Taula de continguts
33 les relacions: Aberració de la llum, Any, Ascensió recta, Astre, Azimut, Època (astronomia), Coordenades astronòmiques, Coordenades equatorials, Coordenades geogràfiques, Eclíptica, Equador celeste, Equinocci, Esfera celeste, Estiu, Grau sexagesimal, Hivern, Inclinació, Latitud, Minut d'arc, Nivell mitjà del mar, Nutació, Paral·laxi, Paral·laxi diürna, Pol celeste, Precessió dels equinoccis, Sistema sexagesimal, Sistema solar, Sol, Solstici, Solstici d'hivern, Temps terrestre, Terra, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques.
- Angles
- Sistema de coordenades celestes
Aberració de la llum
L'efecte de l'aberració de la llum: la posició aparent d'un estel depèn de la velocitat de la Terra. L'arribada d'un raig de llum, en el sistema de referència de la font emissora (l'estel) i el de la Terra S'anomena aberració de la llum o aberració de Bradley a la diferència entre la posició observada d'una estrella i la seva posició real, a causa de la combinació de la velocitat de l'observador i la velocitat finita de la llum.
Veure Declinació (astronomia) і Aberració de la llum
Any
Un any és el període que triga la Terra a fer una revolució al voltant del Sol.
Veure Declinació (astronomia) і Any
Ascensió recta
Ascenció recta (α) de color taronja. equinocci de març, el node ascendent de l'eclíptica (vermell) a l'equador celeste (blau). L'ascensió recta es mesura cap a l'est fins a 24h al llarg de l'equador celeste des de la direcció primària.
Veure Declinació (astronomia) і Ascensió recta
Astre
Un astre o esfera celeste és qualsevol cos celeste amb forma definida i que pot individualitzar-se dels altres cossos de l'Univers.
Veure Declinació (astronomia) і Astre
Azimut
L'angle vermell és l'azimut de l'estel mesurat des del sud. L'arc blau és l'azimut del mateix estel mésurat des del nord. Azimut és una paraula que prové de l'àrab as-sumut (اَلسُّمُوت, "les direccions"), plural de as-samt, que pròpiament significa ‘el camí’.
Veure Declinació (astronomia) і Azimut
Època (astronomia)
En astronomia, una època és una data concreta a la qual fan referència les coordenades celestes o els elements orbitals d'un cos celeste.
Veure Declinació (astronomia) і Època (astronomia)
Coordenades astronòmiques
En astrometria, les coordenades astronòmiques o coordenades celestes són qualsevol sistema de coordenades utilitzat per a determinar la posició d'un astre sobre l'esfera celeste.
Veure Declinació (astronomia) і Coordenades astronòmiques
Coordenades equatorials
Coordenades equatorialsLes coordenades equatorials són un sistema de coordenades astronòmiques que permeten determinar la posició d'un cos respecte a l'equador celeste i el primer punt d'Àries.
Veure Declinació (astronomia) і Coordenades equatorials
Coordenades geogràfiques
date.
Veure Declinació (astronomia) і Coordenades geogràfiques
Eclíptica
Mercuri. L'eclíptica és la línia corba creada per la posició on es «veu» el Sol, al llarg de l'any, en el seu «moviment aparent», vist des de la Terra imaginada «fixa».
Veure Declinació (astronomia) і Eclíptica
Equador celeste
L'equador celeste, està inclinat ~23,5° respecte al pla de l'eclíptica. L'equador celeste és el cercle màxim de l'esfera celeste situat en el mateix pla de l'equador de la Terra.
Veure Declinació (astronomia) і Equador celeste
Equinocci
Lequinocci és cadascun dels dos moments de l'any en què el Sol, en el seu camí per l'eclíptica, travessa l'equador celeste.
Veure Declinació (astronomia) і Equinocci
Esfera celeste
''' Esfera celeste ''' de Jost Bürgi. 1594. L'esfera celeste és una esfera imaginària de radi arbitrari i centre en l'observador, sobre la qual es poden representar els estels i els planetes per a estudiar les seves posicions i moviments respecte a l'observador.
Veure Declinació (astronomia) і Esfera celeste
Estiu
Camp de gira-sols en un paisatge estiuenc. L'estiu és una de les quatre estacions de les zones temperades.
Veure Declinació (astronomia) і Estiu
Grau sexagesimal
Un grau sexagesimal (símbol °) és una unitat de mesura dels angles del pla definit com a la sexagèsima part de qualsevol dels angles (iguals) d'un triangle equilàter.
Veure Declinació (astronomia) і Grau sexagesimal
Hivern
alemany L'hivern (del llatí hibernus) és una de les quatre estacions de les zones temperades.
Veure Declinació (astronomia) і Hivern
Inclinació
En general, la inclinació és l'angle entre un eix de direcció o un pla, i un pla de referència.
Veure Declinació (astronomia) і Inclinació
Latitud
Els paral·lels i els meridians es tallen en angle recte La latitud és la distància angular, mesurada sobre un meridià, entre una localització terrestre (o de qualsevol altre planeta) i l'Equador.
Veure Declinació (astronomia) і Latitud
Minut d'arc
Un minut d'arc és una unitat de mesura angular que equival a una seixantena part d'un grau.
Veure Declinació (astronomia) і Minut d'arc
Nivell mitjà del mar
Placa oficial amb la mesura a Espanya. Aquesta es troba en una estació ferroviària. miniatura El valor de nivell mitjà del mar es pren com a referència per definir alçades dintre de l'àmbit geogràfic, com localitats i accidents geogràfics (inclosos els accidents submarins).
Veure Declinació (astronomia) і Nivell mitjà del mar
Nutació
Rotació (verd), precessió (blau) i nutació (vermell) de la Terra La nutació és una lleugera oscil·lació (com un moviment de caboteig) de l'eix de rotació d'un planeta.
Veure Declinació (astronomia) і Nutació
Paral·laxi
La paral·laxi: dos observadors, en '''A''' i en '''B''', veuen '''O''' en posicions diferents respecte del fons La paral·laxi (del mot Grec παράλλαξις, desplaçament contigu) és l'efecte del canvi de posició d'un observador respecte de l'objecte observat.
Veure Declinació (astronomia) і Paral·laxi
Paral·laxi diürna
La paral·laxi diürna és aquell petit canvi en les coordenades celestes d'un astre causat per la posició de l'observador sobre la superfície de la Terra.
Veure Declinació (astronomia) і Paral·laxi diürna
Pol celeste
Els pols celestes nord i sud i l'equador celeste. Mapa de l'Ossa Menor Els pols celestes són cadascun dels dos punts, Pol Nord celeste i Pol Sud celeste, on l'eix de rotació de la Terra talla l'esfera celeste.
Veure Declinació (astronomia) і Pol celeste
Precessió dels equinoccis
'''Precessió''' de l'eix de la Terra La precessió dels equinoccis és la rotació que efectua el pol nord celeste al voltant del pol de l'eclíptica, en sentit retrògrad, en 25.780 anys.
Veure Declinació (astronomia) і Precessió dels equinoccis
Sistema sexagesimal
El sistema sexagesimal és un sistema de representació numèrica (sistema de numeració) en base seixanta.
Veure Declinació (astronomia) і Sistema sexagesimal
Sistema solar
El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.
Veure Declinació (astronomia) і Sistema solar
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Veure Declinació (astronomia) і Sol
Solstici
El solstici és cadascun dels dos moments de l'any en què el Sol té la màxima declinació (distància angular) respecte a l'equador celeste.
Veure Declinació (astronomia) і Solstici
Solstici d'hivern
Diagrama de les estacions de la Terra, sota una perspectiva nòrdica. Extrem dret: solstici d'hivern. El solstici d'hivern correspon a l'instant en què la posició del Sol al cel es troba a la major distància angular negativa de l'equador celeste.
Veure Declinació (astronomia) і Solstici d'hivern
Temps terrestre
El temps terrestre (TT) és l'estàndard de temps modern per al temps en la superfície de la Terra.
Veure Declinació (astronomia) і Temps terrestre
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Veure Declinació (astronomia) і Terra
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Veure Declinació (astronomia) і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
Vegeu també
Angles
- Angle
- Angle central
- Angle d'arribada
- Angle d'incidència
- Angle díedre
- Angle de Brewster
- Angle de contacte
- Angle de posició
- Angle de visió
- Angle horari
- Angle inscrit
- Angle sòlid
- Angles d'Euler
- Anomalia veritable
- Argument del periàpside
- Ascensió recta
- Azimut
- Coordenades selenogràfiques
- Declinació (astronomia)
- Declinació magnètica
- Desplaçament angular
- Desviació magnètica
- Diàmetre angular
- Distància angular
- Escora
- Freqüència angular
- Funció trigonomètrica
- Longitud del node ascendent
- Obertura angular
- Paral·laxi
- Pendent (topografia)
- Resolució angular
- Santanell
- Teorema de Pitàgores
- Teorema del cosinus
- Teorema del sinus
- Transformació conforme
- Triangulació
- Velocitat angular
Sistema de coordenades celestes
- Almucantarat
- Angle de posició
- Angle horari
- Any sideri
- Any zero
- Ascensió recta
- Cercle horari
- Colur
- Coordenades astronòmiques
- Coordenades eclíptiques
- Coordenades equatorials
- Coordenades galàctiques
- Coordenades horitzontals
- Declinació (astronomia)
- Eclíptica
- Equador celeste
- Equinocci (coordenades celestes)
- Esfera celeste
- Estel circumpolar
- Horitzó
- Línia equatorial
- Longitud aparent
- Nadir
- Pla invariable
- Pol celeste
- Punt d'Àries
- Punt subsolar
- Sistema Internacional de Referència Celeste
- Sistema de coordenades planetàries
- Sistema de coordenades supergalàctic
- Sistema de referència en rotació
- Teoria geocèntrica
- Zenit
- Zodíac