Accés més ràpid que el navegador!
141 les relacions: Albert el Gran, Alfons el Magnànim, Amoret, Andreu d'Albalat, Antoni Gilabert Fornés, Antoni Peris, Archivo Español de Arte, Arquitectura gòtica, Balustre, Bartolomé Ribelles Dalmau, Bétera, Callosa d'en Sarrià, Capità general de València, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Cartoixa de Porta Coeli, Catedral de València, Corinti, Cornucòpia, Corona d'Aragó, Corts forals valencianes, Cristòfor de Lícia, Desamortitzacions espanyoles, Dinastia dels Habsburg, Domènec de Guzmán, Domenico de Rossi, El Carme (barri de València), Església dels Jacobins de Tolosa, Esperit Sant en el cristianisme, Felip II de Castella, Francesc Baldomar, Francesc Ribalta, Frontó (arquitectura), Gaeta, Gènova, Generalitat Valenciana, Gian Lorenzo Bernini, Guerra del Francès, Guillem Sagrera, Hipòlit Rovira, Intradós, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Jaume el Major, Jeroni d'Estridó, Jeroni Jacint Espinosa, Joan de Joanes, Joan de Ribera, Joan el Sense Fe, Joan Pérez i Castiel, Joan Reixac, ..., Josep Esteve i Bonet, Josep Vergara Ximeno, Llíria, Llotja de la Seda, Llotja de Palma, Lluís Bertran, Lluneta, Maó (construcció), Madrid, Manises, Marbre de Paros, Maria de Castella, Mencía de Mendoza, Miquel (arcàngel), Miquel Fabra, Miquel Parra i Abril, Monestir de la Trinitat, Monument, Muralla medieval de València, Museu Arqueològic Nacional d'Espanya, Museu de Belles Arts de València, Nàpols, Nàquera, Ordre toscà, Orgue, Pau de Tars, Pere Comte, Pere de Boïl i d'Aragó, Pere Nicolau, Pilastra, Porta de Quart, Rajola de València, Ramon de Penyafort, Refetor, Regne d'Aragó, Regne de Nàpols, Regne de Sicília, Regne de València, Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, Revolta de les Germanies, Rodrigo Díaz de Vivar y Mendoza, Roma, Sagristia, Sant Pere, Sant Vicent Ferrer, Saxònia, Serra del Buixcarró, Templet de San Pietro in Montorio, Tolosa de Llenguadoc, Tomàs d'Aquino, Torrent (Horta Sud), València, Veracreu, Vicent Boix i Ricarte, 1382, 14 d'abril, 1429, 1437, 1460, 1463, 1491, 1500, 1503, 1504, 1514, 1518, 1535, 1554, 1608, 1640, 1686, 1688, 1692, 1694, 1755, 1771, 1789, 1800, 1804, 1814, 1815, 1835, 1839, 1840, 1844, 1850, 1931, 1950, 1953, 1955. Ampliar l'índex (91 més) »
Albert el Gran
Albert el Gran (i no el Magne), conegut també com a Albert de Bollstädt o Albert de Colònia, o sant Albert (Lauingen, Baviera, 1206 – Colònia, 15 de novembre de 1280), fou un dominic, filòsof i professor recordat com un dels més grans pensadors medievals i una figura fonamental de l'escolàstica, anomenat Doctor Universalis i Doctor Expertus.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Albert el Gran · Veure més »
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Alfons el Magnànim · Veure més »
Amoret
''Putto'' en forma d'àngel d'Andrea Mantegna al Palazzo Ducale de Màntua Un amoret, també conegut com a putto (mot italià; en plural, putti) és un motiu ornamental que adopta la figura de nen nu i alat.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Amoret · Veure més »
Andreu d'Albalat
Andreu d'Albalat, el seu nom en llatí medieval eclesiàstic va ser Andreas Albalatus fou bisbe de València des de 1248 a 1276.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Andreu d'Albalat · Veure més »
Antoni Gilabert Fornés
Antoni Gilabert Fornés (Pedreguer, 1716 - València, 1792) va ser un arquitecte valencià que va dirigir el procés que, des de l'últim terç del, es va engegar a la catedral de València per tal de renovar-la i dotar-la d'un aspecte neoclàssic homogeni, defugint de l'estil gòtic que en aquell temps era considerat obra de bàrbars.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Antoni Gilabert Fornés · Veure més »
Antoni Peris
''Mare de Déu de Gràcia amb els grans mestres de l'Orde de Montesa'', temple sobre taula, 128 x 105 cm, Madrid, Museu del Prado. Antoni Peris, ''Mare de Déu de l'Esperança'', Església de l'Assumpció Pego Antoni Peris (València, ca. 1365-1422) va ser un pintor valencià d'estil gòtic internacional.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Antoni Peris · Veure més »
Archivo Español de Arte
Archivo Español de Arte és una revista científica publicada per l’Instituto Diego Velázquez del CSIC (Madrid), fundada el 1940, i dedicada a la investigació de la Història de l'Art Espanyol i també de l'estranger en relació amb Espanya, des de l'edat mitjana fins als nostres dies.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Archivo Español de Arte · Veure més »
Arquitectura gòtica
La catedral de Palma, edifici gòtic, vist pel darrere L'arquitectura gòtica és la forma artística sobre la qual es va formar el moviment cultural de l'art gòtic, l'estil artístic comprès entre el romànic i el renaixement, que es va desenvolupar a Europa Occidental —cristiandat llatina— a la baixa edat mitjana, des de finals del fins al, encara que més enllà d'Itàlia les pervivències gòtiques van continuar fins a començaments del.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Arquitectura gòtica · Veure més »
Balustre
Diversos tipus de balustres Un balustre (de l'italià balaustro, i aquest del llatí balaustium, i aquest, del grec βαλαυστιον 'flor de magraner') és un tronc modelat, circularment o en forma de quadrat, fet amb pedra o fusta i de vegades metall, que suporta la barana d'un ampit o d'una escala, balcó, etc.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Balustre · Veure més »
Bartolomé Ribelles Dalmau
Bartolomé Ribelles Dalmau (València, 11 de desembre de 1743 – 27 de febrer de 1795) fou arquitecte i enginyer neoclàssic valencià.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Bartolomé Ribelles Dalmau · Veure més »
Bétera
Bétera és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Túria, sent el segon més gran de la comarca.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Bétera · Veure més »
Callosa d'en Sarrià
Callosa d'en Sarrià és una població del País Valencià situada a la comarca històrica de la Marina situada a la vall de l'Algar.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Callosa d'en Sarrià · Veure més »
Capità general de València
Reial Audiència per fer complir les noves lleis, el '''Capità general''' que regia sobre el nombrós exèrcit que garantia l'ocupació, i el Superintendent que cobrava la gravosa fiscalitat que es va imposar als vençuts. Fins i tot els nomenaments més locals depenien directament de la monarquia. El capità general de València fou un càrrec creat en lloc del Virrei de València a la fi de la Guerra de Successió en aplicació dels Decrets de Nova Planta que substituïren les lleis i institucions del Regne de València i la resta de la Corona d'Aragó.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Capità general de València · Veure més »
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Cartoixa de Porta Coeli
La Cartoixa de Porta Coeli, Portacoeli o Portaceli (porta del cel en llatí) és un monestir cartoixà fundat el 1272 a la vall de Lullén, al terme municipal de Serra (Camp de Túria, País Valencià).
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Cartoixa de Porta Coeli · Veure més »
Catedral de València
La catedral de València (basílica metropolitana) és seu de l'arquebisbat de València i està dedicada a Santa Maria per desig de Jaume I, fidel a la tradicional devoció mariana del.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Catedral de València · Veure més »
Corinti
Il·lustració d'un capitell corinti. L'ordre corinti és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega (els altres dos són el dòric i el jònic).
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Corinti · Veure més »
Cornucòpia
Cornucòpia La cornucòpia o corn de l'abundància era la banya d'Amaltea, que Zeus va trencar sense voler.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Cornucòpia · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Corona d'Aragó · Veure més »
Corts forals valencianes
Braç reial de les Corts Valencianes. Les Corts Valencianes, Corts del Regne de València o Corts forals valencianes foren el màxim òrgan normatiu i de representació del Regne de València des del fins al.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Corts forals valencianes · Veure més »
Cristòfor de Lícia
Cristòfol de Lícia (literalment ‘que porta Crist’), també conegut com a Sant Cristòfol, és un sant cristià, sobre l'origen del qual les distintes tradicions cristianes estan en desacord.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Cristòfor de Lícia · Veure més »
Desamortitzacions espanyoles
vescomte d'Àger, fou venut arran de la desamortització espanyola i es troba actualment al museu ''The Cloisters'', Nova York La desamortització va ser un llarg procés historicoeconòmic que va començar a l'estat espanyol el 1798 per Manuel Godoy i tancat ja molt entrat el el 16 de desembre del 1924.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Desamortitzacions espanyoles · Veure més »
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Dinastia dels Habsburg · Veure més »
Domènec de Guzmán
Domènec de Guzmán, Sant Domènec, (Caleruega, 1170Hubert Jedin,Manual de Historia de la Iglesia.Tomo IV,p.300 - Bolonya, el 6 d'agost 1221), fundador de l'Orde dels Predicadors també coneguts com a Dominics.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Domènec de Guzmán · Veure més »
Domenico de Rossi
Domenico de Rossi (1659 - 1730) va ser un editor italià que va publicar llibres amb gravats d'arquitectura, de gran difusió a l'època, que van significar un factor d'importància per a la difusió de l'estil a través d'Europa.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Domenico de Rossi · Veure més »
El Carme (barri de València)
Plànol de carrers. En ocre el barri del Carme El Carme és el més populós dels barris que componen el districte de Ciutat Vella de València, amb 6.224 habitants l'any 2009, motiu pel qual es tracta del barri més popular del centre històric, a més de per la seua oferta de restauració i oci nocturn.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і El Carme (barri de València) · Veure més »
Església dels Jacobins de Tolosa
L'església dels Jacobins de Tolosa és un dels exemples més importants de l'arquitectura religiosa llenguadociana del.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Església dels Jacobins de Tolosa · Veure més »
Esperit Sant en el cristianisme
LEsperit Sant, per al cristianisme, és una expressió bíblica referida a una complexa noció teològica mitjançant la qual es descriu una "realitat espiritual suprema", que ha estat objecte de controvèrsies i diverses interpretacions al llarg de la història en les diferents confessions cristianes i escoles teològiques.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Esperit Sant en el cristianisme · Veure més »
Felip II de Castella
Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Felip II de Castella · Veure més »
Francesc Baldomar
Torres de Quart Francesc Baldomar (actiu a la ciutat de València de 1425 a 1476) és un arquitecte valencià autor de diversos monuments gòtics al cap i casal.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Francesc Baldomar · Veure més »
Francesc Ribalta
''Sant Lluc'', oli sobre llenç, 83 x 36 cm., Museu de Belles Arts de València. Procedent del retaule de Portaceli, a la figura de l'evangelista sense orla, que pinta el retrat de la ''Mare de Déu de les toques'', se sol veure un autoretrat del pintor. ''Els preparatius de la crucifixió'' (1582), oli sobre llenç, 144 x 103 cm., Sant Petersburg, Museu de l'Hermitage. Signat ostentosament quan l'artista tenia poc més de setze anys, el llenç va poder ser pintat com a carta de presentació o ''diploma'' per assolir el grau de mestre. Francesc Ribalta (Solsona, 2 de juny de 1565 - València, 14 de gener de 1628) va ser un pintor barroc català influït pel tenebrisme, format en l'òrbita de la pintura escorialenca i establert des de 1599 a València, on en dates molt primerenques va conrear un naturalisme d'encuny personal i intens clarobscur que arribaria a ser el senyal d'identitat de l'escola valenciana del.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Francesc Ribalta · Veure més »
Frontó (arquitectura)
L'església dels Josepets de Gràcia, amb un '''frontó''' triangular En arquitectura, un frontó (del llatí frons, 'front'), és el coronament triangular d'una façana –aleshores s'anomena també testera–, d'un pòrtic o d'una finestra.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Frontó (arquitectura) · Veure més »
Gaeta
Gaeta (en català antic Gaieta) és una ciutat de la regió del Laci a Itàlia, a la província de Latina, al peu de l'Orlando i enfront de Terracina.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Gaeta · Veure més »
Gènova
Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Gènova · Veure més »
Generalitat Valenciana
La Generalitat Valenciana és el conjunt d'institucions d'autogovern del País Valencià.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Generalitat Valenciana · Veure més »
Gian Lorenzo Bernini
Gian Lorenzo Bernini (Nàpols, 7 de desembre de 1598 – Roma, 28 de novembre de 1680) fou un dels artistes més importants del barroc italià.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Gian Lorenzo Bernini · Veure més »
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Guerra del Francès · Veure més »
Guillem Sagrera
Catedral de Perpinyà. Voltes de la Llotja de Palma Castel Nuovo de Nàpols i pòrtic occidental de Francesco Laurana Sala dels Barons del Castell Nou de Nàpols. Guillem Sagrera (Felanitx, Mallorca, ca. 1380 — Nàpols, 1454) fou un arquitecte i escultor mallorquí de l'últim gòtic.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Guillem Sagrera · Veure més »
Hipòlit Rovira
Hipòlit Rovira Marí (València, 1695 - 1765) fou un pintor i gravador valencià, fill de l'escultor Vicent Rovira i de la seua segona esposa Maria Marí, batejat a la parròquia de Sant Esteve el 15 d'agost de 1695.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Hipòlit Rovira · Veure més »
Intradós
Aljaferia de Saragossa. Segle XI Lintradós o sotavolta és un terme arquitectònic que designa la superfície interior, còncava i inferior d'un arc, volta o dovella.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Intradós · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Jaume el Just · Veure més »
Jaume el Major
Jaume conegut com a Jaume el Major (Betsaida, Galilea ? - Jerusalem, v.44 dC), segons el Nou Testament, fou un dels dotze apòstols de Jesús de Natzaret.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Jaume el Major · Veure més »
Jeroni d'Estridó
Eusebi Jeroni Sofroni (Eusébios Sofrónios Ierónimos; Estridó vers 331/345 - Betlem, 30 de setembre del 420) fou un sacerdot cristià, confessor, teòleg i historiador.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Jeroni d'Estridó · Veure més »
Jeroni Jacint Espinosa
Sant Pere Nolasc intercedint pels seus frares malalts Jeroni Jacint de Espinosa (Cocentaina, 18 de juliol de 1600 — València, 1667), fou un pintor barroc valencià, de la mateixa generació que Esteve March, fill del pintor val·lisoletà Jerónimo Rodríguez de Espinosa.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Jeroni Jacint Espinosa · Veure més »
Joan de Joanes
''El Sant Sopar'' (h. 1550), Museu del Prado Joan de Joanes (La Font de la Figuera, c. 1507- Bocairent, 1579), nom pel qual es coneix Joan Vicent Macip, va ser un pintor valencià del Renaixement, fill de Vicent Macip.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Joan de Joanes · Veure més »
Joan de Ribera
Joan de Ribera, també conegut com el Patriarca Ribera (Sevilla, 27 de desembre de 1532 - València, 6 de gener de 1611) fou virrei de València (1602 - 1604) i arquebisbe de València (1569 - 1611).
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Joan de Ribera · Veure més »
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Joan el Sense Fe · Veure més »
Joan Pérez i Castiel
Joan Pérez i Castiel (Cascante del Río, Terol 1650 - València 1707) és un arquitecte barroc que treballà en moltes esglésies valencianes.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Joan Pérez i Castiel · Veure més »
Joan Reixac
''Dormició de la Mare de Déu'' de Joan Reixac (Museu de Belles Arts de València) Joan Reixac fou un pintor valencià floruit entre 1431 i 1482, d'estil gòtic.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Joan Reixac · Veure més »
Josep Esteve i Bonet
Escultura de Sant Vicent Ferrer xiquet, obra d'Esteve i Bonet Josep Esteve i Bonet (València, 1741 - 1802) va ser un escultor valencià.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Josep Esteve i Bonet · Veure més »
Josep Vergara Ximeno
Sagrada Família amb Sant Joanet fou el màxim representant del moviment academicista a terres valencianes.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Josep Vergara Ximeno · Veure més »
Llíria
Llíria és una ciutat i municipi del País Valencià, capital de la comarca del Camp de Túria.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Llíria · Veure més »
Llotja de la Seda
La Llotja de la Seda, Llotja de València o Llotja de Mercaders és un edifici civil d'estil gòtic valencià tardà, situat a la plaça del Mercat, número 31, de València, davant l'església de Sant Joan del Mercat i del Mercat Central, al centre històric de la ciutat.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Llotja de la Seda · Veure més »
Llotja de Palma
La Llotja dels Mercaders de Palma fou construïda per Guillem Sagrera entre 1426 i 1447, i acabada per Guillem Vilasclar, per al Col·legi de la Mercaderia.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Llotja de Palma · Veure més »
Lluís Bertran
Lluís Bertran Eixarch (València, 1 de gener de 1526 - 9 d'octubre de 1581), més conegut com a sant Lluís Bertran, és un sant espanyol de l'orde dels dominics, canonitzat pel papa Climent X en 1691.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Lluís Bertran · Veure més »
Lluneta
Fresc de Bernardino Poccetti, en una lluneta (Florència) La lluneta és un element arquitectònic característic d'edificis coberts per voltes.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Lluneta · Veure més »
Maó (construcció)
El maó és una peça generalment de forma de paral·lelepípede feta d'argila assecada i cuita en una bòbila.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Maó (construcció) · Veure més »
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Madrid · Veure més »
Manises
Manises és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Sud.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Manises · Veure més »
Marbre de Paros
''Victòria de Samotràcia'', feta amb marbre de Paros. El marbre de Paros és un marbre de color blanc, pur i completament impecable, semitranslúcid i de gra fi, extret durant l'època clàssica a l'illa grega de Paros, al Mar Egeu.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Marbre de Paros · Veure més »
Maria de Castella
212x212px Maria de Castella (Segòvia, 14 de novembre de 1401 - València, 7 de setembre de 1458) fou infanta de Castella i reina consort d'Aragó (1416-1458).
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Maria de Castella · Veure més »
Mencía de Mendoza
Mencía de Mendoza (Jadraque, Castella - la Manxa, 30 de novembre de 1508 – València, 4 de gener de 1554), fou una noble i política castellana, deixebla de l'humanista Lluís Vives.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Mencía de Mendoza · Veure més »
Miquel (arcàngel)
Miquel Arcàngel (de l'hebreu: מיכאל, Micha'el o Mīχāˈʔēl que vol dir: Qui com Déu?) és, segons la tradició cristiana i jueva, un arcàngel, cap dels exèrcits celestials i príncep dels àngels.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Miquel (arcàngel) · Veure més »
Miquel Fabra
Miquel Fabra (Regne de Castella?, finals del s. XII - València) va ser un religiós que acompanyà Sant Domènec de Guzmán en la fundació de l'Orde dels Predicadors i que fou confessor del rei Jaume I el Conqueridor.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Miquel Fabra · Veure més »
Miquel Parra i Abril
Gerro amb flors davant del Palau del Real de València, obra de Miquel Parra Miquel Parra i Abril (València, 1780 - Madrid, 13 d'octubre de 1846) va ser un pintor valencià, un dels més prestigiosos de la primera meitat del.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Miquel Parra i Abril · Veure més »
Monestir de la Trinitat
El Monestir de la Trinitat o també el Reial Monestir de la Santíssima Trinitat està situat a la vora del riu Túria al seu pas per la ciutat de València, l'Horta, al País Valencià.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Monestir de la Trinitat · Veure més »
Monument
Monument al cementiri de la Recoleta, Buenos Aires. Un monument (del llatí monumentum, «recordar») és una obra edificada per commemorar una persona o un esdeveniment.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Monument · Veure més »
Muralla medieval de València
Torres de Quart Inici de la demolició, 20 febrer de 1865, al costat de la Porta del Real La muralla medieval de València era un perímetre emmurallat que va envoltar la ciutat de València (País Valencià) des que va ser aixecada per ordre de Pere IV d'Aragó entre 1356 i 1370, http://www.jdiezarnal.com/valenciamurallasvalencia.html fins al seu enderrocament en el a iniciativa del governador civil Ciril Amorós.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Muralla medieval de València · Veure més »
Museu Arqueològic Nacional d'Espanya
El Museu Arqueològic Nacional d'Espanya és un museu d'arqueologia amb continguts que abasten la prehistòria, la història i l'art antics, la numismàtica i les arts decoratives medievals i modernes.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Museu Arqueològic Nacional d'Espanya · Veure més »
Museu de Belles Arts de València
El Museu de Belles Arts de València o Museu de Sant Pius V és la pinacoteca més important de la ciutat de València i del País Valencià, i una de les primeres d'Espanya.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Museu de Belles Arts de València · Veure més »
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Nàpols · Veure més »
Nàquera
Nàquera (oficialment Nàquera/Náquera) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Túria.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Nàquera · Veure més »
Ordre toscà
Vignola Lordre toscà no pertany al grup dels ordres arquitectònics grecs (dòric, jònic i corinti), sinó que és l'aportació etrusca als ordres clàssics.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Ordre toscà · Veure més »
Orgue
Bach TocataAdagioFugueCMaj BWV564 Adagio Lorgue (del grec: όργανον, organon, "orgue, instrument, eina")Escalona, p. 19 és un aeròfon (instrument de vent) d'un o més cossos sonors, cadascun dels quals és controlat pel seu propi teclat, sigui manual o pedaler.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Orgue · Veure més »
Pau de Tars
Pau de Tars conegut també com l'Apòstol dels Gentils i com Pau apòstol (originalment Saül de Tars o Saule, i després Pau), (Tars entre l'any 7 i l'any 10 - Roma 64 o 67), es considera una figura important en el desenvolupament, l'evangelisme i la predicació del cristianisme al món conegut de l'Imperi Romà, important intèrpret dels ensenyaments de Jesús de Natzaret.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Pau de Tars · Veure més »
Pere Comte
Pere Comte o Pere Compte (Girona, - València, 1506) va ser un arquitecte català, mestre d'obres d'alguns dels millors edificis gòtics de la ciutat de València, on estigué actiu de 1454 a 1506.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Pere Comte · Veure més »
Pere de Boïl i d'Aragó
Pere de Boïl i d'Aragó (? - Esglésies, 1323) fou un noble valencià fill de Guerau de Boïl i Foces i de Sança d'Aragó, fou el primer senyor de Manises.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Pere de Boïl i d'Aragó · Veure més »
Pere Nicolau
Pere Nicolau (Igualada, - València, 1408) fou un pintor del gòtic documentat des del 1390.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Pere Nicolau · Veure més »
Pilastra
XVIII de Església de la Mare de Déu de l'Assumpció de Butsènit d'Urgell, a la Noguera. Una pilastra o anta és un element arquitectònic de l'arquitectura clàssica per donar l'aparença d'una columna de suport i articular una extensió de paret, amb una funció purament ornamental.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Pilastra · Veure més »
Porta de Quart
La Porta de Quart o Torres de Quart (o també «portal» o «portes») és un portal que formava part de la muralla medieval que envoltava la Ciutat Vella de València, per tal de defensar-la.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Porta de Quart · Veure més »
Rajola de València
Taulells del palau de Sintra Un taulell, rajola de València, manisa o rajola vidriada és una peça de ceràmica de poc gruix, generalment quadrada, en la qual una de les dues cares és vidriada, resultat de la cocció d'una substància a base d'esmalt, que esdevé impermeable i lluenta.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Rajola de València · Veure més »
Ramon de Penyafort
Ramon o Raimon de Penyafort (Santa Margarida i els Monjos, 1180 - Barcelona, 1275) va ser un religiós dominic català, un dels grans especialistes en dret canònic de l'Edat Mitjana.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Ramon de Penyafort · Veure més »
Refetor
Refetor del convent de Sant Doménec de València El refetor o refectori és el menjador dels monjos als monestirs.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Refetor · Veure més »
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Regne d'Aragó · Veure més »
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Regne de Nàpols · Veure més »
Regne de Sicília
El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Regne de Sicília · Veure més »
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Regne de València · Veure més »
Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles
La Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles és una institució cultural pública situada a València.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles · Veure més »
Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet · Veure més »
Revolta de les Germanies
La revolta de les Germanies va ser una rebel·lió armada que es va produir en el Regne de València i a les Illes Balears ben entrat el, durant el regnat de Carles I. La revolta, tot i que no va tenir cap repercussió més enllà del Regne de València i del Regne de Mallorca (tret d'alguns aldarulls relacionats a Catalunya), va tenir com a conseqüències més directes l'acceleració del procés centralitzador autoritari monàrquic, la progressiva pèrdua de poder de l'oligarquia nobiliària valenciana, i una forta reducció dels drets del poble valencià.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Revolta de les Germanies · Veure més »
Rodrigo Díaz de Vivar y Mendoza
Rodrigo Díaz de Vivar i Mendoza, I comte del Cid i I marqués del Cenete, va nàixer a Guadalajara cap al 1466 i va morir a València el 22 de febrer de 1523.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Rodrigo Díaz de Vivar y Mendoza · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Roma · Veure més »
Sagristia
Sagristia Sagristia La sagristia (del llatí sacristia) és una sala o cambra annexa a les esglésies, generalment propera al presbiteri, utilitzada per custodiar els ornaments i els vasos sagrats (calzes, patenes…) de l'església.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Sagristia · Veure més »
Sant Pere
Sant Peretr; Šimʿōn bar Yōnāh; tr o tr, ‘Simó el Pur’; tr o tr; tr; Petrus; Aziz Petrus.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Sant Pere · Veure més »
Sant Vicent Ferrer
Vicent Ferrer (València, 23 de gener de 1350 - Gwened, Bretanya, 5 d'abril de 1419) va ser un dominic valencià que recorregué mig Europa predicant la seua moral i visió del cristianisme.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Sant Vicent Ferrer · Veure més »
Saxònia
L'Estat Lliure de Saxònia (en alemany Freistaat Sachsen, alt sòrab Swobodny stat Sakska) és un dels 16 estats d'Alemanya.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Saxònia · Veure més »
Serra del Buixcarró
La serra del Buixcarró és una alineació muntanyosa de les comarques centrals del País Valencià, entre la Vall d'Albaida, la Safor i la Costera.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Serra del Buixcarró · Veure més »
Templet de San Pietro in Montorio
El Templet de San Pietro in Montorio (en italià Tempietto di San Pietro in Montorio o, simplement, il Tempietto) és una de les obres més importants i conegudes de Bramante i una obra mestra de l'arquitectura renaixentista.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Templet de San Pietro in Montorio · Veure més »
Tolosa de Llenguadoc
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »
Tomàs d'Aquino
Tomàs d'Aquino (Roccasecca, Laci, 1225 - Fossanova, 7 de març de 1274) fou un dels filòsofs-teòlegs més importants de l'edat mitjana.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Tomàs d'Aquino · Veure més »
Torrent (Horta Sud)
Torrent és un municipi del País Valencià, situat a l'Àrea Metropolitana de València, a l'Horta Sud i capital de la mateixa; a més a més, és capital administrativa de la Mancomunitat Intermunicipal de l'Horta Sud.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Torrent (Horta Sud) · Veure més »
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і València · Veure més »
Veracreu
"Elena i Constantíi" amb la Veracreu La Veracreu o Santa Creu és la creu en la qual va ser executat Jesús de Natzaret; dintre del cristianisme es considera una relíquia de primer ordre.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Veracreu · Veure més »
Vicent Boix i Ricarte
Vicent Boix i Ricarte (Xàtiva, 27 d'abril de 1813 — València, 7 de març de 1880) va ser un poeta, polític i historiador valencià.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і Vicent Boix i Ricarte · Veure més »
1382
Sense descripció.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і 1382 · Veure més »
14 d'abril
El 14 d'abril és el cent quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і 14 d'abril · Veure més »
1429
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і 1429 · Veure més »
1437
; Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і 1437 · Veure més »
1460
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і 1460 · Veure més »
1463
El 1463 (MCDLXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і 1463 · Veure més »
1491
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і 1491 · Veure més »
1500
Sense descripció.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і 1500 · Veure més »
1503
;Països Catalans.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і 1503 · Veure més »
1504
Sense descripció.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і 1504 · Veure més »
1514
;Països Catalans.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і 1514 · Veure més »
1518
Sense descripció.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і 1518 · Veure més »
1535
Barba-roja.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і 1535 · Veure més »
1554
Sense descripció.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і 1554 · Veure més »
1608
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і 1608 · Veure més »
1640
;Països Catalans.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і 1640 · Veure més »
1686
; Països Catalans.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і 1686 · Veure més »
1688
;Països Catalans.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і 1688 · Veure més »
1692
Sense descripció.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і 1692 · Veure més »
1694
Façana d'una casa del carrer de l'Església de la Pobla de Lillet.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і 1694 · Veure més »
1755
;Països Catalans:;Resta del món.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і 1755 · Veure més »
1771
Sense descripció.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і 1771 · Veure més »
1789
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau Mapa simplificat d'Europa abans de la Revolució Francesa del 1789.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і 1789 · Veure més »
1800
;Països Catalans.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і 1800 · Veure més »
1804
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і 1804 · Veure més »
1814
Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і 1814 · Veure més »
1815
Mapa polític d'Europa després del Congrés de Viena el 1815.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і 1815 · Veure més »
1835
;Països Catalans.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і 1835 · Veure més »
1839
;Països Catalans.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і 1839 · Veure més »
1840
;Països Catalans.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і 1840 · Veure més »
1844
;Països Catalans.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і 1844 · Veure més »
1850
Plànol de Barcelona, l'any 18503 de novembre, Barcelona: Comença a funcionar el Teatre Odeon, al carrer de l'Hospital, número 45.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і 1850 · Veure més »
1931
;Països Catalans.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і 1931 · Veure més »
1950
1950 (MCML) fon un any començat en diumenge, corresponent a l'any 2900 del calendari amazic i al 6700 del calendari assiri.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і 1950 · Veure més »
1953
1953 (MCMLIII) fon un any començat en dijous.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і 1953 · Veure més »
1955
1955 (MCMLV) fon un any normal començat en dissabte.
Nou!!: Convent de Sant Doménec (València) і 1955 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Convent de Sant Domènec (València), Convent de Sant Domènec de València, Convent de Sant Doménec.
