms d'hidrogen. Un d'ells perd l'electró: H + H -> H + p^+ + e^- La ionització és el fenomen per mitjà del qual un àtom o una molècula elèctricament neutres es converteixen en un ió.
Veure Disc d'acreció і Ionització
Jet (astronomia)
Els jets relativistes són jets de plasma extremadament poderosos que emanen del centre d'algunes galàxies actives, radiogalàxies i quàsars.
Veure Disc d'acreció і Jet (astronomia)
Límit de Roche
En astronomia, el límit de Roche és la distància a la qual un objecte que orbita un cos massiu mantenint la seua estructura únicament per la seva pròpia gravetat comença a desintegrar-se a causa de les forces de marea de l'objecte principal.
Veure Disc d'acreció і Límit de Roche
Línia de força
Línies de força de dues càrregues diferents, realitzades amb imants, llimadures de ferro i pintura negra en aerosol. Una línia de força o línia de flux, en el context de l'electromagnetisme, és la corba de tangent que proporciona la direcció del camp en aquest punt.
Veure Disc d'acreció і Línia de força
Moment angular
Aquest giròscop queda en posició vertical mentre gira a causa del seu moment angular Relació entre els vectors força (F, en blau), parell (τ, en color lila), moment lineal (p, en color verd fort), i el ''moment angular'' (L, color verd clar) en un sistema de rotació El moment angular o moment cinètic és una magnitud física important en totes les teories físiques de la mecànica, des de la mecànica clàssica a la mecànica quàntica, passant per la mecànica relativista.
Veure Disc d'acreció і Moment angular
Moviment circular
Esquema d'un moviment circular A cinemàtica, un moviment circular és un model de moviment en el pla, on el cos que es mou té una trajectòria circular al voltant d'un centre o eix de gir.
Veure Disc d'acreció і Moviment circular
Nebulosa solar
Un disc planetari en formació a la nebulosa d'Orió La nebulosa solar és un núvol gasós del qual es formen els sistemes planetaris.
Veure Disc d'acreció і Nebulosa solar
Púlsar
Imatge del púlsar de la nebulosa planetària de Cranc. Es poden apreciar els gasos nebulars essent agitats pel camp magnètic i la radiació del púlsar. Aquesta imatge és un fotomuntatge a partir d'una imatge òptica obtinguda amb el telescopi espacial Hubble (en roig) i l'observatori de raigs-X Chandra (en blau).
Veure Disc d'acreció і Púlsar
Planeta
Un planeta és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un estel o romanent estel·lar, té prou massa perquè la seva gravetat li doni una forma esfèrica, no té prou massa per iniciar una reacció de fusió termonuclear i, segons la definició aprovada per la Unió Astronòmica Internacional (UAI), que no ha estat acceptada per tots els científics planetaris, ha netejat el seu veïnatge immediat de planetesimals.
Veure Disc d'acreció і Planeta
Radiació
Aquest diagrama mostra la constitució i poder de penetració de diferents radiacions ionitzants. Les partícules alfa són aturades per un full de paper mentre que per aturar les beta cal una placa d'alumini. Finalment, la radiació gamma és frenada per la matèria però calen 4 m de plom per aturar-les En física, radiació és l'emissió d'energia a l'espai en forma d'ones (electromagnètiques o gravitatòries) o bé en forma de partícules altament energètiques (neutrins, protons, ions, etc.).
Veure Disc d'acreció і Radiació
Radiació X
Esquema d'un tub de generació de raigs X Els termes raigs X i radiació X designen una part de l'espectre electromagnètic que correspon a radiació menys energètica que els raigs gamma i més que els raigs ultraviolats.
Veure Disc d'acreció і Radiació X
Satèl·lit natural
Principals satèl·lits naturals del sistema solar. Cliqueu la imatge per ampliar-la Un satèl·lit natural és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un objecte més gran, generalment un planeta.
Veure Disc d'acreció і Satèl·lit natural
Supernova
Una supernova és una explosió estel·lar tremendament energètica i lluminosa.
Veure Disc d'acreció і Supernova
Toroide
Un toroide Representació dièdrica d'un toroide Un toroide és una forma geomètrica tridimensional generada per extrusió en traslladar el centre d'un cercle al llarg d'una trajectòria corba tancada (una el·lipse o una circumferència) situat en el seu mateix pla.
Veure Disc d'acreció і Toroide
Vòrtex
Vòrtex generat pel pas d'una ala d'avió, revelat amb fum acolorit dreta Un vòrtex és un flux giratori, a voltes turbulent, de fluid en forma d'espiral.
Veure Disc d'acreció і Vòrtex
Vegeu també
Forats negres
- Bolla de pelussa (teoria de cordes)
- Col·lapse gravitatori
- Deteriorament orbital
- Disc d'acreció
- Ergosfera
- Esdeveniment de disrupció de marea
- Espaguetització
- Estel d'energia fosca
- Estel negre (gravitació semiclàssica)
- Estrella fosca
- Forat de cuc
- Forat negre
- Forat negre de Kerr
- Forat negre estel·lar
- Forat negre extrem
- Forat negre microscòpic
- Forat negre primordial
- Forat negre supermassiu
- Galàxia més brillant del cúmul
- Gravastar
- Gravetat superficial
- Horitzó d'esdeveniments
- Jet (astronomia)
- Límit de Tolman-Oppenheimer-Volkoff
- Mètrica de Kerr
- Mètrica de Schwarzschild
- Objecte eternament col·lapsant
- Ona gravitacional
- Paradoxa de la informació
- Principi hologràfic
- Procés Penrose
- Quasiestel
- Radi de Schwarzschild
- Radiació de Hawking
- Termodinàmica dels forats negres
També conegut com Disc d'acreixement.