Accés més ràpid que el navegador!
59 les relacions: Adolf Hitler, Alemany, Anglès, Castella, Castellà, Constança (Alemanya), Constança d'Antioquia, Constança d'Aragó i d'Anjou, Constança d'Aragó i d'Entença, Constança d'Aragó i de Castella, Constança d'Aragó i de Navarra, Constança d'Arle, Constança de Borgonya, Constança de Castella, Constança de Castella i de Barcelona, Constança de Montcada, Constança de Portugal i d'Aragó, Constança de Sicília, Constança I de Sicília, Constança Manuel, Constance Markievicz, Constanța, Constantí I el Gran, Constantia, Constanza de Castro, Constanza de Castro y Osorio, Constanze Manziarly, Constanze Mozart, Constància, Dante Alighieri, Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Flàvia Valèria Constància, Francès, Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic, Italià, Jaume el Just, Llac de Constança, Mallorca, Manfred I de Sicília, Neerlandès, Nucèria Alfaterna, Occità, Pau de Constança, Pere el Cerimoniós, Polonès, Portuguès, Prenom, Regne de Lleó, Romanès, Romania, ..., Sacre Imperi Romanogermànic, Sicília, Vercelli, Virtut, Wolfgang Amadeus Mozart, 14 de juny, 18 de febrer, 19 de setembre, 21 d'octubre. Ampliar l'índex (9 més) »
Adolf Hitler
Adolf Hitler (Braunau am Inn, 20 d'abril de 1889 - Berlín, 30 d'abril de 1945) fou un polític austríac, principal ideòleg i cap del nazisme.
Nou!!: Constança (prenom) і Adolf Hitler · Veure més »
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Nou!!: Constança (prenom) і Alemany · Veure més »
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Constança (prenom) і Anglès · Veure més »
Castella
Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.
Nou!!: Constança (prenom) і Castella · Veure més »
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Nou!!: Constança (prenom) і Castellà · Veure més »
Constança (Alemanya)
Constança (en alemany Konstanz) és una ciutat d'Alemanya, situada al sud de l'estat de Baden-Württemberg.
Nou!!: Constança (prenom) і Constança (Alemanya) · Veure més »
Constança d'Antioquia
Constança d'Antioquia (1127 † 1163), princesa d'Antioquia, filla de Bohemond II d'Antioquia i d'Alix de Jerusalem.
Nou!!: Constança (prenom) і Constança d'Antioquia · Veure més »
Constança d'Aragó i d'Anjou
Constança d'Aragó (València, 4 d'abril de 1300 - Castillo de Garcimuñoz, 19 d'octubre de 1327) fou infanta d'Aragó.
Nou!!: Constança (prenom) і Constança d'Aragó i d'Anjou · Veure més »
Constança d'Aragó i d'Entença
Constança d'Aragó i d'Entença (1318 - Montpeller 1346) fou infanta d'Aragó i reina consort de Mallorca (1325-1346).
Nou!!: Constança (prenom) і Constança d'Aragó i d'Entença · Veure més »
Constança d'Aragó i de Castella
Sepulcre romà de Constança d'Aragó a la catedral de Palerm Corona de Constança d'Aragó, Palerm, tresor de la catedral Constança d'Aragó i de Castella (vers 1179 - Catània, Sicília, 23 de juny de 1222) fou una princesa de la Corona d'Aragó, reina consort d'Hongria (1198-1204) i emperadriu consort del Sacre Imperi romanogermànic (1210-1222).
Nou!!: Constança (prenom) і Constança d'Aragó i de Castella · Veure més »
Constança d'Aragó i de Navarra
Constança d'Aragó i de Navarra (Monestir de Poblet, 1343 - Catània, 1363) fou infanta d'Aragó i reina consort de Sicília (1361-1363).
Nou!!: Constança (prenom) і Constança d'Aragó i de Navarra · Veure més »
Constança d'Arle
Constança d'Arle (986 - Melun 1032), o de Provença, infanta de Provença i reina consort de França (1003-1031).
Nou!!: Constança (prenom) і Constança d'Arle · Veure més »
Constança de Borgonya
Constança de Borgonya (1046 - 1093) fou infanta de Borgonya i reina consort de Castella i Lleó (1081-1093).
Nou!!: Constança (prenom) і Constança de Borgonya · Veure més »
Constança de Castella
Constança de Castella (Castrojeriz, Burgos, 1354 - Leicester, Anglaterra, 1394) fou infanta de Castella i reina titular de Castella (1369).
Nou!!: Constança (prenom) і Constança de Castella · Veure més »
Constança de Castella i de Barcelona
Constança de Castella i de Barcelona (v 1140 - 1160), infanta de Barcelona i reina consort de França (1157-1160).
Nou!!: Constança (prenom) і Constança de Castella i de Barcelona · Veure més »
Constança de Montcada
Constança de Montcada de Marsan (1245 - 26 d'abril de 1310) fou vescomtessa de Marsan (1290-1310) i comtessa titular de Bigorra, filla de Gastó VII de Montcada, vescomte de Bearn i de Mata de Matha.
Nou!!: Constança (prenom) і Constança de Montcada · Veure més »
Constança de Portugal i d'Aragó
Constança de Portugal (1290 - Sahagún, Lleó 1313), infanta de Portugal i reina consort de Castella (1302-1312).
Nou!!: Constança (prenom) і Constança de Portugal i d'Aragó · Veure més »
Constança de Sicília
Constança de Sicília (Catània, Sicília 1249-Barcelona, 8 d'abril de 1302) fou reina consort d'Aragó i de València, comtessa de Barcelona (1276-1285) i reina de Sicília (1282-1302), casada amb el rei Pere el Gran.
Nou!!: Constança (prenom) і Constança de Sicília · Veure més »
Constança I de Sicília
Constança de Sicília (1154-27 de novembre de 1198) va ser l'hereva dels reis normands de Sicília i l'esposa d'Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Constança (prenom) і Constança I de Sicília · Veure més »
Constança Manuel
Constança Manuel (v 1320 - Santarém, Portugal 1345), infanta de Castella i reina consort de Castella i Lleó (1325-1327).
Nou!!: Constança (prenom) і Constança Manuel · Veure més »
Constance Markievicz
Constance Georgine, comtessa de Markievicz, (Londres, 4 de febrer de 1868 - Dublín, 15 de juliol de 1927) fou una política irlandesa, revolucionària nacionalista, sufragista i socialista, membre del Sinn Féin i del Fianna Fáil.
Nou!!: Constança (prenom) і Constance Markievicz · Veure més »
Constanța
Contança o Constantsa (en romanès Constanța, pronunciat), antigament anomenada Tomis (Τόμις) o Tomoi (Τόμοι) pels grecs, i després Konstantia (Κωνστάντια en el període clàssic) o Constantia en llatí (en turc Köstence, o en l'antiga grafia, Köstenje; en búlgar Кюстенджа, Kiustendja, o Констанца, Konstantsa), és el port més gran de Romania, a la riba del mar Negre.
Nou!!: Constança (prenom) і Constanța · Veure més »
Constantí I el Gran
Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.
Nou!!: Constança (prenom) і Constantí I el Gran · Veure més »
Constantia
Constantia és una concentració de població designada pel cens dels Estats Units a l'estat de Nova York.
Nou!!: Constança (prenom) і Constantia · Veure més »
Constanza de Castro
Constanza de Castro era filla de Pero Pardo de Cela, mariscal, i d'Isabel de Castro, filla del comte de Lemos i neboda del bisbe de Mondoñedo Pedro Enríquez de Castro, i estava emparentada amb la família reial i altres grans famílies de la noblesa.
Nou!!: Constança (prenom) і Constanza de Castro · Veure més »
Constanza de Castro y Osorio
Constanza de Castro y Osorio (Viveiro, Lugo, c. 1430 - 1489) fou una noble gallega i religiosa.
Nou!!: Constança (prenom) і Constanza de Castro y Osorio · Veure més »
Constanze Manziarly
Constanze Manziarly (14 d'abril de 1920 - † 2 de maig de 1945) va ser la cuinera vegetariana d'Adolf Hitler i part del seu cercle íntim.
Nou!!: Constança (prenom) і Constanze Manziarly · Veure més »
Constanze Mozart
Constanze Mozart, de nom de soltera Constanze Weber (Zell im Wiesenthal, Alemanya, 1762 - Salzburg, 1842), fou un cantant, cosina del compositor Carl Maria Von Weber, i esposa de Wolfgang Amadeus Mozart.
Nou!!: Constança (prenom) і Constanze Mozart · Veure més »
Constància
Constància o Constantina (Roma?, ca. 318 - Caeni Gallicani, Bitínia, 354) fou filla de Constantí I el Gran i esposa d'Annibalià i de l'emperador Constanci Gal.
Nou!!: Constança (prenom) і Constància · Veure més »
Dante Alighieri
Casa de Dante a Florència '''"Dante i Beatriu al jardí"''''', 1903, obra d'estil prerafaelita del pintor italià Cesare Saccaggi. Dante Alighieri, batejat Durante di Alighiero degli Alighieri i conegut tradicionalment en català com el Dant (Florència, República de Florència, maig/juny del 1265 - Ravenna, Estats Pontificis, 14 de setembre de 1321), fou poeta italià, un dels autors més reconeguts de la literatura universal, conegut per haver escrit La Divina Comèdia, una de les obres fonamentals de la transició del pensament medieval al renaixentista i obra cabdal de la literatura universal.
Nou!!: Constança (prenom) і Dante Alighieri · Veure més »
Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic
va ser Rei d'Alemanya (1190-1197), Sacre Emperador Romà (1191-1197) i rei consort de Sicília (1194-1197).
Nou!!: Constança (prenom) і Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Flàvia Valèria Constància
Flàvia Valèria Constància (Flavia Valeria Constantia), també coneguda com a Constantina (Trèveris?, c. 294 - c. 330), va ser una emperadriu romana, filla de Constanci I Clor i de Teodora, la seva segona esposa.
Nou!!: Constança (prenom) і Flàvia Valèria Constància · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Constança (prenom) і Francès · Veure més »
Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic II (Jesi, 26 de desembre del 1194 - Fiorentino di Puglia, 13 de desembre de 1250), de la casa de Hohenstaufen, va ser un pretendent al títol de Rei dels Romans des de 1212 i monarca indiscutit a partir de 1215.
Nou!!: Constança (prenom) і Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Nou!!: Constança (prenom) і Italià · Veure més »
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Nou!!: Constança (prenom) і Jaume el Just · Veure més »
Llac de Constança
El llac de Constança des de Meersburg Mapa del llac de Constança Entrada del Rin al llac de Constança El llac de Constança (en alemany Bodensee) és un llac de l'Europa central travessat pel Rin.
Nou!!: Constança (prenom) і Llac de Constança · Veure més »
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Nou!!: Constança (prenom) і Mallorca · Veure més »
Manfred I de Sicília
Manfred I de Sicília (Venosa, Itàlia, 1232 - Benevento, Itàlia, 1266) fou regent de Sicília (1254-1258) i rei de Sicília (1258-1266).
Nou!!: Constança (prenom) і Manfred I de Sicília · Veure més »
Neerlandès
El neerlandès o neerlandés, també anomenat holandès o holandés, és una llengua germànica occidental parlada als Països Baixos (així com antigues colònies), a Flandes (Bèlgica) i a un petit territori del nord de França, anomenat Westhoek.
Nou!!: Constança (prenom) і Neerlandès · Veure més »
Nucèria Alfaterna
Situació de Nucèria Alfaterna en un mapa antic (''Taula de Peutinger'') Nucèria Alfaterna o Nucèria de Campània fou una ciutat de Campània a uns 25 km al sud-est de Nola, a la vora el riu Sarnus i a 15 km de la seva desembocadura.
Nou!!: Constança (prenom) і Nucèria Alfaterna · Veure més »
Occità
L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.
Nou!!: Constança (prenom) і Occità · Veure més »
Pau de Constança
Monumento conmemorativo de la Paz de Constanza en la fuente Kaiserbrunnen de esa ciudad. La Pau de Constança de 1183 va ser el tractat firmat a la ciutat de Constança entre l'emperador Frederic I Barbaroja i les ciutats de la Lliga Llombarda.
Nou!!: Constança (prenom) і Pau de Constança · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: Constança (prenom) і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Polonès
El polonès o polonés és una llengua eslava occidental del grup de les llengües lequítiques, que es parla a Polònia, on és oficial.
Nou!!: Constança (prenom) і Polonès · Veure més »
Portuguès
El portuguès o portugués, amb vora 240 milions de locutors de llengua materna, és la novena llengua més parlada del món i la cinquena més parlada d'origen europeu.
Nou!!: Constança (prenom) і Portuguès · Veure més »
Prenom
El prenom és la designació científica del nom de fonts, també anomenat nom de pila, nom de baptisme o nom de bateig, perquè és el que els cristians imposen en el baptisme.
Nou!!: Constança (prenom) і Prenom · Veure més »
Regne de Lleó
El Regne de Lleó va ser un dels regnes medievals de la península Ibèrica, successor de l'antic Regne d'Astúries, que va tenir un paper protagonista en la Reconquesta i formació dels successius regnes cristians de l'occident peninsular.
Nou!!: Constança (prenom) і Regne de Lleó · Veure més »
Romanès
El romanès o romanés (també conegut com a dacoromanès o moldau; autònim română, limba română AFI, "llengua romanesa", o românește, lit. romanesc: "en romanès") és una llengua romànica parlada per uns 24 milions de persones arreu del món.
Nou!!: Constança (prenom) і Romanès · Veure més »
Romania
Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est de l'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest. A llevant, és banyat per la mar Negra. Des de l'1 de gener de 2007 forma part de la Unió Europea, on va entrar juntament amb Bulgària. Culturalment, Romania és un illot de llatinitat dins d'un oceà eslau. El seu nom ja fa referència a Roma, o bé a la Romània, nom que es donava a la part oriental de l'Imperi Romà i, en època tardana, al mateix imperi en general. Amb un terme similar, Romània, es fa referència a l'àrea d'Europa on es parlen les llengües romàniques.
Nou!!: Constança (prenom) і Romania · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: Constança (prenom) і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Nou!!: Constança (prenom) і Sicília · Veure més »
Vercelli
Vercelli és una ciutat d'Itàlia a la regió del Piemont, província de Vercelli.
Nou!!: Constança (prenom) і Vercelli · Veure més »
Virtut
Una virtut és una qualitat moral positiva, oposada al defecte (ètica) o vici (religió).
Nou!!: Constança (prenom) і Virtut · Veure més »
Wolfgang Amadeus Mozart
,, fou un compositor austríac, àmpliament considerat un dels més destacats de la història de la música occidental.
Nou!!: Constança (prenom) і Wolfgang Amadeus Mozart · Veure més »
14 de juny
El 14 de juny és el cent seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Constança (prenom) і 14 de juny · Veure més »
18 de febrer
El 18 de febrer és el quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Constança (prenom) і 18 de febrer · Veure més »
19 de setembre
El 19 de setembre és el dos-cents seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Constança (prenom) і 19 de setembre · Veure més »
21 d'octubre
El 21 d'octubre és el dos-cents noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Constança (prenom) і 21 d'octubre · Veure més »
