Taula de continguts
18 les relacions: Alba religiosa, Antoni Comas i Pujol, Botxí, Cançó (trobadors), Ducat de Cardona, Hexasíl·lab, Jaume el Conqueridor, Joan Coromines i Vigneaux, Joglar, Martí de Riquer i Morera, Monarca, No prengueu el fals marit, Pastorel·la, Pere el Gran, Quarteta, Trobador, Viadera, 1259.
Alba religiosa
L'alba religiosa és una variant de l'Alba, un gènere de poesia trobadoresca.
Veure Cerverí de Girona і Alba religiosa
Antoni Comas i Pujol
Antoni Comas i Pujol (Mataró, 3 de gener de 1931 - Barcelona, 24 de març de 1981) fou un historiador de la literatura i crític literari, membre de l'Institut d'Estudis Catalans i membre electe de l'Acadèmia de les Bones Lletres.
Veure Cerverí de Girona і Antoni Comas i Pujol
Botxí
Un botxí és el menestral que té l'ofici d'executar les tortures, els càstigs i la pena de mort en els estats en els quals aquestes sentències contràries als Drets Humans existien o existeixen.
Veure Cerverí de Girona і Botxí
Cançó (trobadors)
La cançó (occità, canso) és un gènere de la poesia trobadoresca.
Veure Cerverí de Girona і Cançó (trobadors)
Ducat de Cardona
El ducat de Cardona, anteriorment vescomtat de Cardona i comtat de Cardona, neix a partir del vescomtat d'Osona en el i fins al restarà en mans de la família Cardona.
Veure Cerverí de Girona і Ducat de Cardona
Hexasíl·lab
L'hexasíl·lab és un vers d'art menor de sis síl·labes mètriques, bastant usat en català en composicions independents i també en combinació amb altres versos de nombre parell de síl·labes, com seria el cas de Lo pi de Formentor de Miquel Costa i Llobera.
Veure Cerverí de Girona і Hexasíl·lab
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Veure Cerverí de Girona і Jaume el Conqueridor
Joan Coromines i Vigneaux
Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) fou un lingüista català.
Veure Cerverí de Girona і Joan Coromines i Vigneaux
Joglar
cantigues d'Alfons X el Savi Un joglar era l'intèrpret musical dels texts escrits pels trobadors, la persona que transmetia amb el seu cant i instrument les obres èpiques dels segles i. Habitualment, no eren els mateixos trobadors qui recitaven o cantaven les seves composicions, sinó que aquesta era una feina encomanada als joglars.
Veure Cerverí de Girona і Joglar
Martí de Riquer i Morera
Martí de Riquer i Morera (Barcelona, 3 de maig de 1914 - 17 de setembre de 2013), comte de Casa Dávalos, Gran d'Espanya, va ser un escriptor i filòleg català.
Veure Cerverí de Girona і Martí de Riquer i Morera
Monarca
Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.
Veure Cerverí de Girona і Monarca
No prengueu el fals marit
No·l prenatz lo fals marit (No el prengueu, el fals marit) és una obra poètica de Cerverí de Girona (1259-1285) un poeta inclòs a la tradició trobadoresca catalana.
Veure Cerverí de Girona і No prengueu el fals marit
Pastorel·la
Pastorel·la, imatge del segle XV La pastorel·la (occ. pastorela) és un gènere trobadoresc.
Veure Cerverí de Girona і Pastorel·la
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285).
Veure Cerverí de Girona і Pere el Gran
Quarteta
En mètrica catalana, una quarteta és l'estrofa que té quatre versos d'art menor (de 8 o menys de 8 síl·labes).
Veure Cerverí de Girona і Quarteta
Trobador
Trobador Un trobador és un poeta cantor de l'edat mitjana que crea, en occità, composicions literàries i musicals, destinades a ser difoses pel cant dels joglars. Tanmateix, el mot poeta era destinat a aquelles persones que escrivien literatura en llengua llatina, és a dir, els clergues.
Veure Cerverí de Girona і Trobador
Viadera
La viadera és un gènere poètic basat en la cançó paral·lelística.
Veure Cerverí de Girona і Viadera
1259
El 1259 (MCCLIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Cerverí de Girona і 1259
També conegut com Guillem de Cervera.