Taula de continguts
85 les relacions: Albània, Albert I de Bèlgica, Alexandre I de Iugoslàvia, Aliats de la Primera Guerra Mundial, Assassinat de Sarajevo, Balcans, Bèlgica, Bòsnia i Hercegovina, Bosníacs, Casus belli, Casus foederis, Cianur de potassi, Constanța, Cop de maig, Croats, David Lloyd George, Démarche, Despatx, Dragutin Dimitrijević, Enric de Prússia, Erich von Falkenhayn, Eslaus meridionals, Exèrcit Imperial Rus, Flota del Bàltic, França, Francesc Ferran d'Àustria, Francesc Josep I d'Àustria, Franz Conrad von Hötzendorf, Fritz Fischer, Gavrilo Princip, Granada de mà, Guerra franco-prussiana, Guerra russo-japonesa, Guillem de Prússia (príncep hereu de Prússia), Guillem II de Prússia, Gustav Krupp von Bohlen und Halbach, H.H. Asquith, Helmuth von Moltke, Helmuth von Moltke el Jove, Hereu presumpte, Hochseeflotte, Imperi Alemany, Imperi Austrohongarès, Imperi Rus, Irredemptisme, Jean Jaurès, Jordi V del Regne Unit, Josep Joffre i Plas, Kaiserliche Marine, Kiel, ... Ampliar l'índex (35 més) »
Albània
Albània (en albanès, Shqipëria) és una república d'Europa, situada a la zona dels Balcans.
Veure Crisi de juliol і Albània
Albert I de Bèlgica
Albert I de Bèlgica (Brussel·les, 1874 - Marche-les-Dames, 1934), fou rei dels belgues de 1909 a 1934 i el tercer rei després del seu oncle Leopold II de Bèlgica i el seu avi Leopold I de Bèlgica.
Veure Crisi de juliol і Albert I de Bèlgica
Alexandre I de Iugoslàvia
El rei Alexandre I de Iugoslàvia (en serbi:Краљ Александар I Карађорђевић, Kralj Aleksandar I Karađorđević), (16 de desembre de 1888-9 d'octubre de 1934), de la dinastia Karađorđević, va ser el primer rei del Regne de Iugoslàvia (1929–1934) i de l'anomenat Regne dels Serbis, Croats i Eslovens (1921–1929).
Veure Crisi de juliol і Alexandre I de Iugoslàvia
Aliats de la Primera Guerra Mundial
potències centrals són en taronja, i els neutrals en gris Els aliats de la Primera Guerra mundial també són anomenats de vegades potències de l'Entesa o la Triple Entente (entente vol dir en francès 'acord, entesa').
Veure Crisi de juliol і Aliats de la Primera Guerra Mundial
Assassinat de Sarajevo
Sortida des de l'Ajuntament, cinc minuts abans de l'assassinat El 28 de juny de 1914 va ser assassinat a Sarajevo (Bòsnia) l'arxiduc Francesc Ferran, l'hereu presumpte a la Corona d'Àustria.
Veure Crisi de juliol і Assassinat de Sarajevo
Balcans
Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).
Veure Crisi de juliol і Balcans
Bèlgica
Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.
Veure Crisi de juliol і Bèlgica
Bòsnia i Hercegovina
Bòsnia i Hercegovina (en bosnià, croat i serbi llatí, Bosna i Hercegovina; i en serbi ciríl·lic, Босна и Херцеговина) és un estat del sud-est d'Europa, a la península dels Balcans.
Veure Crisi de juliol і Bòsnia i Hercegovina
Bosníacs
Bandera dels bosnians musulmans Els bosníacs (en bosnià: Bošnjak) són un poble eslau del sud que viuen principalment a Bòsnia i Hercegovina i a la regió sandžak de Sèrbia i Montenegro, amb una petita població autòctona també present a Kosovo.
Veure Crisi de juliol і Bosníacs
Casus belli
A la Cimera de les Açores es va esgrimir la presència d'armes de destrucció massiva a l'Iraq com a ''casus belli'' per iniciar l'Invasió de l'Iraq de 2003, unes armes que mai es van trobar. Un, llatinada traduïble al català com a 'motiu de guerra', és un acte o un esdeveniment que provoca o s'utilitza per justificar una guerra.
Veure Crisi de juliol і Casus belli
Casus foederis
Casus foederis (del llatí casus, 'cas' i foederis, 'tractat') és una locució llatina de l'àmbit de la geopolítica i de la diplomàcia amb el significat de «cas d'aliança».
Veure Crisi de juliol і Casus foederis
Cianur de potassi
El cianur de potassi és un compost inorgànic amb la fórmula KCN.
Veure Crisi de juliol і Cianur de potassi
Constanța
Contança o Constantsa (en romanès Constanța, pronunciat), antigament anomenada Tomis (Τόμις) o Tomoi (Τόμοι) pels grecs, i després Konstantia (Κωνστάντια en el període clàssic) o Constantia en llatí (en turc Köstence, o en l'antiga grafia, Köstenje; en búlgar Кюстенджа, Kiustendja, o Констанца, Konstantsa), és el port més gran de Romania, a la riba del mar Negre.
Veure Crisi de juliol і Constanța
Cop de maig
El Cop de maig (Majski prevrat) fou un cop d'estat en què el rei Alexandre Obrenović i la seva esposa, la reina Draga, van ser assassinats al Palau Reial de Belgrad la matinada de l'.
Veure Crisi de juliol і Cop de maig
Croats
Els croats són un poble eslau que actualment habita Croàcia i part de Bòsnia i Hercegovina.
Veure Crisi de juliol і Croats
David Lloyd George
David Lloyd George (Manchester, 17 de gener de 1863 - Llanystumdwy, Gal·les, 26 de març de 1945) va ser un polític britànic, primer ministre entre 1916 i 1922, a les acaballes de la Primera Guerra Mundial i l'inici de la postguerra.
Veure Crisi de juliol і David Lloyd George
Démarche
La démarche és un mot francès que s'utilitza per definir qualsevol gestió diplomàtica que realitzi un agent diplomàtic davant del Ministeri d'Afers Exteriors d'un altre estat.
Veure Crisi de juliol і Démarche
Despatx
Alguns estats utilitzen genèricament despatx per a denominar les comunicacions escrites intercanviades entre el seu Ministeri d'Afers Exteriors i les missions diplomàtiques i oficines consulars que en depenen.
Veure Crisi de juliol і Despatx
Dragutin Dimitrijević
Dragutin Dimitrijević (17 d'agost de 1876 – 24 de juny 1917), conegut com a Apis (Апис), fou un coronel serbi.
Veure Crisi de juliol і Dragutin Dimitrijević
Enric de Prússia
Enric de Prússia, príncep de Prússia (Potsdam 1862 - Hemmelmark (Slesvig-Holstein 1929). Príncep de Prússia i d'Alemanya amb els tractaments d'altesa reial i imperial. Nascut al Neues Palais de la ciutat brandenburguesa de Potsdam el dia 14 d'agost de 1862.
Veure Crisi de juliol і Enric de Prússia
Erich von Falkenhayn
El general '''Falkenhayn''' l'any 1913. Erich von Falkenhayn (Burg-Belchau, Prússia, 11 de setembre de 1861 – Potsdam, 8 d'abril de 1922) fou un militar alemany.
Veure Crisi de juliol і Erich von Falkenhayn
Eslaus meridionals
Estats en què les llengües eslaves meridionals són oficials Els eslaus meridionals o sud-eslaus són la ramificació del sud dels pobles eslaus que viuen a la península Balcànica: Bulgària i els estats de l'antiga Iugoslàvia.
Veure Crisi de juliol і Eslaus meridionals
Exèrcit Imperial Rus
L'Exèrcit Imperial Rus (en rus: Русская императорская армия en rus) va ser l'exèrcit de terra de l'Imperi Rus, actiu des de 1721 a 1917.
Veure Crisi de juliol і Exèrcit Imperial Rus
Flota del Bàltic
La Flota del Bàltic Dues Vegades Bandera Roja (rus: Дважды Краснознамённый Балтийский флот) va ser la Flota del mar Bàltic, primer pertanyent a la Marina Imperial Russa, després a la Marina Soviètica i actualment a la Marina Russa.
Veure Crisi de juliol і Flota del Bàltic
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Crisi de juliol і França
Francesc Ferran d'Àustria
L'arxiduc Francesc Ferran (assegut a la dreta) amb la seva família. Francesc Ferran d'Àustria, arxiduc d'Àustria (Franz Ferdinand Carl Ludwig Joseph Maria von Österreich-Este) (Graz, 18 de desembre de 1863 - Sarajevo, 28 de juny de 1914).
Veure Crisi de juliol і Francesc Ferran d'Àustria
Francesc Josep I d'Àustria
Francesc Josep I d'Àustria (1830-1916) amb uniforme de Mariscal de Camp, per Franz Xaver Winterhalter (1865) Francesc Josep I d'Àustria (Viena, Imperi Austríac 1830 - íd., Imperi Austrohongarès 1916) fou emperador d'Àustria, rei de Bohèmia i Hongria entre 1846 i 1916, esdevenint el penúltim sobirà d'una de les famílies més importants de la història europea, la Dinastia Habsburg.
Veure Crisi de juliol і Francesc Josep I d'Àustria
Franz Conrad von Hötzendorf
Franz Graf Conrad von Hötzendorf, o comte Franz Conrad von Hötzendorf (Penzing, Viena, 11 de novembre de 1852 – Bad Mergentheim, Württemberg, 25 d'agost de 1925) fou un militar austríac i cap d'estat major de l'exèrcit austrohongarès des de 1908 i durant la Primera Guerra Mundial fins al 1917.
Veure Crisi de juliol і Franz Conrad von Hötzendorf
Fritz Fischer
Fritz Fischer (Ludwigsstadt, Baviera, 5 de març de 1908 – 1 de desembre, de 1999) fou un historiador alemany, principalment conegut per la seua anàlisi de les causes de la Primera Guerra Mundial.
Veure Crisi de juliol і Fritz Fischer
Gavrilo Princip
Gavrilo Princip (Obljaj, Bòsnia i Hercegovina, 25 de juliol de 1894 (o 1895) - Terezín 28 d'abril de 1918) va ser un activista serbo-bosnià que assassinà l'hereu a la corona d'Àustria, l'arxiduc Francesc Ferran, i la seva muller, la comtessa Sofia, el 28 de juny de 1914 a Sarajevo (Bòsnia).
Veure Crisi de juliol і Gavrilo Princip
Granada de mà
La granada o granada de mà, també coneguda com a bomba de mà, és una arma antipersones que explota un curt temps després del seu alliberament.
Veure Crisi de juliol і Granada de mà
Guerra franco-prussiana
La guerra francoprussiana (1870-1871) forma part del procés d'Unificació alemanya encarregat per Guillem I de Prússia a Otto von Bismarck.
Veure Crisi de juliol і Guerra franco-prussiana
Guerra russo-japonesa
La guerra russo-japonesa (rus: Ру́сско-япóнская войнá, romanitzat: Russko-iapónskaya voinà; japonès:日 露 戦 争, romanitzat: Nichiro sensō, lit. Guerra russo-japonesa) es va combatre entre l'Imperi del Japó i l'imperi rus durant 1904 i 1905 sobre les ambicions imperials rivals a Manxúria i Corea.
Veure Crisi de juliol і Guerra russo-japonesa
Guillem de Prússia (príncep hereu de Prússia)
Guillem de Prússia, quadre de Johannes Martini, 1905. Guillem de Prússia (Potsdam, 6 de maig de 1882 - Hechingen, 20 de juliol de 1951) fou un aristòcrata prussià, príncep hereu de Prússia i d'Alemanya, últim de l'ancestral casa dels Hohenzollern.
Veure Crisi de juliol і Guillem de Prússia (príncep hereu de Prússia)
Guillem II de Prússia
Guillem II de Prússia (Potsdam, 1859 - Haus Doorn, Països Baixos, 1941) fou l'últim emperador (Kàiser) de l'Imperi Alemany i Rei de Prússia (1888-1918) i cap de la casa imperial i reial de Prússia (1918-1941).
Veure Crisi de juliol і Guillem II de Prússia
Gustav Krupp von Bohlen und Halbach
Factoria Krupp, on es fabricava artilleria per a l'exèrcit i l'armada alemanya. fou un diplomàtic i empresari de la indústria de l'acer alemanya, gestor del grup d'indústria pesant Krupp AG des del 1909 al 1941.
Veure Crisi de juliol і Gustav Krupp von Bohlen und Halbach
H.H. Asquith
Herbert Henry Asquith, (12 de setembre del 1852 - 15 de febrer del 1928) fou el Primer Ministre del Regne Unit pel Partit Liberal, entre el 1908 i el 1916.
Veure Crisi de juliol і H.H. Asquith
Helmuth von Moltke
Helmuth Karl Bernhard Graf von Moltke (Parchim, Mecklemburg-Pomerània Occidental, 26 d'octubre del 1800 – Berlín, 24 d'abril del 1891) va ser un mariscal alemany.
Veure Crisi de juliol і Helmuth von Moltke
Helmuth von Moltke el Jove
Helmuth Johann Ludwig von Moltke (Gersdorf, Gran Ducat de Mecklenburg-Schwerin, 25 de maig de 1848 – Berlín, 18 de juny de 1916), també conegut com a Moltke der Jüngere (Moltke el Jove) va ser cap d'estat major alemany des de 1906 fins a 1914.
Veure Crisi de juliol і Helmuth von Moltke el Jove
Hereu presumpte
Un hereu presumpte o hereva presumpta és la persona amb dret a heretar un tron, títol nobiliari, o un altre l'honor hereditari, però que la seva posició pot ser desplaçada pel naixement d'un hereu natural, home o dona, o d'un nou hereu presumpte amb millor dret a la posició en qüestió.
Veure Crisi de juliol і Hereu presumpte
Hochseeflotte
El ''Seydlitz'' encapçala la marxa dels creuers de la ''Hochseeflotte'' cap a Scapa Flow el 21 de novembre de 1918, després de la rendició d'Alemanya.La Hochseeflotte o flota d'alta mar fou la flota de batalla principal de la marina imperial alemanya (Kaiserliche Marine) durant la I Guerra Mundial.
Veure Crisi de juliol і Hochseeflotte
Imperi Alemany
LImperi Alemany, Deutsches Kaiserreich, es va construir al i va ser la culminació d'un procés d'unificació en un sol estat dels diversos estats alemanys, tret d'Àustria.
Veure Crisi de juliol і Imperi Alemany
Imperi Austrohongarès
LImperi Austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany: Österreich-Ungarn, en hongarès: Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918, fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria amb l'Ausgleich o Compromís austrohongarès.
Veure Crisi de juliol і Imperi Austrohongarès
Imperi Rus
LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.
Veure Crisi de juliol і Imperi Rus
Irredemptisme
El terme irredemptisme indica l'aspiració d'un poble de completar la unitat territorial de la pròpia nació annexionant-se territoris subjectes al domini estranger («terres irredemptes»); l'irredemptisme es basa en una comunitat d'ètnia o en el fet d'haver posseït el territori anteriorment, de manera real o suposada.
Veure Crisi de juliol і Irredemptisme
Jean Jaurès
Jean Jaurès -en occità, Joan Jaurés- (Castras, Llenguadoc, 3 de setembre del 1859 - París, 31 de juliol del 1914) fou un dirigent i polític francès socialista.
Veure Crisi de juliol і Jean Jaurès
Jordi V del Regne Unit
Jordi V del Regne Unit (Marlborough House, Londres, 3 de juny de 1865 - Sandringham, 20 de gener de 1936) fou rei del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda (1910-1922), rei del Regne Unit de la Gran Bretanya i d'Irlanda del Nord (1922-1936), emperador de l'Índia (1910-1936), rei dels Dominis Britànics d'Ultramar (1910-1936, i rei d'Irlanda (1922-1936).
Veure Crisi de juliol і Jordi V del Regne Unit
Josep Joffre i Plas
miniatura Josep Joffre i Plas (Ribesaltes, Rosselló, 12 de gener del 1852 – París, 3 de gener del 1931) fou un militar nord-català de l'exèrcit francès, mariscal de França i especialment famós per les batalles de la I Guerra Mundial i més particularment la Primera Batalla del Marne.
Veure Crisi de juliol і Josep Joffre i Plas
Kaiserliche Marine
miniatura miniatura La Kaiserliche Marine (en alemany «Marina Imperial») fou la marina de guerra alemanya creada amb la formació de l'imperi Alemany el 1871.
Veure Crisi de juliol і Kaiserliche Marine
Kiel
Kiel és una ciutat del nord d'Alemanya, capital de l'estat federat de Slesvig-Holstein.
Veure Crisi de juliol і Kiel
La City
La City, en anglès City of London o The City, és una petita àrea del Gran Londres (Anglaterra) considerada el nucli històric de Londres al voltant del qual la conurbació va créixer i ha mantingut l'estatus de ciutat des de temps immemorials.
Veure Crisi de juliol і La City
Lieja
Lieja (en francès i oficialment, Liège; en való, Lîdje; en neerlandès, Luik; en alemany, Lüttich) és la capital de la província belga del mateix nom, la més oriental de les valones.
Veure Crisi de juliol і Lieja
Lords Comissionats de l'Almirallat
Bandera de la Junta de l'Almirallat Els Lords Comissionats de l'Almirallat són els membres de l'Almirallat que exerceixen el comandament sobre la Royal Navy.
Veure Crisi de juliol і Lords Comissionats de l'Almirallat
Luxemburg
Luxemburg, oficialment conegut com el Gran Ducat de Luxemburg, és una monarquia constitucional hereditària amb sistema parlamentari situada entre Bèlgica (a l'oest), Alemanya (a l'est) i França (al sud).
Veure Crisi de juliol і Luxemburg
Mar del Nord
La mar del Nord (o el mar del Nord) és un mar de l'oceà Atlàntic, situat entre les costes de Noruega i Dinamarca a l'est, les de les Illes Britàniques a l'oest, i les d'Alemanya, els Països Baixos, Bèlgica i França al sud.
Veure Crisi de juliol і Mar del Nord
Maurice Paléologue
Maurice Paléologue (París, el 13 de gener de 1859 i mort el 18 de novembre de 1944) fou un diplomàtic i intel·lectual francès que estudià l'art xinès (les obres posteriors el van allunyar del camp de la sinologia. Membre de l'Acadèmia Francesa (elegit, després de dues ocasions anteriors frustrades, el 1928; ocupà el seient 19).
Veure Crisi de juliol і Maurice Paléologue
Mà Negra
Unificació o Mort (Уједињење или смрт / Ujedinjenje ili smrt), coneguda popularment com a la Mà Negra (Црна рука / Crna ruka), fou una societat secreta militar formada el 1901 per oficials de l'exèrcit del Regne de Sèrbia, que es coneix principalment per la conspiració per assassinar la parella reial sèrbia el 1903, sota el lideratge del capità Dragutin Dimitrijević (conegut com a "Apis").
Veure Crisi de juliol і Mà Negra
Ministre d'Hisenda (Regne Unit)
El Ministre d'Hisenda (Chancellor of the Exchequer) és el títol del ministre britànic responsable de tots els afers econòmics i financers.
Veure Crisi de juliol і Ministre d'Hisenda (Regne Unit)
Nicolau II de Rússia
El tsar Nicolau II al 1898., nom amb patronímic Nikolai II Aleksàndrovitx, fou l'últim tsar de Rússia.
Veure Crisi de juliol і Nicolau II de Rússia
Oxford University Press
Oxford University Press (OUP) és l'editorial universitària més gran del món.
Veure Crisi de juliol і Oxford University Press
Partit Socialdemòcrata d'Alemanya
El Partit Socialdemòcrata d'Alemanya (en alemany, Sozialdemokratische Partei Deutschlands) és un partit polític alemany d'ideologia socialdemòcrata fundat el 1863.
Veure Crisi de juliol і Partit Socialdemòcrata d'Alemanya
Penguin Books
Penguin Books és una editorial britànica fundada el 1935 per Allen Lane, amb la intenció de subministrar literatura de qualitat a preus tan assequibles com, en l'època, un paquet de cigarrets, i que fossin venuts no només a llibreries, sinó també a estacions ferroviàries i en botigues en general.
Veure Crisi de juliol і Penguin Books
Pere I de Sèrbia
Pere I de Sèrbia o de Iugoslàvia (Belgrad, 29 de juny de 1844-16 d'agost de 1921) va ser el rei de Sèrbia entre 1903 i 1918 i dels serbis, croats i eslovens entre 1918 i 1921.
Veure Crisi de juliol і Pere I de Sèrbia
Pla Schlieffen
Moviments de tropes del pla Schlieffen i contraatacs francesos previstos. El Pla Schlieffen era el pla estratègic global dels estats majors alemanys de final del i començament del per a un possible enfrontament contra França a l'oest i contra Rússia a l'est, que aprofitava les esperades diferències en la capacitat de mobilització d'ambdós països.
Veure Crisi de juliol і Pla Schlieffen
Primer ministre d'Hongria
El Primer Ministre de la República d'Hongria és el cap de govern d'aquest país.
Veure Crisi de juliol і Primer ministre d'Hongria
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Veure Crisi de juliol і Primera Guerra Mundial
Raymond Poincaré
'''Raymond Poincaré''' Raymond Poincaré (Bar-le-Duc, Mosa (Lorena), 20 d'agost, 1860 – París 15 d'octubre, 1934) fou un polític francès que fou Primer ministre de França cinc cops i President de la República francesa del 1913 al 1920.
Veure Crisi de juliol і Raymond Poincaré
Regne de Saxònia
El Regne de Saxònia en 1895. Posició de Saxònia al Segon Reich. El Regne de Saxònia (en alemany: Königreich Sachsen), que va existir entre 1806 i 1918, va ser un membre independent de la Confederació del Rin, la Confederació Alemanya del Nord i finalment un dels 25 estats de l'Imperi Alemany.
Veure Crisi de juliol і Regne de Saxònia
Regne de Sèrbia
El Regne de Sèrbia va ser un estat balcànic que es va crear a partir del Principat de Sèrbia quan, el 23 de març de 1882, el seu governant Milà I va ser proclamat rei.
Veure Crisi de juliol і Regne de Sèrbia
Revòlver
Un revòlver és una arma de foc curta de repetició caracteritzat per tenir un tambor on s'allotgen els cartutxos en múltiples recambres.
Veure Crisi de juliol і Revòlver
Royal Navy
La Royal Navy (Marina Reial) del Regne Unit és el servei militar britànic més antic (i conegut antigament com a Servei Superior).
Veure Crisi de juliol і Royal Navy
Sèrbia
Sèrbia (en serbi: Србија, Srbija) és un país situat al sud-est d'Europa a la zona dels Balcans.
Veure Crisi de juliol і Sèrbia
Serbis
Els serbis (en serbi: Srbi, en ciríl·lic: Срби) són un poble eslau del sud que viuen principalment a Sèrbia, Montenegro, Bòsnia i Hercegovina i, en una menor mesura, a Croàcia.
Veure Crisi de juliol і Serbis
Serbis de Bòsnia i Hercegovina
Els serbis són una de les tres nacions que constitueixen l'estat de Bòsnia i Hercegovina, predominantment concentrats a l'entitat política de la República Sèrbia, tot i que també n'hi ha que viuen a l'altra entitat, la Federació de Bòsnia i Hercegovina.
Veure Crisi de juliol і Serbis de Bòsnia i Hercegovina
Sofia Chotek von Chotkowa
'''Sofia Chotek''' Sofia Chotek von Chotkova, Sophie Maria Josephine Albina Chotek (Stuttgart, 1 de març de 1868 - Sarajevo, 28 de juny de 1914), duquessa de Hohenberg, era l'esposa morganàtica de l'arxiduc Francesc Ferran d'Àustria.
Veure Crisi de juliol і Sofia Chotek von Chotkowa
The Independent
The Independent és un diari del Regne Unit, publicat per la Independent Print Limited d'Aleksandr Lebedev i Evgeni Lebedev.
Veure Crisi de juliol і The Independent
Theobald von Bethmann-Hollweg
Theobald Theodor Friedrich Alfred von Bethmann-Hollweg (29 de novembre de 1856 – 1r de gener de 1921) fou un polític alemany que fou Canceller de l'Imperi Alemany entre 1909 i 1917.
Veure Crisi de juliol і Theobald von Bethmann-Hollweg
Tractat de Londres (1839)
Al Tractat de Londres del 1839, també conegut amb el nom de Tractat dels XXIV articles, els Regne Unit dels Països Baixos, França, el Regne Unit, Àustria i Prússia reconeixen la independència de Bèlgica.
Veure Crisi de juliol і Tractat de Londres (1839)
Triple Aliança (1882)
Aliances militars europees el 1914 abans de la Primera Guerra Mundial. Els aliats de la '''Triple Entesa''' en verd i les Potències Centrals de la '''Triple Aliança''' en marró. Aliances militars europees l'any 1915.
Veure Crisi de juliol і Triple Aliança (1882)
Triple Entesa
Aliances militars europees el 1914, abans de la Primera Guerra Mundial Aliances militars europees durant la Primera Guerra mundial, 1914-1918 La Triple Entesa o Triple Entente (del francès entente, 'amistat, comprensió, acord') va ser l'entesa que va unir l'Imperi Rus, la Tercera República Francesa i el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda, després de la signatura de l'Entente Cordiale anglofrancesa de 1904 i de l'Entente anglorussa del 31 d'agost de 1907.
Veure Crisi de juliol і Triple Entesa
Tsarat de Polònia
El Tsarat de Polònia (en polonès: Kongresówka, Polònia del Congrés) o Regne de Polònia (en polonès: Królestwo Polskie. i en rus: Царство Польское, Tsárstva Pólskaye), també coneguda com la Polònia russa, va ser un estat, successor en gran part del Gran Ducat de Varsòvia després de la caiguda de Napoleó Bonaparte.
Veure Crisi de juliol і Tsarat de Polònia
Ultimàtum de juliol
LUltimàtum de juliol va ser un despatx enviat des d'Àustria-Hongria a Sèrbia com a resposta a l'assassinat de l'Arxiduc Francesc Ferran d'Àustria a Sarajevo.
Veure Crisi de juliol і Ultimàtum de juliol
Victòria I del Regne Unit
fou reina del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda (1837-1901) i emperadriu de l'Índia (1876-1901).
Veure Crisi de juliol і Victòria I del Regne Unit
Winston Churchill
Sir Winston Leonard Spencer-Churchill (Woodstock, 30 de novembre de 1874 - Londres, 24 de gener de 1965) va ser un polític, militar i escriptor britànic, primer ministre del Regne Unit durant la Segona Guerra Mundial, entre 1940 i 1945, amb un segon mandat de 1951 a 1955.
Veure Crisi de juliol і Winston Churchill
28 de juny
El 28 de juny és el cent setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitantè en els anys de traspàs.
Veure Crisi de juliol і 28 de juny