Taula de continguts
17 les relacions: Antiga Roma, Atenció, Creació, Creació segons el Gènesi, Dona, Filòsof, Gai Juli Higí, Home, Humus, Jardí de les Hespèrides, Júpiter (mitologia), Llatí, Llegenda, Martin Heidegger, Pandora, Saturn (mitologia), Tel·lus.
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Veure Cura (mitologia) і Antiga Roma
Atenció
L'atenció o concentració és la selecció de determinats estímuls de l'exterior en el moment de la percepció, destinant més recursos cognitius a la seva elaboració.
Veure Cura (mitologia) і Atenció
Creació
La Creació és l'acte pel qual una divinitat forma el món, el cosmos o la vida.
Veure Cura (mitologia) і Creació
Creació segons el Gènesi
Jardí de l'Edèn La Creació segons Gènesi és l'explicació bíblica sobre la creació del món i de l'home dels dos primers capítols del llibre bíblic del Gènesi, que conté dos relats de la Creació diferenciats per la seqüència dels fets.
Veure Cura (mitologia) і Creació segons el Gènesi
Dona
Venus simbolitzen la dona Una dona és una persona de sexe femení de l'espècie humana,Enciclopèdia Catalana especialment quan ja és adulta, en contraposició amb una nena.
Veure Cura (mitologia) і Dona
Filòsof
Un filòsof és una persona que practica o investiga la filosofia.
Veure Cura (mitologia) і Filòsof
Gai Juli Higí
Gai Juli Higí (Caius Julius Higinus o Hyginus) va ser un escriptor i gramàtic romà esmentat per Suetoni, que diu que va néixer a Hispània i que va ser deixeble de Corneli Alexandre Polihistor.
Veure Cura (mitologia) і Gai Juli Higí
Home
actual Un home és una persona de sexe masculí de l'espècie humana, especialment quan ja és adult, en contraposició amb un nen.
Veure Cura (mitologia) і Home
Humus
L'humus, a la part superior del perfil del sòl, té un característic color negre o marró fosc, senyal de la presència de restes orgàniques. Lhumus, de vegades anomenat terra vegetal, designa la capa superior del sòl creada i mantinguda per la descomposició de la matèria orgànica, essencialment per l'acció combinada dels animals, bacteris i de fongs del sòl.
Veure Cura (mitologia) і Humus
Jardí de les Hespèrides
El Jardí de les Hespèrides fou un lloc mitològic situat, segons alguns, en els límits d'Occident; segons d'altres, més enllà del deserts de Líbia o bé al llunyà nord; sempre més enllà dels límits coneguts, on només els herois s'aventuraven a la recerca de la immortalitat.
Veure Cura (mitologia) і Jardí de les Hespèrides
Júpiter (mitologia)
Estàtua de Júpiter. En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí, genitiu Iovis) és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp.
Veure Cura (mitologia) і Júpiter (mitologia)
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Cura (mitologia) і Llatí
Llegenda
Jaume I el Conqueridor protagonitza moltes llegendes catalanes. ''Llegendas catalanas'', de Maria del Pilar Maspons i Labrós (1881) Una llegenda és un relat sobre fets extraordinaris que és narrat d'acord amb un pacte comunicatiu de versemblança i que suscita entre els interlocutors actituds d'aprovació, dubte, escepticisme o negació.
Veure Cura (mitologia) і Llegenda
Martin Heidegger
Martin Heidegger (/ˈhaɪdɛɡər, ˈhaɪdɪɡər/); (1889 – 1976) fou un filòsof alemany que és àmpliament considerat com un dels filòsofs més importants del.
Veure Cura (mitologia) і Martin Heidegger
Pandora
''Pandora'', pintura de Jules Joseph Lefebvre, 1882 Pandora (en grec antic Πανδώρα, etimològicament "la que tot ho dona") és un personatge de la mitologia grega, conegut per haver portat tots els mals a la humanitat.
Veure Cura (mitologia) і Pandora
Saturn (mitologia)
s. Segons la mitologia romana, Saturn fou una divinitat italiana de caràcter agrari, ja que protegia els camps sembrats i els fruits de la terra.
Veure Cura (mitologia) і Saturn (mitologia)
Tel·lus
Tel·lus era una deessa, la personificació, a la mitologia romana, de la terra nodridora.