Taula de continguts
27 les relacions: Acadèmia platònica, Antiga Atenes, Apol·loni de Tars, Ase, Ceramic, Cilícia, Cleantes (filòsof), Dialèctica, Diocles de Magnèsia, Endevinació, Epistemologia, Escepticisme, Estoïcisme, Figa, Galè, Herculà, Lògica proposicional, Monarquia, Morir de riure, Papir, Període hel·lenístic, Pirró d'Elis, Polis, Solos, Vi, Zenó de Cítion, Zenó de Tars.
Acadèmia platònica
Plató, segons Rafael, fragment de L'escola d'Atenes LAcadèmia (en grec: Ἀκαδημία) també citada com Escola d'Atenes fou una institució científica i pedagògica fundada per Plató (428/427 aC – 348/347 aC) cap a l'any 387 aC als afores d'Atenes.
Veure Crisip і Acadèmia platònica
Antiga Atenes
El Partenó i les restes de l'acròpolis, vestigis de l'antiga Atenes La història d'Atenes representa l'origen de la història de les ciutats europees i de l'Europa actual.
Veure Crisip і Antiga Atenes
Apol·loni de Tars
Apol·loni de Tars (o Tarsensis) (en llatí Apollonius Tarsensis, en grec Άπολλώνιος ὁ Ταρσεύς) va ser un metge grec nascut a Tars, a Cilícia, probablement al o II.
Veure Crisip і Apol·loni de Tars
Ase
L'ase, burro o ruc (Equus asinus) és un mamífer de la família dels èquids.
Veure Crisip і Ase
Ceramic
El Ceramic (en Cĕrămīcus) fou un dem de l'antiga Atenes situat al nord-oest de l'Acròpoli que conformava el barri de terrissaires de la ciutat.
Veure Crisip і Ceramic
Cilícia
El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.
Veure Crisip і Cilícia
Cleantes (filòsof)
Cleantes, en llatí Cleanthes, en grec antic Κλεάνθης, fou un filòsof estoic, fill de Fànies, i natural d'Assos a la Troade, on va néixer vers el 300 aC.
Veure Crisip і Cleantes (filòsof)
Dialèctica
La dialèctica és l'art de convèncer mitjançant el diàleg i el debat a l'altre sobre les pròpies postures filosòfiques.
Veure Crisip і Dialèctica
Diocles de Magnèsia
Diocles de Magnèsia (en grec antic Διοκλῆς) fou un escriptor grec autor de l'obra titulada ἐπιδρομὴ τῶν φιλοσόφων, i d'un segon llibre sobre les vides d'alguns filòsofs (περὶ βίων φιλοσόφων), dels quals sembla que Diògenes Laerci es va servir per redactar la seva obra.
Veure Crisip і Diocles de Magnèsia
Endevinació
Endevinador a Camerun Lendevinació (del llatí divinare 'preveure', 'ser inspirat per déu', en relació amb divinus, 'diví') és el procés pel qual s'arriba al coneixement de coses ocultes, procés considerat com una part de la màgia i que en moltes societats està íntimament lligat a la religió.
Veure Crisip і Endevinació
Epistemologia
Lepistemologia (del grec antic, epistḗmē “coneixement veritable, ciència” i logos “discurs”) és la branca de la filosofia relacionada amb el coneixement.
Veure Crisip і Epistemologia
Escepticisme
El corrent escèptic o escepticisme fou un corrent filosòfic iniciat per Pirró d'Elis (360 aC-270 aC).
Veure Crisip і Escepticisme
Estoïcisme
Zenó de Cítion. Foto Paolo Monti, 1969. L'estoïcisme és un sistema filosòfic fundat per Zenó de Cítion (336 aC-264 aC).
Veure Crisip і Estoïcisme
Figa
Figues Figa Figues. La figa és el fruit de la figuera.
Veure Crisip і Figa
Galè
Claudi Galè (Grec: Γαληνός, Galēnos; Llatí: Claudius Galenus; 129 – aprox. 200 o 216), també conegut simplement com Galè, fou un metge molt important de l'època clàssica.
Veure Crisip і Galè
Herculà
Herculà (en Herculaneum; Ercolano) va ser una ciutat de la Campània, situada vora la badia de Nàpols i al peu del Vesuvi, en un turó que s'eleva entre dos rius, tal com diu l'historiador romà Luci Corneli Sisenna.
Veure Crisip і Herculà
Lògica proposicional
La lògica proposicional és una branca de la lògica clàssica que estudia les proposicions o sentències lògiques, les seves possibles avaluacions de veritat i, en el cas ideal, el seu nivell absolut de veritat.
Veure Crisip і Lògica proposicional
Monarquia
Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.
Veure Crisip і Monarquia
Morir de riure
consulta.
Veure Crisip і Morir de riure
Papir
El papir (Cyperus papyrus) és una planta aquàtica comuna a alguns indrets de la conca Mediterrània, particularment a Egipte.
Veure Crisip і Papir
Període hel·lenístic
El període hel·lenístic o època hel·lenística (del al), llevat dels seus personatges importants com ara Alexandre Magne i Cleòpatra VII, es considera un període de transició, potser fins i tot de declivi o de decadència, entre l'esplendor del període clàssic de Grècia i el poder de l'Imperi Romà que li succeiria.
Veure Crisip і Període hel·lenístic
Pirró d'Elis
Πύρρων Pirró d'Elis (en llatí: Pyrrion i en grec) (360 aC - 270 aC) fou un filòsof grec, creador de l'escepticisme com a corrent filosòfic (corrent ja suggerit parcialment per alguns sofistes i megàrics), natural d'Elis, ciutat provincial al nord-oest del Peloponès, a Grècia; fill de Pleistarc i d'una família pobre, fou el primer filòsof escèptic que va fer del dubte el problema central de tota la seva filosofia (tot i que alguns sofistes abans que ell ja practicaven un dubte radical en la seva filosofia).
Veure Crisip і Pirró d'Elis
Polis
A la Grècia clàssica, la polis (πόλις) era la ciutat estat, el marc essencial on es desenvolupà i s'expandí la civilització grega fins a l'època arcaica.
Veure Crisip і Polis
Solos
* Solos (Xipre).
Veure Crisip і Solos
Vi
El vi (vinum en llatí, οινος en grec) és una beguda obtinguda del raïm (varietat Vitis vinifera) mitjançant la fermentació alcohòlica del most o suc.
Veure Crisip і Vi
Zenó de Cítion
Zenó de Cítion (en Zenón; c. 334 – c. 262 aC) va ser un filòsof hel·lenístic natural de Cítion (Xipre).
Veure Crisip і Zenó de Cítion
Zenó de Tars
Zenó de Tars, en llatí Zenon, en grec antic, fou un filòsof grec, nadiu de Tars, fill de Dioscòrides.
Veure Crisip і Zenó de Tars
També conegut com Crisip de Soli, Dionís (filòsof).