Accés més ràpid que el navegador!
38 les relacions: Ada de Cària, Alexandre el Gran, Alinda, Antic Egipte, Ariobàrzanes de Frígia, Artaxerxes II de Pèrsia, Artaxerxes III de Pèrsia, Artemísia II de Cària, Asandre de Cària, Atenes, Autofradates (general), Biblioteca històrica, Bizanci, Cadusis, Cària, Cir II el Gran, Circa, Cos (Grècia), Dascilèon, Datames, Diodor de Sicília, Foci I de Constantinoble, Halicarnàs, Hecatompos, Idrieu, Illa de Rodes, Lícia, Lídia, Mausol, Mausoleu d'Halicarnàs, Milet, Nectabeu I, Orontes (sàtrapa), Orontobates de Cària, Pixòdar, Quios, Revolta Jònica, Sàtrapa.
Ada de Cària
Ada de Cària (Áda) fou filla d'Hecatompos, rei de Cària, i germana de Mausol, Artemísia II, Idrieu i Pixòdar.
Nou!!: Dinastia hecatòmnida і Ada de Cària · Veure més »
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Nou!!: Dinastia hecatòmnida і Alexandre el Gran · Veure més »
Alinda
Alinda (en grec antic Ἄλινδα) era una ciutat de Cària a la vora de la moderna Karpuzlu (Aydın).
Nou!!: Dinastia hecatòmnida і Alinda · Veure més »
Antic Egipte
Les piràmides de Gizeh es troben entre els símbols més coneguts de la civilització de l'antic Egipte. Lantic Egipte fou una civilització del nord-est d'Àfrica que es desenvolupà al voltant del curs mitjà i inferior del riu Nil, en el territori que avui en dia correspon a Egipte i el nord del Sudan.
Nou!!: Dinastia hecatòmnida і Antic Egipte · Veure més »
Ariobàrzanes de Frígia
Ariobàrzanes (en persa antic: 𐎠𐎼𐎡𐎹𐎠𐎲𐎼𐏀𐎠𐎴 / Ārya-bṛzāna; en Ἀριοβαρζάνης) va ser un noble persa nomenat sàtrapa de la Frígia Hel·lespòntica, amb capital a Dascilèon.
Nou!!: Dinastia hecatòmnida і Ariobàrzanes de Frígia · Veure més »
Artaxerxes II de Pèrsia
Artaxerxes II Memnon (vers 436 aC – 358 aC) fou rei de reis de l'Imperi Persa del 404 aC fins que va morir 358 aC.
Nou!!: Dinastia hecatòmnida і Artaxerxes II de Pèrsia · Veure més »
Artaxerxes III de Pèrsia
L'Imperi Persa al començament del regant d'Artaxerxes III (verd) i les seves conquestes (gris fosc) Tomba d'Artaxerxes III a Persèpolis Artaxerxes III Ocos fou rei de reis de l'Imperi Persa del 358 aC al 338 aC.
Nou!!: Dinastia hecatòmnida і Artaxerxes III de Pèrsia · Veure més »
Artemísia II de Cària
Artemísia o Àrtemis II de Cària (en grec antic Ἀρτεμισία Artemisia) va ser una reina de Cària, germana, esposa i successora de Mausol.
Nou!!: Dinastia hecatòmnida і Artemísia II de Cària · Veure més »
Asandre de Cària
Asandre (Asander) fou un general macedoni, fill de Filotes i germà de Parmenió.
Nou!!: Dinastia hecatòmnida і Asandre de Cària · Veure més »
Atenes
Atenes (Αθήνα, Athina; Ἀθῆναι; en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.
Nou!!: Dinastia hecatòmnida і Atenes · Veure més »
Autofradates (general)
Autofradates (en grec antic Aὐτoφραδάτης) era un general persa que es va distingir sota els reis Artaxerxes III de Pèrsia i Darios III de Pèrsia.
Nou!!: Dinastia hecatòmnida і Autofradates (general) · Veure més »
Biblioteca històrica
La Biblioteca històrica (Bibliotheca historica) és un tractat d'història de Diodor de Sicília del on descriu la història i la cultura de diversos pobles de l'antiguitat barrejant mites, informacions de primera mà i reculls d'autors anteriors.
Nou!!: Dinastia hecatòmnida і Biblioteca històrica · Veure més »
Bizanci
Bizanci (Byzantium, Βυζάντιον) fou una ciutat grega de Tràcia, a la riba del Bòsfor, que va ocupar un lloc molt important en la història.
Nou!!: Dinastia hecatòmnida і Bizanci · Veure més »
Cadusis
Cadusis Els cadusis (en llatí cadusii, en grec Καδοὺσιοι) eren un poble que vivia a les muntanyes del sud-oest de la mar Càspia, en un territori anomenat Cadúsia que correspondria a un districte muntanyós de la Mèdia Atropatene al sud-oest de les ribes de la mar Càspia.
Nou!!: Dinastia hecatòmnida і Cadusis · Veure més »
Cària
Cària (en Καρία) era una regió de l'antiguitat situada al sud-oest de l'Àsia Menor.
Nou!!: Dinastia hecatòmnida і Cària · Veure més »
Cir II el Gran
Cir II el Gran (vers el 600 aC - 4 de desembre del 530 aC) fou rei d'Anshan i rei dels reis de l'imperi Persa.
Nou!!: Dinastia hecatòmnida і Cir II el Gran · Veure més »
Circa
Circa (en llatí ‘al voltant de’; normalment abreviat «ca.» o «c.», sense cursiva) és un mot llatí que significa 'aproximadament', normalment en referència a una data.
Nou!!: Dinastia hecatòmnida і Circa · Veure més »
Cos (Grècia)
Cos (sovint escrit Kos, transcripció del grec Κως) és una illa grega que pertany al grup del Dodecanès.
Nou!!: Dinastia hecatòmnida і Cos (Grècia) · Veure més »
Dascilèon
Dascilèon o Dascílion (en Dascylium) era una ciutat de la Propòntida i capital de la satrapia de la Frígia Hel·lespòntica, una satrapia menor dins de la satrapia de Lídia.
Nou!!: Dinastia hecatòmnida і Dascilèon · Veure més »
Datames
Datames (en grec antic Δατάμης, 'Datámes') (circa 407 aC-361 aC) era sàtrapa i virtual rei de Capadòcia durant l'Imperi Persa.
Nou!!: Dinastia hecatòmnida і Datames · Veure més »
Diodor de Sicília
Diodor de Sicília o Diodor Sícul (en llatí Diodorus Siculus, en grec antic Διόδωρος) va ser un historiador grec nascut a Sicília que va viure al contemporani de Juli Cèsar i d'August.
Nou!!: Dinastia hecatòmnida і Diodor de Sicília · Veure més »
Foci I de Constantinoble
Foci (en Photius, en Φώτιος 'Phótios') (Constantinoble, circa 820 - monestir de Bordi, Armènia, 6 de febrer del 893) va ser un eclesiàstic, retòric, filòsof, gramàtic i poeta romà d'Orient.
Nou!!: Dinastia hecatòmnida і Foci I de Constantinoble · Veure més »
Halicarnàs
Mausoleu de Maussol''', una de les Set Meravelles del Món, Bodrum. Halicarnàs (Halicarnassus, Ἁλικαρνασσός) era una antiga ciutat grega a la costa de l'Àsia Menor (a Cària), al golf Ceràmic (mar Egea), corresponent a l'actual Bodrum.
Nou!!: Dinastia hecatòmnida і Halicarnàs · Veure més »
Hecatompos
Hecatompos o Hecatomnos (en llatí Hecatomnus, en grec antic Ἑκατόμνος) va ser un dinasta de Cària (circa el 395 aC-377 aC) fill d'Hisàldom (Hyssaldomus), governant local de Milasa, que va ser nomenat sàtrapa pel rei Artaxerxes III de Pèrsia amb el comandament de les forces navals que probablement per mediació de Evàgores I de Salamina de Xipre, havien de donar suport als atenencs, i que va participar amb Farnabazos II a la batalla de Cnidos l'any 394 aC.
Nou!!: Dinastia hecatòmnida і Hecatompos · Veure més »
Idrieu
Idrieu o Hidrieu (Hidrieus, Idrieus) fou sàtrapa o dinasta de Cària al.
Nou!!: Dinastia hecatòmnida і Idrieu · Veure més »
Illa de Rodes
Topografia de Rodes. Rodes (en grec Ρόδος, Rodos) és l'illa més gran del Dodecanès i la més oriental de les illes principals de Grècia, a la mar Egea.
Nou!!: Dinastia hecatòmnida і Illa de Rodes · Veure més »
Lícia
Tombes de Dalyan. Lícia (en llatí Lycia, en grec antic Λυκία) era una regió de la costa sud-oest de l'Àsia Menor entre Cària i Pamfília.
Nou!!: Dinastia hecatòmnida і Lícia · Veure més »
Lídia
Lídia (en lidi 𐤮𐤱𐤠𐤭𐤣𐤠 Śfarda; en Λυδία Lȳdíā) va ser una regió històrica i un regne situat a l'oest de la península d'Anatòlia, corresponent a les actuals províncies turques d'Esmirna i Manisa.
Nou!!: Dinastia hecatòmnida і Lídia · Veure més »
Mausol
Mausol (en llatí Mausolus o Maussolus, en grec antic Μαύσωλος o Μαύσσωλος "Maúsolos" o "Maússolos") fou rei o dinasta de Cària.
Nou!!: Dinastia hecatòmnida і Mausol · Veure més »
Mausoleu d'Halicarnàs
La tomba de Mausol o Mausoleu d'Halicarnàs fou un edifici sepulcral considerat una de les set meravelles de l'antiguitat, construït entre els anys 353 i el 350 aC a Halicarnàs (al present Bodrum, Turquia) per a Mausol, un sàtrapa de Cària a l'Imperi Persa. Fou construït per a Artemísia II de Cària pel seu marit i germanastre Mausol, mort el 353 aC. La construcció es va encarregar a grans artistes en arquitectura i escultura de les escoles jònica i àtica. La reina va voler que el monument superés qualsevol altre que s'havia vist mai. Els arquitectes foren Fileu (o Fiteu) i Sàtir; aquest darrer va escriure una descripció de l'obra i de les decoracions escultòriques, fetes pels artistes de l'escola àtica Escopes de Paros, Briaxis, Leòcares, i potser Timoteu i Praxíteles segons Vitruvi. Els artistes van competir entre ells i cadascun va fer una façana; a la mort d'Artemísia, que va sobreviure al seu marit dos anys, l'obra va continuar fins que es va acabar. Plini el Vell esmenta també un artista de nom Pitis que va fer una quadriga a la cimera del monument amb les estàtues dels dos monarques. Reconstrucció moderna a Miniatürk, a Istanbul. Els autors que parlen del Mausoleu donen pocs detalls de la construcció; encara que algunes monedes en donen una representació són creacions tardanes i la realitat no es pot determinar; no se sap si alguna de les escultures que tenia s'ha conservat realment. L'únic que en fa una descripció completa es Plini el Vell, però la seva descripció és complexa. Diu que mesurava 19 metres de nord a sud, i era més curt als frontals; el seu perímetre era d'uns 125 metres i l'altura d'11 metres; estava rodejat per 36 columnes, una zona anomenada Ptèron, adornada amb escultures en relleu fetes per Escopes a la part oriental, Briaxis a la part nord, Timoteu a la part sud i Leocares a l'oest; sobre aquest Ptèron hi havia una piràmide d'igual altura disminuint en 24 passos a la cimera on era la quadriga de Pitis. L'altura total incloent l'ornament era de 46 metres. L'edifici estava format per una cel·la quadrangular (ptèron) rodejada d'un peristil de columnes (segurament jòniques) i elevat per una base (cosa necessària per compensar l'altura parcial i la total). Les ruïnes del Mausoleu a Bodrum. L'edifici encara existia al i probablement va sobreviure almenys fins vers el. Alguns marbres trobats a les muralles de Bodrum van ser portats a Anglaterra per l'ambaixador britànic Sir Strafford Canning el febrer del 1846 i són ara al Museu Britànic, sent coneguts com a "Marbres de Budrum"; representen batalles dels grecs amb les amazones (que era el mite principal dels jònics i a Cària). El mot mausoleu ha estat usat des d'aquell temps per designar qualsevol tomba gran, car "Mausolm—eion" originalment significava "dedicat a Mausol".
Nou!!: Dinastia hecatòmnida і Mausoleu d'Halicarnàs · Veure més »
Milet
Mapa de Milet i les ciutats colindants Milet (Μίλητος) fou una ciutat de Jònia, la principal de la regió, a la costa occidental d'Anatòlia, a prop de la desembocadura del riu Meandre a l'antiga Caria.
Nou!!: Dinastia hecatòmnida і Milet · Veure més »
Nectabeu I
Nectabeu I, Jeperkara-Najtnebef (nom egipci), va ser el primer faraó de la dinastia XXX, del període tardà d'Egipte.
Nou!!: Dinastia hecatòmnida і Nectabeu I · Veure més »
Orontes (sàtrapa)
Orontes (Orontes fou un sàtrapa de la Frígia Hel·lespòntica que el 363 aC es va unir a la gran revolta dels sàtrapes de l'Àsia Menor contra Artaxerxes III de Pèrsia Memnó iniciada el 368 aC. Fou nomenat comandant en cap de l'exèrcit rebel i va rebre una gran quantitat de diners per pagar a 20000 mercenaris durant un any; però llavors es va passar al rei i va arrestar als que portaven els diners, que va enviar a Artaxerxes III; aquesta traïció va suposar la rendició de nombroses ciutats. La recompensa que va obtenir del rei no es coneix, però no va conservar la satrapia que fou donada a Artabazos II (362 aC). Categoria:Sàtrapes de Dascilios.
Nou!!: Dinastia hecatòmnida і Orontes (sàtrapa) · Veure més »
Orontobates de Cària
Orontòbates (Orontobátēs) fou un persa que es va casar amb la filla del sàtrapa usurpador Pixòdar de Cària.
Nou!!: Dinastia hecatòmnida і Orontobates de Cària · Veure més »
Pixòdar
Pixòdar (Pixodarus), anomenat també Pixòdor (Pixodorus), fou sàtrapa-rei (dinasta) de Cària.
Nou!!: Dinastia hecatòmnida і Pixòdar · Veure més »
Quios
Quios (en grec antic Χίος, en català medieval illa del Xiu, en turc Sakız Adassi) és una illa grega de la mar Egea propera a la costa asiàtica; està separada de la costa per un estret d'uns 8 km d'ample.
Nou!!: Dinastia hecatòmnida і Quios · Veure més »
Revolta Jònica
La Revolta Jònica fou un conflicte armat entre els països de l'Àsia Menor i Xipre contra l'Imperi Persa, que va representar un episodi decisiu de la confrontació entre grecs i perses.
Nou!!: Dinastia hecatòmnida і Revolta Jònica · Veure més »
Sàtrapa
Principals satrapies de l'Imperi Persa Sàtrapa (en grec: σατράπης satrápēs, de l'antic persa xšaθrapā(van), protector de la terra/país) és el nom que es va donar als governadors de les províncies dels antics imperis dels Medes i Aquemènides i de diversos dels seus successors, com ara l'Imperi Sassànida i els imperis hel·lenístics.
Nou!!: Dinastia hecatòmnida і Sàtrapa · Veure més »
Redirigeix aquí:
Dinastia Hecatòmnida, Hecatòmnides.
