Taula de continguts
32 les relacions: Adolf I d'Alemanya, Alemanya, Breda (Països Baixos), Casa d'Orange-Nassau, Casa de Nassau, Castell de Nassau, Comtat de Saarbrücken, Confederació Germànica, Drenthe, Ducat de Berg, Ducat de Brabant, Ducat de Nassau, Fràncic mosel·là, Guerres Napoleòniques, Guillem Frederic de Nassau-Dietz, Guillem I d'Orange-Nassau, Joachim Murat, Lahn, Llista de reis germànics, Lluís II de Nassau-Weilburg, Luxemburg, Països Baixos, Països Baixos (regió històrica), Príncep d'Orange, Província de Frísia, Província de Groningen, Renània-Palatinat, Sacre Imperi Romanogermànic, Siegen (Rin del Nord-Westfàlia), Stadhouder, Westerwald (massís), Wiesbaden.
- Estats de la Confederació del Rin
Adolf I d'Alemanya
Adolf I d'Alemanya, Adolf I de Germània o Adolf de Nassau (c. 1255- 2 de juliol de 1298) va ser rei de Germània i dels Romans (1292-98); pertanyia a la família dels Nassau.
Veure Comtat de Nassau (Sacre Imperi Romanogermànic) і Adolf I d'Alemanya
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Veure Comtat de Nassau (Sacre Imperi Romanogermànic) і Alemanya
Breda (Països Baixos)
Breda és una ciutat neerlandesa, localitzada al Brabant del Nord.
Veure Comtat de Nassau (Sacre Imperi Romanogermànic) і Breda (Països Baixos)
Casa d'Orange-Nassau
La Casa d'Orange-Nassau (en neerlandès: Huis van Oranje-Nassau) és una branca de la Casa de Nassau que ha tingut un paper central en la vida política dels Països Baixos des que Guillem I d'Orange-Nassau organitzava la rebel·lió holandesa contra el domini espanyol, que després de la Guerra dels vuitanta anys conduïa a un estat holandès independent.
Veure Comtat de Nassau (Sacre Imperi Romanogermànic) і Casa d'Orange-Nassau
Casa de Nassau
La Casa de Nassau és una dinastia aristocràtica europea d'origen alemany.
Veure Comtat de Nassau (Sacre Imperi Romanogermànic) і Casa de Nassau
Castell de Nassau
El castell de Nassau fou la seu original de la Casa de Nassau a Nassau, a Renània-Palatinat (Alemanya).
Veure Comtat de Nassau (Sacre Imperi Romanogermànic) і Castell de Nassau
Comtat de Saarbrücken
El comtat de Saarbrücken fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic amb centre a la població d'aquest nom esmentada per primer cop el 960 i 977.
Veure Comtat de Nassau (Sacre Imperi Romanogermànic) і Comtat de Saarbrücken
Confederació Germànica
La Confederació Germànica va ser una unió establerta el 1815 pel Congrés de Viena, va agrupar a 38 estats alemanys en una confederació d'estats sobirans sota la presidència de la Casa d'Àustria.
Veure Comtat de Nassau (Sacre Imperi Romanogermànic) і Confederació Germànica
Drenthe
Drenthe és una província dels Països Baixos, la capital de la qual és Assen.
Veure Comtat de Nassau (Sacre Imperi Romanogermànic) і Drenthe
Ducat de Berg
El Ducat de Berg, fins al 1380 Comtat de Berg, fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic a la regió de Renània.
Veure Comtat de Nassau (Sacre Imperi Romanogermànic) і Ducat de Berg
Ducat de Brabant
Mapa del ducat de Brabanti les fronteres belgoneerlandeses actuals El ducat de Brabant era un feu del Sacre Imperi romanogermànic, situat entre el principat de Lieja, el comtat de Namur, el comtat de Flandes i el comtat d'Hainaut.
Veure Comtat de Nassau (Sacre Imperi Romanogermànic) і Ducat de Brabant
Ducat de Nassau
El Ducat de Nassau (en alemany: Herzogtum Nassau) va ser un estat independent des de 1806 fins al 1866.
Veure Comtat de Nassau (Sacre Imperi Romanogermànic) і Ducat de Nassau
Fràncic mosel·là
Lectura del poema ''Mei Peef un eech'' (La meva pipa i jo) de Peter von der Mosel El fràncic mosel·là és una parla germànica varietat del fràncic lorenès, dialecte germànic parlat a Lorena (com el luxemburguès i el fràncic renà de Lorena) a la frontera del país de Nied, vers Boulay, Bouzonville i Faulquemont i també a Alemanya al llarg del riu Mosel·la.
Veure Comtat de Nassau (Sacre Imperi Romanogermànic) і Fràncic mosel·là
Guerres Napoleòniques
Les Guerres Napoleòniques són el conjunt de conflictes bèl·lics que es van produir durant el període que Napoleó Bonaparte va governar el Primer Imperi Francès.
Veure Comtat de Nassau (Sacre Imperi Romanogermànic) і Guerres Napoleòniques
Guillem Frederic de Nassau-Dietz
Guillem Frederic de Nassau-Dietz (en neerlandès Willem Frederik van Nassau-Dietz i en frisó Willem Freark fan Nassau-Dietz) va néixer a Arnhem el 7 d'agost de 1613 i va morir a Ljouwert el 31 d'octubre de 1664.
Veure Comtat de Nassau (Sacre Imperi Romanogermànic) і Guillem Frederic de Nassau-Dietz
Guillem I d'Orange-Nassau
Guillem I d'Orange-Nassau (castell de Dillenburg, Nassau, 24 d'abril de 1533 - Delft, 10 de juliol de 1584), també conegut com Guillem el Taciturn (traduït del neerlandès: Willem de Zwijger), o als Països Baixos com a Guillem d'Orange (neerlandès: Willem van Oranje), va ser el principal líder o estatúder de la revolta holandesa contra els Habsburg espanyols que va desencadenar la guerra dels vuitanta anys (1568–1648) i va donar lloc a la independència formal de les Províncies Unides el 1581.
Veure Comtat de Nassau (Sacre Imperi Romanogermànic) і Guillem I d'Orange-Nassau
Joachim Murat
Joachim Murat, (La Bastida de Murat, Òlt, 25 de març de 1767 - Pizzo, Calàbria, Itàlia, 13 d'octubre de 1815) va ser un noble i militar francès al servei del seu cunyat Napoleó, Gran Duc de Berg i Clèveris, mariscal de França i rei de Nàpols entre 1808 i 1815.
Veure Comtat de Nassau (Sacre Imperi Romanogermànic) і Joachim Murat
Lahn
El Lahn és un riu d'Alemanya afluent del Rin pel marge dret.
Veure Comtat de Nassau (Sacre Imperi Romanogermànic) і Lahn
Llista de reis germànics
Els reis germànics, també coneguts com a reis d'Alemanya, governaren el Regne d'Alemanya: estat creat amb la zona oriental de l'Imperi Carolingi pel Tractat de Verdun de 843 i que continuà ininterromput fins que el 1918 fou succeït per la república de Weimar.
Veure Comtat de Nassau (Sacre Imperi Romanogermànic) і Llista de reis germànics
Lluís II de Nassau-Weilburg
Lluís II de Nassau-Weilburg (en alemany Ludwig II von Nassau-Weilburg) va néixer el 9 d'agost de 1565 a Weilburg (Alemanya) i va morir a Saarbrücken el 8 de novembre de 1627.
Veure Comtat de Nassau (Sacre Imperi Romanogermànic) і Lluís II de Nassau-Weilburg
Luxemburg
Luxemburg, oficialment conegut com el Gran Ducat de Luxemburg, és una monarquia constitucional hereditària amb sistema parlamentari situada entre Bèlgica (a l'oest), Alemanya (a l'est) i França (al sud).
Veure Comtat de Nassau (Sacre Imperi Romanogermànic) і Luxemburg
Països Baixos
Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.
Veure Comtat de Nassau (Sacre Imperi Romanogermànic) і Països Baixos
Països Baixos (regió històrica)
Els Països Baixos Els Països Baixos (De Lage Landen o De Nederlanden en neerlandès) és una expressió bastant recent que defineix una regió històrica de l'Europa occidental que comparteix una cultura i una història comunes.
Veure Comtat de Nassau (Sacre Imperi Romanogermànic) і Països Baixos (regió històrica)
Príncep d'Orange
Príncep d'Orange és un títol nobiliari d'origen francès.
Veure Comtat de Nassau (Sacre Imperi Romanogermànic) і Príncep d'Orange
Província de Frísia
Catòlica 8% --> Frísia és una província del nord dels Països Baixos, corresponent a part de l'antiga regió de Frísia.
Veure Comtat de Nassau (Sacre Imperi Romanogermànic) і Província de Frísia
Província de Groningen
Groningen és una província dels Països Baixos situada al nord-est del país, fent frontera a l'est amb Alemanya (estat de Baixa Saxònia), al sud amb Drenthe a l'est amb Frísia i al nord amb el Mar de Wadden i, després de les illes frisones, el Mar del Nord.
Veure Comtat de Nassau (Sacre Imperi Romanogermànic) і Província de Groningen
Renània-Palatinat
Renània-Palatinat (en alemany: Rheinland-Pfalz) és un dels 16 Bundesländer (estats federals) d'Alemanya.
Veure Comtat de Nassau (Sacre Imperi Romanogermànic) і Renània-Palatinat
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Veure Comtat de Nassau (Sacre Imperi Romanogermànic) і Sacre Imperi Romanogermànic
Siegen (Rin del Nord-Westfàlia)
Siegen és una ciutat d'Alemanya, al sud de la part westfaliana del Rin del Nord-Westfàlia.
Veure Comtat de Nassau (Sacre Imperi Romanogermànic) і Siegen (Rin del Nord-Westfàlia)
Stadhouder
Lstadhouder (en neerlandès, 'lloctinent') fou un càrrec polític de les antigues províncies del nord dels Països Baixos, que comportava funcions executives.
Veure Comtat de Nassau (Sacre Imperi Romanogermànic) і Stadhouder
Westerwald (massís)
El Westerwald és un massís muntanyós d'Alemanya, un dels quatre blocs en què és dividit el massís esquistós Renà.
Veure Comtat de Nassau (Sacre Imperi Romanogermànic) і Westerwald (massís)
Wiesbaden
Wiesbaden és una ciutat del centre d'Alemanya.
Veure Comtat de Nassau (Sacre Imperi Romanogermànic) і Wiesbaden
Vegeu també
Estats de la Confederació del Rin
- Anhalt-Bernburg
- Anhalt-Dessau
- Anhalt-Köthen
- Comtat d'Arenberg
- Comtat de Nassau (Sacre Imperi Romanogermànic)
- Ducat de Berg
- Ducat de Mecklenburg-Schwerin
- Ducat de Nassau
- Electorat de Saxònia
- Gran Ducat de Baden
- Gran Ducat de Berg
- Gran ducat de Hessen i del Rin
- Hohenzollern-Sigmaringen
- Liechtenstein
- Principat de Lippe
- Regne de Baviera
- Regne de Saxònia
- Regne de Württemberg
- Regne de Westfàlia
- Reuss (Casa i Estat)
- Reuss-Lobenstein
- Salm-Horstmar
- Salm-Reifferscheid-Dyck
- Saxònia-Eisenach
- Saxònia-Weimar-Eisenach
- Schaumburg-Lippe
- Waldeck
També conegut com Comtat de Nassau-Dillenburg.