Accés més ràpid que el navegador!
28 les relacions: Adjectiu, Adverbi, Atena Pàrtenos, Cas acusatiu, Cas datiu, Cas genitiu, Cas gramatical, Cas locatiu, Cas nominatiu, Cas vocatiu, Complement del nom, Complement directe, Declinació gramatical, Europa, Funció sintàctica, Gènere (gramàtica), Gramàtica, Grec, Grec antic, Homer, Llengües indoeuropees, Nombre (gramàtica), Partenó, Pronom, Protoindoeuropeu, Rus, Substantiu, Sufix.
Adjectiu
Ladjectiu és una de les categories que comprèn la morfologia tradicional.
Nou!!: Declinació del grec antic і Adjectiu · Veure més »
Adverbi
Ladverbi és una categoria gramatical que actua com a nucli del sintagma adverbial.
Nou!!: Declinació del grec antic і Adverbi · Veure més »
Atena Pàrtenos
Atena Pàrtenos (en grec antic Παρθένος Ἀθηνᾶ, Atena la verge) és el nom de la majestuosa escultura criselefantina de la deessa grega Atena, obra de Fídies.
Nou!!: Declinació del grec antic і Atena Pàrtenos · Veure més »
Cas acusatiu
El cas acusatiu és el cas gramatical utilitzat per marcar l'objecte directe d'un verb.
Nou!!: Declinació del grec antic і Cas acusatiu · Veure més »
Cas datiu
En lingüística, el cas datiu s'associa amb l'objecte indirecte, és a dir, amb el beneficiari de l'acció d'un verb.
Nou!!: Declinació del grec antic і Cas datiu · Veure més »
Cas genitiu
El cas genitiu és un cas gramatical que indica una relació, principalment de possessió, entre el substantiu en genitiu i un altre substantiu.
Nou!!: Declinació del grec antic і Cas genitiu · Veure més »
Cas gramatical
En lingüística, el cas és una categoria de la flexió de noms, adjectius o pronoms, que fa que la paraula adopti diferents formes segons la funció sintàctica que fa dins de la frase.
Nou!!: Declinació del grec antic і Cas gramatical · Veure més »
Cas locatiu
El cas locatiu s'empra, a part del que s'ha esmentat, o s'ha emprat en.
Nou!!: Declinació del grec antic і Cas locatiu · Veure més »
Cas nominatiu
El cas nominatiu és un cas gramatical per als noms.
Nou!!: Declinació del grec antic і Cas nominatiu · Veure més »
Cas vocatiu
El vocatiu és el cas usat per als substantius que identifiquen la persona (o animal o cosa) a qui el parlant s'està adreçant i, a vegades, per als determinants d'aquest substantiu.
Nou!!: Declinació del grec antic і Cas vocatiu · Veure més »
Complement del nom
El complement del nom és una funció sintàctica tradicional que engloba tots aquells sintagmes o paraules que modifiquen el significat d'un nom, independentment de la posició que aquest ocupi a l'oració o de la funció que realitzi.
Nou!!: Declinació del grec antic і Complement del nom · Veure més »
Complement directe
El complement directe (CD), també anomenat «objecte directe», «implement» o «acusatiu», és una de les funcions de la sintaxi tradicional.
Nou!!: Declinació del grec antic і Complement directe · Veure més »
Declinació gramatical
En lingüística, declinació és la flexió nominal, és a dir, la de substantius, pronoms i adjectius per tal d'indicar categories gramaticals com ara nombre, cas, gènere,...
Nou!!: Declinació del grec antic і Declinació gramatical · Veure més »
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Declinació del grec antic і Europa · Veure més »
Funció sintàctica
La funció sintàctica és el paper que té un determinat sintagma o categoria de l'oració segons la posició que ocupa o la relació que té amb els altres elements de la frase.
Nou!!: Declinació del grec antic і Funció sintàctica · Veure més »
Gènere (gramàtica)
El gènere és una distinció de la gramàtica que classifica les paraules variables.
Nou!!: Declinació del grec antic і Gènere (gramàtica) · Veure més »
Gramàtica
Una de les primeres gramàtiques catalanes datada l'any 1676: '''''Gramatica cathalana, breu y clara: explicada ab molts exemples''','' escrita per Llorenç Cendrós La gramàtica és la ciència del llenguatge o estudi del sistema d'una llengua determinada.
Nou!!: Declinació del grec antic і Gramàtica · Veure més »
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Declinació del grec antic і Grec · Veure més »
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Nou!!: Declinació del grec antic і Grec antic · Veure més »
Homer
Homer (Homerus) és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.
Nou!!: Declinació del grec antic і Homer · Veure més »
Llengües indoeuropees
Les llengües indoeuropees d'Europa Les llengües indoeuropees són les que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historiocomparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu.
Nou!!: Declinació del grec antic і Llengües indoeuropees · Veure més »
Nombre (gramàtica)
El nombre és una característica de la morfologia de certes paraules variables que les relaciona amb la quantitat o nombre d'elles.
Nou!!: Declinació del grec antic і Nombre (gramàtica) · Veure més »
Partenó
El Partenó (del grec antic Παρθενος -Verge-) és un temple consagrat a la deessa grega Atena Pàrtenos, a qui el poble d'Atenes considera la seva protectora.
Nou!!: Declinació del grec antic і Partenó · Veure més »
Pronom
El pronom és una categoria gramatical a la qual pertanyen les paraules el referent dels quals no és fix, sinó que es determina en relació amb altres que normalment ja s'han anomenat.
Nou!!: Declinació del grec antic і Pronom · Veure més »
Protoindoeuropeu
El protoindoeuropeu (també indoeuropeu) és una llengua extinta que hom suposa l'origen de totes les indoeuropees.
Nou!!: Declinació del grec antic і Protoindoeuropeu · Veure més »
Rus
El rus és la llengua eslava més parlada.
Nou!!: Declinació del grec antic і Rus · Veure més »
Substantiu
En gramàtica tradicional, el substantiu (també nom substantiu per distingir-lo de l'adjectiu) expressa éssers de tota mena concrets, i abstractes, tota substància.
Nou!!: Declinació del grec antic і Substantiu · Veure més »
Sufix
Un sufix és un tipus de morfema que s'afegeix al final d'una paraula en els fenòmens de derivació i flexió.
Nou!!: Declinació del grec antic і Sufix · Veure més »
