Taula de continguts
28 les relacions: Alexandre Sever, Any dels cinc emperadors, August, Caracal·la, Còmmode, Ciutadania romana, Crisi del segle III, Diadumenià, Didi Julià, Dinastia, Dinastia Antonina, Edicte de Caracal·la, Flavi Sulpicià, Guàrdia Pretoriana, Història de Roma, Imperi Romà, Macrí, Palatí, Pannònia, Pèrtinax, Pescenni Níger, Prefecte de la ciutat, Principat (Roma), Quint Emili Let, Rin, Septimi Sever, 193, 212.
- Dinastia severa
- Dinasties imperials romanes
Alexandre Sever
Marc Aureli Sever Alexandre (Marcus Aurelius Severus Alexandrus; Arca Caesarea, Judea, 1 d'octubre del 208 – Moguntiacum, Germània Superior, 18 de març del 235), dit popularment Alexandre Sever, fou el darrer emperador romà (222-235) de la Dinastia Severa.
Veure Dinastia Severa і Alexandre Sever
Any dels cinc emperadors
L'Any dels cinc emperadors fa referència l'any 193, en el qual hi hagué cinc diferents emperadors o pretendents al tron.
Veure Dinastia Severa і Any dels cinc emperadors
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Veure Dinastia Severa і August
Caracal·la
Caracal·la (Caracalla), conegut formalment com a Marc Aureli Antoní (Marcus Aurelius Antoninus) (Lugdúnum, Gàl·lia Celta, Imperi Romà, 4 d'abril de 188 - Haran, Imperi Romà, 8 d'abril de 217) fou emperador romà entre el 198 i la seva mort el 217.
Veure Dinastia Severa і Caracal·la
Còmmode
Marc Aureli Còmmode Antoní (inicialment Luci Eli Aureli Còmmode) (31 d'agost del 161 - 31 de desembre del 192) fou un emperador romà de la dinastia Antonina que va governar del 180 fins al 192.
Veure Dinastia Severa і Còmmode
Ciutadania romana
La ciutadania romana (en llatí civis, plural cives, 'ciutadà' i també civitas, 'nació, estat, poble) era un estatus polític i jurídic privilegiat atorgat als individus lliures pel que respecta a les lleis, la propietat i el govern.
Veure Dinastia Severa і Ciutadania romana
Crisi del segle III
La crisi del fou un període que assolà els territoris de l'Imperi Romà a partir de les primeres invasions dels bàrbars.
Veure Dinastia Severa і Crisi del segle III
Diadumenià
Diadumenià (Diadumenianus) o Marc Opeli Diadumè, fou un emperador romà.
Veure Dinastia Severa і Diadumenià
Didi Julià
Didi Julià (nascut potser el 133 o el 137 i mort l'any 193) va ser emperador durant dos mesos el 193.
Veure Dinastia Severa і Didi Julià
Dinastia
Una dinastia és una sèrie de governants d'un o diversos estats emparentats entre si, o provinents tots d'un mateix llinatge.
Veure Dinastia Severa і Dinastia
Dinastia Antonina
La Dinastia Antonina va ser la quarta dinastia que governà l'Imperi Romà després de la breu Dinastia Flàvia.
Veure Dinastia Severa і Dinastia Antonina
Edicte de Caracal·la
Es coneix com a edicte de Caracal·la o igualment Constitutio Antoniana la proclama imperial de l'any 212 promulgada per l'emperador Lucius Septimius Bassianus, Caracal·la, de la dinastia Severa.
Veure Dinastia Severa і Edicte de Caracal·la
Flavi Sulpicià
Flavi Sulpicià (en llatí Flavius Sulpicianus) era el sogre de l'emperador Pertinax, ja que la seva filla Flàvia Titiana hi estava casada.
Veure Dinastia Severa і Flavi Sulpicià
Guàrdia Pretoriana
I. Relleu d'un soldat pretorià procedent de Pèrgam (Turquia). Apareix amb uniforme de caserna, això és sense cuirassa, portant ''lancea, gladius, cingulum militiae'' i un petit escut tipus ''caetra''. Inscripció funerària del pretorià Quint Pomponi Poeni, natural de Norba Caesarina (Càceres, Espanya).
Veure Dinastia Severa і Guàrdia Pretoriana
Història de Roma
Imatge del Fòrum romà La història de la ciutat de Roma comprèn els dos mil vuit-cents anys transcorreguts des de la seva fundació, cap a mitjan.
Veure Dinastia Severa і Història de Roma
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Veure Dinastia Severa і Imperi Romà
Macrí
Marc Opel·li Macrí (Marcus Opellius Macrinus; c. 165 - 218), conegut simplement com a Macrí, va ser emperador romà durant catorze mesos entre el 217 i el 218.
Veure Dinastia Severa і Macrí
Palatí
El turó del '''Palatí''' des del Fòrum Romà El Palatí (en Palatino (en Palatinus) és un dels set turons de Roma, situat entre el Fòrum Romà i el Circ Màxim. La mitologia fa del Palatí, o més pròpiament del Velabrum, la vall a la vessant occidental, el lloc on vivia Luperca, la lloba que va alletar Ròmul i Rem.
Veure Dinastia Severa і Palatí
Pannònia
Posició de la província de Pannònia a l'Imperi Romà Pannònia o Panònia (Pannonia) era una regió del centre d'Europa al sud i a l'oest del Danubi que la limitava pel nord i l'est.
Veure Dinastia Severa і Pannònia
Pèrtinax
Publi Helvi Pèrtinax (1 d'agost de l'any 126 - 28 de març de l'any 193) va ser proclamat emperador el matí següent a la mort de Còmmode, el 31 de desembre de l'any 192.
Veure Dinastia Severa і Pèrtinax
Pescenni Níger
Gai Pescenni Níger (en llatí Caius Pescennius Niger) va ser un emperador romà.
Veure Dinastia Severa і Pescenni Níger
Prefecte de la ciutat
Prefecte de la ciutat o Prefecte urbà (en llatí Praefectus urbi, originàriament Custos urbis) va ser una magistratura regular romana establerta pels reis.
Veure Dinastia Severa і Prefecte de la ciutat
Principat (Roma)
El Principat és el nom que rep el sistema polític vigent durant el primer període de l'Imperi Romà, estenent-se des del regne de Cèsar August (27 aC) fins a la mort d'Alexandre Sever l'any 235, quan es va iniciar el període conegut amb el nom d'Anarquia militar.
Veure Dinastia Severa і Principat (Roma)
Quint Emili Let
Quint Emili Let (en llatí Quintus Aemilius Laetus) va ser un militar romà del.
Veure Dinastia Severa і Quint Emili Let
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Veure Dinastia Severa і Rin
Septimi Sever
Luci Septimi Sever (11 d'abril de 146, Leptis Magna – 4 de febrer de 211, Eboracum, Britània) fou emperador romà fundador de la dinastia Severa.
Veure Dinastia Severa і Septimi Sever
193
El 193 (CXCIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Dinastia Severa і 193
212
El 212 (CCXII) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Veure Dinastia Severa і 212
Vegeu també
Dinastia severa
- Ànnia Faustina (emperadriu)
- Alexandre Sever
- Antoninià
- Any dels cinc emperadors
- Aquília Severa
- Aureli Zòtic
- Caracal·la
- Diadumenià
- Dinastia severa
- Elagàbal
- Emili Papinià
- Fúlvia Plautil·la
- Hièrocles (ministre)
- Júlia Domna
- Júlia Mamea
- Júlia Mesa
- Júlia Soèmies
- Juli Bassià
- Publi Septimi Geta
- Sal·lústia Bàrbia Orbiana
- Septimi Sever
- Termes de Caracal·la
- Ulpià
Dinasties imperials romanes
També conegut com Severs.