Taula de continguts
148 les relacions: Aigua, Andes, Antonio de Ulloa, Argent, Arma, Arxiu General d'Índies, Atahualpa, Ballesta, Barata, Bartolomé Ruiz de Estrada, Batlle, Bíblia, Bota de mitja canya, Bou, Cajamarca (ciutat del Perú), Calçó, Camins inques, Casa de la Contractació d'Índies, Chalcuchimac, Chicha, Chincha, Ciutat de Panamà, Colonització europea d'Amèrica, Conquesta, Conquesta de l'Imperi Asteca, Conquistador, Coricancha, Cosmovisió, Cotó, Cultura Bahía de Caráquez, Cusco, Departament de Cusco, Departament de Huánuco, Diego de Almagro, Equador, Espanya, Espasa, Europa, Falconet (arma), Felipillo, Foc, Fona, Francisco de Toledo, Francisco Pizarro González, Gipó, Golf de Guayaquil, Gos, Gran danès, Guatemala, Hernando de Luque, ... Ampliar l'índex (98 més) »
Aigua
Gota d'aigua Laigua (variants dialectals no normatives: aiga, aigo, àuia) és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Aigua
Andes
La serralada dels Andes La serralada dels Andes s'estén des de Veneçuela fins a la Patagònia i travessa tota l'Amèrica del Sud (l'Argentina, Xile, el Perú, Bolívia, l'Equador, Colòmbia i Veneçuela).
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Andes
Antonio de Ulloa
Antonio de Ulloa i de la Torre-Giralt (Sevilla, 12 de gener de 1716 - Illa de Lleó, 5 de juliol de 1795) fou un científic, militar i escriptor espanyol.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Antonio de Ulloa
Argent
Largent, conegut igualment com a plata, és l'element químic de símbol Ag i nombre atòmic 47.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Argent
Arma
Armes de l'edat del bronze Una arma és un estri, eina, útil o dispositiu concebut per a neutralitzar, ferir o matar éssers vius, o per a destruir edificis o objectes, generalment en el marc d'una guerra o una altra classe de conflicte.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Arma
Arxiu General d'Índies
L'Arxiu General d'Índies és l'arxiu més important sobre el domini colonial espanyol a Amèrica i Filipines.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Arxiu General d'Índies
Atahualpa
Atahualpa (Quito, 1500 o 1502- Cajamarca, 29 d'agost de 1533) fou el darrer sobirà de l'Imperi Inca.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Atahualpa
Ballesta
Carles V Ballesta amb gafa Una ballesta és una arma per a la guerra i la caça que dispara diferents tipus de fletxes a gran distància, antigament també projectils esfèrics.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Ballesta
Barata
Una il·lustració de diari de 1874, de ''Harper's Weekly'', amb un home que en una barata: ofereix diversos productes de granja a canvi de la seva subscripció de diari anual. En l'àmbit del comerç, la barata, la permuta, el bescanvi o el troc és un sistema d'intercanvi en què els participants en una transacció intercanvien directament béns o serveis per altres béns o serveis sense fer servir un mitjà d'intercanvi, com ara diners.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Barata
Bartolomé Ruiz de Estrada
va ser un conqueridor espanyol.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Bartolomé Ruiz de Estrada
Batlle
miniatura El batlle, batle o alcalde (vegeu altres denominacions) és la màxima autoritat d'un municipi, és qui presideix la corporació, dirigeix l'administració local i representa l'ajuntament.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Batlle
Bíblia
La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Bíblia
Bota de mitja canya
'''Botes de mitja canya''': botes militars de campanya de tipus actual (model suec de 1959) La bota de mitja canya és un tipus de bota que cobreix el turmell i una mica més amunt; és, doncs, més alta que la botina, però almenys la meitat de baixa que la bota alta o de muntar.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Bota de mitja canya
Bou
Els bous o toros (Bos primigenius taurus) són mamífers quadrúpedes remugants criats com a bestiar.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Bou
Cajamarca (ciutat del Perú)
Vista aèria de Cajamarca Cajamarca és una ciutat del Perú capital de la regió de Cajamarca.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Cajamarca (ciutat del Perú)
Calçó
Calçó (mot emprat generalment en plural: calçons) és el terme genèric amb què es designa tècnicament qualsevol mena de pantaló o calces, perquè fou calçó el primer nom que va rebre en català aquesta peça de roba.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Calçó
Camins inques
D'entre les diverses vies i camins construïts en la Sud-amèrica precolombina, els camins inques del Perú són els més extensos.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Camins inques
Casa de la Contractació d'Índies
La Casa de la Contractació d'Índies va ser una institució de la Corona de Castella que es va establir el 1503.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Casa de la Contractació d'Índies
Chalcuchimac
Calcuchimac (Challcuchima, Chalkuchimac o Challcochimaq) era, juntament amb Quizquiz i Rumiñahui, un dels tres generals principals d'Atahualpa en l'Imperi Inca.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Chalcuchimac
Chicha
Chicha morada servida amb ''pipeño'' A l'Amèrica Llatina la chicha és una beguda fermentada (o no) generalment derivada del blat de moro.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Chicha
Chincha
* Chincha Alta, ciutat a la costa sud-central del Perú, capital de la província de Chincha (Departament d'Ica), a la conca del riu San Juan.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Chincha
Ciutat de Panamà
La Ciutat de Panamà (en castellà Ciudad de Panamá) és la capital de la República de Panamà, de la Província de Panamà i Cap del districte homònim.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Ciutat de Panamà
Colonització europea d'Amèrica
Colònies europees i pobles originaris (segles XVI–XVIII). La colonització europea d'Amèrica va començar arran del "descobriment d'Amèrica", per Cristòfor Colom.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Colonització europea d'Amèrica
Conquesta
Conquesta d'un territori i la seva població Una conquesta és el procés de fer propi quelcom (un poble, un país, un territori, etc.), per part d'una persona o institució, per la força de les armes.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Conquesta
Conquesta de l'Imperi Asteca
La conquesta de Mèxic és l'episodi històric, dins de la Conquesta d'Amèrica, que conclogué amb l'esfondrament de l'estat asteca i el sotmetiment del seu poble, aconseguit per Hernán Cortés en nom de l'Emperador Carles V, entre 1519 i 1521.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Conquesta de l'Imperi Asteca
Conquistador
Conquistador espanyol, Pavelló de la navegació de Sevilla, Espanya. El terme conquistadors (o conqueridors) es refereix de forma genèrica als soldats i exploradors espanyols que durant els segles i van conquerir grans extensions del territori d'Amèrica i Filipines, incorporant-les als dominis de la Monarquia espanyola.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Conquistador
Coricancha
Foto de l'església de Santo Domingo construïda sobre el temple del sol a Cusco Foto de l'església vista des del riu. El Temple del Sol o Coricancha, literalment, en quítxua: «Recinte de l'or», representava el lloc més sagrat de l'imperi dels Inques.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Coricancha
Cosmovisió
La cosmovisió és el conjunt d'opinions i creences que conformen la imatge o concepte general del món que té una persona, època o cultura, a partir de la qual interpreta la seva naturalesa i tot allò que existeix.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Cosmovisió
Cotó
Una planta de cotoner amb el cotó a punt per ser recol·lectat El cotó és una fibra tèxtil vegetal que creix al voltant de les llavors del cotoner, un arbust del gènere Gossypium, pertanyent a la família de les malvàcies, originari de les regions tropicals i subtropicals, n'hi ha diferents espècies autòctones a Amèrica, Àfrica o l'Índia.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Cotó
Cultura Bahía de Caráquez
Figura masculina de ceràmica de la cultura Bahia de Caráquez.Bahía de Caráquez és una cultura precolombina localitzada a la zona costanera central de l'actual Equador (bàsicament a la província de Manabí) i que fou activa entre el 500 aC i el 500 dC aproximadament.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Cultura Bahía de Caráquez
Cusco
La ciutat de Cusco (en l'original quítxua: Qusqu) és la capital del departament homònim del Perú.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Cusco
Departament de Cusco
Cusco és una de les 25 regions del Perú.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Departament de Cusco
Departament de Huánuco
Huánuco és una regió del Perú.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Departament de Huánuco
Diego de Almagro
Diego de Almagro (Almagro, Regne de Castella, 1479 – Cusco, Governació de Nova Toledo, 1538), conqueridor castellà, participà en la conquesta de l'Imperi Inca i se'l considera descobridor europeu de Xile.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Diego de Almagro
Equador
LEquador —o la República de l'Equador— (en castellà i oficialment República del Ecuador) és un estat de l'Amèrica del Sud.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Equador
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Espanya
Espasa
Espases L'espasa és una arma blanca de doble tallant composta d'una fulla dreta de metall equipada si és necessari amb una canal o canaleta (depressió longitudinal), d'un mànec dit puny, braç o mantí de la creu, i d'un protector que protegeix la mà.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Espasa
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Europa
Falconet (arma)
Falconet de vaixell Els falconets eren unes de les unitats d'artilleria més petites, i rebien el nom, com moltes altres peces d'artilleria com la seprentina, el falcó, la colobrina o el basilisc de noms d'animals.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Falconet (arma)
Felipillo
Felipillo fou un intèrpret inca, natural de Puná.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Felipillo
Foc
Foc en flama Ignició i extinció del foc d'una pila de fusta.Foc a càmera lenta (1000 frame/s) El foc és una reacció química d'oxidació violenta d'una matèria combustible.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Foc
Fona
Reconstrucció d'una fona balear. Tir amb la fona. La fona, passetja, bassetja o mandró, és una eina consistent en una corda o pell que permet projectar objectes a llarga distància.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Fona
Francisco de Toledo
Francisco de Toledo (Oropesa, Toledo, 1516 - Escalona, Toledo, 1582), comte d'Oropesa, va ser administrador colonial i virrei del Perú (1569-1581), durant el regnat de Felip II, amb l'objectiu de posar fi a les sublevacions dels pobles indígenes i consolidar els drets i privilegis reials sobre els dels encomenderos.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Francisco de Toledo
Francisco Pizarro González
Francisco Pizarro González (Trujillo, Regne de Castella, 16 de març de 1478 - Lima, Governació de Nova Castella, 26 de juny de 1541) fou un conqueridor i marquès extremeny.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Francisco Pizarro González
Gipó
Carles d'Àustria amb un gipó, l'any 1558 Un gipó (en català antic, també jupó, jubó o jubet) era una peça de roba masculina exterior amb mànigues, cenyida i curta fins a la cintura, que els cavallers es van començar a posar a partir del, substituint l'anterior gonella (que va a passar a ser una peça femenina).
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Gipó
Golf de Guayaquil
El Golf de Guayaquil és l'entrant d'aigua més gran de l'oceà Pacífic a Sud-amèrica.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Golf de Guayaquil
Gos
El gos, ca o quisso (Canis lupus familiaris) és un mamífer carnívor de la família dels cànids.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Gos
Gran danès
El gran danès és una raça canina originària d'Alemanya i considerat com l'«Apol·lo dels gossos».
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Gran danès
Guatemala
Guatemala és una república de l'Amèrica Central que afronta al nord i a l'oest amb Mèxic, al nord-est amb Belize i amb el mar Carib a través de la badia d'Amatique (al golf d'Hondures), al sud-est amb Hondures i El Salvador, i al sud amb l'oceà Pacífic.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Guatemala
Hernando de Luque
Hernando de Luque (Olvera, Cadis, ? - ciutat de Panamà, 1532) fou un sacerdot castellà que formà part, junt a Diego de Almagro i Francisco Pizarro en la conquesta del Perú.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Hernando de Luque
Hernando de Soto
fou un conquistador espanyol.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Hernando de Soto
Hernando Pizarro
Hernando Pizarro de Vargas, nascut cap al 1500 a Trujillo (província de Càceres), i mort el 1578 a la mateixa ciutat, va ser un conquistador espanyol.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Hernando Pizarro
Història del Perú
El Perú és un país que té una llarga història.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Història del Perú
Huaca
Huaca Pucllana, Districte de Miraflores, Província de Lima. Una huaca o waqa (terme provinent del quítxua) és un objecte que representa alguna cosa venerada, normalment un monument d'alguna classe.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Huaca
Huanca
Huanca (del quítxua wanka, "pedra", en relació a un ídol que es trobava en el que avui és la plaça Huamanmarca a Huancayo) és el nom d'un grup humà que es va conèixer des del període dels Estats Regionals i Organitzacions Tribals en els anys 1000 - 1460 d.C la capital dels quals se situava en l'actual districte de Tunanmarca a la Província de Jauja i que habitava el territori de les actuals províncies de Jauja, Concepción, Huancayo i Chupaca.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Huanca
Huaraz
Huaraz (en quechua ancashino: Waraq, ‘Clarejar’), fundada com San Sebastián de Huaraz, és una ciutat peruana, capital del districte i província homònima de la regió d'Ancash.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Huaraz
Huayna Cápac
Huayna Cápac (1476-1527) fou l'onzè emperador inca del regne del Cusco al, fill de Túpac Iupanqui i de la reina Mama Ocllo.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Huayna Cápac
Huàscar
Huàscar va ser el dotzè emperador inca, un dels dos-cents fills de sang de Huayna Càpac i un dels tercers amb accés al tron.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Huàscar
Imperi Espanyol
mite romà de les Columnes d'Hèrcules (Estret de Gibraltar), que es creia que eren els límits del món, i l'advertència ''Non Terrae Plus ultra'' (No existeix terra mes allà). L'Imperi Espanyol fou el conjunt de territoris a Europa, Amèrica, Àsia, Àfrica i Oceania que estigueren sota el domini de la Monarquia Hispànica al llarg de la història.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Imperi Espanyol
Imperi Inca
L'Imperi Inca (Tahuantinsuyo o Tawantin suyu, en ortografia quítxua clàssica o moderna) fou una entitat política creada per la civilització inca, una de les tres grans civilitzacions d'Amèrica.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Imperi Inca
Inca Garcilaso de la Vega
Gómez Suárez de Figueroa, més conegut com a Inca Garcilaso de la Vega, (Cuzco, 12 d'abril de 1539 - Còrdova, 23 d'abril de 1616) fou un escriptor, historiador i cronista peruà.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Inca Garcilaso de la Vega
Inques de Vilcabamba
Jaciment arqueològic de Vilcabamba Es coneixen com a Inques de Vilcabamba als quatre monarques Inques que es van establir a Vilcabamba (Cusco) després de la conquesta espanyola d'Amèrica i la caiguda d'Atahualpa.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Inques de Vilcabamba
Inti Raymi
Inti Raymi (en quítxua ‘festa del Sol’) era una antiga cerimònia religiosa andina en honor de l'Inti (el déu sol), que es realitzava cada solstici d'hivern als Andes.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Inti Raymi
Jauja
Jauja és una pel·lícula de drama històric coproduïda internacionalment l'any 2014, coescrita i dirigida per Lisandro Alonso.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Jauja
José Antonio del Busto Duthurburu
José Antonio del Busto Duthurburu (21 d'agost de 1932 - 25 de desembre del 2006) fou un historiador peruà, especialitzat en la història sud-americana del.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і José Antonio del Busto Duthurburu
Llama
El o la llama (Lama glama) és un gran camèlid originari dels Andes (Sud-amèrica), particularment del Perú.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Llama
Llista d'exploracions
Aquesta llista d'exploracions és una cronologia que fa un recompte de les principals expedicions científiques, comercials, religioses o militars que van contribuir a l'expansió del coneixement geogràfic de les diferents civilitzacions.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Llista d'exploracions
Llista de virreis del Perú
El rei Carles I d'Espanya va crear el Virregnat del Perú el 20 de novembre de 1542, mitjançant una cèdula reial signada a Barcelona.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Llista de virreis del Perú
Lliurea
Alabarders de la Guàrdia vestint els colors de la Reial lliurea escarlata a la capella de Sant Jordi, castell de Windsor per al servei anual de l'Orde de la lliga ee 2006. Lliurea és el vestit amb colors i adorns distintius que els nobles feien portar als seus criats.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Lliurea
Manco Inca
Manco Inca Yupanqui, també conegut com a Manco Cápac II,Julio R. Villanueva Sotomayor, El Perú en los tiempos modernos.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Manco Inca
Mèxic
Mèxic (o Méjico,, yucatec: Meejiko, mixteca: Ñuu Koꞌyo;, totonaca: Méjiko), oficialment els Estats Units Mexicans, és una república federal constitucional de l'Amèrica del Nord.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Mèxic
Mesoamèrica
Àrees de Mesoamèrica Mesoamèrica és la regió històrica del continent americà que comprèn aproximadament Mèxic (exceptuant certs estats del nord), Guatemala, Belize, l'occident d'Hondures, El Salvador, Nicaragua i la zona més nord-occidental de Costa Rica.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Mesoamèrica
Metall preciós
Palleta d'or gegantina Un metall preciós és aquell element químic metàl·lic poc freqüent a la natura i d'elevat valor econòmic.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Metall preciós
Moctezuma II
''Moctezuma II'', 1699, per Antonio de Solis Moctezuma II (c. 1466 – juny de 1520), el seu nom és transliterat en diverses variants com Montezuma, Moteuczoma, Motecuzoma i s'anomena en textos en llengua nàhuatl com Motekwsoma Xokoyotsin i semblants.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Moctezuma II
Moneda
Monedes i bitllets, les dues formes més comunes de '''moneda''' La moneda o unitat monetària d'un estat és una unitat de canvi que facilita la transferència de béns i serveis.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Moneda
Morabatí (moneda)
Moneda de 4 morabatins de coure dels Reis Catòlics El morabatí o maravedís (en castellà maravedí o maravedís) fou una antiga moneda de la península Ibèrica.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Morabatí (moneda)
Motu proprio
Motu Proprio Un motu proprio és una locució llatina, per designar un document de l'Església Catòlica emanat pel papa per la seva pròpia iniciativa sense intervenció de ministres o a requeriment d’una persona interessada.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Motu proprio
Or
Lor és l'element químic de símbol Au i nombre atòmic 79.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Or
Orde de la Mercè
LOrde Reial i Militar de Nostra Senyora de la Mercè de la Redempció dels Captius, més conegut com l'Orde dels Mercedaris o l'Orde de la Mercè, és un orde religiós mendicant que va ser fundat a Barcelona (Principat de Catalunya) l'any 1218 per sant Pere Nolasc (un jove mercader de teles) i sant Ramon de Penyafort, amb el suport de Jaume I el Conqueridor i el bisbe Berenguer II de Palou, amb l'objectiu de redimir els cristians captius dels musulmans i que fins a l'any 1779 va aconseguir alliberar un total de 60.000 persones de la seva captivitat a les terres de l'islam.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Orde de la Mercè
Pachacámac (districte)
El districte de Pachacámac és un dels 43 districtes de la Província de Lima, al Perú.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Pachacámac (districte)
Pascual de Andagoya
Pascual de Andagoya (Andagoia, Àlaba, 1495 - Cuzco, 18 de juny de 1548) fou un adelantado i conquistador castellà que participà en les conquestes de Panamà, Colòmbia i el Perú, on desenvolupà diversos càrrecs colonials.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Pascual de Andagoya
Pedro de Alvarado
Pedro de Alvarado (Badajoz, Corona de Castella, 1485 - Guadalajara, Virregnat de Nova Espanya, 4 de juliol de 1541) fou un conquistador castellà que va participar en l'ocupació de Cuba, en l'exploració per Juan de Grijalva de les costes de la península de Yucatán i del Golf de Mèxic, i en la conquesta de Mèxic dirigida per Hernán Cortés.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Pedro de Alvarado
Perú
El Perú, oficialment la República del Perú, és un país de Sud-amèrica que confronta al nord amb l'Equador i Colòmbia, a l'est amb el Brasil, al sud-est amb Bolívia, al sud amb Xile i a l'oest amb l'oceà Pacífic.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Perú
Pesca
Pesca al ''Tacuinum sanitatis'' La pesca és el conjunt de tècniques i activitats per capturar peix i altres espècies aquàtiques, així com la indústria basada en la transformació i comercialització d'aquest productes, capturats als mars, rius i llacs.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Pesca
Piura (ciutat)
Piura és una ciutat del nord-oest del Perú.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Piura (ciutat)
Port
Un port és una estructura on els vaixells poden estar arrecerats i fer les operacions d'embarcament i desembarcament de passatge i mercaderies.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Port
Portoviejo
Portoviejo o bé San Gregorio de Portoviejo, és la capital del cantó homònim, Portoviejo, i també la capital de la província de Manabí, a l'Equador. Va ser fundada el 12 de març de 1535 per l'espanyol Francisco Pacheco (membre de l'exèrcit conqueridor de Diego d'Almagro) i s'independitza el 18 d'octubre de 1820.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Portoviejo
Província
romanes d'Hispània La província és una unitat administrativa, de nivell inferior a l'Estat.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Província
Província de Tarma
Per Carpapata a la selva. El pont Yanango en la selva. Tarma és una de les nou províncies que conformen el Departament de Junín, sota l'administració del Govern regional de Junín, en el Perú.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Província de Tarma
Quilòmetre
Un quilòmetre o kilòmetre (símbol km) és una unitat de longitud equivalent a 1.000 metres.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Quilòmetre
Quint reial
Ral de plata de Potosí El quint reial (quinto real en castellà) era una ordenança reial, procedent del regne de Castella, que regulava els impostos i taxes que s'havien de pagar per extreure metalls preciosos (principalment, or i plata) dins del territori del Virregnat del Perú i les altres parts d'Amèrica.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Quint reial
Quito
Convent i església de Sant FrancescSan Francisco de Quito és la capital de la República de l'Equador.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Quito
Quizquiz
Quizquiz o Quisquis (m. 1535) va ser un general de les tropes inques que va lluitar sota les ordres de Huayna Cápac i Atahualpa.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Quizquiz
Regió d'Ayacucho
Ayacucho és una regió del Perú.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Regió d'Ayacucho
Regió de Junín
Junín és una regió del Perú.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Regió de Junín
Regió de Piura
Piura (del quítxua piurha) és una regió del Perú.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Regió de Piura
Regió de Tumbes
Tumbes és una de les 25 regions del Perú, davant l'oceà Pacífic.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Regió de Tumbes
Ritual
Ritual al qual la por es crema simbòlicament Un ritual és el conjunt de ritus i fórmules que cal observar en un culte; agrupa una sèrie d'accions o pràctiques realitzades principalment pel seu valor simbòlic, establertes per una religió o per les tradicions d'una comunitat.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Ritual
Rodella
Rodella La rodella és un escut lenticular d'uns 50-60 cm de diàmetre, que va fixat al braç mitjançant corretges i una nansa.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Rodella
Sageta
Sageta. Puntes de sageta neolítiques Una sageta o fletxa és un projectil usat per l'arc i la ballesta.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Sageta
Sapa inca
El terme Sapa Inca (que significa « Inca principal» en quítxua), designa els emperadors de Cusco d'origen quítxua durant el període precolombí a la Serralada dels Andes El primer Sapa Inca és mític, Manco Cápac, fundador de la capital del «Melic del món» i de la dinastia de Cusco que regnarà durant molts segles sobre un territori d'Amèrica del Sud.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Sapa inca
Sebastián de Belalcázar
Sebastián de Belalcázar o de Benalcázar (Belalcázar, Còrdova, 1480 – Cartagena de Indias, 1551) fou un adelantado i conquistador Castellà.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Sebastián de Belalcázar
Segle XIX
Mapamundi el 1897. L'Imperi Britànic era la superpotència del segle El segle XIX va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Segle XIX
Serf
Miniatura d'una caplletra d'un manuscrit medieval mostrant un '''serf''', amb un instrument de treball observant dos senyors, un noble i l'altre, eclesiàstic, que discuteixen Durant l'edat mitjana, un serf era una persona que servia a un noble en condicions que, en l'actualitat, es considerarien properes a l'esclavitud.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Serf
Setembre
Representació del setembre al jardí de Belvedere, a Viena (Àustria) El setembre és el novè mes de l'any tant en el calendari gregorià com en el calendari julià, el tercer dels quatre mesos amb una durada de 30 dies i el quart dels cinc mesos amb menys de 31 dies.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Setembre
Sevilla
Sevilla (tradicionalment, Sibília o Xibília) és un municipi i ciutat andalusa, capital de la província homònima i d'Andalusia.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Sevilla
Tahuantinsuyo
Tahuantinsuyo (en grafia tradicional) o Tawantin Suyu (en la nova ortografia quítxua) és el nom donat pels inques al seu imperi.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Tahuantinsuyo
Túpac Amaru I
Túpac Amaru (? - Cusco, 1572) fou l'últim monarca o emperador inca (sapa inca) el qual governà l'incanat de Vilcabamba (restes de l'Imperi Inca) al.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Túpac Amaru I
Túpac Hualpa
Toparpa o Túpac Hualpa va ser un inca nomenat per Francisco Pizarro per succeir Atahualpa i no pertorbar els interessos espanyols a la zona (fins i tot lluïa la bandera de Castella en el seu mascaipacha o corona).
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Túpac Hualpa
Tinent
Tinent és el grau d'oficial de les forces armades immediatament inferior al de capità i immediatament superior al de sotstinent (o, en alguns casos, alferes).
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Tinent
Transport
El port de Barcelona representa un dels majors eixos de transport del Mediterrani. El transport és el moviment de gent i béns d'un lloc a un altre.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Transport
Tropa
Tropes otomanes a Alep durant la Primera Guerra Mundial Tropa és un conjunt de militars que no tenen comandament —o en tenen molt poc— i que formen la base dels exèrcits.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Tropa
Trujillo (Càceres)
Trujillo és una ciutat d'Extremadura a la província de Càceres a Espanya.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Trujillo (Càceres)
Vaixell
Transbordador Martin i Soler, utilitzat en la ruta entre Barcelona i les Illes Balears. Metaner, vaixell especialitzat en el transport de gas natural. Un vaixell, una nau o un navili, un bastiment (ant. fusta, lleny i altres) és una embarcació que per dimensions, construcció i equipament és capaç de fer navegacions llargues per mars, llacs o rius o de realitzar-hi activitats útils: transport de mercaderies o passatgers, pesca, rescat, etc.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Vaixell
Verola
Micrografia electrònica del virus de la verola. La verola o pigota (en llatí variola o variola vera) fou una malaltia infecciosa greu i contagiosa que en alguns casos podia causar la mort.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Verola
Vicente Valverde
Vicente de Valverde y Álvarez de Toledo (Oropesa, 1498 - Puná, 1541) va ser un sacerdot dominic espanyol que va acompanyar Francisco Pizarro en la conquesta espanyola de l'Imperi inca.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Vicente Valverde
William Hickling Prescott
William Prescott (Salem, Massachusetts, 4 de maig de 1796 - Boston, 29 de gener de 1859) fou un historiador i hispanista estatunidenc.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і William Hickling Prescott
Xauxa
Detall de ''Terra de Xauxa'', de Pieter Brueghel el Vell (1567) Xauxa o terra de Xauxa és un país imaginari ple d'abundància i on tothom pot viure sense treballar.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і Xauxa
13 de juny
El 13 de juny és el cent seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і 13 de juny
13 de maig
El 13 de maig és el cent trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і 13 de maig
14 d'abril
El 14 d'abril és el cent quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquè en els anys de traspàs.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і 14 d'abril
14 de novembre
El 14 de novembre o 14 de santandria és el tres-cents divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dinovè en els anys de traspàs.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і 14 de novembre
15 d'agost
El 15 d'agost és el dos-cents vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і 15 d'agost
15 de febrer
El 15 de febrer és el quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і 15 de febrer
15 de novembre
El 15 de novembre o 15 de santandria és el tres-cents dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vintè en els anys de traspàs.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і 15 de novembre
1522
;Països Catalans.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і 1522
1526
;Països Catalans La revolta de l'Espadà fou una insurrecció protagonitzada pels moriscos a la serra d'Espadà entre els mesos de març i de setembre de l'any 1526.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і 1526
1534
;Món: Enric VIII d'Anglaterra.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і 1534
1572
El 1572 (MDLXXII) fou un any de traspàs de l'edat moderna.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і 1572
16 de novembre
El 16 de novembre o 16 de santandria és el tres-cents vintè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-unè en els anys de traspàs.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і 16 de novembre
18 de juny
El 18 de juny és el cent seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setantè en els anys de traspàs.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і 18 de juny
2 de setembre
El 2 de setembre és el dos-cents quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і 2 de setembre
20 de gener
El 20 de gener és el vintè dia de l'any.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і 20 de gener
21 de gener
El 21 de gener és el vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і 21 de gener
23 de març
El 23 de març és el vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і 23 de març
24 de setembre
El 24 de setembre és el dos-cents seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і 24 de setembre
25 d'abril
El 25 d'abril és el cent quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setzè en els anys de traspàs.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і 25 d'abril
25 de juliol
El 25 de juliol és el dos-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents setè en els anys de traspàs.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і 25 de juliol
25 de març
El 25 de març és el vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і 25 de març
26 de juliol
El 26 de juliol és el dos-cents setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents vuitè en els anys de traspàs.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і 26 de juliol
29 d'agost
El 29 d'agost és el dos-cents quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і 29 d'agost
29 de juliol
El 29 de juliol és el dos-cents desè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents onzè en els anys de traspàs.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і 29 de juliol
3 de juny
El 3 de juny és el cent cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і 3 de juny
31 d'octubre
El 31 d'octubre és el tres-cents quart dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquè en els anys de traspàs.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і 31 d'octubre
4 de gener
El 4 de gener és el quart dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і 4 de gener
5 de desembre
El 5 de desembre és el tres-cents trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quarantè en els anys de traspàs.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і 5 de desembre
6 de gener
El 6 de gener és el sisè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і 6 de gener
8 de juny
El 8 de juny és el cent cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixantè en els anys de traspàs.
Veure Conquesta espanyola de l'Imperi Inca і 8 de juny
També conegut com Conquesta de l'Imperi Inca, Conquesta del Perú.