Taula de continguts
25 les relacions: Actumer, Adgandestri, Annals (Tàcit), Bataus, Caracal·la, Cennis, Drus el Vell, Francs, Fundació Bernat Metge, Gàl·lia, Germània (regió), Germània Superior, Germànic Cèsar, Grec antic, Hermions, Hessen, Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, Juli Cèsar, Llatí, Marcomans, Matíacs, Plini el Vell, Queruscs, Rècia, Sueus.
Actumer
Actumer (en Cattumerus) era un cabdill de la tribu germànica dels cats, ancestre del rei dels queruscs Itàlic (a través de la seva mare).
Veure Cats (Germània) і Actumer
Adgandestri
Adgandestri (en llatí Adgandestrius) era un cap del poble germànic dels cats que es va oferir als romans per assassinar Armini i va demanar que li enviessin verí.
Veure Cats (Germània) і Adgandestri
Annals (Tàcit)
''Codex Mediceus'' 68 II fol. 38 (''Annales,'' XV 44) Els Annals (en llatí: Annales) és el llibre d'història de Publi Corneli Tàcit que descriu els regnes dels quatre emperadors romans que succeïren a Cèsar August.
Veure Cats (Germània) і Annals (Tàcit)
Bataus
Els bataus, bataves o batavis (en Batāvi) eren un poble germànic que vivia al que ara són els Països Baixos.
Veure Cats (Germània) і Bataus
Caracal·la
Caracal·la (Caracalla), conegut formalment com a Marc Aureli Antoní (Marcus Aurelius Antoninus) (Lugdúnum, Gàl·lia Celta, Imperi Romà, 4 d'abril de 188 - Haran, Imperi Romà, 8 d'abril de 217) fou emperador romà entre el 198 i la seva mort el 217.
Veure Cats (Germània) і Caracal·la
Cennis
Els cenni (en llatí Cenni, en grec antic Κέννοι) eren una tribu germànica que formava part de la confederació dels alamans esmentada per Dió Cassi.
Veure Cats (Germània) і Cennis
Drus el Vell
Neró Claudi Drus, (Nero Claudius Drusus) conegut normalment com a Drus el Vell o Drus el Major (Drusus Major) va ser el germà petit de l'emperador Tiberi, fill de Lívia Drusil·la i de Tiberi Claudi Neró.
Veure Cats (Germània) і Drus el Vell
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Veure Cats (Germània) і Francs
Fundació Bernat Metge
La Fundació Bernat Metge és una institució fundada el 1922 sota el patrocini de l'editorial Alpha de Francesc Cambó, que avui forma part de l'Institut Cambó, i que té com a finalitats principals el foment de l'estudi dels clàssics grecs i llatins als Països Catalans i la de crear generacions d'humanistes.
Veure Cats (Germània) і Fundació Bernat Metge
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Veure Cats (Germània) і Gàl·lia
Germània (regió)
II). Germània fou el nom donat pels romans a una regió centreeuropea, equivalent a grans trets a l'actual Alemanya, poblada pels germànics.
Veure Cats (Germània) і Germània (regió)
Germània Superior
La província romana de la Germània superior el 120 La Germània Superior fou una província romana creada per Cèsar August en un territori conquistat anys enrere per Juli Cèsar.
Veure Cats (Germània) і Germània Superior
Germànic Cèsar
Germànic Juli Cèsar (Germanicus Iulius Caesar; nascut el 24 de maig del 15 aC i mort el 10 d'octubre del 19) va ser el fill gran de Drus el vell (Neró Claudi Drus).
Veure Cats (Germània) і Germànic Cèsar
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Veure Cats (Germània) і Grec antic
Hermions
Els hermions o herminons (en llatí hermiones) era una de les tres grans famílies en què l'autor clàssic Tàcit va dividir els germànics.
Veure Cats (Germània) і Hermions
Hessen
Hessen és un dels 16 estats (Länder) d'Alemanya, al centre del país.
Veure Cats (Germània) і Hessen
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
L'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) és un organisme que entra en funcionament l’1 de febrer de 2014, com una entitat de dret públic, amb personalitat jurídica pròpia, autonomia administrativa, tècnica i econòmica, que assumeix les responsabilitats dels anteriors Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) i Institut Geològic de Catalunya (IGC).
Veure Cats (Germània) і Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Veure Cats (Germània) і Juli Cèsar
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Cats (Germània) і Llatí
Marcomans
Els marcomans o marcòmans (Marcomanni, Μαρκομάννοι, Μαρκομμάνοι, o Μαρκομανοί) foren un poble germànic emparentat amb els sueus, que habitaven la regió del Main, traslladant-se després a Bohèmia al, després de la derrota del rei sueu Ariovist a mans de Juli Cèsar a la Guerra de les Gàl·lies, mentre en els seus antics territoris s'instal·laven els hermundurs expulsats pels sueus de la regió de l'Elba.
Veure Cats (Germània) і Marcomans
Matíacs
Els matíacs (en llatí Mattiaci) eren una tribu germànica, potser una branca dels cats (chatti) que els tenien per veïns a l'est.
Veure Cats (Germània) і Matíacs
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Veure Cats (Germània) і Plini el Vell
Queruscs
Els queruscs (cherusci en llatí, Χέρουσκοι en grec antic) eren un poble germànic, veïns dels quades, que habitaven el territori entre el Weser (Visurgis) i l'Elba (Albis).
Veure Cats (Germània) і Queruscs
Rècia
Rècia (Rhaetia o Raetia) va ser una província romana situada al nord-oest de la península Itàlica.
Veure Cats (Germània) і Rècia
Sueus
Posicions approximades de les tribus germàniques del segle I AD segons els autors grecorromans. Els sueus són marcats en vermell, mentre que d'altres tribus irmiones són marcades en lila. Els sueus (suevi, Σοῆβοι o Σουῆβοι) van ser grup de tribus germàniques originari de la ribera del riu Elba, a l'actual Alemanya i República Txeca, que durant l'antiguitat comprenia les tribus dels marcomanni, quadi, hermunduri, semnones, i llombards.
Veure Cats (Germània) і Sueus
També conegut com Cates, Cats (poble), Poble Cat.