Taula de continguts
32 les relacions: Alfons el Benigne, Alfons el Magnànim, Alou, Arnau Mir de Tost, Balma, Bisbat d'Urgell, Carreu, Castell, Castell d'Oroners, Castell de la Clua, Castlà, Catedral de la Seu d'Urgell, Catedral de Solsona, Cervera (llinatge), Ermengol X d'Urgell, Fabregada (Vilanova de Meià), Ferran d'Aragó i de Castella, Feu, Guerau II de Cabrera, Inventari del Patrimoni Cultural Català, Jaume el Just, Joan el Sense Fe, Joan Gaspar Roig i Jalpí, Marmessor, Marquesat de Camarasa, Martí l'Humà, Pere el Cerimoniós, Pere II d'Urgell, Sant Sadurní de la Fabregada, Serra del Cucuc, Sud, Vilanova de Meià.
Alfons el Benigne
Alfons el Benigne, anomenat també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336; en aragonès Alifonso, en occità Anfós, en llatí AlfonsusArxiu Jaume I: Diccionari d'Història de Catalunya; ed.
Veure Castell de la Fabregada і Alfons el Benigne
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Veure Castell de la Fabregada і Alfons el Magnànim
Alou
L'alou era el règim de tinença de béns immobles, generalment terres, pel qual el senyor feudal (l'aloer) tenia el domini complet, absolut i lliure sobre les seves propietats.
Veure Castell de la Fabregada і Alou
Arnau Mir de Tost
Arnau Mir de Tost fou un noble i militar del comtat d'Urgell al, nascut poc després de 1000, de la casa dels Tost a l'Alt Urgell.
Veure Castell de la Fabregada і Arnau Mir de Tost
Balma
Abric rocós a Thaurac Coveta o abric rocós del Matamon Una balma o bauma és un abric rocós en una cova natural poc profunda en la qual penetra la claror.
Veure Castell de la Fabregada і Balma
Bisbat d'Urgell
El bisbat d'Urgell (en llatí: Dioecesis Urgellensis) és una demarcació eclesiàstica de Catalunya i Andorra sufragània de l'església Metropolitana de Tarragona.
Veure Castell de la Fabregada і Bisbat d'Urgell
Carreu
Paret inca a Machu Picchu, construïda en maçoneria de carreus Un carreu, dit també mitjà, és una pedra tallada, comunament en forma de paral·lelepípede rectangular, per a la construcció de murs, pilars, etc.
Veure Castell de la Fabregada і Carreu
Castell
Un castell és una fortificació per a ús militar.
Veure Castell de la Fabregada і Castell
Castell d'Oroners
El castell d'Oroners i el vilatge són situats en una balma, a l'extrem oriental de la serra de Montclús al vessant abrupte, orientat cap al sud-est, que baixa fins a la Noguera Pallaresa.
Veure Castell de la Fabregada і Castell d'Oroners
Castell de la Clua
El Castell de la Clua és un castell del poble de la Clua, al municipi d'Artesa de Segre (Noguera) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Castell de la Fabregada і Castell de la Clua
Castlà
Un castlà, castellà o carlà era el vassall encarregat de la guarda, la defensa i el govern d'una castlania que incloïa el castell sovint també el territori (normalment un feu) o terme circumdant.
Veure Castell de la Fabregada і Castlà
Catedral de la Seu d'Urgell
La catedral de la Seu d'Urgell, anomenada Catedral de Santa Maria d'Urgell o Catedral d'Urgell, és un temple catòlic dedicat a Santa Maria situat a la Seu d'Urgell (Alt Urgell), seu catedralícia del Bisbat d'Urgell i principal temple de la diòcesi.
Veure Castell de la Fabregada і Catedral de la Seu d'Urgell
Catedral de Solsona
La catedral de Santa Maria de Solsona és un complex d'edificis que daten des del final del fins al, d'estils romànic, gòtic i barroc, situat a la capital del Solsonès.
Veure Castell de la Fabregada і Catedral de Solsona
Cervera (llinatge)
Cervera és un llinatge de l'aristocràcia militar catalana que prengué el cognom de Cervera en ser-ne castlans i derivada dels senyors dels castells de Ferran, Malacara i Sant Esteve (anomenat postèriorment de Castellfollit de Riubregós) a l'alta Segarra.
Veure Castell de la Fabregada і Cervera (llinatge)
Ermengol X d'Urgell
Ermengol X d'Urgell, per conjunció Ermengol de Cabrera i Urgell (ca. 1254 — Camporrells, Llitera, 1314) fou comte d'Urgell (1268-1314) i vescomte d'Àger (1267-1268 i 1299-1314).
Veure Castell de la Fabregada і Ermengol X d'Urgell
Fabregada (Vilanova de Meià)
Fabregada és un despoblat del municipi de Vilanova de Meià, a la Noguera.
Veure Castell de la Fabregada і Fabregada (Vilanova de Meià)
Ferran d'Aragó i de Castella
Seu Vella de Lleida) Ferran d'Aragó (València, 1329 - Borriana, 1363), infant d'Aragó i marquès de Tortosa i Camarasa.
Veure Castell de la Fabregada і Ferran d'Aragó i de Castella
Feu
Un feu (nom d'origen germànic: fehu, que significa ‘possessió, propietat’) era un conveni pactat entre el senyor feudal i el seu feudatari o vassall que consistia en el fet que el feudatari jurava fidelitat i compliment d'obligacions militars, econòmiques i o judicials, a canvi que se li lliurés una possessió.
Veure Castell de la Fabregada і Feu
Guerau II de Cabrera
Escut d'armes dels vescomtes d'Àger Guerau II de Cabrera (v.1066-1132), va ser un noble català de la Baixa edat mitjana.
Veure Castell de la Fabregada і Guerau II de Cabrera
Inventari del Patrimoni Cultural Català
L'Inventari del Patrimoni Cultural Català, iniciat el 1982, és un instrument que pretén divulgar i fomentar l'estudi dels béns patrimonials que l'integren.
Veure Castell de la Fabregada і Inventari del Patrimoni Cultural Català
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Veure Castell de la Fabregada і Jaume el Just
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Veure Castell de la Fabregada і Joan el Sense Fe
Joan Gaspar Roig i Jalpí
Joan Gaspar Roig i Jalpí (Blanes, Vegueria de Girona, 1624 - Manresa, Vegueria de Manresa, 1691) fou un historiador català, frare de l'Orde dels Mínims, conegut com a falsificador amb el nom de Bernat Boades, i autor del Llibre dels fets d'armes de Catalunya.
Veure Castell de la Fabregada і Joan Gaspar Roig i Jalpí
Marmessor
Un marmessor (derivat del llatí manumissor) és la persona encarregada de fer complir i d'executar la darrera voluntat d'un testador.
Veure Castell de la Fabregada і Marmessor
Marquesat de Camarasa
El marquesat de Camarasa és un títol nobiliari.
Veure Castell de la Fabregada і Marquesat de Camarasa
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Veure Castell de la Fabregada і Martí l'Humà
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Veure Castell de la Fabregada і Pere el Cerimoniós
Pere II d'Urgell
Escut d'Armes de Pere II d'Urgell segons l'Armorial de Gelre: partit del Senyal Reial, d'or i dos pals de gules, i el segon d'armes d'Urgell, escacat d'or i sable Pere II d'Aragó-Urgell i de Comenge, anomenat simplement Pere II d'Urgell (?, 1340 — Balaguer, 1408) fou comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Entença i d'Antilló (1347-1408).
Veure Castell de la Fabregada і Pere II d'Urgell
Sant Sadurní de la Fabregada
Sant Sadurní de la Fabregada (o Sant Serni de la Fabregada) és una església del municipi de Vilanova de Meià (Noguera) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Castell de la Fabregada і Sant Sadurní de la Fabregada
Serra del Cucuc
La Serra del Cucuc, sovint també anomenada Serra del Cucut és una serra del terme municipal de Gavet de la Conca, antigament del de Sant Salvador de Toló, que arriba fins al límit amb el terme de Vilanova de Meià, de la Noguera.
Veure Castell de la Fabregada і Serra del Cucuc
Sud
El sud, migdia o migjorn, és el punt cardinal que cau a la dreta mirant a llevant, diametralment oposat al nord, És la direcció al llarg d'un meridià a 90° en sentit horari de l'est.
Veure Castell de la Fabregada і Sud
Vilanova de Meià
Vilanova de Meià és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Noguera.
Veure Castell de la Fabregada і Vilanova de Meià