Accés més ràpid que el navegador!
100 les relacions: Abd-al-Mumin ibn Alí, Abdalwadites, Abu-Faris Abd-al-Aziz, Abu-Ishaq Ibrahim I, Abu-l-Abbàs Àhmad III, Abu-l-Baqà Khàlid, Abu-Yahya Abu-Bakr II, Abu-Zakariyyà Yahya I, Aglàbides, Al-Fadl Àhmad (II), Alí Bey, Alí ibn Ghàniya, Algèria, Alger, An-Nàssir ibn Alannàs, Annaba, Arabió, Banu Hammad, Banu Hilal, Batalla de Tapsos, Boccus II, Bugia (Algèria), Califat Fatimita, Cartago, Cirta, Constantí I el Gran, Dinastia almohade, Dinastia marínida, Domici Alexandre, Gètuls, Genseric, Gneu Pompeu (fill), Hansaliyya, Hàfsida, Ifríqiya, Imperi Romà d'Occident, Imperi Romà d'Orient, Institut d'Estudis Catalans, Juba I, Juba II, Juli Cèsar, Kairuan, La Meca, Mar Mediterrània, Mauretània, Maxenci, Maximià, Nomenclàtor mundial, Numídia, Numídia Cirtense, ..., Orà, Província de Constantina, Regne de Numídia, Sabura, Sífax, Vàndals, Wilaya, Zírida, 1185, 12 d'octubre, 1230, 1284, 13 d'octubre, 1306, 1312, 1319, 1325, 1355, 1360, 1370, 1394, 15 de desembre, 1519, 1526, 1572, 1637, 1642, 1792, 1804, 1807, 1826, 1830, 1836, 1837, 1848, 1849, 1882, 1965, 2 de novembre, 2003, 23 de novembre, 297, 311, 313, 442, 476, 533, 6 d'octubre, 696, 698. Ampliar l'índex (50 més) »
Abd-al-Mumin ibn Alí
Abd-al-Mumin ibn Alí ibn Alwí ibn Yala al-Kumí Abu-Muhàmmad (Tagra o Trara, 1094- Sale, 1163) fou el primer califa dels almohades i fundador de la dinastia almohade mumínida o dels mumínides, amb capital a Marràqueix.
Nou!!: Constantina (Algèria) і Abd-al-Mumin ibn Alí · Veure més »
Abdalwadites
Els abdalwadites, també coneguts com a abdalwàdides o Banu Abd-al-Wad o, encara, a partir del seu epònim, zayyànides, Banu Zayyan o zayyanites, van ser una dinastia amaziga musulmana amb capital a Tremissèn (Tlemcen), a Algèria, la qual va regnar des del 1236, en dissoldre's el poder almohade, fins al 1550, en què fou enderrocada pels turcs otomans.
Nou!!: Constantina (Algèria) і Abdalwadites · Veure més »
Abu-Faris Abd-al-Aziz
Abu-Faris Abd-al-Aziz (Constantina, 1361 - Tilimsen, 1434) fou emir hàfsida, fill i successor d'Abu-l-Abbàs Àhmad (III) a la seva mort el 1394.
Nou!!: Constantina (Algèria) і Abu-Faris Abd-al-Aziz · Veure més »
Abu-Ishaq Ibrahim I
Abu-Ishaq Ibrahim I o Abu-Ishaq Ibrahim ibn Yahya fou emir hàfsida, fill de Abu-Zakariyyà Yahya I i germà i successor de Muhàmmad al-Mustànsir el 1279.
Nou!!: Constantina (Algèria) і Abu-Ishaq Ibrahim I · Veure més »
Abu-l-Abbàs Àhmad III
Abu-l-Abbàs Àhmad III fou emir hàfsida de Constantina i després de Constantina i Bugia, i finament de tots els dominis hàfsides amb capital a Tunis del 1370 al 1394.
Nou!!: Constantina (Algèria) і Abu-l-Abbàs Àhmad III · Veure més »
Abu-l-Baqà Khàlid
Abu-l-Baqà Khàlid (I) an-Nàssir fou emir hàfsida de Bugia, fill i successor el 1301 del seu pare Abu-Zakariyyà Yahya III i net d'Ibrahim I. Abu-l-Baqà Khàlid I es va acostar a Abu Asida Muhammad II ben Yahya II emir hàfsida de Tunis, amb el qual finalment va arribar a un acord; es va signar un tractat pel qual el primer que morís seria succeït per l'altre (1307 o 1308).
Nou!!: Constantina (Algèria) і Abu-l-Baqà Khàlid · Veure més »
Abu-Yahya Abu-Bakr II
Abu-Yahya Abu-Bakr (II) al-Mutawàkkil fou emir hàfsida del 1318 al 1346.
Nou!!: Constantina (Algèria) і Abu-Yahya Abu-Bakr II · Veure més »
Abu-Zakariyyà Yahya I
Abu-Zakariyya Yahya (I) ibn Abd-al-Wàhid fou el fundador de la dinastia hàfsida que va regir Ifríqiya durant tres segles.
Nou!!: Constantina (Algèria) і Abu-Zakariyyà Yahya I · Veure més »
Aglàbides
Extensió màxima del regne dels aglàbides Els aglàbides o Banu Àghlab (o), originaris dels Khorasan, foren una dinastia àrab que va governar Ifríqiya del 800 al 909.
Nou!!: Constantina (Algèria) і Aglàbides · Veure més »
Al-Fadl Àhmad (II)
Al-Fadl Àhmad (II) ibn Abi-Bakr fou emir hàfsida per uns mesos, del 1349 al 1350.
Nou!!: Constantina (Algèria) і Al-Fadl Àhmad (II) · Veure més »
Alí Bey
* Alí Bey al-Kabir, governador d'Egipte del.
Nou!!: Constantina (Algèria) і Alí Bey · Veure més »
Alí ibn Ghàniya
Alí ibn Ishaq ibn Ghàniya, també conegut simplement com a Alí ibn Ishaq o, sobretot, Alí ibn Ghàniya (mort en 1188) fou un senyor de la guerra mallorquí d'origen amazic i lleial als almoràvits, que va operar a Ifríqiya entre 1184 i 1188.
Nou!!: Constantina (Algèria) і Alí ibn Ghàniya · Veure més »
Algèria
Algèria, oficialment República Democràtica Popular d'Algèria, és un estat del nord d'Àfrica.
Nou!!: Constantina (Algèria) і Algèria · Veure més »
Alger
Alger (literalment ‘les Illes’; en amazic Dzayer; antigament, Icosium) és la capital i la ciutat més gran d'Algèria.
Nou!!: Constantina (Algèria) і Alger · Veure més »
An-Nàssir ibn Alannàs
An-Nàssir ibn Alannàs fou emir hammadita (Banu Hammad) del 1062 al 1089.
Nou!!: Constantina (Algèria) і An-Nàssir ibn Alannàs · Veure més »
Annaba
Annaba (tr), antigament coneguda en català com Bona, és una ciutat d'Algèria, capital de la província homònima, situada prop del riu Wadi Seybouse i de la frontera amb Tunísia.
Nou!!: Constantina (Algèria) і Annaba · Veure més »
Arabió
Arabió va ser l'últim rei númida, que segons Apià era fill de Masinissa II i probablement net de Gauda.
Nou!!: Constantina (Algèria) і Arabió · Veure més »
Banu Hammad
Mapa vers 1100 Els Banu Hammad o hammadites o hammàdides (o) foren una dinastia amaziga sanhaja que va governar al Màgrib central del 1015 al 1152.
Nou!!: Constantina (Algèria) і Banu Hammad · Veure més »
Banu Hilal
Els Banu Hilal o, en la pronunciació dialectal, Beni Hilal o, encara, els hilalians foren una tribu àrab que emigrà cap a l'Àfrica del Nord al.
Nou!!: Constantina (Algèria) і Banu Hilal · Veure més »
Batalla de Tapsos
La Batalla de Tapsos va tenir lloc el 6 d'abril de l'any 46 aC a la rodalia de Tapsos, (modern Ras Dimasse, Tunísia).
Nou!!: Constantina (Algèria) і Batalla de Tapsos · Veure més »
Boccus II
Boccus II (Bocchus) fou rei de Mauritània vers 80 aC - 30 aC.
Nou!!: Constantina (Algèria) і Boccus II · Veure més »
Bugia (Algèria)
Vista general Vista del front marítim Bugia (en català antic: Bogia;, pronunciat) és una ciutat de situada al golf de Bugia, i és la capital de la província de Bugia, al nord d'Algèria.
Nou!!: Constantina (Algèria) і Bugia (Algèria) · Veure més »
Califat Fatimita
El Califat Fatimita o Estat Fatimita fou un califat musulmà de l'edat mitjana, l'únic que tenia el xiisme ismaïlita com a religió oficial.
Nou!!: Constantina (Algèria) і Califat Fatimita · Veure més »
Cartago
Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.
Nou!!: Constantina (Algèria) і Cartago · Veure més »
Cirta
Cirta va ser una ciutat de la costa de Numídia.
Nou!!: Constantina (Algèria) і Cirta · Veure més »
Constantí I el Gran
Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.
Nou!!: Constantina (Algèria) і Constantí I el Gran · Veure més »
Dinastia almohade
Els almohades (de l'àrab, i. e. ‘els monoteistes' o ‘els unitaristes’) (1121-1269) foren un moviment religiós amb un fort influx amazic que va inspirar diversos estats a l'extrem occidental del món islàmic al.
Nou!!: Constantina (Algèria) і Dinastia almohade · Veure més »
Dinastia marínida
Els benimerins o marínides (de l'àrab, o) foren una dinastia amaziga que va succeir els almohades al Magreb, des de mitjan a principis del.
Nou!!: Constantina (Algèria) і Dinastia marínida · Veure més »
Domici Alexandre
Domici Alexandre o Alexandre I va ser un general romà d'origen pannoni o frigi.
Nou!!: Constantina (Algèria) і Domici Alexandre · Veure més »
Gètuls
Getúlia, sota Mauritània Els gètuls (Gaetuli) foren un poble nòmada del nord d'Àfrica d'ètnia amaziga que apareix al llarg de tot el període romà.
Nou!!: Constantina (Algèria) і Gètuls · Veure més »
Genseric
Genseric atacant Roma Genseric (Γιζέικος, vers 389 – 25 de gener del 477) fou rei dels vàndals (abans dels vàndals asdings).
Nou!!: Constantina (Algèria) і Genseric · Veure més »
Gneu Pompeu (fill)
Gneu Pompeu Magne (Cnaeus Pompeius Magnus, 79 - 45 aC), conegut com "el Jove" o Pompeu el Jove per distingir-lo del seu pare, Gneu Pompeu Magne, va ser un militar romà de finals del període republicà que es va enfrontar a Cèsar durant la guerra civil del 48 al 45 aC.
Nou!!: Constantina (Algèria) і Gneu Pompeu (fill) · Veure més »
Hansaliyya
La confraria hansaliyya fou una confraria religiosa apareguda al Marroc i que es va establir més tard a Algèria, a la regió de Constantina.
Nou!!: Constantina (Algèria) і Hansaliyya · Veure més »
Hàfsida
La dinastia hàfsida fou una dinastia d'emirs que va governar a Ifríqiya (Tunísia) del 1228 al 1574 (abans ja havien estat governadors del 1207 al 1221 i del 1226 al 1228).
Nou!!: Constantina (Algèria) і Hàfsida · Veure més »
Ifríqiya
Ifríqiya (en català medieval Frèquia) és una regió històrica del món araboislàmic que es correspon amb l'antiga província romana d'Africa.
Nou!!: Constantina (Algèria) і Ifríqiya · Veure més »
Imperi Romà d'Occident
L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.
Nou!!: Constantina (Algèria) і Imperi Romà d'Occident · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Constantina (Algèria) і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Institut d'Estudis Catalans
LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.
Nou!!: Constantina (Algèria) і Institut d'Estudis Catalans · Veure més »
Juba I
Juba I va ser rei de Numídia.
Nou!!: Constantina (Algèria) і Juba I · Veure més »
Juba II
Juba II va ser rei Numídia i de Mauritània.
Nou!!: Constantina (Algèria) і Juba II · Veure més »
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Nou!!: Constantina (Algèria) і Juli Cèsar · Veure més »
Kairuan
Kairuan és una ciutat de Tunísia situada a l'interior del país, a 156 km de Tunis i a 57 de Sussa.
Nou!!: Constantina (Algèria) і Kairuan · Veure més »
La Meca
La Meca (‘Meca la Venerada’) és una ciutat de l'oest de la península Aràbiga.
Nou!!: Constantina (Algèria) і La Meca · Veure més »
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Nou!!: Constantina (Algèria) і Mar Mediterrània · Veure més »
Mauretània
Mauretània (Mauretania, literalment ‘Terra dels maures’) fou una regió històrica del nord d'Àfrica que s'estenia de l'oceà Atlàntic fins a Numídia al llarg de tota la costa.
Nou!!: Constantina (Algèria) і Mauretània · Veure més »
Maxenci
Marc Aureli Valeri Maxenci (en llatí: Marcus Aurelius Valerius Maxentius) fou emperador romà del 306 al 312.
Nou!!: Constantina (Algèria) і Maxenci · Veure més »
Maximià
Marc Aureli Valeri Maximià (Marcus Aurelius Valerius Maximianus; nascut cap al 250 i mort cap al juliol del 310), conegut igualment com a Maximià Herculi, fou emperador romà entre el 286 i el 305.
Nou!!: Constantina (Algèria) і Maximià · Veure més »
Nomenclàtor mundial
El Nomenclàtor mundial és un recull de noms i topònims d'arreu del món, en català, editat l'any 2022 per la Generalitat en col·laboració amb l'Institut d'Estudis Catalans.
Nou!!: Constantina (Algèria) і Nomenclàtor mundial · Veure més »
Numídia
Numídia (Numidia) va ser una regió històrica del nord d'Àfrica situada al llarg de la costa entre Mauretània i la zona d'influència de Cartago, convertida en temps dels romans en la província romana d'Àfrica.
Nou!!: Constantina (Algèria) і Numídia · Veure més »
Numídia Cirtense
Numídia Cirtense fou una província romana creada per la divisió de la província de Numídia a principis del.
Nou!!: Constantina (Algèria) і Numídia Cirtense · Veure més »
Orà
Orà (‘dels dos lleons’) és una ciutat del nord-oest d'Algèria, situada a la costa de la mar Mediterrània.
Nou!!: Constantina (Algèria) і Orà · Veure més »
Província de Constantina
La província o wilaya de Constantina és una de les 48 províncies o wilayes d'Algèria, situada al nord-est del país.
Nou!!: Constantina (Algèria) і Província de Constantina · Veure més »
Regne de Numídia
La província de Numídia en l'Imperi Romà El Regne de Numídia va ser un estat independent i després client de Roma, que estava situat a la regió coneguda per Numídia (part de la moderna Algèria i part de Tunísia), sorgit per la unió del Regne de Numídia Oriental i el Regne de Numídia Occidental.
Nou!!: Constantina (Algèria) і Regne de Numídia · Veure més »
Sabura
Sabura o Saburra fou un militar númida.
Nou!!: Constantina (Algèria) і Sabura · Veure més »
Sífax
Sifax (Aïn Témouchent, 250 aC - Tívoli, 202 aC) va ser un rei de la Numídia Occidental.
Nou!!: Constantina (Algèria) і Sífax · Veure més »
Vàndals
Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).
Nou!!: Constantina (Algèria) і Vàndals · Veure més »
Wilaya
Una wilaya és una subdivisió administrativa d'alguns països musulmans, que s'acostuma a traduir com ‘província’, ‘governació’ i, en períodes històrics, ‘valiat’.
Nou!!: Constantina (Algèria) і Wilaya · Veure més »
Zírida
Amb el nom de zírides, zirites, zirís o Banu Ziri (o) es coneixen dues dinasties amazigues, una de les quals va governar a Ifríqiya i l'altra a Granada.
Nou!!: Constantina (Algèria) і Zírida · Veure més »
1185
Sense descripció.
Nou!!: Constantina (Algèria) і 1185 · Veure més »
12 d'octubre
El 12 d'octubre és el dos-cents vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Constantina (Algèria) і 12 d'octubre · Veure més »
1230
El 1230 (MCCXXX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Constantina (Algèria) і 1230 · Veure més »
1284
Sense descripció.
Nou!!: Constantina (Algèria) і 1284 · Veure més »
13 d'octubre
El 13 d'octubre és el dos-cents vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Constantina (Algèria) і 13 d'octubre · Veure més »
1306
Sense descripció.
Nou!!: Constantina (Algèria) і 1306 · Veure més »
1312
El 1312 (MCCCXII) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Nou!!: Constantina (Algèria) і 1312 · Veure més »
1319
Sense descripció.
Nou!!: Constantina (Algèria) і 1319 · Veure més »
1325
Països Catalans.
Nou!!: Constantina (Algèria) і 1325 · Veure més »
1355
Sense descripció.
Nou!!: Constantina (Algèria) і 1355 · Veure més »
1360
Sense descripció.
Nou!!: Constantina (Algèria) і 1360 · Veure més »
1370
Sense descripció.
Nou!!: Constantina (Algèria) і 1370 · Veure més »
1394
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Constantina (Algèria) і 1394 · Veure més »
15 de desembre
El 15 de desembre és el tres-cents quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Constantina (Algèria) і 15 de desembre · Veure més »
1519
Constitucions de Catalunya de 1585.
Nou!!: Constantina (Algèria) і 1519 · Veure més »
1526
;Països Catalans La revolta de l'Espadà fou una insurrecció protagonitzada pels moriscos a la serra d'Espadà entre els mesos de març i de setembre de l'any 1526.
Nou!!: Constantina (Algèria) і 1526 · Veure més »
1572
El 1572 (MDLXXII) fou un any de traspàs de l'edat moderna.
Nou!!: Constantina (Algèria) і 1572 · Veure més »
1637
Sense descripció.
Nou!!: Constantina (Algèria) і 1637 · Veure més »
1642
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.
Nou!!: Constantina (Algèria) і 1642 · Veure més »
1792
;Països catalans.
Nou!!: Constantina (Algèria) і 1792 · Veure més »
1804
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Constantina (Algèria) і 1804 · Veure més »
1807
;Països Catalans:;Resta del món.
Nou!!: Constantina (Algèria) і 1807 · Veure més »
1826
;Països Catalans.
Nou!!: Constantina (Algèria) і 1826 · Veure més »
1830
;Països Catalans.
Nou!!: Constantina (Algèria) і 1830 · Veure més »
1836
Llinda d'una casa del carrer del Pont Vell de Besalú Placa commemorativa de la primera foto feta a Barcelona, el 10 de novembre de 1836;Països Catalans.
Nou!!: Constantina (Algèria) і 1836 · Veure més »
1837
;Països Catalans.
Nou!!: Constantina (Algèria) і 1837 · Veure més »
1848
s), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.
Nou!!: Constantina (Algèria) і 1848 · Veure més »
1849
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Constantina (Algèria) і 1849 · Veure més »
1882
Barcelona, carrer de Pelai.
Nou!!: Constantina (Algèria) і 1882 · Veure més »
1965
Placa del pont Vell de Besalú.
Nou!!: Constantina (Algèria) і 1965 · Veure més »
2 de novembre
El 2 de novembre o 2 de santandria és el tres-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Constantina (Algèria) і 2 de novembre · Veure més »
2003
2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Nou!!: Constantina (Algèria) і 2003 · Veure més »
23 de novembre
El 23 de novembre o 23 de santandria és el tres-cents vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Constantina (Algèria) і 23 de novembre · Veure més »
297
Sense descripció.
Nou!!: Constantina (Algèria) і 297 · Veure més »
311
El 311 (CCCXI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Constantina (Algèria) і 311 · Veure més »
313
Sense descripció.
Nou!!: Constantina (Algèria) і 313 · Veure més »
442
Sense descripció.
Nou!!: Constantina (Algèria) і 442 · Veure més »
476
Sense descripció.
Nou!!: Constantina (Algèria) і 476 · Veure més »
533
Sense descripció.
Nou!!: Constantina (Algèria) і 533 · Veure més »
6 d'octubre
El 6 d'octubre és el dos-cents setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitantè els anys de traspàs.
Nou!!: Constantina (Algèria) і 6 d'octubre · Veure més »
696
Sense descripció.
Nou!!: Constantina (Algèria) і 696 · Veure més »
698
Sense descripció.
Nou!!: Constantina (Algèria) і 698 · Veure més »
