Taula de continguts
64 les relacions: Aigua, Aire, Atmosfera terrestre, Augment ebullioscòpic, Carbonat de calci, Clorur de sodi, Compost, Concentració, Concentració en massa, Concentració molar, Constant crioscòpica, Constant d'equilibri, Constant dels gasos, Constant ebullioscòpica, Densitat, Descens crioscòpic, Descens de la pressió de vapor, Diòxid de carboni, Dissolvent, Element químic, Equació de Nernst, Estat de la matèria, Etanol, Evaporació, Fracció màssica, Fracció molar, Fracció volumètrica, Gas, Gas natural, Grau alcohòlic, Litre, Llei d'Avogadro, Llei de Henry, Magnitud física, Massa, Massa molar, Mescla, Miscibilitat, Mol, Molalitat, Molècula, Nitrogen, Nombre d'Avogadro, Nucli cel·lular, Oxigen, Percentatge, Pressió, Pressió de vapor, Pressió osmòtica, Pressió parcial, ... Ampliar l'índex (14 més) »
Aigua
Gota d'aigua Laigua (variants dialectals no normatives: aiga, aigo, àuia) és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.
Veure Concentració і Aigua
Aire
Laire és una mescla de gasos constitutiva de les capes baixes de l'atmosfera terrestre.
Veure Concentració і Aire
Atmosfera terrestre
halo de color blau quan es veu des de l'espai. Latmosfera terrestre és la capa fina de gasos dels quals depenen totes les formes de vida, distingeix aquesta atmosfera de la d'altres planetes en el sistema solar.
Veure Concentració і Atmosfera terrestre
Augment ebullioscòpic
Diagrama de fases de l'aigua. L'augment o ascens ebullioscòpic és l'augment de la temperatura d'ebullició que experimenta una dissolució respecte de la temperatura d'ebullició del dissolvent pur.
Veure Concentració і Augment ebullioscòpic
Carbonat de calci
El carbonat de calci és un compost inorgànic, una sal, constituïda per cations calci (2+) Ca^2+i anions carbonat CO3^2-enllaçats mitjançant enllaç iònic.
Veure Concentració і Carbonat de calci
Clorur de sodi
El clorur de sodi (antigament clorur sòdic), és un compost químic binari, de naturalesa iònica, constituït per cations sodi i anions clorur, la qual fórmula química és NaCl.
Veure Concentració і Clorur de sodi
Compost
Compost El compost és matèria orgànica que ha estat descomposta i reciclada per a ser usada com un fertilitzant orgànic i esmena del sòl.
Veure Concentració і Compost
Concentració
En química, la concentració és la magnitud física que expressa la quantitat d'un element o d'un compost que es troba mesclada amb una altra substància.
Veure Concentració і Concentració
Concentració en massa
En química, la concentració en massa \rho_i (o \gamma_i) es defineix com la massa d'un compost i, m_i, dividida pel volum de la dissolució V: Les unitats habituals són grams/litre, g/L.
Veure Concentració і Concentració en massa
Concentració molar
La concentració molar, anomenada abans molaritat, és una unitat de concentració d'una dissolució utilitzada en química igual a: c.
Veure Concentració і Concentració molar
Constant crioscòpica
En termodinàmica, la constant crioscòpica (Kf) permet relacionar la molalitat amb el descens crioscòpic.
Veure Concentració і Constant crioscòpica
Constant d'equilibri
La constant d'equilibri d'una reacció química és el valor del seu quocient de reacció a l'equilibri químic, un estat al qual s'acosta un sistema químic dinàmic després d'haver transcorregut el temps suficient en què la seva composició no té tendència mesurable cap a més canvis.
Veure Concentració і Constant d'equilibri
Constant dels gasos
La constant dels gasos és una constant fonamental de la física que es representa per la lletra R i té un valor de: La constant dels gasos és una constant instrumental que apareix a moltes fórmules de física i de química d'una gran importància i també en expressions d'altres constants.
Veure Concentració і Constant dels gasos
Constant ebullioscòpica
En termodinàmica, la constant ebullioscòpica (Kb) permet relacionar la molalitat amb l'augment ebullioscòpic.
Veure Concentració і Constant ebullioscòpica
Densitat
En física i química, la densitat (símbol d, la lletra grega ro) és una magnitud escalar que indica la massa per unitat de volum d'una substància.
Veure Concentració і Densitat
Descens crioscòpic
data.
Veure Concentració і Descens crioscòpic
Descens de la pressió de vapor
Diagrama de fases de l'aigua en negre i d'una dissolució aquosa amb vermell S'anomena descens de la pressió de vapor a la disminució de la pressió de vapor que experimenta un dissolvent quan s'hi dissolen soluts no volàtils respecte a la pressió de vapor en estat pur.
Veure Concentració і Descens de la pressió de vapor
Diòxid de carboni
El diòxid de carboni (antigament anomenat biòxid de carboni i anhídrid carbònic) és una substància molecular constituïda per carboni i oxigen de fórmula química CO2.
Veure Concentració і Diòxid de carboni
Dissolvent
Molècules d'aigua (dissolvent polar) solvatant un ió de sodi(+1). Un dissolvent o solvent és aquella substància que permet la dispersió d'una altra, el solut, en el seu si.
Veure Concentració і Dissolvent
Element químic
La taula periòdica dels elements químics Els elements químics són substàncies pures que no es poden descompondre en cap altra substància pura més senzilla mitjançant mètodes químics.
Veure Concentració і Element químic
Equació de Nernst
L'equació de Nernst, desenvolupada pel químic i físic alemany Walther Hermann Nernst, s'utilitza per calcular el potencial de reducció d'un elèctrode quan les condicions no són les estàndard (concentració 1 M, pressió d'1 atm, temperatura de 298 K).
Veure Concentració і Equació de Nernst
Estat de la matèria
Estats de la matèria i canvis de fase En física i en química, un estat de la matèria, o fases, correspon de fet a una sèrie d'estats macroscòpics, que tenen un conjunt de propietats físiques i químiques relativament uniformes (densitat, estructura cristal·lina, índex de refracció…).
Veure Concentració і Estat de la matèria
Etanol
L'alcohol etílic, etanol o esperit de vi és un alcohol, de fórmula CH₃CH₂OH, que s'ha utilitzat habitualment en moltes cultures.
Veure Concentració і Etanol
Evaporació
Aerosol de gotes d'aigua microscòpiques suspeses en l'aire sobre un got de te calent després que el vapor s'hagi refredat prou i condensat. El vapor d'aigua és un gas invisible, però els núvols d'aigua condensada refracten i dispersen la llum del sol i per això són visibles.
Veure Concentració і Evaporació
Fracció màssica
Dissolució d'àcid nítric al 60 % en massa En química, la fracció màssica, w_i, és la relació que hi ha entre la massa d'un constituent d'una mescla, m_i, i la massa total de tots els constituents de la mescla, m. Matemàticament: w_i \,.
Veure Concentració і Fracció màssica
Fracció molar
La fracció molar és una unitat química per a expressar la concentració de solut en una dissolució.
Veure Concentració і Fracció molar
Fracció volumètrica
Composició de l'aire en percentatge en volum La fracció volumètrica, \phi_i, és la relació que hi ha entre el volum d'un constituent d'una mescla, V_i, i el volum total de tots els constituents de la mescla, V, mesurats en les mateixes condicions de pressió i de temperatura.
Veure Concentració і Fracció volumètrica
Gas
Un gas és un estat de la matèria en què les forces interatòmiques o intermoleculars entre els diferents àtoms o molècules d'una substància són tan petites que la substància no adopta ni forma ni volum fix, tendint a expandir-se tant com sigui possible per ocupar el recipient que el conté.
Veure Concentració і Gas
Gas natural
Producció de gas natural al món El gas natural és una font d'energia fòssil que, com el carbó o el petroli, està constituïda per una barreja d'hidrocarburs, unes molècules formades per àtoms de carboni i hidrogen.
Veure Concentració і Gas natural
Grau alcohòlic
Etiquetatge d'un vi amb 14% Vol. Denominació d'Origen Empordà Cerveseria del Montseny La graduació alcohòlica o grau alcohòlic volumètric d'una beguda alcohòlica és el percentatge d'alcohol (etanol) mesurat a la temperatura de 20 °C.
Veure Concentració і Grau alcohòlic
Litre
Un recipient amb indicacions del volum de líquid contingut, fins a 1 litre. Proveta de laboratori que mesura fins a un litre. El litre de símbol l o bé L, lletra ela en minúscula o en majúscula, és des del 1964 un nom especial per al decímetre cúbic (dm³) segons decisió presa a la 12a Conferència General de Pesos i Mesures (CGPM).
Veure Concentració і Litre
Llei d'Avogadro
Amedeo Avogadro La llei d'Avogadro, també coneguda com a llei d'Avogadro-Ampère, diu que si la temperatura i la pressió d'un gas són constants, el volum del gas és proporcional al nombre de molècules d'aquests.
Veure Concentració і Llei d'Avogadro
Llei de Henry
L'aigua carbònica dels sifons pot sortir gràcies a que la pressió sobre el líquid es manté alta perquè se'n desprèn del líquid La llei de Henry relaciona la solubilitat d'un gas en un líquid amb la pressió parcial del gas.
Veure Concentració і Llei de Henry
Magnitud física
Una magnitud física és qualsevol propietat natural que pot ser quantificada a partir de la mesura o del càlcul matemàtic, els possibles valors s'expressen en forma d'un nombre i, generalment, una unitat de mesura.
Veure Concentració і Magnitud física
Massa
La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.
Veure Concentració і Massa
Massa molar
La massa molar, simbolitzada M, d'una substància pura és la massa d'un mol d'aquesta substància, expressada habitualment en g/mol.
Veure Concentració і Massa molar
Mescla
En química, una mescla o barreja és una substància formada per dos o més components de substàncies pures no combinats químicament de tal forma que no ocorre una reacció química i cadascun dels components manté la seva identitat i propietats químiques.
Veure Concentració і Mescla
Miscibilitat
El gasoil és immiscible en l'aigua. L'arc de sant Martí és per una interferència òptica de la pel·lícula. La miscibilitat és la propietat d'un líquid de mesclar-se en totes les proporcions, formant una solució físicament homogènia.
Veure Concentració і Miscibilitat
Mol
El mol (símbol mol) és la unitat de mesura de quantitat de substància (símbol n) del Sistema Internacional d'Unitats, i equival a la quantitat de substància d'un sistema que conté exactament 6,022 140 76 × 1023 entitats elementals.
Veure Concentració і Mol
Molalitat
La molalitat en química és una manera d'expressar les concentracions de les dissolucions.
Veure Concentració і Molalitat
Molècula
Representació esquemàtica dels àtoms (boles negres) i els enllaços moleculars (barres blanques) d'una molècula de C60, és a dir, un compost format per seixanta àtoms de carboni En química, una molècula (del nou llatí molecula, que és un diminutiu del mot moles, 'massa') és un grup elèctricament neutre i suficientment estable d'almenys dos àtoms en una configuració definida, units per enllaços químics forts (covalents o enllaç iònic).
Veure Concentració і Molècula
Nitrogen
El nitrogen o azot és l'element químic de símbol N, nombre atòmic 7 i massa atòmica 14,00674 u.
Veure Concentració і Nitrogen
Nombre d'Avogadro
'''Lorenzo Romano Amedeo Carlo Avogadro''' (1776–1856), comte de Quaregna e Cerreto. El nombre d'Avogadro, o constant d'Avogadro, (símbol NA o L) és una constant física fonamental que representa el nombre d'entitats elementals que hi ha en un mol.
Veure Concentració і Nombre d'Avogadro
Nucli cel·lular
Cèl·lules HeLa tintades per ADN nuclear amb tinció de Hoechst blava fluorescent. Les cèl·lules del centre i de la dreta es troben en interfase i mostren el nucli sencer, mentre que la de l'esquerra ha iniciat la mitosi i té l'ADN condensat. El nucli (del llatí nucleus o nuculeus, 'núcula') és un orgànul envoltat per una membrana que existeix únicament en les cèl·lules eucariotes.
Veure Concentració і Nucli cel·lular
Oxigen
L'oxigen és l'element químic de símbol O i nombre atòmic 8.
Veure Concentració і Oxigen
Percentatge
Wikimedia (abril de 2009 a 2012) Un percentatge és una forma d'expressar una proporció o fracció com a fracció de denominador 100, és a dir, com a quantitat de centèsimes.
Veure Concentració і Percentatge
Pressió
La pressió (símbol P) és la magnitud física que mesura la força instantània en una unitat de superfície, aplicada en direcció perpendicular a aquesta.
Veure Concentració і Pressió
Pressió de vapor
Esquema de partícules de la transició de la fase líquida a gasosa i a l'inrevés com a resultat de la pressió de vapor La pressió de vapor o tensió de vapor és la pressió exercida per un vapor en equilibri termodinàmic amb les seves fases condensades (sòlida o líquida) a una temperatura concreta i en un sistema tancat.
Veure Concentració і Pressió de vapor
Pressió osmòtica
Pressió osmòtica. En blau cel es representen les molècules de dissolvent i en vermell les de solut. La dissolució més concentrada és la hipertònica i la dissolució diluïda (o el dissolvent sol) la hipotònica. La pressió osmòtica és la diferència de pressions que hi ha entre els dos costats d'una membrana semipermeable que separa dues dissolucions de concentracions diferents quan el sistema assoleix l'equilibri.
Veure Concentració і Pressió osmòtica
Pressió parcial
La pressió parcial es defineix tant per a gasos ideals com per a no ideals, i és la pressió que exerciria un gas d'una mescla de gasos si només ell ocupés tot el volum que ocupa la mescla.
Veure Concentració і Pressió parcial
Punt d'ebullició
El punt d'ebullició o la temperatura d'ebullició d'una substància és la temperatura a la que les fases líquida i gasosa es troben en equilibri, és a dir, quan la pressió de vapor del líquid s'iguala a la pressió externa.
Veure Concentració і Punt d'ebullició
Punt de fusió
°C). El punt de fusió d'un material és la temperatura a la qual aquest material comença a canviar el seu estat de sòlid a líquid a una determinada pressió; és a dir, és el punt en què les seves molècules adquireixen una mobilitat suficient per trencar els lligams elèctrics i s'escampen lliurement.
Veure Concentració і Punt de fusió
Química
La química és la ciència que estudia la composició, estructura i propietats de la matèria i els canvis que aquesta experimenta durant les reaccions químiques.
Veure Concentració і Química
Sòlid
Un cub de gel. El gel és aigua en estat sòlid La solidesa és un estat de la matèria que es caracteritza per un volum i forma definits; un sòlid es resisteix a la deformació, a canviar la seva forma i volum; i a la dilatació i a la compressió.
Veure Concentració і Sòlid
Sistema Internacional d'Unitats
Estats Units. El Sistema Internacional d'Unitats, abreujat SI (del francès Système international d'unités) és el sistema d'unitats més utilitzat al món, tant en ciència com a la vida diària (comerç), i és l'evolució del sistema mètric decimal.
Veure Concentració і Sistema Internacional d'Unitats
Solució química
Preparació d'una solució d'aigua i sal En química, una solució o dissolució (del llatí disolutio) és una mescla o barreja homogènia a nivell molecular de dues o més substàncies pures que no reaccionen entre si.
Veure Concentració і Solució química
Solut
Sal comuna (solut) que es dissol en l'aigua (solvent) Un solut, en una dissolució, és el compost en menor proporció respecte al solvent.
Veure Concentració і Solut
Substància
Una substància és una teoria ontològica que postula que els objectes estan constituïts cadascun per una substància i propietats suportades per la substància però diferents d'aquesta.
Veure Concentració і Substància
Suspensió (mescla)
Les torrentades són suspensions de terra en aigua. Torrent de na Joanota, Llucmajor, Mallorca. Una suspensió és una mescla heterogènia, constituïda per partícules sòlides insolubles (fase dispersa) en un medi líquid (dispersant o dispersor) que poden separar-se per filtració.
Veure Concentració і Suspensió (mescla)
Temperatura
Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física variable de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.
Veure Concentració і Temperatura
Unitat de mesura
Palazzo della Ragione, a Pàdua Una unitat de mesura o unitat de mida és una quantitat estandarditzada d'una determinada magnitud física.
Veure Concentració і Unitat de mesura
Velocitat de reacció
La velocitat de reacció és la velocitat a què es produeix una reacció química.
Veure Concentració і Velocitat de reacció
Vi
El vi (vinum en llatí, οινος en grec) és una beguda obtinguda del raïm (varietat Vitis vinifera) mitjançant la fermentació alcohòlica del most o suc.
Veure Concentració і Vi
Volum
El volum és la porció o quantitat d'espai tridimensional tancat dins una frontera.
Veure Concentració і Volum
També conegut com Concentracions, Concentració (química).