Obrir a Google MapsTaula de continguts
161 les relacions: Agnès de Borbó-Dampierre, Agnès de França i de Provença, Aire, Aire-sur-la-Lys, Albert I de Wittelsbach, Anna d'Àustria (reina d'Espanya), Ardres, Arnold I de Flandes, Arnold II de Flandes, Arràs, Aubigny, Avesnes, Balduí I de Constantinoble, Balduí II de Flandes, Balduí V d'Hainaut, Bapaume, Béthune, Blanca d'Artois, Blanca de Castella i d'Anglaterra, Boulogne-sur-Mer, Bouvines, Cambrai, Carles I d'Anjou, Carles I de Borbó, Carles I de Borgonya, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles X de França, Castlania, Comtat d'Hainaut, Comtat de Borgonya, Comtat de Boulogne, Comtat de Flandes, Comtat de Guînes, Comtat de Meulan, Comtat de Saint Pol, Dinastia Capet, Dinastia d'Anjou, Dinastia dels Habsburg, Dot, Douai, Ducat de Borgonya, Enric I de Navarra, Enric IV de França, Estret de Calais, Eudes IV de Borgonya, Felip d'Alsàcia, Felip d'Artois, Felip de Borgonya, Felip de França i de Merània, Felip I de Borgonya, ... Ampliar l'índex (111 més) »
Agnès de Borbó-Dampierre
Agnès de Borbó-Dampierre (c. 1237 - c. 1287) va ser senyora de Borbó.
Veure Comtat d'Artois і Agnès de Borbó-Dampierre
Agnès de França i de Provença
Agnès de França i de Provença (1260 - Lantenay, 19 de desembre de 1325) fou princesa del Regne de França i duquessa consort de Borgonya (1279-1305) de la dinastia Capet.
Veure Comtat d'Artois і Agnès de França i de Provença
Aire
Laire és una mescla de gasos constitutiva de les capes baixes de l'atmosfera terrestre.
Veure Comtat d'Artois і Aire
Aire-sur-la-Lys
Aire-sur-la-Lys (en neerlandès Ariën-aan-de-Leie) és un municipi francès, situat al departament del Pas de Calais i a la regió dels Alts de França.
Veure Comtat d'Artois і Aire-sur-la-Lys
Albert I de Wittelsbach
Albert I de Wittelsbach (alemany Albrecht) (Munic 25 de juliol de 1336 - La Haia 13 de desembre de 1404) va ser un governant feudal dels comtats d'Holanda, Zelanda, i Hainaut, als Països Baixos (en tots conegut com a Albert I) i a més, va ser duc d'una part de Baviera, primer mancomunadament amb els seus cinc germans de tota Baviera, després amb dos germans de Baixa Baviera i finalment sol de Baviera-Straubing.
Veure Comtat d'Artois і Albert I de Wittelsbach
Anna d'Àustria (reina d'Espanya)
Anna d'Àustria (Cigales, 1 de novembre de 1549 - Badajoz, 26 d'octubre de 1580) coneguda com a Anna de Bohèmia fins a l'ascens dels seus pares al tron imperial, fou una princesa del Sacre Imperi, arxiduquessa d'Àustria, princesa d'Hongria i de Bohèmia amb el doble tractament d'altesa reial i imperial.
Veure Comtat d'Artois і Anna d'Àustria (reina d'Espanya)
Ardres
Ardres és un municipi francès situat al departament del Pas de Calais i a la regió dels Alts de França.
Veure Comtat d'Artois і Ardres
Arnold I de Flandes
Arnold I de Flandes, dit també Arnold el Gran, Arnold el Ric o encara Arnold el Vell (~873 - 27 de març de 965), va ser comte de Flandes del 918 al 958, i altre cop després a la mort del seu fill, Balduí III de Flandes del 961 al 965.
Veure Comtat d'Artois і Arnold I de Flandes
Arnold II de Flandes
Arnold II de Flandes (vers 961 - † Gant, 30 de març de 987), dit el Jove, va ser comte de Flandes de 965 a 987.
Veure Comtat d'Artois і Arnold II de Flandes
Arràs
Arràs (Arras en francès i Aro en picard, Atrecht en neerlandès) és una ciutat del nord de França, capital del departament del Pas de Calais, a la regió dels Alts de França.
Veure Comtat d'Artois і Arràs
Aubigny
* Aubigny (Allier), municipi francès al departament de l'Alier (regió de Alvèrnia).
Veure Comtat d'Artois і Aubigny
Avesnes
* Avesnes (districte de Montreuil), municipi al departament del Pas de Calais (regió dels Alts de França).
Veure Comtat d'Artois і Avesnes
Balduí I de Constantinoble
Balduí I (1171-1206, conegut com a Balduí de Flandes) fou el primer emperador llatí.
Veure Comtat d'Artois і Balduí I de Constantinoble
Balduí II de Flandes
Balduí II de Flandes, conegut també com a Balduí III el Calb (vers 863/867 - † 918) fou fill del comte Balduí I Braç de Ferro i de la princesa carolíngia Judit de França (vers 844 - † vers 870) i va succeir al seu pare com a comte de Flandes del 879 a 918.
Veure Comtat d'Artois і Balduí II de Flandes
Balduí V d'Hainaut
Balduí V d'Hainaut (vers 1150 - Mons 17 de desembre de 1195), dit també Balduí el Valent, va ser comte d'Hainaut de 1171 a 1195, comte de Flandes sota el nom de Balduí VIII de Flandes de 1191 a 1194 i comte o marquès de Namur sota el nom de Balduí I de Namur de 1187 a 1195, així com senyor de Beaumont (Hainaut).
Veure Comtat d'Artois і Balduí V d'Hainaut
Bapaume
Bapaume és un municipi francès situat al departament del Pas de Calais i a la regió dels Alts de França.
Veure Comtat d'Artois і Bapaume
Béthune
Béthune és un municipi francès, situat al departament del Pas de Calais i a la regió dels Alts de França.
Veure Comtat d'Artois і Béthune
Blanca d'Artois
Blanca d'Artois (nascuda vers el 1248, morta el 2 de maig de 1302), regenta de Navarra 1274-1284, després comtessa de Lancaster, fou filla de Robert I comte d'Artois, mort el 1250, i de Matilde de Brabant.
Veure Comtat d'Artois і Blanca d'Artois
Blanca de Castella i d'Anglaterra
Blanca de Castella (Palència, 4 de març de 1187 - París, 1252) fou infanta de Castella, reina consort de França (1223-1226) i regent de França (1226-1234 i 1248).
Veure Comtat d'Artois і Blanca de Castella i d'Anglaterra
Boulogne-sur-Mer
Boulogne-sur-Mer és un municipi francès al departament del Pas de Calais (regió dels Alts de França).
Veure Comtat d'Artois і Boulogne-sur-Mer
Bouvines
Localització de Bouvines Bouvines és un municipi francès, situat a la regió dels Alts de França, al departament del Nord.
Veure Comtat d'Artois і Bouvines
Cambrai
Cambrai és un municipi francès, situat al departament del Nord i a la regió dels Alts de França.
Veure Comtat d'Artois і Cambrai
Carles I d'Anjou
Carles I d'Anjou (- Foggia, Regne d'Itàlia, 1285) fou comte d'Anjou, Provença i Maine (1246 - 1285); rei de Sicília (1266 - 1282); rei de Nàpols (1266 -1285); rei titular d'Albània (1267-85); rei titular de Jerusalem (1278 - 85).
Veure Comtat d'Artois і Carles I d'Anjou
Carles I de Borbó
Carles I de Borbó, nascut el 1401, mort el 4 de desembre de 1456 al castell de Moulins, fou duc de Borbó i d'Alvèrnia de 1434 a 1456.
Veure Comtat d'Artois і Carles I de Borbó
Carles I de Borgonya
Carles I de Borgonya "el Temerari" (Dijon 1433 - Nancy, 5 de gener 1477) fou duc de Borgonya, Brabant, Limburg i comte d'Artois i de Namur (després marquès), Borgonya, Flandes i Holanda (1467 - 1477).
Veure Comtat d'Artois і Carles I de Borgonya
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Veure Comtat d'Artois і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles X de França
Carles X de França (Palau de Versalles, 9 d'octubre de 1757 - Goritz, Il·líria, 6 de novembre de 1836) va ser rei de França i de Navarra, així com copríncep d'Andorra, des de 1824 fins a 1830 com a successor del seu germà Lluís XVIII de França.
Veure Comtat d'Artois і Carles X de França
Castlania
La castlania era el conjunt de béns o drets que depenien d'un castell i que havien de permetre el sosteniment del castlà i de la seua guarnició.
Veure Comtat d'Artois і Castlania
Comtat d'Hainaut
províncies contemporànies en vermell El comtat d'Hainaut és un antic comtat del Sacre Imperi Romanogermànic, a les marques del regne de França.
Veure Comtat d'Artois і Comtat d'Hainaut
Comtat de Borgonya
Comtat de Borgonya El comtat de Borgonya (o comtat palatí de Borgonya) fou una important jurisdicció feudal de França, que tenia per capital Dole.
Veure Comtat d'Artois і Comtat de Borgonya
Comtat de Boulogne
El comtat de Boulogne fou una jurisdicció feudal del Regne de França, establerta a l'entorn de la ciutat de Boulogne-sur-Mer (generalment anomenada simplement Boulogne) que va formar un pagus romà i que és coneguda a França com a Boulonnais (Bulonès en català).
Veure Comtat d'Artois і Comtat de Boulogne
Comtat de Flandes
El Comtat de Flandes té el seu origen al, com a feu del rei de França, en un territori comprès entre el riu Escalda i el riu Authie.
Veure Comtat d'Artois і Comtat de Flandes
Comtat de Guînes
Escut del Comtat de Guînes El comtat de Guînes fou una jurisdicció feudal del nord de França centrat a Guînes a la moderna regió Nord-Pas de Calais.
Veure Comtat d'Artois і Comtat de Guînes
Comtat de Meulan
El comtat de Meulan i de Beaumont-le-Roger fou una jurisdicció feudal; el primer estava situat al Vexin, i el segon a Normandia.
Veure Comtat d'Artois і Comtat de Meulan
Comtat de Saint Pol
El comtat de Saint Pol fou una jurisdicció feudal del nord de França, a la regió del Ternois, al departament de Pas de Calais entre l'Artois i la Picardia, dependent del comtat de Flandes.
Veure Comtat d'Artois і Comtat de Saint Pol
Dinastia Capet
La Dinastia Capet (en francès les Capétiens) seguí la Dinastia carolíngia i va governar el Regne de França des de l'any 987 fins al 1328.
Veure Comtat d'Artois і Dinastia Capet
Dinastia d'Anjou
El Casal d'Anjou foren tres dinasties d'origen francès, a partir de les quals s'originaren diverses cases reials.
Veure Comtat d'Artois і Dinastia d'Anjou
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Veure Comtat d'Artois і Dinastia dels Habsburg
Dot
Un antic ''Aussteuerschrank'' alemany amb l'aixovar de la núvia El dot, mot usat des de l'edat mitjana i que prové del llatí, és el patrimoni que la futura casada o la seva família lliuren al promès, i està en molts casos en proporció amb l'estatus social del futur marit.
Veure Comtat d'Artois і Dot
Douai
Douai (neerlandès Dowaai) és un municipi francès, situat al departament del Nord i a la regió dels Alts de França.
Veure Comtat d'Artois і Douai
Ducat de Borgonya
El Ducat de Borgonya (877 – 1477) va ser un dels estats més importants de França durant l'edat mitjana arribant a comprendre l'actual regió francesa de Borgonya, així com les Disset Províncies dels Països Baixos.
Veure Comtat d'Artois і Ducat de Borgonya
Enric I de Navarra
Enric I de Navarra i III de Xampanya el Gras (?, c. 1244 - Pamplona, 22 de juliol de 1274) fou rei de Navarra i comte de Xampanya (1270-1274).
Veure Comtat d'Artois і Enric I de Navarra
Enric IV de França
Enric IV de França i III de Navarra (Pau, 1553 - París, 1610) fou rei de Navarra, comte de Foix i Bigorra, vescomte de Bearn i Marsan (1572-1610), rei de França (1589-1610) i copríncep d'Andorra (1562-1610).
Veure Comtat d'Artois і Enric IV de França
Estret de Calais
L'estret de Calais o pas de Calais (aquest últim és el nom francès; en neerlandès Nauw van Calais / Straat van Dover) és el pas que es troba al punt més estret del canal de la Mànega, entre les ciutats de Calais (França) i Dover (Gran Bretanya), allà on la distància entre aquests dos estats és més curta (33,3 km en el punt més estret).
Veure Comtat d'Artois і Estret de Calais
Eudes IV de Borgonya
Escut d'armes d'Eudes IV de Borgonya, utilitzant les armes del seu oncle Eudes de Nevers Eudes IV de Borgonya-ducat i Eudes I de Borgonya-comtat (1295 - Sens 1350), duc de Borgonya (1315-1349) pel seu propi dret i comte de Borgonya i Artois (1330-1347) per dret de la seva esposa.
Veure Comtat d'Artois і Eudes IV de Borgonya
Felip d'Alsàcia
Felip I de Flandes conegut com a Felip d'Alsàcia (1143 - Sant Joan d'Acre, 1 de juny de 1191), fill del comte de Flandes Teodoric d'Alsàcia i de Sibil·la d'Anjou († 1165), fou Comte de Flandes de 1157 a 1191 i comte de Vermandois per matrimoni de 1167 a 1185, i després a títol vitalici de 1186 a 1191.
Veure Comtat d'Artois і Felip d'Alsàcia
Felip d'Artois
Felip d'Artois (1269 - 11 de setembre de 1298) va ser un noble francès, fill del comte d'Artois i senyor de Conches-en-Ouche.
Veure Comtat d'Artois і Felip d'Artois
Felip de Borgonya
* Felip de Borgonya dit Felip Monsieur (1323 - Agulhon, 1346), infant de Borgonya i comte d'Alvèrnia i Boulogne (1338-1346).
Veure Comtat d'Artois і Felip de Borgonya
Felip de França i de Merània
Escut d'armes de Felip Hurepel Felip de França i de Merània o Felip Hurepel (1200 - 1234) fou príncep de França i comte de Clermont (1218-1234) i de Mortain (1223-1234) i consort dels comtats d'Aumale, Boulogne i del Dammartin (1216-1234).
Veure Comtat d'Artois і Felip de França i de Merània
Felip I de Borgonya
Felip I de Borgonya, dit Felip de Rouvres, (Rouvres, 1345 - Rouvres 1361), va ser comte de Borgonya i Artois (1347-1361); duc de Borgonya (1349-1361), i comte d'Alvèrnia i Boulogne (1360-1361).
Veure Comtat d'Artois і Felip I de Borgonya
Felip I de Castella
Felip el Bell en un retrat de 1500 Felip I de Castella, dit el Bell (el Hermoso en castellà; Bruges, Flandes, 22 de juny de 1478 - Burgos, 25 de setembre de 1506), fou un arxiduc d'Àustria i sobirà dels territoris pertanyents a la dinastia del ducat –nominal– de Borgonya des del 1482 al 1506.
Veure Comtat d'Artois і Felip I de Castella
Felip II de Borgonya
Felip II de Borgonya l'Ardit (del francès hardi, generalment ‘agosarat’ o ‘intrèpid’) (Pontoise 1342 - castell de Halle, Bèlgica 1404), príncep de França i duc de Borgonya (1363-1404); comte de Turena (1360-1363); comte de Nevers (1384-1385), comte de Rethel (1384-1393); comte de Borgonya, Flandes i d'Artois (1384-1404); comte de Charolais (1390-1404) i duc de Limburg (1396-1404).
Veure Comtat d'Artois і Felip II de Borgonya
Felip II de Castella
Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.
Veure Comtat d'Artois і Felip II de Castella
Felip II de França
Felip II de França, ''Felip August'' Felip II de França o Felip August (Gonesse 1165 - Mantes 1223), rei de França (1180-1223).
Veure Comtat d'Artois і Felip II de França
Felip III de Borgonya
fou duc de Borgonya, comte de Flandes, Artois i Borgonya (1419-1467); duc de Brabant i Limburg (1430-1467).
Veure Comtat d'Artois і Felip III de Borgonya
Felip III de Castella
Felip III de Castella, II d'Aragó i Portugal i V de Navarra, dit el Pietós (Madrid, Regne de Castella, 14 d'abril de 1578 - L'Escorial, 31 de març de 1621), fou monarca d'Espanya (1598 - 1621), rei de Castella i Lleó, Aragó, rei de València, Portugal, Sicília, Nàpols, Sardenya, duc de Borgonya i comte de Barcelona; príncep d'Astúries (1578 - 1598) va ser el tercer rei de la Dinastia dels Àustries a les Espanyes.
Veure Comtat d'Artois і Felip III de Castella
Felip IV de Castella
Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).
Veure Comtat d'Artois і Felip IV de Castella
Felip IV de França
Felip IV de França el Bell (en francès Philippe IV le Bel) (Fontainebleau 1268 - íd. 1314), fou rei de França entre 1285 i 1314, rei de Navarra i comte de Xampanya entre 1284 i 1305.
Veure Comtat d'Artois і Felip IV de França
Felip V de França
Felip V de França i II de Navarra el Llarg (en francés Philippe V de France, Philippe II de Navarre o Philippe V le Long), (1293 - Abadia de Longchamp, 3 de gener de 1322), fou comte de Borgonya (1315-1322); regent de França i Navarra (1316) i rei de França i Navarra (1316-1322).
Veure Comtat d'Artois і Felip V de França
Ferran de Flandes
Ferran de Flandes, també esmentat com Ferran de Portugal o Ferran de Borgonya —Dom Fernando— (24 de març de 1188 - Noyon, 4 de març o 26 de juliol de 1233) fou Infant de Portugal i comte de Flandes i d'Hainaut de 1212 a 1233 pel seu matrimoni amb la comtessa Joana de Flandes i d'Hainaut, dita Joana de Constantinoble.
Veure Comtat d'Artois і Ferran de Flandes
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Veure Comtat d'Artois і Ferran el Catòlic
Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic
Ferran II d'Habsburg (Graz 1578 - Viena 1637) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc austríac, duc d'Àustria Interior (Estíria, Caríntia, Carniola, Gorízia), rei d'Hongria i rei de Bohèmia.
Veure Comtat d'Artois і Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic
Franc Comtat
El Franc Comtat (Franche-Comté en francès, Fraintche-Comtè en franc-comtès, Franche-Comtât en francoprovençal) és una antiga regió de França.
Veure Comtat d'Artois і Franc Comtat
Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic d'Habsburg (21 de setembre de 1415 - 19 d'agost de 1493) va ser arxiduc d'Àustria (com a Frederic V) des de 1424, rei d'Alemanya (Frederic IV) des de 1440, i va rebre el títol d'emperador del Sacre Imperi (Frederic III) l'any 1452.
Veure Comtat d'Artois і Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic
Gastó I de Foix
Armes de Gastó I de Foix Revers del segell de Gastó I de Foix Gastó I de Foix i VIII de Bearn (1288 - Maubuisson, Aquitània 1315) fou comte de Foix i vescomte de Bearn, Marsan i Castellbò (1302-1315), baró de Castellví de Rosanes, Montcada, Vic, Muntanyola i Vacarisses, i cosenyor d'Andorra.
Veure Comtat d'Artois і Gastó I de Foix
Heribert II de Vermandois
Heribert o Herbert II (~880 - 23 de febrer del 943) va ser comte de Vermandois, de Soissons i de Meaux a la mort del seu pare Heribert I sobrevinguda entre 900 i 907.
Veure Comtat d'Artois і Heribert II de Vermandois
Hesdin
* Hesdin (municipi del Pas de Calais), municipi francès al departament del Pas de Calais (regió de Nord – Pas de Calais).
Veure Comtat d'Artois і Hesdin
Hug V de Borgonya
Hug V de Borgonya (1294 - Argilly 1315), duc de Borgonya (1306-1315).
Veure Comtat d'Artois і Hug V de Borgonya
Isabel d'Hainault
Isabel d'Hainault (Lilla 1170 - París 1190), reina consort de França (1180-1190).
Veure Comtat d'Artois і Isabel d'Hainault
Isabel de França
Isabel de Borbó i de Mèdici (Fontainebleau, França, 22 de novembre de 1603-Madrid, Espanya, 6 d'octubre de 1644) anomenada Isabel de França va ser una princesa francesa, filla d'Enric IV, que esdevingué monarca consort d'Espanya i primera esposa de Felip IV, entre 1621 i 1644.
Veure Comtat d'Artois і Isabel de França
Isabel de Portugal i d'Aragó
Isabel de Portugal i d'Aragó (Lisboa, Portugal, 24 d'octubre de 1503 - Toledo, Castella, 1 de maig de 1539) va ser una infanta de Portugal, reina consort de les corones de Castella i d'Aragó (1526-1539) i, més tard, emperadriu imperial consort (1530-1539), pel seu matrimoni amb Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Comtat d'Artois і Isabel de Portugal i d'Aragó
Isabel I de Castella
Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica (Madrigal de las Altas Torres, Regne de Castella, 22 d'abril de 1451 - Medina del Campo, 26 de novembre de 1504) fou reina de Castella (1474-1504), reina consort de Sicília (1469-1504) i d'Aragó (1479-1504).
Veure Comtat d'Artois і Isabel I de Castella
Joan I de Borgonya
va ser duc de Borgonya (1404-1419) i comte de Borgonya, Flandes i d'Artois (1405-1419).
Veure Comtat d'Artois і Joan I de Borgonya
Joan II de França
Joan II de França dit «el Bo» (Le Mans, 26 d'abril de 1319 - Londres, 8 d'abril de 1364) fou comte d'Anjou i Maine i duc de Normandia (1332-1350) i rei de França (1350-1364).
Veure Comtat d'Artois і Joan II de França
Joan III de Brabant
Joan III de Brabant (Brussel·les, 1300 – 5 de desembre de 1355), també anomenat Joan III, el Triomfant, Ducat de Brabant, Lothier, i Limburg (1312–;1355).
Veure Comtat d'Artois і Joan III de Brabant
Joan sense Terra
Joan d'Anglaterra o Joan Plantagenet (24 de desembre del 1166- 19 d'octubre del 1216) fou rei d'Anglaterra (1199-1216).
Veure Comtat d'Artois і Joan sense Terra
Joana d'Alvèrnia
Escut d'armes del comtat d'Alvèrnia Joana d'Alvèria (1326 - Argilly, 1361), comtessa d'Alvèrnia i Boulogne (1332-1360) i reina consort de França (1338-1361).
Veure Comtat d'Artois і Joana d'Alvèrnia
Joana de Flandes
Joana de Flandes Joana de Flandes, nascuda el 1295 i morta el 1374, fou una princesa francesa filla de Lluís I de Flandes, comte de Nevers, i de Joana de Rethel, comtessa de Rethel.
Veure Comtat d'Artois і Joana de Flandes
Joana I de Castella
Joana I de Castella (Toledo, 6 de novembre de 1479 - Castell de Tordesillas, Valladolid, 12 d'abril de 1555), coneguda també com a Joana la Boja (la Loca, en castellà), fou princesa d'Astúries i de Girona (1497-1504), reina de Castella, de Lleó, etc., senyora de Biscaia (1504-1555), duquessa de Montblanc (1497-1504) i comtessa de Flandes (1504-1555).
Veure Comtat d'Artois і Joana I de Castella
Joana II de Borgonya
i Joana I d'Artois fou comtessa de Borgonya (1307-1330), comtessa d'Artois (1329- 1330), i reina consort de França (1316-1322).
Veure Comtat d'Artois і Joana II de Borgonya
Joana III de Borgonya
Escut dels Comtes de Borgonya a partir de 1280 Joana III de Borgonya (1308 - 1347), comtessa de Borgonya i Artois (1330-1347) i duquessa consort de Borgonya (1318-1347).
Veure Comtat d'Artois і Joana III de Borgonya
Kortrijk
Cortrai o Kortrijk (en llatí Cortr(i)acum o en francès Courtrai) és una ciutat de Bèlgica, situada al marge del riu Leie i del canal Kortrijk-Bossuit a la província de Flandes occidental, que forma part de la regió flamenca.
Veure Comtat d'Artois і Kortrijk
La Gorgue
Localització de La Gorgue La Gorgue (en neerlandès De Gorge, en flamenc occidental De Gorge) és un municipi francès, situat a la regió dels Alts de França, al departament del Nord, que forma part de la Westhoek.
Veure Comtat d'Artois і La Gorgue
Lécluse
Ubicació de Lécluse dins del cantó i el districte Lécluse és un municipi francès, situat a la regió dels Alts de França, al departament del Nord.
Veure Comtat d'Artois і Lécluse
Lens (Pas de Calais)
Lens és un municipi francès al departament del Pas de Calais (regió dels Alts de França).
Veure Comtat d'Artois і Lens (Pas de Calais)
Les Andelys
Les Andelys és una població i comuna francesa, en la regió de Normandia, departament de l'Eure, al districte de Les Andelys i cantó de Les Andelys.
Veure Comtat d'Artois і Les Andelys
Lillers
Lillers és un municipi francès situat al departament del Pas de Calais i a la regió dels Alts de França.
Veure Comtat d'Artois і Lillers
Lluís I de Flandes
Lluis I de Flandes dit també Lluís de Dampierre, Lluís de Nevers o Lluís de Crécy, (vers 1304 - † Crécy, 26 d'agost de 1346), comte de Flandes (Lluís I, de 1322 a 1346), de Nevers i de Rethel (Lluís II, de 1322 a 1346), senyor de Mechelen, fill de Lluís I de Dampierre, comte de Nevers, i de Joana, comtessa de Rethel.
Veure Comtat d'Artois і Lluís I de Flandes
Lluís II de Flandes
Lluís II de Flandes, nascut Lluís de Dampierre, dit Lluís de Male o de Maele (Lodewijk van Male en neerlandès) (castell de Male a Sint-Kruis (Bruges), 25 o 29 d'octubre de 1330 - † Saint-Omer, 30 de gener de 1384) fou comte de Flandes, de Nevers i de Rethel 1346- 1384, duc de Brabant (1356), comte d'Artois i de Borgonya 1382- 1384.
Veure Comtat d'Artois і Lluís II de Flandes
Lluís IX de França
Per a altres sants o persones venerades amb el nom Lluís vegeu: Sant Lluís (desambiguació) Lluís IX de França (Poissy, prop de París, 1214 - Tunis, 1270), fou rei de França entre 1226 i 1270.
Veure Comtat d'Artois і Lluís IX de França
Lluís VIII de França
Lluís VIII de França dit el Lleó (París 1187 - Montpensier, Alvèrnia 1226), rei de França (1223-1226).
Veure Comtat d'Artois і Lluís VIII de França
Lluís XVI de França
Lluís XVI (Versalles, 23 d'agost de 1754 - París, 21 de gener de 1793), va ser rei de França i de Navarra des de 1774 fins a 1792, copríncep d'Andorra (1774-92) i duc de Berry (1754-74).
Veure Comtat d'Artois і Lluís XVI de França
Mansura (Egipte)
Mansura, al-Mansura o al-Mansurah (literalment ‘la Victoriosa’) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Al-Daqahliyah, amb una població estimada de 480.494 habitants (2010).
Veure Comtat d'Artois і Mansura (Egipte)
Manuel I de Portugal
Manuel I de Portugal, dit l'Afortunat (Alcochete, 1469 - Lisboa, 1521), fou infant de Portugal i rei de Portugal (1495-1521).
Veure Comtat d'Artois і Manuel I de Portugal
Margarida de Baviera (1480–1531)
Margarida de Baviera (alemany: Margarete von Bayern), també coneguda com a Margarida de Baviera-Landshut (Burghausen, 1480 –Neuburg, 1531) va ser una princesa de la Casa de Wittelsbach que va esdevenir abadessa del convent benedictí de Neuburg.
Veure Comtat d'Artois і Margarida de Baviera (1480–1531)
Margarida I de Borgonya
Margarida de França o Margarida I de Borgonya (1309 - 9 de maig de 1382), va ser princesa de França, Comtessa de Borgonya i comtessa d'Artois de 1361 a 1382.
Veure Comtat d'Artois і Margarida I de Borgonya
Margarida III de Flandes
Margarida de Flandes Margarida III de Flandes (Male, Flandes 1350 - Arràs, França 1405), comtessa de Flandes i d'Artois (1384-1405).
Veure Comtat d'Artois і Margarida III de Flandes
Maria de Berry
Maria de Berry, nascuda el 1370, morta el juny de 1434 a Lió, fou duquessa d'Alvèrnia, i comtessa de Montpensier; era la filla de Joan I de Berry duc de Berry i de Joana d'Armanyac.
Veure Comtat d'Artois і Maria de Berry
Maria de Borgonya
Maria de Borgonya (Brussel·les 1457 - Bruges 1482), duquessa de Borgonya, Brabant i Limburg; Comtessa de Flandes, d'Hainaut i d'Holanda (1477-1482), l'última de la dinastia Valois en regnar a Borgonya.
Veure Comtat d'Artois і Maria de Borgonya
Matilde de Brabant
Antiga senyera d'Artois Matilde de Brabant, nascuda el 1224, morta el 29 de setembre de 1288, era filla d'Enric II, duc de Brabant i de Maria de Hohenstaufen o de Suàbia.
Veure Comtat d'Artois і Matilde de Brabant
Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic
Maximilià I (en alemany Maximilian I; Wiener Neustadt, Baixa Àustria, 22 de març de 1459 - Wels, Alta Àustria, 12 de gener de 1519) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (rei dels Romans) i arxiduc d'Àustria.
Veure Comtat d'Artois і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic
Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic
Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic (31 de juliol de 1527, Viena - 12 d'octubre del 1576, Ratisbona) fou Emperador del Sacre Imperi, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i de Bohèmia des de l'any 1564 i fins a la seva mort dotze anys després.
Veure Comtat d'Artois і Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic
Melun
Melun (o Melú) és un municipi francès, situat al departament de Sena i Marne i a la regió de l'Illa de França.
Veure Comtat d'Artois і Melun
Mortagne-du-Nord
Mortagne-du-Nord és un municipi francès, situat a la regió dels Alts de França, al departament del Nord.
Veure Comtat d'Artois і Mortagne-du-Nord
Museu del Louvre
El Museu del Louvre (en francès Musée du Louvre) o simplement el Louvre és un dels museus més importants i visitats del món.
Veure Comtat d'Artois і Museu del Louvre
Ostrevant
Ostrevant fou un comtat del nord del regne de França formada pel pagus Atrebatensis, limitat al nord pel riu Scarpe, i a l'est i sud pels rius Escalda i Sensée; a l'oest tenia Douai i a l'est Valenciennes.
Veure Comtat d'Artois і Ostrevant
Otó IV de Borgonya
Otó IV de Borgonya Otó IV de Borgonya (abans de 1248 - 1303) fou comte palatí de Borgonya i comte d'Artois per matrimoni amb la comtessa Matilde o Mafalda d'Artois.
Veure Comtat d'Artois і Otó IV de Borgonya
Otó IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Otó IV de Brunswick (1175 o 1176 - 19 de maig, 1218) va ser un dels dos reis rivals que van lluitar pel Sacre Imperi Romà des del 1198, rei únic a partir del 1208 i coronat emperador el 1209.
Veure Comtat d'Artois і Otó IV del Sacre Imperi Romanogermànic
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Veure Comtat d'Artois і París
Pas de Calais
El Pas de Calais (Pas-de-Calais en llengua francesa) és un departament francès que deu el seu nom a l'estret de Calais, el qual separa França d'Anglaterra.
Veure Comtat d'Artois і Pas de Calais
Picardia
La Picardia (Picardie en francès) fou una regió francesa, amb caràcter administratiu a l'estat francès, situada al nord de la França europea.
Veure Comtat d'Artois і Picardia
Pont-à-Vendin
Pont-à-Vendin és un municipi francès situat al departament del Pas de Calais i a la regió dels Alts de França.
Veure Comtat d'Artois і Pont-à-Vendin
Regne d'Anglaterra
El Regne d'Anglaterra fou un estat a l'oest d'Europa que ocupà la major part de l'illa de la Gran Bretanya i eventualment part del nord de l'actual França i que existí entre el i el, moment en el qual va esdevenir el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Escòcia.
Veure Comtat d'Artois і Regne d'Anglaterra
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Veure Comtat d'Artois і Regne de França
Renald I de Dammartin
Renald de Dammartin, nascut cap a 1165, mort el 1227, va ser comte de Boulogne de 1190 a 1227, Comte de dammartin (Renald I de Dammartin) de 1200 a 1214, comte d'Aumale de 1204 a 1206 i Comte de mortain de 1206 a 1214.
Veure Comtat d'Artois і Renald I de Dammartin
Ricard Cor de Lleó
Ricard I d'Anglaterra va ser rei d'Anglaterra des del 6 de juliol de 1189 fins a la seva mort.
Veure Comtat d'Artois і Ricard Cor de Lleó
Richebourg (Pas de Calais)
Richebourg és un municipi francès situat al departament del Pas de Calais i a la regió dels Alts de França.
Veure Comtat d'Artois і Richebourg (Pas de Calais)
Robert de Borgonya
Robert de Borgonya (1300- 1315) fou un comte de Borgonya sota regència de la seva mare la comtessa Mafalda d'Artois.
Veure Comtat d'Artois і Robert de Borgonya
Robert I d'Artois
Escut d'armes del comtat d'Artois Robert I d'Artois el Bo (1216 - El-Mansura, Egipte 1250), príncep de França i comte d'Artois (1237-1250) comtat que li va donar el seu pare i del qual en fou el primer comte.
Veure Comtat d'Artois і Robert I d'Artois
Robert II d'Artois
Robert II d'Artois Robert II d'Artois, (setembre 1250 - 11 de juliol de 1302), fill pòstum de Robert I d'Artois i de Matilde de Brabant, fou des del seu naixement (set mesos després de la mort del pare) comte d'Artois.
Veure Comtat d'Artois і Robert II d'Artois
Robert II de Borgonya
Robert II de Borgonya Robert II de Borgonya (1248 - Vernon-sur-Seine 1306), duc de Borgonya (1271-1306).
Veure Comtat d'Artois і Robert II de Borgonya
Robert III d'Artois
Robert III d'Artois (1287 - 1342) fou senyor de Conches-en-Ouche, de Domfront, i de Mehun-sur-Yèvre, el 1310 va rebre en apanatge el comtat de Beaumont-le-Roger en compensació del comtat d'Artois al qual aspirava.
Veure Comtat d'Artois і Robert III d'Artois
Rouen
Rouen o Roan (oficialment en francès i també en normand, Rouen) és una ciutat de França, capital del departament del Sena Marítim i de la regió de Normandia, situada a la vora del riu Sena, en un meandre a la vora còncava del qual s'aixeca la ciutat vella, voltada per un amfiteatre de turons, més enllà dels quals s'estenen àrees residencials recents.
Veure Comtat d'Artois і Rouen
Saint-Omer (Pas de Calais)
Saint-Omer o Sint-Omaars és un municipi francès al departament del Pas de Calais (regió dels Alts de França).
Veure Comtat d'Artois і Saint-Omer (Pas de Calais)
Saint-Pol-sur-Ternoise
Saint-Pol-sur-Ternoise és un municipi francès situat al departament del Pas de Calais i a la regió dels Alts de França.
Veure Comtat d'Artois і Saint-Pol-sur-Ternoise
Tractat de Nimega
El Tractat o Pau de Nimega (en francès Négotiations de Nimegue o Négotiations de la Paix de Nimègue) foren una sèrie de pactes que es van signar a la fi de la Guerra Francoholandesa el 17 de setembre de 1678, després de la invasió de l'exèrcit de Lluís XIV de França a la República de les Set Províncies Unides.
Veure Comtat d'Artois і Tractat de Nimega
Tractat dels Pirineus
geopolítics del Tractat dels Pirineus El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) va ser signat el 7 de novembre del 1659 per part dels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, Luis Méndez de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'illa dels Faisans del riu Bidasoa, als límits del País Basc del Nord, tot posant fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys.
Veure Comtat d'Artois і Tractat dels Pirineus
Vernon (Eure)
Vernon és un municipi francès, situat al departament de l'Eure i a la regió de Normandia.
Veure Comtat d'Artois і Vernon (Eure)
Viduïtat
''La vídua'', quadre de Ramon Casas exposat a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer La viduïtat o viudetat és l'estat d'haver perdut un cònjuge a causa de la mort d'aquest.
Veure Comtat d'Artois і Viduïtat
1195
Països Catalans.
Veure Comtat d'Artois і 1195
1196
Països Catalans.
Veure Comtat d'Artois і 1196
1226
L'any 1226 va ser un any normal dins del calendari julià, que va començar en dijous.
Veure Comtat d'Artois і 1226
1237
El 1237 (MCCXXXVII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Comtat d'Artois і 1237
1249
;Països Catalans.
Veure Comtat d'Artois і 1249
1252
L'any 1252 (MCCLII) fou un any de traspàs iniciat en dilluns pertanyent a la baixa edat mitjana.
Veure Comtat d'Artois і 1252
1297
; Països Catalans.
Veure Comtat d'Artois і 1297
1302
El 1302 (MCCCII) fou un any comú començat en dilluns.
Veure Comtat d'Artois і 1302
1330
El 1330 fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Comtat d'Artois і 1330
1361
El 1361 (MCCCLXI) fou un any comú començat en divendres.
Veure Comtat d'Artois і 1361
1404
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Comtat d'Artois і 1404
1405
El 1405 (MCDV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Comtat d'Artois і 1405
1419
;Països Catalans.
Veure Comtat d'Artois і 1419
1467
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Comtat d'Artois і 1467
1477
El 1477 (MCDLXXVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Comtat d'Artois і 1477
1482
Països Catalans.
Veure Comtat d'Artois і 1482
1506
;Països Catalans.
Veure Comtat d'Artois і 1506
1556
;Països Catalans.
Veure Comtat d'Artois і 1556
1640
;Països Catalans.
Veure Comtat d'Artois і 1640
1659
;Països Catalans.
Veure Comtat d'Artois і 1659
1679
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Comtat d'Artois і 1679
1757
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Comtat d'Artois і 1757
1791
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Comtat d'Artois і 1791
2 de gener
El 2 de gener és el segon dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Comtat d'Artois і 2 de gener
24 de febrer
El 24 de febrer és el cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Comtat d'Artois і 24 de febrer
25 de febrer
El 25 de febrer és el cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Comtat d'Artois і 25 de febrer
27 de juliol
El 27 de juliol és el dos-cents vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents novè en els anys de traspàs.
Veure Comtat d'Artois і 27 de juliol
6 de gener
El 6 de gener és el sisè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Comtat d'Artois і 6 de gener
6 de setembre
El 6 de setembre és el dos-cents quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquantè en els anys de traspàs.
Veure Comtat d'Artois і 6 de setembre
8 de novembre
El 8 de novembre o 8 de santandria és el tres-cents dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents tretzè en els anys de traspàs.
Veure Comtat d'Artois і 8 de novembre
892
El 892 (DCCCXCII) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Veure Comtat d'Artois і 892
932
El 932 (CMXXXII) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Veure Comtat d'Artois і 932
També conegut com Comte d'Artois.