Accés més ràpid que el navegador!
37 les relacions: Amat de Montsoriu, Arnau Mir de Tost, Arsenda d'Àger, Baixa edat mitjana, Balaguer, Berenguer Ramon II, Castell d'Argimon, Castell de Cabrera (Collsacabra), Català, Comtat d'Urgell, Croada pisano-catalana, Dinastia almoràvit, Ducat de Cardona, Ermengol IV d'Urgell, Ermessenda de Montsoriu, Gausfred de Cabrera, Letgarda de Tost, Liber feudorum maior, Llista de comtes d'Urgell, Miró de Tost, Montsonís, Noblesa, Ponç II de Cabrera, Ramon Berenguer II, Ramon Berenguer III, Sant Pere d'Àger, Sunifred (vescomte de Girona), Vescomtat d'Àger, Vescomtat de Cabrera, Vescomtat de Girona, 1066, 1071, 1094, 1105, 1106, 1114, 1132.
Amat de Montsoriu
va ser un noble català de l'edat mitjana, vescomte de Girona.
Nou!!: Guerau II de Cabrera і Amat de Montsoriu · Veure més »
Arnau Mir de Tost
Arnau Mir de Tost fou un noble i militar del comtat d'Urgell al, nascut poc després de 1000, de la casa dels Tost a l'Alt Urgell.
Nou!!: Guerau II de Cabrera і Arnau Mir de Tost · Veure més »
Arsenda d'Àger
Castell d'Àger Arsenda d'Àger (v.1015-1068) va ser una dona de la petita noblesa del s. XI, filla i esposa de cavaller.
Nou!!: Guerau II de Cabrera і Arsenda d'Àger · Veure més »
Baixa edat mitjana
La baixa edat mitjana o baixmedieval és el terme utilitzat per descriure la història europea dels segles a. Aquest període va ser precedit per l'alta edat mitjana, i va ser succeït per l'edat moderna (el Renaixement).
Nou!!: Guerau II de Cabrera і Baixa edat mitjana · Veure més »
Balaguer
Balaguer és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Noguera i cap del seu partit judicial.
Nou!!: Guerau II de Cabrera і Balaguer · Veure més »
Berenguer Ramon II
Berenguer Ramon II, anomenat el Fratricida (1053 - Jerusalem, 1097), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1097).
Nou!!: Guerau II de Cabrera і Berenguer Ramon II · Veure més »
Castell d'Argimon
El castell termenat d'Argimon està situat a dalt d'un turó en un contrafort avançat de la Serralada Prelitoral, des d'on té un domini immediat sobre la vall de l'Esparra i la riera de Santa Coloma.
Nou!!: Guerau II de Cabrera і Castell d'Argimon · Veure més »
Castell de Cabrera (Collsacabra)
El castell de Cabrera és una construcció militar ubicada al terme municipal de l'Esquirol (Osona), sobre el cim de la muntanya de Cabrera.
Nou!!: Guerau II de Cabrera і Castell de Cabrera (Collsacabra) · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Guerau II de Cabrera і Català · Veure més »
Comtat d'Urgell
El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.
Nou!!: Guerau II de Cabrera і Comtat d'Urgell · Veure més »
Croada pisano-catalana
La Conquesta de Mallorca, croada pisano-catalana o croada pisano-occitano-catalana (hi havia també ciutats d'Occitània) contra la Taifa de Mallorca es va llençar l'any 1114 per tal d'acabar amb la pirateria mallorquina.
Nou!!: Guerau II de Cabrera і Croada pisano-catalana · Veure més »
Dinastia almoràvit
Els almoràvits (en singular) foren un moviment religiós del nord d'Àfrica, format per nòmades amazics del Sàhara, que al fundaren la quarta dinastia del Marroc.
Nou!!: Guerau II de Cabrera і Dinastia almoràvit · Veure més »
Ducat de Cardona
El ducat de Cardona, anteriorment vescomtat de Cardona i comtat de Cardona, neix a partir del vescomtat d'Osona en el i fins al restarà en mans de la família Cardona.
Nou!!: Guerau II de Cabrera і Ducat de Cardona · Veure més »
Ermengol IV d'Urgell
Ermengol IV d'Urgell, anomenat Ermengol IV el de Gerb (1056 – Gerb, 1092), fou comte d'Urgell (1066-1092), comte consort del Pallars Sobirà (1077-1079), comte consort de Forcalquier (1079-1092).
Nou!!: Guerau II de Cabrera і Ermengol IV d'Urgell · Veure més »
Ermessenda de Montsoriu
Ermessenda de Montsoriu (?-1057) va ser una dama de la noblesa catalana del, vescomtessa de Girona.
Nou!!: Guerau II de Cabrera і Ermessenda de Montsoriu · Veure més »
Gausfred de Cabrera
Gausfred de Cabrera (980?-1017) fou el primer senyor del castell de Cabrera del qual hom té notícia documentada des de 1002 fins a 1017, data a partir de la qual continuà sent-ne senyor.
Nou!!: Guerau II de Cabrera і Gausfred de Cabrera · Veure més »
Letgarda de Tost
Letgarda de Tost o Lletgarda (? - 1094) va ser una dama de la noblesa catalana del, vescomtessa d'Àger.
Nou!!: Guerau II de Cabrera і Letgarda de Tost · Veure més »
Liber feudorum maior
El Liber feudorum maior (originalment Liber domini regis) és un cartulari obra de Ramon de Caldes que recull els documents referents als dominis de la casa comtal de Barcelona i la resta de cases comtals que s'integraren en ella.
Nou!!: Guerau II de Cabrera і Liber feudorum maior · Veure més »
Llista de comtes d'Urgell
La llista de comtes d'Urgell abasta els sobirans del comtat d'Urgell des de Borrell I d'Urgell-Cerdanya, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413.
Nou!!: Guerau II de Cabrera і Llista de comtes d'Urgell · Veure més »
Miró de Tost
Miró o Mir de Tost fou un noble català del s.X. Fou propietari del castell de Tost, i es casà amb Sança, amb la qual tingué quatre fills.
Nou!!: Guerau II de Cabrera і Miró de Tost · Veure més »
Montsonís
Montsonís és una entitat de població del municipi de Foradada a la comarca de la Noguera.
Nou!!: Guerau II de Cabrera і Montsonís · Veure més »
Noblesa
La noblesa o noblea és un estat hereditari tradicional que existeix avui en alguns països (principalment actuals o anteriors monarquies).
Nou!!: Guerau II de Cabrera і Noblesa · Veure més »
Ponç II de Cabrera
Escut d'armes del vescomtes d'Àger Ponç II de Cabrera (1098 -1145), va ser un noble català de la Baixa edat mitjana.
Nou!!: Guerau II de Cabrera і Ponç II de Cabrera · Veure més »
Ramon Berenguer II
Ramon Berenguer II, dit el Cap d'Estopes (?, 1053 - Gorg de Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu, 1082), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1082).
Nou!!: Guerau II de Cabrera і Ramon Berenguer II · Veure més »
Ramon Berenguer III
Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).
Nou!!: Guerau II de Cabrera і Ramon Berenguer III · Veure més »
Sant Pere d'Àger
La Canònica de Sant Pere és un conjunt monumental format pel recinte emmurallat de la vila d'Àger (Noguera), pel castell i per les dependències del monestir canonical a la vila.
Nou!!: Guerau II de Cabrera і Sant Pere d'Àger · Veure més »
Sunifred (vescomte de Girona)
Sunifred I (? - 1008) fou vescomte de Girona (982-1008), càrrec que heretà del seu pare.
Nou!!: Guerau II de Cabrera і Sunifred (vescomte de Girona) · Veure més »
Vescomtat d'Àger
El vescomtat d'Àger fou una jurisdicció feudal creada el 1094 i vinculada sovint al comtat d'Urgell.
Nou!!: Guerau II de Cabrera і Vescomtat d'Àger · Veure més »
Vescomtat de Cabrera
El vescomtat de Cabrera fou una jurisdicció feudal del Principat de Catalunya regida pel llinatge dels Cabrera i que s'estenia per una bona part de l'actual comarca de la Selva, l'Alt Maresme, l'extrem est del Vallès Oriental i el Collsacabra, a Osona.
Nou!!: Guerau II de Cabrera і Vescomtat de Cabrera · Veure més »
Vescomtat de Girona
El vescomtat de Girona fou inicialment un títol funcionarial jeràrquicament inferior al comte de Girona que apareix ja el poc temps després de la Conquesta de Girona.
Nou!!: Guerau II de Cabrera і Vescomtat de Girona · Veure més »
1066
Sense descripció.
Nou!!: Guerau II de Cabrera і 1066 · Veure més »
1071
Sense descripció.
Nou!!: Guerau II de Cabrera і 1071 · Veure més »
1094
El 1094 (MXCIV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Guerau II de Cabrera і 1094 · Veure més »
1105
Sense descripció.
Nou!!: Guerau II de Cabrera і 1105 · Veure més »
1106
Sense descripció.
Nou!!: Guerau II de Cabrera і 1106 · Veure més »
1114
Sense descripció.
Nou!!: Guerau II de Cabrera і 1114 · Veure més »
1132
El 1132 (MCXXXII) fou un any de traspàs començat en divendres pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Guerau II de Cabrera і 1132 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Guerau Pons de Cabrera, Guerau Ponç II de Cabrera, Guerau Ponç de Cabrera.
