Taula de continguts
59 les relacions: Adolf Hitler, Alemany, Anglès, Castella, Castellà, Constança (Alemanya), Constança d'Antioquia, Constança d'Aragó i d'Anjou, Constança d'Aragó i d'Entença, Constança d'Aragó i de Castella, Constança d'Aragó i de Navarra, Constança d'Arle, Constança de Borgonya, Constança de Castella, Constança de Castella i de Barcelona, Constança de Montcada, Constança de Portugal i d'Aragó, Constança de Sicília, Constança I de Sicília, Constança Manuel, Constance Markievicz, Constanța, Constantí I el Gran, Constantia, Constanza de Castro, Constanza de Castro y Osorio, Constanze Manziarly, Constanze Mozart, Constància, Dante Alighieri, Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Flàvia Valèria Constància, Francès, Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic, Italià, Jaume el Just, Llac de Constança, Mallorca, Manfred I de Sicília, Neerlandès, Nucèria Alfaterna, Occità, Pau de Constança, Pere el Cerimoniós, Polonès, Portuguès, Prenom, Regne de Lleó, Romanès, Romania, ... Ampliar l'índex (9 més) »
Adolf Hitler
Adolf Hitler (Braunau am Inn, 20 d'abril de 1889 - Berlín, 30 d'abril de 1945) fou un polític austríac, principal ideòleg i cap del nazisme.
Veure Constança (prenom) і Adolf Hitler
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Veure Constança (prenom) і Alemany
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Veure Constança (prenom) і Anglès
Castella
Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.
Veure Constança (prenom) і Castella
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Veure Constança (prenom) і Castellà
Constança (Alemanya)
Constança (en alemany Konstanz) és una ciutat d'Alemanya, situada al sud de l'estat de Baden-Württemberg.
Veure Constança (prenom) і Constança (Alemanya)
Constança d'Antioquia
Constança d'Antioquia (1127 † 1163), princesa d'Antioquia, filla de Bohemond II d'Antioquia i d'Alix de Jerusalem.
Veure Constança (prenom) і Constança d'Antioquia
Constança d'Aragó i d'Anjou
Constança d'Aragó (València, 4 d'abril de 1300 - Castillo de Garcimuñoz, 19 d'octubre de 1327) fou infanta d'Aragó.
Veure Constança (prenom) і Constança d'Aragó i d'Anjou
Constança d'Aragó i d'Entença
Constança d'Aragó i d'Entença (1318 - Montpeller 1346) fou infanta d'Aragó i reina consort de Mallorca (1325-1346).
Veure Constança (prenom) і Constança d'Aragó i d'Entença
Constança d'Aragó i de Castella
Sepulcre romà de Constança d'Aragó a la catedral de Palerm Corona de Constança d'Aragó, Palerm, tresor de la catedral Constança d'Aragó i de Castella (vers 1179 - Catània, Sicília, 23 de juny de 1222) fou una princesa de la Corona d'Aragó, reina consort d'Hongria (1198-1204) i emperadriu consort del Sacre Imperi romanogermànic (1210-1222).
Veure Constança (prenom) і Constança d'Aragó i de Castella
Constança d'Aragó i de Navarra
Constança d'Aragó i de Navarra (Monestir de Poblet, 1343 - Catània, 1363) fou infanta d'Aragó i reina consort de Sicília (1361-1363).
Veure Constança (prenom) і Constança d'Aragó i de Navarra
Constança d'Arle
Constança d'Arle (986 - Melun 1032), o de Provença, infanta de Provença i reina consort de França (1003-1031).
Veure Constança (prenom) і Constança d'Arle
Constança de Borgonya
Constança de Borgonya (1046 - 1093) fou infanta de Borgonya i reina consort de Castella i Lleó (1081-1093).
Veure Constança (prenom) і Constança de Borgonya
Constança de Castella
Constança de Castella (Castrojeriz, Burgos, 1354 - Leicester, Anglaterra, 1394) fou infanta de Castella i reina titular de Castella (1369).
Veure Constança (prenom) і Constança de Castella
Constança de Castella i de Barcelona
Constança de Castella i de Barcelona (v 1140 - 1160), infanta de Barcelona i reina consort de França (1157-1160).
Veure Constança (prenom) і Constança de Castella i de Barcelona
Constança de Montcada
Constança de Montcada de Marsan (1245 - 26 d'abril de 1310) fou vescomtessa de Marsan (1290-1310) i comtessa titular de Bigorra, filla de Gastó VII de Montcada, vescomte de Bearn i de Mata de Matha.
Veure Constança (prenom) і Constança de Montcada
Constança de Portugal i d'Aragó
Constança de Portugal (1290 - Sahagún, Lleó 1313), infanta de Portugal i reina consort de Castella (1302-1312).
Veure Constança (prenom) і Constança de Portugal i d'Aragó
Constança de Sicília
Constança de Sicília (Catània, Sicília 1249-Barcelona, 8 d'abril de 1302) fou reina consort d'Aragó i de València, comtessa de Barcelona (1276-1285) i reina de Sicília (1282-1302), casada amb el rei Pere el Gran.
Veure Constança (prenom) і Constança de Sicília
Constança I de Sicília
Constança de Sicília (1154-27 de novembre de 1198) va ser l'hereva dels reis normands de Sicília i l'esposa d'Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Constança (prenom) і Constança I de Sicília
Constança Manuel
Constança Manuel (v 1320 - Santarém, Portugal 1345), infanta de Castella i reina consort de Castella i Lleó (1325-1327).
Veure Constança (prenom) і Constança Manuel
Constance Markievicz
Constance Georgine, comtessa de Markievicz, (Londres, 4 de febrer de 1868 - Dublín, 15 de juliol de 1927) fou una política irlandesa, revolucionària nacionalista, sufragista i socialista, membre del Sinn Féin i del Fianna Fáil.
Veure Constança (prenom) і Constance Markievicz
Constanța
Contança o Constantsa (en romanès Constanța, pronunciat), antigament anomenada Tomis (Τόμις) o Tomoi (Τόμοι) pels grecs, i després Konstantia (Κωνστάντια en el període clàssic) o Constantia en llatí (en turc Köstence, o en l'antiga grafia, Köstenje; en búlgar Кюстенджа, Kiustendja, o Констанца, Konstantsa), és el port més gran de Romania, a la riba del mar Negre.
Veure Constança (prenom) і Constanța
Constantí I el Gran
Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.
Veure Constança (prenom) і Constantí I el Gran
Constantia
Constantia és una concentració de població designada pel cens dels Estats Units a l'estat de Nova York.
Veure Constança (prenom) і Constantia
Constanza de Castro
Constanza de Castro era filla de Pero Pardo de Cela, mariscal, i d'Isabel de Castro, filla del comte de Lemos i neboda del bisbe de Mondoñedo Pedro Enríquez de Castro, i estava emparentada amb la família reial i altres grans famílies de la noblesa.
Veure Constança (prenom) і Constanza de Castro
Constanza de Castro y Osorio
Constanza de Castro y Osorio (Viveiro, Lugo, c. 1430 - 1489) fou una noble gallega i religiosa.
Veure Constança (prenom) і Constanza de Castro y Osorio
Constanze Manziarly
Constanze Manziarly (14 d'abril de 1920 - † 2 de maig de 1945) va ser la cuinera vegetariana d'Adolf Hitler i part del seu cercle íntim.
Veure Constança (prenom) і Constanze Manziarly
Constanze Mozart
Constanze Mozart, de nom de soltera Constanze Weber (Zell im Wiesenthal, Alemanya, 1762 - Salzburg, 1842), fou un cantant, cosina del compositor Carl Maria Von Weber, i esposa de Wolfgang Amadeus Mozart.
Veure Constança (prenom) і Constanze Mozart
Constància
Constància o Constantina (Roma?, ca. 318 - Caeni Gallicani, Bitínia, 354) fou filla de Constantí I el Gran i esposa d'Annibalià i de l'emperador Constanci Gal.
Veure Constança (prenom) і Constància
Dante Alighieri
Casa de Dante a Florència '''"Dante i Beatriu al jardí"''''', 1903, obra d'estil prerafaelita del pintor italià Cesare Saccaggi. Dante Alighieri, batejat Durante di Alighiero degli Alighieri i conegut tradicionalment en català com el Dant (Florència, República de Florència, maig/juny del 1265 - Ravenna, Estats Pontificis, 14 de setembre de 1321), fou poeta italià, un dels autors més reconeguts de la literatura universal, conegut per haver escrit La Divina Comèdia, una de les obres fonamentals de la transició del pensament medieval al renaixentista i obra cabdal de la literatura universal.
Veure Constança (prenom) і Dante Alighieri
Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic
va ser Rei d'Alemanya (1190-1197), Sacre Emperador Romà (1191-1197) i rei consort de Sicília (1194-1197).
Veure Constança (prenom) і Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Flàvia Valèria Constància
Flàvia Valèria Constància (Flavia Valeria Constantia), també coneguda com a Constantina (Trèveris?, c. 294 - c. 330), va ser una emperadriu romana, filla de Constanci I Clor i de Teodora, la seva segona esposa.
Veure Constança (prenom) і Flàvia Valèria Constància
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»).
Veure Constança (prenom) і Francès
Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic II (Jesi, 26 de desembre del 1194 - Fiorentino di Puglia, 13 de desembre de 1250), de la casa de Hohenstaufen, va ser un pretendent al títol de Rei dels Romans des de 1212 i monarca indiscutit a partir de 1215.
Veure Constança (prenom) і Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Veure Constança (prenom) і Italià
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Veure Constança (prenom) і Jaume el Just
Llac de Constança
El llac de Constança des de Meersburg Mapa del llac de Constança Entrada del Rin al llac de Constança El llac de Constança (en alemany Bodensee) és un llac de l'Europa central travessat pel Rin.
Veure Constança (prenom) і Llac de Constança
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Veure Constança (prenom) і Mallorca
Manfred I de Sicília
Manfred I de Sicília (Venosa, Itàlia, 1232 - Benevento, Itàlia, 1266) fou regent de Sicília (1254-1258) i rei de Sicília (1258-1266).
Veure Constança (prenom) і Manfred I de Sicília
Neerlandès
El neerlandès o neerlandés, també anomenat holandès o holandés, és una llengua germànica occidental parlada als Països Baixos (així com antigues colònies), a Flandes (Bèlgica) i a un petit territori del nord de França, anomenat Westhoek.
Veure Constança (prenom) і Neerlandès
Nucèria Alfaterna
Situació de Nucèria Alfaterna en un mapa antic (''Taula de Peutinger'') Nucèria Alfaterna o Nucèria de Campània fou una ciutat de Campània a uns 25 km al sud-est de Nola, a la vora el riu Sarnus i a 15 km de la seva desembocadura.
Veure Constança (prenom) і Nucèria Alfaterna
Occità
L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.
Veure Constança (prenom) і Occità
Pau de Constança
Monumento conmemorativo de la Paz de Constanza en la fuente Kaiserbrunnen de esa ciudad. La Pau de Constança de 1183 va ser el tractat firmat a la ciutat de Constança entre l'emperador Frederic I Barbaroja i les ciutats de la Lliga Llombarda.
Veure Constança (prenom) і Pau de Constança
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Veure Constança (prenom) і Pere el Cerimoniós
Polonès
El polonès o polonés és una llengua eslava occidental del grup de les llengües lequítiques, que es parla a Polònia, on és oficial.
Veure Constança (prenom) і Polonès
Portuguès
El portuguès o portugués, amb vora 240 milions de locutors de llengua materna, és la novena llengua més parlada del món i la cinquena més parlada d'origen europeu.
Veure Constança (prenom) і Portuguès
Prenom
El prenom és la designació científica del nom de fonts, també anomenat nom de pila, nom de baptisme o nom de bateig, perquè és el que els cristians imposen en el baptisme.
Veure Constança (prenom) і Prenom
Regne de Lleó
El Regne de Lleó va ser un dels regnes medievals de la península Ibèrica, successor de l'antic Regne d'Astúries, que va tenir un paper protagonista en la Reconquesta i formació dels successius regnes cristians de l'occident peninsular.
Veure Constança (prenom) і Regne de Lleó
Romanès
El romanès o romanés (també conegut com a dacoromanès o moldau; autònim română, limba română AFI, "llengua romanesa", o românește, lit. romanesc: "en romanès") és una llengua romànica parlada per uns 24 milions de persones arreu del món.
Veure Constança (prenom) і Romanès
Romania
Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est de l'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest.
Veure Constança (prenom) і Romania
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Veure Constança (prenom) і Sacre Imperi Romanogermànic
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Veure Constança (prenom) і Sicília
Vercelli
Vercelli és una ciutat d'Itàlia a la regió del Piemont, província de Vercelli.
Veure Constança (prenom) і Vercelli
Virtut
Una virtut és una qualitat moral positiva, oposada al defecte (ètica) o vici (religió).
Veure Constança (prenom) і Virtut
Wolfgang Amadeus Mozart
,, fou un compositor austríac, àmpliament considerat un dels més destacats de la història de la música occidental.
Veure Constança (prenom) і Wolfgang Amadeus Mozart
14 de juny
El 14 de juny és el cent seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Constança (prenom) і 14 de juny
18 de febrer
El 18 de febrer és el quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Constança (prenom) і 18 de febrer
19 de setembre
El 19 de setembre és el dos-cents seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Constança (prenom) і 19 de setembre
21 d'octubre
El 21 d'octubre és el dos-cents noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Constança (prenom) і 21 d'octubre