Taula de continguts
15 les relacions: Cacauet, Caramel, Caramel·lització, Dècada del 1850, Fruita seca, Garrapiñada, Llegum, Mantega, Mantega de cacauet, Nevers, Nogat, Pacaner, Pralina, Sucre, Torró negre.
Cacauet
Planta de cacauet mostrant llegums enterrats Flor de cacauet La imatge mostra les tiges de dos fruits creixent cap a terra per enterrar-se Planta amb fruits El cacauet és una espècie de plantes amb flors de la família de les fabàcies que pertany a l'espècie Arachis hypogaea.
Veure Crocant і Cacauet
Caramel
Diversos caramels de colors Terròs de sucre caramelitzant pel contacte amb la calor La mateixa tècnica s'usa per a fer el caramel de la crema catalana Caramel líquid, sucre cuit amb una certa quantitat d'aigua, o sense Caramel endurit ''Bergamotes de Nancy'', un d'ells embolicat El caramel és un producte de rebosteria de color marró ataronjat elaborat escalfant una sèrie de sucres.
Veure Crocant і Caramel
Caramel·lització
Bresa de pastanaga, ceba, i api caramel·litzant-se Caramel de sacarosa. La sacarosa és incolora Caramel·lització és el procés d'enrossiment dels sucres, usat en cuina amb l'obtenció d'un color que va del daurat al bru i una aroma que recorda les nous.
Veure Crocant і Caramel·lització
Dècada del 1850
Formalment, la dècada del 1850 comprèn el període que va des de l'1 de gener de 1850 fins al 31 de desembre de 1859.
Veure Crocant і Dècada del 1850
Fruita seca
Pinyons La fruita seca són els fruits comestibles de certes plantes i arbres que en la seva composició natural (sense activitat humana manipulant) tenen menys d'un 50% d'aigua i solen estar envoltats d'una closca dura.
Veure Crocant і Fruita seca
Garrapiñada
Ametlles gar(r)apinyades. La garrapiñada, garrapiñada de cacahuate, garrapiñado, garapiñado o maní confitado és un snack dolç elaborat amb cacauet pelat, sucre i essències (usualment de vainilla).
Veure Crocant і Garrapiñada
Llegum
Llegums Llegum que mostra les llavors a l'interior Un llegum és un tipus de fruit que s'obre quan és madur (dehiscent).
Veure Crocant і Llegum
Mantega
'''Figura 1.''' Bloc de mantega La mantega és un derivat lacti amb un alt contingut en greix, obtingut pel procediment mecànic de batre la nata i presentat en forma d'emulsió sòlida, del tipus aigua en greix.
Veure Crocant і Mantega
Mantega de cacauet
Mantega de cacauet. La mantega de cacauet és un aliment fet a base de cacauets torrats i molts.
Veure Crocant і Mantega de cacauet
Nevers
Nevers és un municipi francès, capital del departament del Nièvre, a la regió de Borgonya-Franc Comtat.
Veure Crocant і Nevers
Nogat
El nogat és una llaminadura tova occitana que es fa amb una massa de sucre o glucosa, clara d'ou i nous (a l'origen, car noga vol dir 'nou' en occità) o ametlles, i que pot contenir mel, vainilla o altres productes per a aromatitzar-lo com aiguanaf, peles de llimona o encara trossets de fruits confits, etc.
Veure Crocant і Nogat
Pacaner
''Carya illinoinensis'' Nou de pecan El Pacaner (Carya illinoinensis) és un arbre de la mateixa família botànica que el noguer (Juglandaceae) originari del centre dels Estats Units.
Veure Crocant і Pacaner
Pralina
Pralines franceses de color rosa, a l'esquerra amb ametlles senceres i a la dreta en trossos. La pralina (en francès praline pronunciat pralín) és una llaminadura francesa elaborada amb una ametlla torrada recoberta de sucre caramel·litzat que pot ser acolorida (generalment en vermell i rosa) i aromatitzada de diverses maneres.
Veure Crocant і Pralina
Sucre
Cristalls de sucre vistos amb augment Sucre és el nom comú que es dona als sucres refinats, normalment de color blanc i en forma de cristalls menuts i que es fa servir per a endolcir postres i aliments en general.
Veure Crocant і Sucre
Torró negre
El torró negre o guirlatxe (a no confondre amb el crocant o el torró) són unes darreries molt típiques de la mediterrània, especialment als territoris que havien format part de la Corona d'Aragó.
Veure Crocant і Torró negre