Accés més ràpid que el navegador!
59 les relacions: Andrew Wiles, Étienne Pascal, Basc, Bèumont de Lomanha, Blaise Pascal, Bonn, Bordeus, Castres (Tarn), Criptografia, Darrer teorema de Fermat, Diofant d'Alexandria, Divisor, Espiral, Espiral d'Arquimedes, François Viète, Gauss, Geometria, Geometria analítica, Gilles Personne de Roberval, John Wallis, Leonhard Euler, Llei de Snell, Marin Mersenne, Màxims i mínims, Mètodes infinitesimals, Nombre compost, Nombre de Fermat, Nombre enter, Nombre natural, Nombre primer, Nombres coprimers, Nombres de Carmichael, Orleans, Petit teorema de Fermat, Pierre de Carcavi, Potenciació, Principi de Fermat, Principi de Huygens-Fresnel, Probabilitat, Quadratura (geometria), Reflexió, Refracció, René Descartes, Tangent, Tarn, Tarn i Garona, Teoria de la probabilitat, Teoria de nombres, Test de primalitat, Thàbit ibn Qurra, ..., Théophile Barrau, Tolosa de Llenguadoc, Universitat de Tolosa, 1601, 1607, 1608, 1665, 1732, 850. Ampliar l'índex (9 més) »
Andrew Wiles
Sir Andrew John Wiles (Cambridge, Anglaterra, 11 d'abril de 1953) és un matemàtic britànic.
Nou!!: Pierre de Fermat і Andrew Wiles · Veure més »
Étienne Pascal
Étienne Pascal va ser un intel·lectual francès del, conegut, sobretot, per ser el pare de Blaise Pascal i per haver estudiat la corba coneguda com a cargol de Pascal.
Nou!!: Pierre de Fermat і Étienne Pascal · Veure més »
Basc
El basc, també anomenat èuscar o eusquera (en basc euskara o, segons el dialecte, euskera, eskuara, eskara, uskara o üskara), és una llengua aïllada (sense relació amb cap família lingüística coneguda) parlada actualment en bona part de la Comunitat Autònoma del País Basc i part de Navarra, a Espanya, i al País Basc del Nord (departament de Pirineus Atlàntics, Aquitània, a França).
Nou!!: Pierre de Fermat і Basc · Veure més »
Bèumont de Lomanha
Bèumont de Lomanha (en francès Beaumont-de-Lomagne) és un municipi francès, situat al departament de Tarn i Garona i a la regió d'Occitània.
Nou!!: Pierre de Fermat і Bèumont de Lomanha · Veure més »
Blaise Pascal
fou un filòsof, matemàtic, físic, inventor, escriptor, moralista, místic i teòleg occità, considerat un dels personatges més brillants de la saviesa occidental i probablement l'únic que ocupa llocs de primera línia en els manuals de totes les disciplines que conreà.
Nou!!: Pierre de Fermat і Blaise Pascal · Veure més »
Bonn
Bonn és una ciutat alemanya a la riba esquerra del Rin.
Nou!!: Pierre de Fermat і Bonn · Veure més »
Bordeus
Bordeus (Bordèu en occità; Bordeaux en francès)Martínez Arrieta, Santiago, & Sumien, Domergue (2006) "Els lligams entre català i occità: alguns problemes de representació, descripció i estandardització", in Miscel·lània Joan Veny, vol.
Nou!!: Pierre de Fermat і Bordeus · Veure més »
Castres (Tarn)
Castres, nom oficial en francès, o Castras - en occità - és un municipi francès, al departament del Tarn (regió d'Occitània).
Nou!!: Pierre de Fermat і Castres (Tarn) · Veure més »
Criptografia
Enigma. La criptografia (o criptologia, del grec κρυπτός, kryptos, "amagat, secret"; i γράφειν, gráphin, "escriptura", o -λογία, -logia, "estudi", respectivament) és, tradicionalment, l'estudi de formes de convertir informació des de la seva forma original cap a un codi incomprensible, de forma que sigui incomprensible pels que no coneguin aquesta tècnica.
Nou!!: Pierre de Fermat і Criptografia · Veure més »
Darrer teorema de Fermat
El darrer teorema de Fermat, conegut actualment també com teorema de Wiles-Fermat, afirma que l'equació diofàntica no té cap solució entera per a n > 2 i essent x, y i z diferents de zero.
Nou!!: Pierre de Fermat і Darrer teorema de Fermat · Veure més »
Diofant d'Alexandria
Diofant d'Alexandria (Diophantus, Διόφαντος) fou un matemàtic grec.
Nou!!: Pierre de Fermat і Diofant d'Alexandria · Veure més »
Divisor
En matemàtiques, un divisor d'un enter n, també anomenat un factor de n, és un enter que divideix n sense deixar residu.
Nou!!: Pierre de Fermat і Divisor · Veure més »
Espiral
Tall de la closca d'un nautilus que mostra les cambres disposades seguint aproximadament una espiral logarítmica. En matemàtiques, una espiral és una corba que parteix d'un punt anomenat centre, i que se'n va allunyant progressivament a mesura que gira al voltant del punt.
Nou!!: Pierre de Fermat і Espiral · Veure més »
Espiral d'Arquimedes
Tres voltes de 360° d'un braç d'una espiral d'Arquimedes Una espiral d'Arquimedes (anomenada també espiral aritmètica), és una espiral anomenada en honor del matemàtic Grec del abans de la nostra era Arquimedes; és el lloc geomètric dels punts que corresponen a les posicions recorregudes al llarg del temps per un punt que s'allunya d'un punt fix a velocitat constant al llarg d'una recta que gira a velocitat angular constant respecte d'aquest mateix punt fix.
Nou!!: Pierre de Fermat і Espiral d'Arquimedes · Veure més »
François Viète
va ser un matemàtic francès, potser el més rellevant del i conegut, a vegades, com el "pare de l'àlgebra moderna".
Nou!!: Pierre de Fermat і François Viète · Veure més »
Gauss
* Carl Friedrich Gauß, un matemàtic i científic alemany.
Nou!!: Pierre de Fermat і Gauss · Veure més »
Geometria
Geometria plana La geometria (del grec γεωμετρία; γη.
Nou!!: Pierre de Fermat і Geometria · Veure més »
Geometria analítica
La geometria analítica és la part de les matemàtiques que fa ús de l'àlgebra per descriure i analitzar figures geomètriques.
Nou!!: Pierre de Fermat і Geometria analítica · Veure més »
Gilles Personne de Roberval
Gilles Personne de Roberval (o Personier) fou un matemàtic i físic francès, professor al Collège de France.
Nou!!: Pierre de Fermat і Gilles Personne de Roberval · Veure més »
John Wallis
John Wallis (Ashford, 23 de novembre de 1616 - Oxford, 28 d'octubre de 1703), va ser el matemàtic anglès més influent del abans de Newton.
Nou!!: Pierre de Fermat і John Wallis · Veure més »
Leonhard Euler
fou un matemàtic i físic suís que va viure a Rússia i al Regne de Prússia durant la major part de la seva vida.
Nou!!: Pierre de Fermat і Leonhard Euler · Veure més »
Llei de Snell
Refracció La llei de Snell és una fórmula simple utilitzada per a calcular l'angle de refracció de la llum en travessar la superfície de separació entre dos medis de propagació de la llum (o qualsevol ona electromagnètica) amb índex de refracció diferent.
Nou!!: Pierre de Fermat і Llei de Snell · Veure més »
Marin Mersenne
Marin Mersenne (Oizé, País del Loira, 8 de setembre del 1588 - París, 1 de setembre del 1648), va ser un filòsof francès del, membre de l'orde dels Mínims, que va estudiar diversos camps de la teologia, les matemàtiques i la teoria musical.
Nou!!: Pierre de Fermat і Marin Mersenne · Veure més »
Màxims i mínims
Màxims i mínims locals i globals de cos(3π''x'')/''x'', 0,1≤''x''≤1,1 En matemàtiques, dels màxims i dels mínims, se'n diu de forma general extrems.
Nou!!: Pierre de Fermat і Màxims i mínims · Veure més »
Mètodes infinitesimals
Els mètodes infinitesimals són una classe específica de problemes que requereixen la recerca dels passos del límit, els processos infinits i la continuïtat per tal de trobar la solució.
Nou!!: Pierre de Fermat і Mètodes infinitesimals · Veure més »
Nombre compost
Un nombre compost és un nombre natural que té més de dos divisors o bé aquell que essent natural i major que 1 no és primer.
Nou!!: Pierre de Fermat і Nombre compost · Veure més »
Nombre de Fermat
Un nombre de Fermat, anomenat així en honor de Pierre de Fermat, qui fou el primer a estudiar aquest nombres, és un nombre natural de la forma: on n és natural.
Nou!!: Pierre de Fermat і Nombre de Fermat · Veure més »
Nombre enter
Els nombres enters són els que designen quantitats no fraccionables en parts més petites que la unitat.
Nou!!: Pierre de Fermat і Nombre enter · Veure més »
Nombre natural
Un nombre natural és qualsevol dels nombres 0, 1, 2, 3…, 19, 20, 21..., que es poden utilitzar per a comptar els elements d'un conjunt finit.
Nou!!: Pierre de Fermat і Nombre natural · Veure més »
Nombre primer
Un nombre primer és un nombre enter superior a 1 que admet exactament dos divisors: 1 i ell mateix.
Nou!!: Pierre de Fermat і Nombre primer · Veure més »
Nombres coprimers
Dos nombres enters són coprimers si el seu màxim comú divisor és 1 (\mathrm(a, b).
Nou!!: Pierre de Fermat і Nombres coprimers · Veure més »
Nombres de Carmichael
Els nombres de Carmichael són els nombres enters no primers que compleixen la congruència de Fermat.
Nou!!: Pierre de Fermat і Nombres de Carmichael · Veure més »
Orleans
Orleans (en francès Orléans) és un municipi francès, situat al departament de Loiret i a la regió de Centre - Vall del Loira.
Nou!!: Pierre de Fermat і Orleans · Veure més »
Petit teorema de Fermat
Pierre de Fermat. El petit teorema de Fermat és un dels teoremes clàssics de teoria de nombres relacionat amb la divisibilitat.
Nou!!: Pierre de Fermat і Petit teorema de Fermat · Veure més »
Pierre de Carcavi
Pierre de Carcavi va ser un bibliotecari, científic i matemàtic francès del.
Nou!!: Pierre de Fermat і Pierre de Carcavi · Veure més »
Potenciació
base 2 (blau) i base ½ (cian). Cada corba passa pel punt (0,1) perquè qualsevol nombre diferent de zero elevat a zero és u. En ''x''.
Nou!!: Pierre de Fermat і Potenciació · Veure més »
Principi de Fermat
En òptica, el principi de Fermat és que el camí que pren un raig de llum per anar d'un punt a l'altre és el que es pot recórrer en el menor temps possible.
Nou!!: Pierre de Fermat і Principi de Fermat · Veure més »
Principi de Huygens-Fresnel
El principi de Huygens-Fresnel, anomenat així pel físic neerlandès Christiaan Huygens i el físic francès Agustin Jean Fresnel, estableix que qualsevol punt d'un front d'ones és suceptible de convertir-se en un nou focus emissor d'ones idèntiques a les que el van originar, anomenades ones secundàries i que tenen la mateixa freqüència i fase de les ones principals.
Nou!!: Pierre de Fermat і Principi de Huygens-Fresnel · Veure més »
Probabilitat
Daus La probabilitat mesura el grau de certesa d'un esdeveniment dintre d'un experiment aleatori.
Nou!!: Pierre de Fermat і Probabilitat · Veure més »
Quadratura (geometria)
Quadratura del cercle: el cercle i el quadrat tenen la mateixa àrea En matemàtiques, la quadratura d'una superfície consisteix a buscar-ne l'àrea.
Nou!!: Pierre de Fermat і Quadratura (geometria) · Veure més »
Reflexió
Reflexió del mont Hood sobre el llac Mirror d'Oregon (Estats Units) La reflexió és el canvi de la direcció o del sentit de propagació d'un front d'ona en una interfície (superfície de separació) entre dos medis diferents de tal manera que el front d'ona retorna cap al medi en el qual s'havia originat.
Nou!!: Pierre de Fermat і Reflexió · Veure més »
Refracció
La refracció és el procés pel qual, quan una ona de llum incideix sobre la superfície de separació entre dos medis, una part de la seva energia es transmet al segon medi canviant-ne la direcció de propagació.
Nou!!: Pierre de Fermat і Refracció · Veure més »
René Descartes
René Descartes (Renatus Cartesius en llatí) (Le Haye, França, 31 de març de 1596 - Estocolm, Suècia, 11 de febrer de 1650), va ser un important filòsof racionalista francès del, també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència.
Nou!!: Pierre de Fermat і René Descartes · Veure més »
Tangent
La tangent (del llatí tangens "que toca") és una recta que toca una corba en un punt, tot i que sense tallar-la (si, contràriament, ho fes, aleshores seria una secant).
Nou!!: Pierre de Fermat і Tangent · Veure més »
Tarn
Tarn (81) (en francès i occità Tarn) és un departament francès situat a la regió Occitània.
Nou!!: Pierre de Fermat і Tarn · Veure més »
Tarn i Garona
Tarn i Garona (82) (en francès Tarn-et-Garonne i en occità Tarn e Garona o Tarn e Garòna) és un departament francès situat a la regió Occitània.
Nou!!: Pierre de Fermat і Tarn i Garona · Veure més »
Teoria de la probabilitat
La teoria de la probabilitat és la teoria matemàtica que modela els fenòmens aleatoris.
Nou!!: Pierre de Fermat і Teoria de la probabilitat · Veure més »
Teoria de nombres
Bachet de Méziriac, edició amb comentaris de Pierre de Fermat publicada el 1670. La teoria de nombres és la branca de les matemàtiques pures que estudia les propietats dels nombres enters i conté una quantitat considerable de problemes que són «fàcils d'entendre per als no matemàtics», però més en general, estudia les propietats dels elements de dominis enters (anells commutatius amb element unitari i element neutre), així com diversos problemes derivats del seu estudi.
Nou!!: Pierre de Fermat і Teoria de nombres · Veure més »
Test de primalitat
El 39è nombre primer de Mersenne. La qüestió de determinar si un nombre donat n és primer es coneix com el problema de la primalitat.
Nou!!: Pierre de Fermat і Test de primalitat · Veure més »
Thàbit ibn Qurra
Abu-l-Hàssan Thàbit ibn Qurra ibn Marwan o, més senzillament, Thàbit ibn Qurra (ثابت بن قرة, Ṯābit b. Qurra) (Haran, vers 836 - Bagdad, 18 de febrer de 901) va ser un matemàtic i astrònom que va viure a Bagdad a l'edat d'or de l'Islam.
Nou!!: Pierre de Fermat і Thàbit ibn Qurra · Veure més »
Théophile Barrau
Théophile-Eugène-Victor Barrau (Carcassona, 1848 - Tolosa de Llenguadoc, 1913) va ser un escultor romàntic francès.
Nou!!: Pierre de Fermat і Théophile Barrau · Veure més »
Tolosa de Llenguadoc
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Nou!!: Pierre de Fermat і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »
Universitat de Tolosa
Fou el 1229 quan es va crear la primera Universitat de Tolosa, fundada aleshores pel comte Raimon VII de Tolosa com a conseqüència i càstig financers de la Croada contra els càtars.
Nou!!: Pierre de Fermat і Universitat de Tolosa · Veure més »
1601
Sense descripció.
Nou!!: Pierre de Fermat і 1601 · Veure més »
1607
Sense descripció.
Nou!!: Pierre de Fermat і 1607 · Veure més »
1608
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Pierre de Fermat і 1608 · Veure més »
1665
Sense descripció.
Nou!!: Pierre de Fermat і 1665 · Veure més »
1732
Sense descripció.
Nou!!: Pierre de Fermat і 1732 · Veure més »
850
El 850 (DCCCL) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Pierre de Fermat і 850 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Congruència de Fermat, Fermat.
