Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Dinastia kinkhwàrida

Índex Dinastia kinkhwàrida

La dinastia kinkhwàrida fou una dinastia que va governar el Tabaristan (Mazanderan) als segles  i. Era una branca col·lateral dels bawàndides.

36 les relacions: Abaqa, Abu Said Bahadur Khan, Amol, Baduspànides, Bawàndides, Gran Khorasan, Hülegü, Il-kanat, Khwarizm, Mazandaran, Oljeitu, Ruyan, Sarbadàrida, Sari (Iran), Tabaristan, Togha Temur (il-kànida), 1 d'abril, 1210, 1249, 1265, 1270, 1300, 1310, 1314, 1315, 1317, 1327, 1328, 1333, 1334, 1335, 1337, 1341, 1344, 1349, 17 d'abril.

Abaqa

Abaqa (1234 - 1282) fou el segon kan mongol de Pèrsia (il-kan), successor del seu pare Hulegu.

Nou!!: Dinastia kinkhwàrida і Abaqa · Veure més »

Abu Said Bahadur Khan

Abu-Saïd Bahadur-Khan (Ujan, 2 de juny de 1305-Karabagh, 30 de novembre de 1335), fou el novè Il-kan de Pèrsia, fill i successor d'Oljeitu, i la seva mare era Hajji Khatun.

Nou!!: Dinastia kinkhwàrida і Abu Said Bahadur Khan · Veure més »

Amol

El Damavand, vist des d'Amol Amol o Amul, (en persa: آمل) és una ciutat de la plana de Mazanderan, a la província de Mazanderan a l'Iran, a la vora del riu Haraz o Harhaz, a 20 km de la costa de la mar Càspia i 10 al nord de les muntanyes Alburz.

Nou!!: Dinastia kinkhwàrida і Amol · Veure més »

Baduspànides

Els padusbànides o badusbànides foren una dinastia de la zona de la mar Càspia de llarga durada (665 a 1598) que estenia el seu poder per Rustamdar, Ruyan, Nur i Kudjur.

Nou!!: Dinastia kinkhwàrida і Baduspànides · Veure més »

Bawàndides

Símbol del regne de Tapúria Els bawàndides (en farsi Al-e Bavand) fou una dinastia de sobirans que va regir Tabaristan del al XIV.

Nou!!: Dinastia kinkhwàrida і Bawàndides · Veure més »

Gran Khorasan

El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.

Nou!!: Dinastia kinkhwàrida і Gran Khorasan · Veure més »

Hülegü

Hülegü amb la reina Doquz Khatun Hulegu o Hülegü Khan (?, 1217 - Maragha, l'Iran, 8 de febrer de 1265) fou el primer il-kan de Pèrsia (1256-1265).

Nou!!: Dinastia kinkhwàrida і Hülegü · Veure més »

Il-kanat

Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.

Nou!!: Dinastia kinkhwàrida і Il-kanat · Veure més »

Khwarizm

Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).

Nou!!: Dinastia kinkhwàrida і Khwarizm · Veure més »

Mazandaran

Damavand, Mazandaran Mazandaran (en mazanderani: مازرون Māzerūn; en persa: مازندران; en rus: Мазендеран; antigament Tabaristan o Tapúria, del persa: Taparistan; en grec antic: Hyrcania, catalanitzat Hircània, derivat del nom local Vergana o Vehrkana ('país dels Llops'), en persa: Gorgan) és una província de l'Iran situada al nord del país i al sud de la mar Càspia, i limita a l'est amb la província de Golestan (creada per segregació el 1998, antiga província d'Astarabad i històrica Gurgan), al sud-est amb la província de Semnan, al sud amb la província de Teheran, al sud-oest amb la província de Qazvín, i a l'oest amb la província de Gilan.

Nou!!: Dinastia kinkhwàrida і Mazandaran · Veure més »

Oljeitu

Mausoleu Oljeitu, Oldjeytu, Oldjeitu, Oljeytu, Öljaitü, Olcayto o Uljeitu —en mongol Өлзийт Хаан— de nom complet Ghiyath al-Din Muhammad Karbanda, després Khudabanda que vol dir 'home de Déu', Oljeitu Sultan —en persa محمد خدابنده - اولجایتو) — fou el vuitè kan il-kànida de Pèrsia del 1304 al 1316. El seu nom ("Ölziit" o Oljeitu) vol dir "beneït" en mongol (1262 -16 de desembre de 1316) Era fill del kan Arghun, germà i successor de Mahmud Ghazan i besnet d'Hulagu el fundador de la dinastia. Sent infant fou batejat amb el nom Nicolau en honor del papa Nicolau IV amb el qual el seu pare havia tingut tractes, però després es va fer budista; quan el seu germà Ghazan es va fer musulmà sunnita, el va seguir i va oscil·lar entre hanafites i xafiïtes fins que es va passar al xiisme. Va pujar al tron succeint el seu germà i va establir la seva residència principal a Sultaniyya al sud-est de la moderna Zandjan, ciutat fundada per Arghun però que no es va acabar fins al 1313. De fet encara que hi passava temporades tenia costums nòmades i per tant residia a diversos llocs. Va gaudir d'un regnat excepcionalment pacífic, durant el qual només es van produir tres expedicions militars: el 1307 quan va intentar amb grans mitjans conquerir la província de Gilan a la vora de la mar Càspia; el 1312/1313 quan va organitzar la darrera expedició a territori mameluc assetjant sense èxit Rahbat al-Sham (Rahba) a l'Eufrates; i el 1314 quan va haver de marxar cap a l'est per oposar-se a una invasió del Khorasan pel mongols de Txagatai. El gran visir de Ghazan, l'historiador Raixid-ad-Din, va restar en funcions; en canvi el seu col·lega Sal al-Din Sawaji fou destituït i executat el 1312 i substituït per Tadj al-Din Ali Shah que no es va entendre amb Rashid al-Din i finalment es va acordar que cadascun governaria en unes àrees i uns territoris; a Rashid li va pertocar el centre i sud i a Tadj al-Din el nord-est i oest (Mesopotàmia i Anatòlia). Fin després de la mort d'Oljeitu, Tadj al-Din no va aconseguir fer eliminar a Rashid al-Din i va aconseguir morir de mort natural. Oljeitu va fer construir un mausoleu per dur les restes d'Ali i Hussein ibn Ali, però que finalment va servir per a ell mateix. Va morir el 16 de desembre de 1316 i el va succeir el seu fill Abu Said Bahadur Khan.

Nou!!: Dinastia kinkhwàrida і Oljeitu · Veure més »

Ruyan

El Ruyan (en mazandarani رویان) fou un districte del nord de Pèrsia, a la costa de la mar Càspia, format per la part occidental del Mazanderan o Tabaristan.

Nou!!: Dinastia kinkhwàrida і Ruyan · Veure més »

Sarbadàrida

Els sarbadars o sarbadàrides (de sarbadar, "cap en galons"; també Sarbedaran) foren una barreja de dervixos religiosos i governants seculars que van arribar al poder a la part occidental del Khorasan quan es va desintegrar l'imperi il-kànida de Pèrsia després del 1335.

Nou!!: Dinastia kinkhwàrida і Sarbadàrida · Veure més »

Sari (Iran)

Sari (Sārī, mazanderani ساری, farsi ساری) és la capital de la província iraniana de Mazanderan, situada entre les muntanyes Alborz i la costa sud de la mar Càspia.

Nou!!: Dinastia kinkhwàrida і Sari (Iran) · Veure més »

Tabaristan

miniatura Plat de plata dels segles VII-VIII. Tabaristan fou una regió al sud de la mar Càspia.

Nou!!: Dinastia kinkhwàrida і Tabaristan · Veure més »

Togha Temur (il-kànida)

Togha Temur, Togha Timur o Toka Timur fou el darrer il-kan mongol de Pèrsia.

Nou!!: Dinastia kinkhwàrida і Togha Temur (il-kànida) · Veure més »

1 d'abril

El primer d'abril és el noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Dinastia kinkhwàrida і 1 d'abril · Veure més »

1210

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia kinkhwàrida і 1210 · Veure més »

1249

;Països Catalans.

Nou!!: Dinastia kinkhwàrida і 1249 · Veure més »

1265

;Països Catalans: Barcelona - Després de diverses modificacions, l'organització municipal va quedar definitivament estructurada: l'autoritat municipal va recaure sobre 3 consellers elegits per un Consell de Cent personalitats.

Nou!!: Dinastia kinkhwàrida і 1265 · Veure més »

1270

El 1270 (MCCLXX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Dinastia kinkhwàrida і 1270 · Veure més »

1300

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia kinkhwàrida і 1300 · Veure més »

1310

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia kinkhwàrida і 1310 · Veure més »

1314

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia kinkhwàrida і 1314 · Veure més »

1315

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia kinkhwàrida і 1315 · Veure més »

1317

El 1317 (MCCCXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Dinastia kinkhwàrida і 1317 · Veure més »

1327

Lluís IV de Baviera, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, declara el poder civil per sobre de l'eclesiàstic.

Nou!!: Dinastia kinkhwàrida і 1327 · Veure més »

1328

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia kinkhwàrida і 1328 · Veure més »

1333

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia kinkhwàrida і 1333 · Veure més »

1334

El 1334 (MCCCXXXIV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Dinastia kinkhwàrida і 1334 · Veure més »

1335

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia kinkhwàrida і 1335 · Veure més »

1337

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia kinkhwàrida і 1337 · Veure més »

1341

El 1341 (MCCCXLI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Dinastia kinkhwàrida і 1341 · Veure més »

1344

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia kinkhwàrida і 1344 · Veure més »

1349

;Països Catalans.

Nou!!: Dinastia kinkhwàrida і 1349 · Veure més »

17 d'abril

El 17 d'abril és el cent setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Dinastia kinkhwàrida і 17 d'abril · Veure més »

Redirigeix aquí:

Dinastia Kinkhwàrida, Kinkhwàrida, Kinkhwàrides.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »